Crónica parlamentaria de Cataluña

El Parlament controla i impulsa l’acció política i de govern per mitjà dels mecanismes previstos al seu Reglament i que funciona com un sistema de contrapesos de poder entre l’executiu i el legislatiu. Dins de les iniciatives que tenen la funció d’impuls hi ha pròpiament les mocions i les resolucions, perquè tenen per efecte promoure l’actuació de l’executiu.

Dins d’aquest primer apartat es comenten aquelles referides a la llengua catalana que la Cambra ha aprovat durant el segon semestre de 2014.

Resolucions aprovades:

Resolució 776/X de 17 de setembre del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern (núm. tram. 255-00007/10 ) (BOPC 393, de 23.09.2014, pàg. 3).

Aquesta Resolució és el resultat del Debat sobre l’orientació política general del Govern que va tenir lloc els dies 15, 16 i 17 de setembre de 2014, i que fa referència a la temàtica lingüística en alguns dels seus apartats.

El primer dels apartats d’aquesta extensa resolució que tracta de la llengua és el relatiu a l’Educació (VIII), i aquí el Parlament es compromet a garantir una escola catalana en llengua i en continguts, que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i fa un doble manifest. Primer, que l’ensenyament en català, mitjançant la immersió lingüística, ha de continuar sent un dels principals actius per aconseguir una societat més cohesionada, sense separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena. El segon manifest defensa que cal enfortir el model d’escola catalana i millorar-ne la qualitat, per garantir un bon

Page 279

coneixement de les llengües oicials i fer possible l’ús del català en tots els àmbits socials, econòmics i culturals.

Convé destacar també que dins l’apartat de Justícia (XXVIII) el Parlament insta l’executiu a emprendre dues accions relacionades amb la llengua: d’una banda, donar compliment a la carta dels drets als ciutadans de l’Administració de Justícia, i exigir la comprensió i l’ús de la llengua catalana i garantir l’atenció correcta dels ciutadans de Catalunya; de l’altra, continuar amb les polítiques actives per garantir i incrementar l’ús del català a la justícia i continuar impulsant les iniciatives legislatives necessàries perquè el coneixement del català sigui un requisit de capacitat per a jutges, magistrats, iscals i secretaris que han d’exercir a Catalunya, d’acord amb les proposicions de llei que s’han presentat en aquest sentit tant en el Parlament com en el Congrés dels diputats.

Finalment, dins l’apartat de Llengua i cultura (XXXVI) el Parlament reconeix el paper de la cultura com un dels principals eixos vertebradors del país i insta a emprendre un ampli ventall d’accions governamentals. Les que interessa destacar en aquesta secció són les següents:

1) Defensar la immersió lingüística com a eina imprescindible per cohesionar la societat i garantir la igualtat d’oportunitats.

2) Considerar el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) una estructura d’estat bàsica per al present i el futur del país.

3) Garantir el inançament necessari per al manteniment i l’estabilitat dels recursos humans del CPNL.

4) Conscienciar de la importància de mantenir el inançament del CPNL i intentar que s’hi associïn noves institucions públiques.

5) Garantir l’increment de la llengua catalana en tots els àmbits públics.

6) Instar el Govern de les Illes Balears a retirar el Decret de tractament integrat de llengües (TIL) i el Decret de símbols, suspendre els expedients sancionadors contra docents i iniciar immediatament el diàleg amb la comunitat educativa, considerats interlocutors vàlids i imprescindibles, per respondre les peticions de la plataforma reivindicativa de l’assemblea de docents.

7) Instar el Govern del País Valencià a garantir l’escolarització en català per a totes les famílies que ho sol·liciten.

8) Prestar suport econòmic i jurídic a les plataformes i moviments populars que actuen en defensa de la llengua i la cultura catalanes als Països Catalans.

Resolució 846/X de 13 de novembre, del Parlament de Catalunya, per la qual s’acorda de presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de Llei orgànica de modiicació de la Llei orgànica del poder judicial i altres normes connexes, en matèria de drets lingüístics en l’àmbit de la justícia (núm. tram. 270-00005/10 ) (BOPC 440, d’1.12.2014, pàg. 31).

Aquesta Resolució respon a una proposta del Grup parlamentari de CIU per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei per modiicar dues lleis: d’una banda, la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial (LOPJ), i de l’altra, la Llei 50/1981, per la qual es regula l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal.

Concretament, es proposa fer una nova redacció dels preceptes de la LOPJ que regulen el coneixement i l’ús de les llengües oicials dels jutges i magistrats, secretaris judicials i personal al servei de l’Administració de justícia destinats a les comunitats autònomes amb llengua oicial pròpia.

