Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017
| Autor | Mercè Teodoro i Peris |
| Cargo | Advocada |
| Páginas | 195-204 |
CRÒNICA LEGISLATIVA DEL PAÍS VALENCIÀ
Primer semestre de 2017
Mercè Teodoro i Peris*
Resum
Recull de les disposicions aparegudes al Diari Ocial de la Comunitat Valenciana en matèria de drets lingüístics durant
el primer semestre de 2017.
Paraules clau: País Valencià; dret lingüístic; Diari Ocial de la Comunitat Valenciana.
LEGISLATIVE REPORTS ON VALENCIAN COUNTRY
Abstract
The text includes new regulations that affect the uses, the linguistic rights and the legal system of the language published
in the Ofcial Gazette of the Valencian Communityin during the rst half of the year (between January and June 2017).
Keywords: Valencian Country; Linguistic Law; OfcialGazette of the Valencian Community.
El canvi de rumb experimentat per la política lingüística valenciana, ja comentat en cròniques anteriors, va
a poc a poc consolidant-se. Com tot seguit veurem, no és un canvi supercial. Els poders públics valencians
estan duent a terme modicacions importants en matèria lingüística, discretament, però s’avança. En efecte,
no existeix cap projecte de redacció d’una nova llei de normalització de caràcter general; el Consell, però, està
aprovant normes sectorials que impliquen materialment un desenvolupament de la Llei d’ús i ensenyament
del valencià i un gran avenç en diversos camps com l’ensenyament, l’Administració pública, la toponímia i
la promoció social de la llengua.
Farem un breu comentari de les publicacions aparegudes al Diari Ocial de la Generalitat Valenciana que
tenen una especial signicació, principalment, de les disposicions generals pel seu important abast i caràcter
normatiu.
* Mercè Teodoro Peris, advocada, merce.teodoro@telefonica.net
Citació recomanada: Teodoro i Peris, Mercè. «Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017». Revista de Llengua
i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017, p. 195-204. DOI: 10.2436/rld.i68.2017.3050.
Mercè Teodoro Peris
Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 196
En el primer lloc del nostre rànquing destaquem, en matèria d’ensenyament, i tant per la seua rellevància
intrínseca com pel nombre d’afectats per la norma, l’aprovació del Decret 9/2017, de 27 de gener (DOGV
núm. 7973, de 6 de febrer), del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n
regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana. L’objecte del Decret és,
segons el seu article primer, «regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars, i la presència
en l’itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres, en l’ensenyament no universitari,
amb l’establiment d’un programa d’educació plurilingüe dinàmic, que s’aplicarà en les etapes d’Educació
Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicles formatius de Formació
Professional i Formació Bàsica de les Persones Adultes».
La norma canvia totalment el model lingüístic de l’ensenyament i elimina el sistema de línies existent ns a
hores d’ara. S’inspira en el multilingüisme europeu i es fonamenta en acords i tractats d’àmbit europeu com
la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries de 1992, la Declaració de Bolonya dels ministres
d’educació dels estats membres de la Unió Europea, de 1999, els acords sobre el Marc europeu comú de
referència per a les llengües (MECR) establerts el 2001, les conclusions de la reunió del Consell Europeu de
Barcelona, de març de 2002, l’informe del Grup d’Intel·lectuals a Favor del Diàleg Intercultural promogut
per la Comissió Europea l’any 2008 i les conclusions del Consell de la Unió Europea de 12 maig de 2009.
El preàmbul de la norma proclama que «els governs i les institucions han de desenvolupar accions polítiques
tendents a incrementar el capital lingüístic de la ciutadania, superar les barreres idiomàtiques entre grups
de parlants i eliminar els prejudicis negatius envers les llengües coexistents dins d’un mateix territori,
considerant-les sota els principis d’equitat, respecte, cooperació recíproca i enriquiment territorial i cultural»
i amb aquest enfocament i un cop fet el repàs de la situació sociolingüística del valencià i de la normativa
lingüística autonòmica i estatal, el text proposa un nou model que recull «les pràctiques més reeixides
de societats multilingües avançades» d’una part i de l’altra «compta amb el consens dels especialistes en
educació més reconeguts, promou els principis de sostenibilitat i complementarietat lingüístiques i pretén
equilibrar, amb la distribució de temps, continguts i nivells de complexitat que escaiguen a cada context
les necessitats comunicatives plurilingües i la continuïtat del patrimoni cultural heretat.» Expressament
hom parla del «redreçament de l’ús social de les llengües» el qual «ha de servir per a vertebrar la societat
valenciana en conjunt, aprofundir en les diverses varietats lingüístiques, promoure el respecte a la identitat
plural, la cooperació entre territoris, el reconeixement del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat
i la necessitat d’aprenentatge de les llengües de comunicació internacional». L’objectiu nal és «avançar
col·lectivament cap a un context de bilingüisme simètric enriquidor per a les dues llengües ocials, en
l’horitzó d’una societat multilingüe amb voluntat d’adquisició de nous idiomes, ben formada, dinàmica,
oberta i respectuosa amb la diversitat cultural i lingüística».
