Crónica parlamentaria de Cataluña

A més d’aprovar lleis, el Parlament també controla i impulsa l’acció política i de govern per mitjà dels me-canismes previstos al seu Reglament, que coniguren un sistema de contrapesos de poder. Amb la funció d’impuls, la Cambra promou l’actuació del Govern mentre que amb el control a l’executiu li demana explicacions sobre les actuacions dutes a terme, o bé sobre els propòsits de capteniment en matèries i polítiques de la seva competència, sense que això impliqui qüestionar la relació de coniança atorgada a l’executiu en la votació d’investidura.

En aquest sentit, dins de les iniciatives d’impuls de l’acció política i de govern a continuació es comenten les mocions i les resolucions referides a la llengua catalana que ha aprovat la Cambra durant aquest primer semestre.

Resolucions aprovades:

Resolució 500/X de 30 de gener del Parlament de Catalunya, sobre la promoció de la unitat i les denominacions pròpies de la llengua catalana (núm. tram. 250-00431/10) (BOPC 261, de 17.02.2014, pàg. 22).

A la Resolució, que va ser proposada pel grup d’ICV-EUiA, el Parlament expressa preocupació per la decisió del Govern d’Aragó i de les Corts d’Aragó d’evitar anomenar el català i l’aragonès amb les denominacions pròpies com a llengües del seu territori.

La Cambra també insta el Govern català a dur a terme dues actuacions: d’una banda, demanar a la Conferència Sectorial de Cultura de l’Estat que aprovi una declaració sobre la unitat de la llengua catalana en totes les seves expressions i denominacions, que inclogui el foment i l’ús de la llengua en tots els territoris on és present. De l’altra, dialogar i col?laborar amb el Govern d’Aragó per deinir acords en matèria de política lingüística relatius a l’ús i al foment del català, i traslladar-li la preocupació de la cambra catalana en aquesta matèria.

Page 167

Resolució 501/X de 30 de gener del Parlament de Catalunya, de rebuig de les denominacions imprò-pies de la llengua catalana i sobre la promoció de l’ús i el prestigi del català a l’Aragó (núm. tram. 250-00441/10) (BOPC 261, de 17.02.2014, pàg. 23).

Aquesta Resolució va ser proposada pel grup dels Socialistes. A la primera part del text, el Parlament manifesta el rebuig a totes les denominacions impròpies de la llengua catalana que atempten contra la seva unitat i que no responen als criteris cientíics, ilològics i acadèmics, establerts internacionalment, ni als noms his-tòrics, tradicionals o locals, reconeguts i establerts pels mateixos estaments com a expressions o modalitats territorials d’una mateixa llengua, la catalana.

A la segona part, la cambra insta el Govern català a demanar al Govern aragonès una triple acció: primer, que consideri el català patrimoni aragonès i patrimoni comú amb els altres territoris del domini lingüístic català, format per Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i la comarca del Carxe; segon, que treballi per disposar de polítiques de formació i prestigi en totes les llengües parlades al territori aragonès; i tercer, que treballi amb l’Institut d’Estudis Catalans per elaborar les regulacions i les normatives necessàries per impulsar la llengua catalana a l’Aragó.

Resolució 505/X de 30 de gener del Parlament de Catalunya, sobre la defensa del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a les Illes Balears (núm. tram. 250-00735/10) (BOPC 261, de 17.02.2014, pàg. 25).

El Parlament, en aquesta Resolució, que va ser proposada pel grup d’ICV-EUiA, dóna suport a totes les mobilitzacions que defensen el català com a llengua vehicular a les Illes Balears i, en aquest sentit, insta el Govern a:

1. Mantenir el compromís de garantia d’unitat de la llengua catalana en tot el territori del domini lingüístic.

2. Transmetre al Govern balear el reconeixement de l’aportació del model d’immersió lingüística a les seves escoles i de l’èxit d’aquest model pel que fa a resultats acadèmics.

3. Exigir al Govern de l’Estat i al Ministeri d’Educació, Cultura i Esports que garanteixin el dret de gaudir

   d’un model d’immersió lingüística en llengua catalana en tots els territoris de domini lingüístic del català.

4. Manifestar la necessitat que el Govern de les Illes Balears compleixi els articles del seu Estatut d’autonomia referits a la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament i, per consegüent, retiri el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, i el Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, que no estan avalats per la comunitat educativa balear.

   Resolució 589/X de 20 de març del Parlament de Catalunya, sobre la llengua catalana als centres do-cents no universitaris de les Illes Balears (núm. tram. 250-00774/10 ) (BOPC 297, de 7.04.2014, pàg. 11).