A més, i atès que la proposta de modiicació també comprèn els membres del Ministeri Fiscal, pel que fa a la provisió de places a les iscalies amb seu en comunitats autònomes amb idioma oicial propi, es proposa modiicar també la Llei de l’Estat 50/1981, de l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, que n’estableix la valoració només com a mèrit.

Page 280

També es proposa equiparar el tractament jurídic de les dues llengües oicials a cada comunitat autònoma, amb una nova redacció de l’article 231 de la LOPJ per eliminar el principi segons el qual el castellà és la llengua pròpia de l’Administració de justícia i permetre que els jutges i altres funcionaris puguin utilitzar qualsevol de les llengües oicials tot respectant el dret d’opció lingüística que tenen els ciutadans que es relacionen amb l’Administració de justícia. En aquest sentit, la proposta recorda que l’article 9 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries estableix, entre altres obligacions, la d’assegurar que els òrgans jurisdiccionals instrueixin els procediments en les llengües regionals o minoritàries si ho demana alguna de les parts.

Dins del preàmbul també es fa esment que el Consell de Ministres del Consell d’Europa, el 24 d’octubre de 2012 va emetre la Recomanació CM/RecChL(2012)6, sobre l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a Espanya, amb un conjunt de recomanacions a l’Estat espanyol, entre les quals destaquen: modiicar el marc normatiu per garantir que en els processos judicials, penals, civils i administratius es pugui atendre en les llengües cooicials a demanda d’una de les parts; adoptar les mesures jurídiques i pràctiques necessàries per garantir que una proporció adequada del personal judicial autonòmic tingui un domini suicient de les llengües de la seva comunitat; revisar l’organització de la selecció i de la formació del personal dels serveis de l’Administració de l’Estat perquè una proporció adequada del personal autonòmic tingui un domini suicient de les llengües de la seva comunitat; assegurar la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en els serveis públics de l’Estat, i assegurar la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en l’oferta dels serveis de sanitat.

Mocions aprovades (subsegüents a una interpel·lació):

Moció 152/X de 30 d’octubre del Parlament de Catalunya, sobre la defensa del caràcter plurilingüe de l’Estat (núm. tram. 302-00208/10 ) (BOPC 421, de 3.11.2014, pàg. 26).

Amb aquesta Moció, que va ser proposada pel grup parlamentari Socialista, el Parlament insta el Govern a emprendre un seguit d’actuacions:

1. Continuar les converses amb els governs autonòmics amb llengua oicial diferent del castellà per fer efectiu el reconeixement del plurilingüisme de l’Estat de la manera més àmplia possible.

2. Dur a terme les accions perquè al Congrés dels Diputats i al Senat sigui possible l’ús de les llengües considerades oicials a l’Estat, en totes les sessions i per a tots els documents.

3. Instar el Govern de l’Estat a donar suport a la projecció exterior de l’Institut Ramon Llull i a impulsar la col·laboració de l’Institut Cervantes amb aquest organisme.

4. Fer les gestions amb el Govern de l’Estat perquè revisi la comunicació dels llocs web d’organismes oicials per què relecteixin el plurilingüisme de l’Estat i donin la informació en totes les llengües oicials. Pel que fa al català, a més, demanar que es rectiiqui el secessionisme lingüístic que comporta la diferenciació entre català i valencià, d’acord amb els criteris de la comunitat cientíica, expressats reiteradament.

5. Negociar amb el Govern de l’Estat perquè faciliti l’intercanvi de l’espai radioelèctric entre Catalunya i les diverses comunitats amb llengües oicials diferents del castellà per facilitar l’accés compartit a les programacions de ràdio i televisió d’aquestes comunitats.

El Parlament desplega una activitat política notable en l’àmbit de la normalització de l’ús social de la llengua a través de la seva funció de control de l’acció política i de govern, que li permet demanar explicacions a l’executiu sobre les actuacions dutes a terme, o bé sobre els propòsits de capteniment en matèries i polítiques de la seva competència, sense que això impliqui qüestionar-li la relació de coniança atorgada en la votació d’investidura.

El conjunt d’instruments que té a la seva disposició el Parlament per fer aquest control operen al marge dels procediments legislatius, i són bàsicament les preguntes que els grups parlamentaris plantegen per demanar

Page 281

informació o explicacions sobre una determinada política. Aquestes preguntes poden ser de diferent tipus segons quin format adopten les respostes (escrites o orals); el context on es plantegen (davant del Ple o en comissió parlamentària) o qui és el destinatari (el president o els membres del Govern), i que ve determinat pel plantejament inicial que fa el grup parlamentari que pregunta.