El Decret s’aplicarà en tots els centres d’educació no universitària públics i privats concertats autoritzats
per a impartir ensenyaments d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i
Batxillerat, cicles formatius de Formació Professional i Formació Bàsica de les Persones Adultes. Els centres
privats no concertats podran acollir-se al Decret però, en tot cas, hauran de garantir que l’alumnat, en acabar
cada etapa de l’escolaritat no universitària, assoleix els objectius i els nivells de referència que es determinen
en la norma.
El Decret distingeix les llengües de l’ensenyament (valencià, com a llengua pròpia, castellà, com a llengua
ocial de l’Estat, anglès, com a llengua de comunicació internacional i d’altres llengües estrangeres que puguen
oferir els centres educatius d’acord amb el projecte lingüístic de centre), les llengües de l’Administració
educativa (valencià, sense perjudici del dret d’opció lingüística de la ciutadania), les llengües del centre (es
prioritzarà el valencià d’acord amb el pla de normalització lingüística del centre) i les llengües de l’alumnat
(entre les quals, hi caben altres llengües presents en les famílies que podran ser estudiades en els centres
escolars en horari extracurricular).
Pel que fa al contingut material, i ací rau la principal innovació, s’estableix un únic programa d’educació
plurilingüe dinàmic amb sis nivells, de bàsic a avançat, que es diferencien pel nombre d’hores vehiculars
en les tres llengües en assignatures no lingüístiques, així com per diversos elements de reforçament de la
competència oral. L’objectiu és garantir que «tot l’alumnat, en acabar les diferents etapes, aconseguisca les
Mercè Teodoro Peris
Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 197
competències orals i escrites denides pels nivells bàsics de referència següents del Marc europeu comú de
referència per a les llengües: a) En acabar els ensenyaments obligatoris: valencià i castellà, entre un B1 i
un B2, i primera llengua estrangera, entre un A1 i un A2; b) En acabar els ensenyaments postobligatoris no
universitaris: valencià i castellà, entre un B2 i un C1, i primera llengua estrangera, entre un A2 i un B1».
Aquest programa començarà a aplicar-se de manera progressiva a partir del curs 2017-2018 en segon
curs d’educació infantil i haurà d’estar totalment implantat en tots els nivells educatius el curs 2023. Els
actuals programes bilingües, Programa d’ensenyament en valencià, Programa d’immersió lingüística i
Programa d’incorporació progressiva es fusionen en dos programes plurilingües, el Programa plurilingüe
d’ensenyament en valencià (PPEV), en el qual la llengua vehicular base és el valencià, i el Programa
plurilingüe d’ensenyament en castellà, (PPEC) en el que es prioritza el castellà. Conforme avance el calendari
d’implantació, aquests programes aniran desapareixent.
D’acord amb el nou sistema els centres hauran d’elaborar un projecte lingüístic de centre (PLC) i optar per un
únic nivell del programa plurilingüe dinàmic avançat (PPDA), per la qual cosa hauran d’analitzar els elements
del context extern i intern del centre relacionats amb l’educació lingüística, la singularitat del centre, la
titularitat i l’ideari, la situació sociolingüística de l’entorn del centre, les característiques sociolingüístiques
i culturals de l’alumnat, l’actitud envers l’educació i la convivència multicultural i plurilingüe, l’actitud de
les famílies i la competència plurilingüe del personal docent i del personal no docent, a més dels programes
lingüístics que ja aplica el centre en el moment d’entrada en vigor.