   Amb relació a la situació de la llengua catalana als centres docents balears i a proposta del grup parlamentari dels Socialistes, el Parlament de Catalunya insta el Govern a mostrar rebuig contra tres qüestions: 1) el Decret 15/2013, sobre el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, atès que afecta negativament la pervivència de la llengua catalana i no ajuda els alumnes a millorar ni les competències lingüístiques ni el rendiment acadèmic; 2) la Llei 9/2013 sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears i l’Avantprojecte de llei per regular la convivència escolar i l’autoritat del professorat dels seus centres educatius, atès que atempten contra la llibertat d’expressió i pretenen esborrar les senyes d’identitat comunes; i, 3) l’actitud de falta de diàleg i de consens del Govern balear respecte de tota la comunitat educativa i la resta d’agents socials.

   Resolució 543/X de 20 de febrer del Parlament de Catalunya, sobre la llengua catalana en l’àmbit de la justícia (núm. tram. 250-00838/10) (BOPC 272, de 3.03.2014, pàg. 16).

   Page 168

   La Resolució, que és fruit d’una proposta del grup parlamentari d’ERC per promoure accions perquè el Govern de l’Estat compleixi les recomanacions del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, té com a resultat instar el Govern català a:

1. Emprendre accions davant el Govern de l’Estat perquè compleixi les recomanacions del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i, especialment, en allò relatiu a modiicar el marc jurídic, amb la inalitat que les actuacions judicials es facin en català quan qualsevol de les parts ho demana; adoptar les mesures necessàries perquè el personal al servei de l’Administració de justícia tingui un nivell adequat de coneixement de llengua catalana; revisar els plans de contractació, carrera i capacitació per garantir el coneixement del català per part del personal al servei d’aquesta Administració, i també garantir la presència de la llengua catalana en els serveis públics de l’Estat.

2. Disposar de recursos per oferir formació especialitzada en llengua catalana i en llenguatge jurídic català als operadors de l’àmbit de la justícia, i també col·laborar amb les organitzacions i les associacions de promoció de la llengua catalana per facilitar recursos complementaris als professionals jurídics.

3. Avaluar anualment les accions empreses per promoure el coneixement de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia, atesa la greu situació d’involució, des del Departament de Justícia, i informar-ne a la Cambra.

   Resolució 717/X de 19 de juny, del Parlament de Catalunya, sobre l’ús de la toponímia a l’aeroport de Barcelona - el Prat (núm. tram. 250-00959/10) (BOPC 351, de 7.07.2014).

   Proposada pel grup parlamentari d’ICV-EUiA, a la Resolució el Parlament insta el Govern a dur a terme tres accions:

1. Fer gestions davant el Ministeri de Foment perquè revisi les denominacions oicials publicades en el BOE, perquè les comunicacions i informacions dels aeroports espanyols respectin les denominacions dels topònims en les llengües oicials i, especialment, les que fan referència a la llengua catalana als aeroports catalans.

2. Fer gestions davant el Ministeri de Foment perquè revisi l’ús que Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) fa en les seves comunicacions i informacions de les denominacions dels topònims en llengua cata-lana als aeroports catalans.

3. Complir la Resolució 737/VIII del Parlament, sobre la toponímia de l’aeroport de Barcelona, en la qual s’insta el Govern a reclamar al Govern de l’Estat que AENA faci un ús normalitzat de la llengua catalana en la toponímia emprada en els panells informatius i teleindicadors de l’aeroport de Barcelona, garantint la claredat de la informació als passatgers i usuaris de l’aeroport, d’acord amb les directrius que recull el text sobre tres tipus de topònims: els de l’àmbit lingüístic català, els de l’Estat de fora de l’àmbit lingüístic català i els de destinacions estrangeres.

   Mocions aprovades (subsegüents a una interpel·lació):

   Moció 106/X de 25 d’abril del Parlament de Catalunya, sobre la política lingüística i sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) (núm. tram. 302-00148/10) (BOPC 311, de 30.04.2014, pàg. 9).

   El text, que va ser proposat pel grup dels Socialistes després de la interpel·lació al Govern sobre aquesta temàtica (núm. tram. 300-00156/10 , Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 57, de 10.04.2014, pàg. 8), en una primera part conté instruccions del Parlament perquè el Govern desplegui una política lingüística em-marcada en la Llei de política lingüística centrada en accions planiicades amb els sectors i amb suicients recursos perquè el català s’usi en tots els àmbits i garantir la preparació lingüística, i també perquè treballi per la cohesió social, la conformació de la ciutadania i la igualtat d’oportunitats.