Un altre instrument de control són les interpel·lacions que permeten preguntar sobre els motius i propòsits de l’actuació del Govern en qüestions de política general. Es diferencien de la pregunta oral per la matèria (ja què l’assumpte que planteja és més ampli) i per la naturalesa -(atès que conjuga un doble objectiu: produir debat i aconseguir que s’aprovi una moció per instar l’executiu a actuar en una determinada direcció).

En el present apartat s’analitzen les preguntes parlamentàries i les interpel·lacions que s’han plantejat durant el segon semestre de 2014 i han tractat sobre la llengua.

Interpel·lacions

Interpel·lació al Govern sobre l’acadèmia aranesa de la llengua occitana de 9 de juliol (núm. tram. 300-00195/10 ) (BOPC 351, de 7.07.2014, pàg. 45).

Amb aquesta interpel·lació el Grup Parlamentari Socialista mostra la seva preocupació per la llengua occitana, l’aranès a l’Aran respecte d’alguna de les accions dutes a terme pel Govern quant a les seves possibilitats de desenvolupament, d’entesa de les seves varietats dialectals i la concepció de la democràcia lingüística, i més concretament sobre el Decret 12/2014. El conseller de Cultura explica, en el seu torn de rèplica, que des del Departament es defensa l’aranès i la unitat de l’occità, d’acord amb la lògica de l’Estatut del 2006. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 68, de 9.07.2014, pàg. 48).

Després de debatre la interpel?lació en el ple del dia 9 de juliol, el Grup va presentar una Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’acadèmia aranesa de la llengua occitana (núm. tram. 302-00189/10 ) (BOPC 365, de 16.07.2015, 2014, pàg. 16), que va ser substanciada al Ple següent, tingut el 24 de juliol, però que va resultar rebutjada. Publicació del rebuig en el Ple (BOPC 375, de 28.07.2014, pàg.44).

Interpel·lació al Govern sobre l’aplicació del reial decret que garanteix el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en totes les llengües oicials a Catalunya de 22 de juliol (núm. tram. 300-00204/10 ) (BOPC 369, de 21.07.2014, pàg. 39).

Amb aquesta interpel·lació el Grup Parlamentari de Ciutadans demana un ensenyament públic trilingüe i de qualitat; que a l’escola s’aprengui el castellà, el català i l’anglès. Durant el debat el Grup lamenta que el sistema d’immersió lingüística planteja resistències per introduir altres llengües vehiculars, com són el castellà i l’anglès malgrat que l’estat espanyol és plurilingüe. Al torn de rèplica, la consellera d’Ensenyament defensa el model lingüístic i la competència lingüística en català i recorda que hi ha en tràmit inicial diversos projectes normatius que resten sentit al debat. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 71, de 22.07.2014, pàg. 17).

Després de debatre aquesta interpel·lació en el ple del 22 de juliol, el Grup va presentar una Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’aplicació del reial decret que garanteix el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en totes les llengües oicials a Catalunya (núm. tram. 302-00194/10 ) (BOPC 394, de 25.09.2014, pàg. 13), que es va substanciar al Ple següent, tingut el 2 d’octubre, però que va ser rebutjada. Publicació del rebuig en el Ple (BOPC 401, de 6.10.2014, pàg. 20).

Interpel·lació al Govern sobre la defensa del caràcter plurilingüe de l’Estat de 15 d’octubre (núm. tram. 300-00216/10 ) (BOPC 408, de 13.10.2014, pàg. 69).

Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber perquè en un estat plurilingüe com l’Estat espanyol, on coexisteixen diverses llengües, algunes institucions centrals no reconeixen de facto la diversitat lingüística de l‘Estat i ins i tot, la persegueixen ins atemptar contra la unitat de les llengües, com per exemple, diicultant la unitat del català, el seu desenvolupament i el seu ús, i també la convivència. El conseller de Cultura respon, durant el torn de rèplica, que el Govern treballa en la defensa del català i del règim lingüístic del país perquè el català és signe de democràcia i de societat plural, en un entorn de multilingüisme social. També

Page 282

lamenta que l’Estat espanyol actual diiculta el creixement i el desplegament natural del català, fent esment a l’Informe del Síndic de Greuges, que es comenta en un altre apartat d’aquesta Crònica. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 80, de 15.10.2014, pàg. 76).

Aquesta interpel·lació va acabar en l’aprovació de la Moció 152/X sobre la defensa del caràcter plurilingüe de l’Estat (núm. tram. 302-00208/10 ) ja comentada en l’apartat anterior d’aquesta crònica.

