Crònica legislativa de la Unió Europea. Primer semestre de 2017

Autor:Narcís Mir i Sala
Càrrec:Responsable de seguiment normatiu i desenvolupament estatutari en afers UE. Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea. Generalitat de Catalunya
Pàgines:248-249
RESUMEN

Disposicions sobre els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua publicades al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de l’1 de gener al 30 de juny de 2017. L’ordre en què apareixen les disposicions citades és l’establert al DOUE. Les sigles EEE corresponen a l’Espai EconòmicEuropeu, àrea d’integració comercial que associa en un únic mercat interior la UE amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein.

 
CONTENIDO
CRÒNICA DE LEGISLACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA
Primer semestre de 2017
Narcís Mir i Sala
Resum
Disposicions sobre els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua publicades al Diari Ocial de la Unió
Europea (DOUE) de l’1 de gener al 30 de juny de 2017. L’ordre en què apareixen les disposicions citades és l’establert
al DOUE. Les sigles EEE corresponen a l’Espai EconòmicEuropeu, àrea d’integració comercial que associa en un únic
mercat interior la UE amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein.
Paraules clau: Unió Europea; Diari Ocial de la Unió Europea (DOUE); dret lingüístic.
LEGISLATIVE REPORTS ON EUROPEAN UNION
Abstract
The text includes provisions on the uses, the linguistic rights and the legal system of the language published in the Of-
cial Journal of the European Union (OJEU) between 1 January and 30 June 2017. The order of the provisions cited is
that in which they have been published in the OJEU. The acronym EEA corresponds to the European Economic Area, an
area of commercial integration which unites the EU with Norway, Iceland and Liechtenstein in a single internal market.
Keywords: European Union; Ofcial Journal of the European Union (OJEU); Linguistic Law.
Narcís Mir i Sala, responsable de seguiment normatiu i desenvolupament estatutari en afers UE. Secretaria d’Afers Exteriors i de
la Unió Europea. Generalitat de Catalunya. narcis.mir@gencat.cat
Citació recomanada: Mir Sala, Narcís. «Crònica legislativa de la Unió Europea. Primer semestre de 2017». Revista de Llengua i
Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017, p. 248-249. DOI: 10.2436/rld.i68.2017.3012.
Narcís Mir i Sala
Crònica legislativa de la Unió Europea. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 249
Decisió (UE) 2017/248 del Consell, de 6 de febrer de 2017, relativa a la celebració de l’Acord de continuació
del Centre Internacional per a la Ciència i la Tecnologia
(DOUE núm. L 37, de 14.02.2017, pàg. 1)
L’Acord s’emmarca en l’àmbit de la política exterior i de seguretat comuna de la Unió, i en són parts
contractants, d’una banda, la Unió Europea i la Comunitat Europea de la Energia Atòmica i, de l’altra, la
República d’Armènia, la República de Corea, els Estats Units d’Amèrica, Geòrgia, Japó, la República de
Kazakhstan, la República Kirguizistan, el Regne de Noruega i la República de Tadjikistan.
L’Acord està fet en les llengües alemanya, anglesa, armènia, coreana, francesa, georgiana, japonesa, kazakh,
kirguís, noruega, russa i tadjik. Totes aquestes versions són igualment autèntiques. En cas de divergència
entre elles preval el text en llengua anglesa.
Decisió (PESC) 2017/824 del Consell, de 15 de maig de 2017, relativa a l’Estatut del personal del Centre de
Satèl·lits de la Unió Europea
(DOUE núm. L 123, de 16.05.2017, pàg. 7)
L’article 4 de la decisió assenyala que els candidats a ocupar un lloc de treball al centre hauran de demostrar
un coneixement aprofundit d’una de les llengües ocials de les institucions de la Unió Europea i un
coneixement satisfactori d’una altra d’elles, en la mesura que això sigui necessari per al desenvolupament
de les seves funcions.
Reglament (UE) 2017/1001 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny de 2017, sobre la marca de
la Unió Europea (versió codicada)
(DOUE núm. L 154, de 16.06.2017, pàg.1)
El present reglament conté nombroses referències a les qüestions lingüístiques. El precepte més rellevant és
l’article 146, que estableix els principis fonamentals de les qüestions que tenen a veure amb el tractament
lingüístic en relació amb l’àmbit material cobert pel reglament.
En aquest sentit, l’article esmentat assenyala, entre altres aspectes, que les sol·licituds de marca de la Unió
s’han de presentar en una de les llengües ocials de la Unió i que les llengües de l’Ocina d’Harmonització
del mercat interior (marques, dissenys i models) són l’alemany, l’anglès, l’espanyol, el francès i l’italià.
També disposa que el sol·licitant ha d’indicar una segona llengua, de la qual n’accepta l’ús, com a possible
llengua de procediment per als casos d’oposició, caducitat i nul·litat. Aquesta segona llengua ha de ser
necessàriament una de les llengües de l’Ocina. Finalment, d’altres apartats d’aquest mateix article 146
estableixen les possibilitats i les condicions que permeten a les parts fer ús d’altres llengües en relació amb
els procediments vehiculats per aquesta, sempre, però, que s’escullin entre aquelles que són ocials de la
Unió Europea.
A més d’aquestes disposicions principals, moltes altres disposicions del reglament contenen referències a
l’ús de les llengües en aquesta matèria.
Així, entre d’altres, els articles 68, 96, 111, 140, 141, 147, i 170 necessiten, respectivament, determinats
aspectes vinculats a la llengua de procediment escrit i oral, a l’escrit de sol·licitud, als requisits formals de
la transformació de la marca comunitària en marca nacional, a la publicació i inscripció en el registre o al
centre de mediació. A més, els articles 184, 187, 190, 193 i 206 estableixen també les condicions d’ús de les
llengües ocials de la Unió i les llengües de l’Ocina pel que fa al contingut de la sol·licitud internacional, a
la sol·licitud d’extensió territorial posterior al registre internacional i a la seva publicació.