   A la segona part, la Moció tracta de la necessitat de coordinació interdepartamental i en aquest sentit el Par-lament insta el Govern a desplegar una triple actuació:

1. Garantir, per mitjà del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), la demanda de formació en

   Page 169

   llengua catalana a tots els sectors i treballar per l’accés d’aquesta formació a totes les franges de població que volen aprendre el català.

2. Garantir la tasca del CPNL com a entitat territorial de referència en l’ensenyament de la llengua catalana a la població adulta i l’acollida lingüística, perquè executi, coordini, assessori i certiiqui la formació de català necessària per a l’arrelament.

3. Establir les directrius per a la qualitat dels informes periòdics de diverses institucions sobre la situació de la llengua catalana.

   A la tercera part, la cambra insta el Govern a garantir el diàleg entre el CPNL i els ens locals per decidir sobre les necessitats i les accions en matèria de política lingüística i sobre els plans d’actuació en el territori.

   La quarta part de la Moció aborda l’oferta pública de formació en llengua catalana on, més concretament, el Parlament insta el Govern a:

1. Dur a terme accions perquè el CPNL gestioni els recursos econòmics de la Generalitat destinats a la formació en llengua catalana i coordini les accions formatives, amb l’objectiu de suprimir els convenis amb altres entitats, tret dels casos en què el CPNL no les pot assumir.

2. Garantir, en tot el territori de Catalunya, l’accés a l’oferta pública i de qualitat d’aprenentatge de les llen-gües oicials a les persones immigrants que no saben ni català ni castellà, per a afavorir el dret a l’arrelament.

3. Garantir, en tot el territori de Catalunya, una oferta pública i de qualitat amb la inalitat que les persones adultes que no tenen encara prou competències en llengua catalana, oral i escrites, tinguin accés a la formació.

   Per últim, a la cinquena part es tracta de garantir la continuïtat del CPNL, i el Parlament insta el Govern a emprendre les accions següents:

1. Acabar el Pla director del CPNL i presentar-lo als òrgans de govern del CPNL per a tractar-ne amb els ens locals.

2. Reforçar el paper del CPNL com a ens públic referent en el territori de les polítiques de foment del conei-xement i ús de la llengua catalana, conjuntament amb els ens locals.

3. Aconseguir que els òrgans de govern del CPNL aprovin una proposta d’actualització del paper del Govern i dels ens locals que formen el CPNL.

4. Garantir la sostenibilitat del CPNL com a instrument imprescindible de la política lingüística del país, amb un nou model de inançament, que consideri el inançament directe dels recursos humans per part de la Generalitat i la coresponsabilitat de l’àmbit local amb les dotacions necessàries lligades a les accions per programes que calguin en cada cas al territori.

El Parlament desplega una activitat política notable en l’àmbit de la normalització de l’ús social de la llengua a través de la seva funció de control de l’acció política i de govern, per a la qual disposa d’un conjunt d’instruments que operen al marge dels procediments legislatius. En són un bon exemple les preguntes que els grups parlamentaris plantegen perquè l’executiu faciliti informació i explicacions sobre una determinada política i que poden rebre respostes en diferents formats (escrit o oral); diferents contextos (davant del Ple o en comissió parlamentària) i per part d’actors diferents (el president o els membres del Govern), sempre d’acord amb el plantejament inicial que fa el grup. En el present apartat s’analitzen les preguntes que durant el primer semestre de 2014 han versat sobre la llengua.

Preguntes orals al Govern per respondre en el Ple:

Pregunta sobre les darreres interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el

Page 170

bilingüisme a les escoles de 10 de febrer (núm. tram. 310-00227/10 ) (BOPC 265, de 18.02.2014, pàg. 34).

Platejada pel grup parlamentari de Ciutadans per saber quin és el capteniment del Govern a propòsit de les darreres cinc interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el bilingüisme a les escoles catalanes. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 47, de 12.02.2014, pàg. 6).

Pregunta sobre el català a l’escola i el plurilingüisme de 24 de febrer (núm. tram. 310-00230/10 ) (BOPC 273, de 4.03.2014, pàg. 27).

Plantejada pel grup parlamentari d’ERC per conèixer el capteniment del Govern sobre el català a l’escola i el plurilingüisme. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 49, de 26.02.2014, pàg. 5).

Pregunta sobre la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa i el règim lingüístic a l’ensenyament de 5 de maig (núm. tram. 310-00294/10) (BOPC 317, de 13.05.2014, pàg. 47).