Preguntes escrites al Govern:

Pregunta sobre els convenis amb la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu L’Esbarzer de 28 d’abril (núm. tram. 314-12763/10 ) (BOPC 317, de 13.05.2014, pàg. 68).

Plantejada pel Grup Parlamentari del PPC per saber si el Govern té subscrit algun tipus d’acord i/o conveni vigent amb l’entitat Plataforma per la Llengua-Col?lectiu l’Esbarzer. I, en cas airmatiu, per saber el nombre d’acords i amb quins objectius i motivació. També es demana si el Govern ha subscrit algun tipus d’acord i/o conveni, que no estigui vigent, amb l’entitat Plataforma per la Llengua-Col·lectiu l’Esbarzer. De ser el cas, es torna a insistir en demanar quants i amb quins objectius. Publicació de la resposta del Govern de 23 de juny (BOPC 354, de 8.07.2014, pàg. 20).

Pregunta sobre els centres educatius que el curs 2013-2014 han impartit en castellà un 25% de les assignatures o alguna assignatura no lingüística de 2 de juny (núm. tram. 314-13328/10 ) (BOPC 339, de 17.06.2014, pàg. 39).

Plantejada pel Grup Parlamentari del PPC per saber quins centres d’ensenyament obligatori, sostinguts amb fons públics, durant el curs 2013-14, i en tots els cursos de cada etapa educativa, han impartit exclusivament en castellà al menys un 25% de l’horari efectivament lectiu (és a dir, en assignatures instrumentals), o bé un 25% de l’horari lectiu en matèries de les avaluades a les proves de competències bàsiques. Es demana que la resposta ofereixi detalls sobre el centre i la comarca d’ubicació. També es pregunta sobre quins centres d’ensenyament obligatori, sostinguts amb fons públics, el curs 2013-2014, i en tots els cursos de cada etapa educativa, han impartit exclusivament en castellà alguna assignatura no lingüística. En aquest sentit, es demana que la resposta indiqui el centre, especiicant l’assignatura i la comarca on s’ubica. Publicació de la resposta del Govern d’1 de setembre (BOPC 389, de 16.09.2014, pàg. 16).

Preguntes sobre l’assignació econòmica a les comunitats catalanes a l’exterior el 2013 de 5 de juny (núm. tram. 314-13346/10 ) (BOPC 343, de 25.06.2014, pàg. 45) i sobre l’assignació econòmica a les comunitats catalanes a l’exterior el 2014 de 5 de juny (núm. tram. 314-13354/10 ) (BOPC 343, de 25.06.2014, pàg. 48).

Es tracta de dues preguntes plantejades pel Grup Parlamentari del PPC per saber les quantitats lliurades a cadascuna de les comunitats catalanes a l’exterior durant l’any 2013, i durant l’any 2014. La publicació de les respostes del Govern, datades a 18 de juliol (BOPC 380, de 5.08.2014, pàg. 30) fan esment a subvencions atorgades per a activitats de promoció i difusió de la cultura i la llengua catalana, entre d’altres.

Pregunta sobre la convocatòria de places del Cos Tècnic de Gestors Tributaris de 7 de juliol (núm. tram. 314-13802/10 ) (BOPC 371, de 22.07.2014, pàg. 29).

Plantejada pel Grup Parlamentari d’ICV-EUiA per saber si en la convocatòria per cobrir una vintena de places de l’Agència Tributària de Catalunya s’ha afavorit d’alguna manera aquells funcionaris de l’AEAT que s’han presentat reduint la diicultat de la prova de llengua catalana. Publicació de la resposta del Govern de 20 d’octubre (BOPC 422, de 4.11.2014, pàg. 73).

Preguntes sobre la llengua materna indicada en les sol·licituds de matriculació per a P3 a les escoles públiques per al curs escolar 2013-2014 (núm. tram. 314-14733/10 ) (BOPC 386, de 9.09.2014, pàg. 118) i sobre la llengua materna indicada en les sol·licituds de matriculació per a P3 a les escoles públiques per al curs escolar 2014-2015 ambdues de 26 d’agost (núm. tram. 314-14734/10 ) (BOPC 386, de 9.09.2014, pàg. 118).

Page 283

Plantejades pel Grup Parlamentari del PPC per saber quina llengua materna (o llengües que entenen els nens) s’han fet constar a les sol·licituds de matriculació del curs de P3, a l’educació pública per al curs escolar 2013-2014; i per al curs escolar 2014-2015. El Grup demana aquesta informació desglossada per comarca, indicant el número total de matrícules i el percentatge per llengua. Publicació de les respostes del Govern de 13 de novembre (BOPC 441, de 2.12.2014, pàg. 44).

Pregunta sobre els centres educatius en què el castellà s’usa com a llengua vehicular en un 25% de l’horari lectiu de 26 d’agost (núm. tram. 314-14735/10 ) (BOPC 386, de 9.09.2014, pàg. 119).

Plantejada pel Grup Parlamentari del PPC per saber a quins centres educatius sufragats amb fons públics la llengua castellana té una presència vehicular igual o superior al 25% de l’horari lectiu. Especiicar el nombre del centre, la ubicació, la titularitat, els cursos d’ensenyament obligatori que compleixen aquests percentatges, assignatures impartides en castellà en cada curs i centre, i els alumnes implicats a cada centre. Publicació de la resposta del Govern de 13 de novembre (BOPC 441, de 2.12.2014, pàg. 44).

Pregunta sobre les proves d’aptitud personal en llengua catalana i castellana dels alumnes que volen accedir als graus d’educació infantil i primària de 23 de setembre (núm. tram. 314-16379/10 ) (BOPC 403, de 7.10.2014, pàg. 63).

Plantejada pel Grup Parlamentari Socialista per saber quina és la valoració del Departament d’Economia i Coneixement, per a cada universitat catalana pública i privada, en relació amb les Proves d’Aptitud Personal en llengua catalana i castellana pels alumnes que volen accedir als graus d’educació infantil i primària. Publicació de la resposta del Govern de 17 de novembre (BOPC 441, de 2.12.2014, pàg. 56).

Aquest darrer bloc conté tramitacions que assumeix el Parlament al marge dels procediments legislatius i les funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern. Es corresponen a funcions diverses que també han implicat una activitat política relacionada amb la normalització de l’ús social de la llengua, com per exemple la tinguda de coneixement d’informes especíics, les compareixences o l’exercici del dret de petició.

Informes:

Informe sobre política lingüística corresponent a l’any 2013 (núm. tram. 334-00093/10 ) (BOPC 429, de 17.11.2014, pàg. 96).

Lliurat al Parlament el 3 de novembre, l’Informe conté les actuacions anuals més rellevants en matèria lingüística i un seguit de dades que permeten conèixer la situació de la llengua catalana en diversos àmbits de la societat. El document, que elabora la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat també recull el conjunt de les accions dutes a terme pel Govern i la projecció de la llengua a l’exterior.

En l’acte de lliurament de l’Informe al Parlament, el conseller de cultura va destacar que el 2013 es manté el poder d’atracció de la llengua catalana, que és la llengua materna del 31 per cent de la població i la llengua d’identiicació de ins al 36,3% de persones. L’Informe també mostra un notable increment de l’ús del català entre els joves d’entre 15 i 30 anys, que passa del 31,5% l’any 2008 al 36,4% el 2013, entre d’altres.

Informe del Síndic de Greuges sobre els drets lingüístics a Catalunya, lliurat al Parlament el setembre de 2014 (núm. tram. 360-00014/10 ) (BOPC 388, de 15.09.2014, pàg. 31).

Aquest informe monogràic, d’una trentena de pàgines, compila les qüestions més rellevants publicades sobre els drets lingüístics al país i la defensa que se n’han fet tant des de la institució del Síndic com des d’altres institucions.

A la primera part, l’Informe fa un repàs del marc normatiu dels drets lingüístics: internacional, europeu, estatal i autonòmic. A la segona part, en canvi, aborda els temes més destacats sobre els drets lingüístics que ha tractat la institució en els darrers cinc anys (període 2008-2013) on s’hi recullen les polítiques públiques,

Page 284

les preocupacions de la gent, i les queixes rebudes, en tant que indicador de com es pot anar avançant cap a un règim lingüístic democràtic, plural i funcional.

Entre dels temes rellevants d’aquesta segona part, l’Informe monogràic recull les aportacions fetes any rere any als informes anuals del Síndic, presentats i debatuts al Parlament (i informes especíics dins d’altres matèries), a partir d’una compilació ordenada dins dels àmbits educatiu, de la justícia, l’àmbit local, de la salut, de l’Administració general de l’Estat a Catalunya, de les empreses de serveis d’interès general i les actuacions amb relació a l’occità, aranès a l’Aran. L’informe es clou, inalment, amb unes conclusions i recomanacions, algunes més concretes i d’altres més genèriques. Tinguda del debat en Comissió (DSPC-C, de 23.02.2015, pendent de publicació).