Plantejada pel grup parlamentari d’ERC per saber quin és el capteniment del govern de la Generalitat sobre la LOMCE i el règim lingüístic a l’ensenyament. Substanciació de la iniciativa (DSPC-P 60, de 7.05.2014, pàg. 15).

Preguntes orals a respondre en Comissió:

Preguntes sobre l’ús de la llengua castellana en assignatures no lingüístiques

El 3 de juny de 2013, el Grup Parlamentari del PPC va plantejar quatre preguntes per conèixer detalls sobre l’ús del castellà en l’ensenyament d’assignatures no lingüístiques i, més concretament, va preguntar sobre:

a ) els centres educatius en què s’usa el castellà en assignatures no lingüístiques (núm. tram. 311-00525/10 ) (BOPC 104, de 18.06.2013, pàg. 81) per saber quins centres educatius (públics i privats) imparteixen assignatures no lingüístiques parcialment o totalment el castellà. Substanciació de la iniciativa (DSPC-C 328, de 6.02.2014, pàg. 9).

b) les assignatures no lingüístiques en què s’usa el castellà (núm. tram. 311-00526/10 ) (BOPC 104, de 18.06.2013, pàg. 82). Substanciació de la iniciativa (DSPC-C 328, de 6.02.2014 pàg. 9).

c) el percentatge de l’horari que representa el temps dedicat a impartir assignatures no lingüístiques en castellà (núm. tram. 311-00527/10 ) (BOPC 104, de 18.06.2013, pàg. 82) per conèixer el percentatge de l’horari lectiu dedicat a impartir en castellà totalment o parcialment la docència d’assignatures no lingüístiques. Substanciació de la iniciativa (DSPC-C 328, de 6.02.2014, pàg. 9).

d) el nombre d’alumnes que reben la docència de matèries no lingüístiques en castellà (núm. tram. 311-00528/10 ) (BOPC 104, de 18.06.2013, pàg. 82) per saber quants alumnes reben en castellà parcialment o totalment la docència d’alguna matèria no lingüística. Substanciació de la iniciativa (DSPC-C 328, de 6.02.2014, pàg. 9).

Preguntes escrites al Govern:

Preguntes sobre el programa "Voluntariat per la llengua"

El 19 de novembre de 2013, el Grup Parlamentari d’ICV-EUiA va plantejar tres preguntes per conèixer detalls del programa "Voluntariat per la llengua" a la Catalunya del Nord, i va preguntar concretament sobre:

a) l’extensió del programa de voluntariat per la llengua a la Catalunya del Nord (núm. tram. 314-10450/10 ) (BOPC 207, de 3.12.2013, pàg. 46) per saber si la Casa de la Generalitat a Perpinyà (el Rosselló) preveu estendre al conjunt de Catalunya Nord el Programa «Voluntariat per la llengua». Publicació de la resposta del Govern (BOPC 270, de 25.02.2014, pàg. 19).

b) les entitats que col·laboren en el programa de voluntariat per la llengua a la Catalunya del Nord (núm. tram. 314-10451/10) (BOPC 207, de 3.12.2013, pàg. 46) per saber quines entitats nord-catalanes col·laboren amb la Casa de la Generalitat a Perpinyà (el Rosselló) per portar a terme

Page 171

aquest Programa. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 270 de 25.02.14 pàg. 19).

c) les administracions que col·laboren en el programa de voluntariat per la llengua a la Catalunya del Nord (núm. tram. 314-10452/10) (BOPC 207, de 3.12.2013, pàg. 46) per saber quines administracions nord-catalanes col·laboren amb la Casa de la Generalitat a Perpinyà (el Rosselló) per portar a terme el Programa. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 270, de 25.02.2014, pàg. 19).

Pregunta sobre la vulneració del dret d’opció lingüística als usuaris de la sanitat catalana de 29 de novembre de 2013 (núm. tram. 314-10685/10) (BOPC 231, de 15.01.2014, pàg. 82).

Plantejada pel Grup Parlamentari d’ICV-EUiA per saber si el Govern té coneixement que a Catalunya es vulneri el dret d’opció lingüística als usuaris de l’administració pública, i més concretament als usuaris de la sanitat catalana, i més particularment a l’Hospital del Vendrell. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 329, de 3.06.14, pàg. 19).

Pregunta sobre l’ús del castellà en la impartició de matèries no lingüístiques en els centres educatius de 18 de desembre de 2013 (núm. tram. 314-10703/10) (BOPC 231, de 15.01.2014, pàg. 88).