Compareixences:

Compareixença, de 17 de juliol, de la directora general de Política Lingüística davant la Comissió de Cultura i Llengua per informar sobre les línies de treball d’aquesta direcció general i del Consorci per a la Normalització Lingüística (núm. tram. 357-00252/10 ) i sobre la situació del Consorci per a la Normalització Lingüística (núm. tram. 357-00681/10 ).

Amb aquesta compareixença doble s’ofereix una panoràmica global de les línies de treball de política lingüística i del seu instrument, el CPNL.

A la primera part de l’explicació es recorda que el marc competencial de la política lingüística de la Generalitat s’articula al voltant de la legislació reguladora (Constitució, Estatut i lleis sectorials) i que les línies de treball estan recollides a l’eix setè del Pla de Govern , dedicat a l’aplicació i al reconeixement de la identitat, de la llengua i de la cultura catalanes.

Interessa destacar en aquesta crònica detalls del contingut d’aquesta intervenció per quant informa que l’actuació del Departament es concentra en sis grans objectius i s’articula a partir de tretze agendes de treball. Els objectius són: 1) consolidar la llengua catalana com a vehicle d’expressió normal en la societat i l’economia catalanes; 2) reforçar el prestigi de la llengua; 3) articular estratègies de foment de l’ús, l’aprenentatge i el desenvolupament funcional de la llengua; 4) reforçar la comunicació sobre la llengua catalana i aproitar totes les potencialitats que ofereixen internet i les xarxes socials; 5) mantenir i estrènyer la cooperació amb els territoris del domini lingüístic català; i 6) impulsar el coneixement i de l’ús de l’occità, aranès, perquè és llengua pròpia a la Vall d’Aran i oicial a tot el territori.

Pel que fa a les agendes de treball, són les següents: la primera agenda comprèn el treball per tenir un estat que afavoreixi el desplegament de la llengua i les llengües que ens són pròpies; la segona agenda implica el reconeixement del català a Europa -«El català, llengua d’Europa»-; la tercera agenda s’enfoca a la cooperació lingüística entre els territoris de parla catalana; la quarta agenda és fer del català una llengua de prestigi i de qualitat; la cinquena agenda s’enfoca a desplegar el català com a llengua d’aprenentatge i cohesió (on se situa l’acció del CPNL); la sisena agenda desplega mesures per al foment, i es preocupa d’oferir i fer que la llengua sigui apta per a tots els usos i estigui a l’abast de tots els ciutadans; la setena agenda està segmentada amb uns destinataris principals per a la continuïtat de la llengua i per a la força de la llengua (els joves); la vuitena agenda treballa el català com a llengua digital; la novena agenda, el català com a llengua d’empresa; la desena agenda s’enfoca al català, com a llengua del consum cultural; l’onzena agenda treballa la presència de català a l’àmbit de la justícia; la dotzena agenda afavoreix que la llengua sigui accessible per a tothom, incloent l’impuls de la llengua de signes catalana; i per últim, la tretzena agenda implica l’ús oicial de l’occità, de l’aranès a l’Aran.

La segona part de la compareixença aborda la qüestió del Pla director del CPNL aprovat per reformar i adaptar organitzativament i estructuralment aquest Consorci, creat fa 25 anys, que té per inalitat contribuir a consolidar el català a tot Catalunya (fomentar el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua catalana, amb la formació de català per a la població adulta). S’explica que el Pla director conté vuit línies d’acció principals: 1) establir acords i mecanismes de inançament per a la sostenibilitat; 2) revisar i actualitzar els estatuts i el model de govern; 3) concretar una estratègia comuna i revisar el catàleg de serveis; 4) millorar la gestió, la coordinació i la col·laboració internes; 5) millorar el coneixement que es té del consorci; 6) revisar i

Page 285

actualitzar l’organització del consorci -estructura, funcions, mapa de centres-; 7) millorar la situació laboral dels treballadors, i per últim, 8) millorar la coordinació i la col·laboració amb els agents externs.

Finalment, a la intervenció també es remarquen quatre accions principals que es desprenen del Pla director: millorar el model de governança; millorar el model de inançament; millorar la gestió dels recursos humans; i aconseguir una imatge de marca global. Tinguda de la compareixença (DSPC-C 466, de 17.07.2014, pàg. 4).

Compareixença, de 23 d’octubre, d’una representació de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia davant la Comissió de Justícia i Drets Humans per a informar sobre la situació del català en l’àmbit de l’Administració de justícia (núm. tram. 357-00324/10 ).

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia treballa per fomentar l’ús de la llengua catalana; fer difusió dels drets lingüístics en l’àmbit de la justícia i del món jurídic en català; assessorar i donar suport a les persones que han patit discriminació per ús de la llengua (ciutadania i professionals), i també defensar l’aplicació per part de l’Estat espanyol dels compromisos de l’article 9 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.

Durant la intervenció es reitera la preocupació per la manca de compliment per part de l’Estat espanyol dels compromisos adquirits a la Carta europea esmentada, com també de la resta de normativa lingüística, i en un segon torn s’expliquen els freqüents incompliments que afronta el català a la justícia, com ara les vulneracions del dret d’opció lingüística dels ciutadans i dels professionals que es dirigeixen a la justícia en català. En aquest sentit, s’esmenten molts exemples, com són; les traduccions dels expedients judicials que surten de Catalunya, o la traducció de les normes jurídiques bàsiques, la formació i la capacitació lingüística; o el descens de l’ús del català en les sentències; i també una certa actitud de menyspreu a l’ús de la llengua catalana dins de la judicatura.

Segons l’Associació, la normativa actual garanteix els drets lingüístics, però a la pràctica els jutges, iscals o secretaris no l’apliquen, i això comporta que els professionals hagin de fer un esforç per treballar en català. Com a cloenda de la intervenció es demana que des de les instàncies pertinents s’impulsin polítiques de discriminació positiva per fomentar l’ús de la llengua. Tinguda de la compareixença (DSPC-C 517, de 23.10.2014, pàg. 9).

Compareixença, de 20 de novembre, d’una representació d’Amics de les Homilies d’Organyà davant la Comissió de Cultura i Llengua per a informar sobre els objectius i les actuacions de l’entitat (núm. tram. 357-00536/10 ).

Durant la compareixença s’expliquen els objectius i les actuacions d’aquesta entitat que promou un ús social de la llengua més ric. En aquest sentit, es detallen els quatre pilars del projecte de les Homilies: el primer és aconseguir i treballar perquè els ajuntaments de Catalunya aprovin en els plens municipals dedicar un espai de la localitat amb el nom de les Homilies d’Organyà; el segon és crear una ruta de la llengua que transcorri per nou indrets per situar la història de la llengua, amb inici a Organyà i inal a Andorra, on el català és llengua oicial; el tercer pilar és la publicació d’uns llibres que posin les Homilies d’Organyà a l’abast fàcil de tots els públics, des dels més petits ins als més grans; i, per últim, el quart pilar és l’agermanament de les llengües romàniques amb el català. Publicació de l’acord de sol·licitar la compareixença (BOPC 257, de 10.02.2014, pàg. 100).

Compareixença, de 20 de novembre, d’una representació de la Plataforma per la Llengua davant la Comissió de Cultura i Llengua per a exposar l’informe "’En español o nada’. 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques, 2007-2013" (núm. tram. 357-00538/10 ).

L’informe «En español o nada. 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques, 2007-2013» posa l’accent sobre les discriminacions lingüístiques greus en l’àmbit de les administracions públiques que, a dia d’avui, encara persisteixen en els territoris de parla catalana. També s’explicita en els darrers anys que la Plataforma per la Llengua ha detectat un augment de queixes de ciutadans que han patit una discriminació lingüística greu en l’àmbit públic.

Page 286

Com a conclusió, es posa l’accent en què els casos de l’Informe mostren els dèicits democràtics que encara pateixen els ciutadans de parla catalana, residents en els territoris de parla catalana, amb relació als seus drets lingüístics, i també demostren la indefensió que pateixen molts ciutadans davant les vulneracions de les legislacions estatal i europea en l’àmbit lingüístic. Tinguda de la compareixença (DSPC-C 539, de 20.11.2014, pàg. 9).

Compareixença, de 23 d’octubre, d’una representació d’Autors i Autores en Perill d’Extinció davant la Comissió de Cultura i Llengua per a exposar la seva posició amb relació a la socialització dels llibres (núm. tram. 357-00682/10).

La Plataforma exposa les repercussions que han identiicat en els àmbits pedagògic, cultural i editorial de la «socialització del llibre de lectura» que fan les escoles. Concretament, s’esmenten quatre efectes, essent el darrer el que té impacte lingüístic i que ens interessa destacar en aquesta crònica: l’efecte cultural perquè comporta la pèrdua de la professionalització d’uns autors que des de la llengua catalana i castellana han ajudat a enriquir el país lingüísticament i literàriament. La Plataforma destaca l’empobriment cultural derivat de la impossibilitat d’aquests professionals de dedicar-se a l’escriptura, perquè la manca de llibres en català i en castellà se soluciona, per part dels editors, amb la contractació de traduccions: si no tenen prou llibres dels escrits per autors del país es compren edicions estrangeres.