Plantejada pel Grup Parlamentari del PPC per saber quins centres educatius de primària i secundària empren la llengua castellana quan imparteixen matèries no lingüístiques i demana si el Departament d’Ensenyament en coneix els projectes lingüístics per certiicar que efectivament utilitzen el castellà com a llengua vehicular d’ús normal, juntament amb el català. a la pregunta el Grup també demana quin percentatge de l’horari lectiu anual s’imparteix exclusivament en llengua castellana a cadascun dels centres, i en quins cursos de primària i/o secundària, excloent l’ensenyament de l’assignatura de llengua i literatures espanyoles. Al mateix temps, el grup demana detalls de la titularitat de cada centre, pública o privada, i també quants alumnes reben ensenyament en castellà desglossat per centre educatiu, entre d’altres. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 293, d’1.04.2014, pàg. 39).

Preguntes sobre el Consorci Linguamón - Casa de les Llengües

El 4 de febrer, el Grup Parlamentari del PPC planteja sis preguntes per conèixer detalls sobre aquest Consorci i, més concretament, pregunta sobre:

a) Les inversions fetes en el consorci Linguamón - Casa de les Llengües durant el temps que va estar actiu (núm. tram. 314-11405/10) (BOPC 265, de 18.02.2014, pàg. 619). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 299, de 8.04.2014, pàg. 69).

b) La destinació de les transferències del Govern de l’Estat per al consorci Linguamón - Casa de les Llengües (núm. tram. 314-11406/10) (BOPC 265, de 18.02.2014, pàg. 61). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 299, de 8.04.2014, pàg. 70).

c) Les previsions de devolució de les transferències del Govern de l’Estat per al consorci Linguamón - Casa de les Llengües (núm. tram. 314-11407/10 ) (BOPC 265, de 18.02.2014, pàg. 61). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 299, de 8.04.2014, pàg. 70).

d) La rehabilitació i ús de l’ediici de Can Ricart, a Barcelona, seu de la Casa de les Llengües (núm. tram. 314-11408/10) (BOPC 265, de 18.02.2014, pàg. 62). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 299, de 8.04.2014, pàg. 70).

e) La liquidació del pressupost del consorci Linguamón - Casa de les Llengües (núm. tram. 314-11409/10) (BOPC 265, de 18.02.2014, pàg. 62). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 299, de 8.04.2014, pàg. 70).

f) La gestió del consorci Linguamón - Casa de les Llengües (núm. tram. 314-11410/10 ) (BOPC 265, de 18.02.2014, pàg. 62). Publicació de la resposta del Govern (BOPC 299, de 8.04.2014, pàg. 70).

Page 172

Pregunta sobre l’ampliació del nombre de sales de cinema de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona amb programació en català de 5 de febrer (núm. tram. 314-11424/10) (BOPC 265, de 18.02.2014, pàg. 67).

Plantejada pel Grup Parlamentari d’ICV-EUiA per saber quines mesures té previst portar a terme el Govern per ampliar el nombre de sales de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona que programen cinema en versió catalana. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 299, de 8.04.2014, pàg. 70).

Al marge dels procediments legislatius i les funcions d’impuls i control de l’acció política i de govern que assumeix el Parlament, hi ha altres funcions en les quals també desplega una activitat política relacionada amb la normalització de l’ús social de la llengua, com per exemple un procediment en exercici del dret de petició.

Procediment en exercici del dret de petició:

Escrit relatiu al reconeixement de l’antiguitat dels professors de català durant la Transició (núm. tram. 125-00023/10 ) (DSPC-C 285, de 5.12.2013, pàg. 5).

El desembre de 2013 es va presentar una petició relativa al reconeixement de l’antiguitat dels professors de català durant la transició en el sentit que es reconegués aquesta antiguitat atesa la tasca desenvolupada i la pertinença a una organització com Òmnium Cultural.

En aquest cas, la proposta es va sotmetre a la Comissió parlamentària de Peticions la qual, una vegada examinada la documentació, va decidir demanar un informe als departaments d’Ensenyament i de la Presidència. La resposta facilitada pel primer departament reconeix que es va dur a terme una tasca de coordinació pedagògica important, però considera que els serveis no es poden considerar com serveis tributats a l’Administració pública, d’acord amb el que estableix la normativa de reconeixement de serveis previs. Per tant, la Comissió de Peticions acorda que l’informe dóna una resposta suicient i el 26 de febrer de 2014 en dóna trasllat a la persona peticionària, amb la qual cosa dóna per acabada la tramitació (DSPC-C 351, de 26.02.2014, pàg. 4).

[1] La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: "llengua cata-lana", "política lingüística" o "ús de les llengües". També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules: "llengua", "catalana" o bé "lingüísti*".