Els altres efectes esmentats durant la compareixença són: l’efecte personal (per als escolars, i les seves famílies), l’efecte escolar o pedagògic (sobre el professor, l’equip pedagògic i els objectius curriculars); i l’efecte sectorial (que implica tota la cadena del llibre: les editorials, els productors, els distribuïdors, els llibreters, els autors, i els treballadors de la cultura). Tinguda de la compareixença (DSPC-C 514, de 23.10.2014, pàg. 7).

Compareixença, d’11 de desembre, de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, davant la Comissió de Cultura i Llengua per a informar sobre el Portal de les Lletres Catalanes (núm. tram. 357-00715/10).

A la compareixença es detalla l’estratègia de modernització de la institució de les Lletres Catalanes, per impulsar-ne la visualització i la racionalització de la seva activitat, tot recordant que s’entén per "lletres catalanes" el conjunt de la producció literària en llengua catalana en qualsevol gènere i difosa per qualsevol mitjà.

En l’impuls d’un projecte global que aposta per la modernització i per l’excel·lència de la Institució s’han introduït canvis destacats, com ara: la incorporació de les xarxes socials i la creació d’un portal que conté nous apartats de patrimoni literari i d’autors catalans que escriuen en altres llengües. Aquest portal també incorpora un «Qui és qui» de les lletres catalanes que engloba els autors que tenen obra literària original i individual, amb un mínim de dos llibres publicats en llengua catalana.

També s’explica que la creació literària en català no ha pogut consolidar la seva posició i el reconeixement social que li corresponen en el seu àmbit lingüístic, ni ha pogut assolir els graus desitjables de coneixement i de difusió internacionals i convé crear les condicions propícies perquè els escriptors catalans emprin en l’elaboració de llurs obres la llengua pròpia de Catalunya, sense que això els limiti la creativitat. Alhora cal impulsar-ne l’expandiment en la triple vessant: l’ajut a la creació, l’expansió en l’àmbit lingüístic propi i la difusió a altres àmbits lingüístics.

Com a cloenda de la compareixença, es recorda que la institució ha intentat donar compte de la complexitat de la realitat sociolingüística de Catalunya, amb tres llengües oicials reconegudes, per visualitzar el potencial creatiu del país i la riquesa que representa treballar en diverses llengües. Tinguda de la compareixença (DSPC-C 562, d’11.12.2014).

Compareixença, de 23 d’octubre, d’una representació de l’Orquestra Simfònica del Vallès davant la Comissió de Cultura i Llengua per a presentar els projectes musicals i socials de l’entitat (núm. tram. 357-00716/10 ).

Aquesta entitat, que impulsa projectes de responsabilitat social corporativa i de creació de comunitat a través de la música, mitjançant la coresponsabilitat artística, social i econòmica, explica durant la compareixença

Page 287

que, entre d’altres iniciatives, han promogut el vídeo en català més vist arreu del planeta. Es tracta d’un vídeo disponible a la xarxa que ha arribat a prop de 60 milions de persones: «Cant de joia» de la Novena simfonia de Beethoven, amb text, en català, del poeta Joan Maragall. Un vídeo que exempliica la vocació de l’entitat per posar-se al servei de la ciutadania a través de la música, i que ha rebut el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals. Tinguda de la compareixença (DSPC-C 514, de 23.10.2014, pàg. 19).

Procediment en exercici del dret de petició:

Escrit relatiu a la retolació en aranès a la ciutat de Barcelona (núm. tram. 126-00065/10 ) (DSPC-C 428, de 10.06.2014, pàg. 9).

La Comissió parlamentària accepta, el 10 de juny del 2014 una petició que demana al Parlament la modiicació de la Llei d’Aran perquè a la ciutat de Barcelona hi pugui haver rètols en aranès, que seria en occità; occità, aranès a l’Aran, atès que la llengua occitana també és oicial a Catalunya, juntament amb el català i el castellà.

Es dóna tràmit a la petició i s’obre un termini d’adhesions per un període de dos mesos (sense rebre cap adhesió) i d’acord amb el Reglament de la Cambra també es decideix de remetre-la als membres de la Proposició de llei sobre el règim especial de l’Aran perquè en tinguin coneixement, amb la qual cosa es dóna per acabada la tramitació ( DSPC-C 529 , de 18.11.2014, pàg. 6).