El centre ha d’establir els objectius del PLC basant-se tant en els que consten en el Decret com en els
objectius propis que se’n determinen a partir del context i de la seua proposta pedagògica. En tot cas, en
Educació Infantil i Primària el centre haurà de preparar un pla d’ensenyament i ús vehicular de les llengües,
amb un cronograma on s’indique el moment d’introducció de cadascuna de les llengües curriculars i triar
un nivell igual o superior al programa plurilingüe que tinga autoritzat en eixe moment. Finalment, en
l’aplicació pràctica a l’aula, el professorat ha d’aplicar el que s’anomena enfocament plurilingüe integrat: el
tractament integrat de les llengües (TIL) i el tractament integrat de les llengües i els continguts de les àrees
no lingüístiques (TILC).
El Decret preveu també l’acreditació del nivell de coneixement de valencià, castellà i anglès del professorat
que assegure la competència sucient per a realitzar tasques docents, la qual serà el nivell C1, d’acord amb el
Marc europeu comú de referència per a les llengües. També preveu un suport inicial, formació permanent i un
sistema d’avaluació periòdica per analitzar l’assoliment dels objectius i els resultats del PLC de cada centre.
La norma ha estat fortament contestada per diversos sectors contraris a la normalització del valencià i ha estat
objecte d’impugnació judicial. Els sindicats CSIF, ANPE i USO, les entitats Foro por el Derecho a Elegir
Lengua Vehicular, Plataforma en Defensa del Castellano i Federación Católica de Padres de Alumnos, els
partits polítics Partido Popular i VOX i ns i tot la Diputació d’Alacant —amb majoria del Partit Popular—
així com altres entitats i particulars han interposat diversos recursos contenciosos administratius davant el
Tribunal Superior de Justícia amb l’al·legació bàsica que es discrimina el castellà i es perjudica els centres que
trien els nivells bàsics en relació amb la capacitació en llengua anglesa a la nalització de l’itinerari curricular.
En el moment de tancar aquesta crònica els litigis no han nalitzat, però sí que hi ha hagut ja conseqüències
judicials: una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia ha suspès cautelarment l’entrada en vigor del
Decret —en educació infantil— com a conseqüència del recurs interposat per la Diputació d’Alacant; hi ha
hagut també ja, en juliol de 2017, una sentència desestimatòria dictada pel mateix Tribunal (la corresponent
al recurs d’USO, que pretenia l’anul·lació dels articles 10, 11, 12 i 34 del Decret així com la disposició
addicional cinquena i una altra sentència parcialment estimatòria, la relativa al recurs interposat pel sindicat
CSIF, que anul·la la disposició addicional cinquena de la norma per considerar que és contrària a dret la
previsió de la norma de certicació automàtica dels nivells de competència lingüística en valencià i en anglès
per als alumnes acollits als nivells avançats del programa plurilingüe. La resta de recursos no s’han resolt i,
a més, les sentències dictades no són tampoc fermes.
Constatem doncs, una vegada més, que els avenços en la legislació lingüística compten amb seriosos obstacles
al País Valencià i que determinats sectors no dubten a intentar impedir-los amb la ja clàssica al·legació de
Mercè Teodoro Peris
Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 198
discriminació envers el castellà o imposició del valencià. La Generalitat, però, malgrat els entrebancs, sembla
decidida a defensar el model plurilingüe i el Decret impugnat i, tot i ser una majoria política producte del
pacte de tres organitzacions diferents (PSPV, Compromís i Podem), el consens en aquesta matèria és sòlid.
I canviant de matèria, però en aquest mateix sentit, una altra mostra d’aquesta resolta línia política és
l’aprovació de la segona gran norma general del període: ens referim al Decret 61/2017, de 12 de maig,
(DOGV núm. 8046, de 23 de maig) del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de
les llengües ocials en l’Administració de la Generalitat.
Es tracta també d’una norma amb especial transcendència que serà d’obligat compliment en l’Administració
valenciana en el plànol intern i també en la seua relació envers els ciutadans; desplegarà continguts d’ocialitat
amb un nivell de precisió que mai no havien tingut a la normativa positiva al País Valencià.
El preàmbul del text exposa de forma molt eloqüent la necessitat d’establir una previsió dels usos administratius
de les llengües ocials, inexistent al País Valencià ns ara: «Trenta-tres anys després de l’aprovació de la
Llei d’ús i ensenyament del valencià, és procedent i esdevé un exercici de responsabilitat per part del Consell
l’aprovació d’una disposició que regule els usos institucionals del valencià i del castellà, amb la xació d’una
casuística detallada d’àmbits segons les persones físiques o jurídiques que intervenen en les relacions amb
l’Administració [...]». Es queixa el Consell que «l’escassesa de polítiques que protegisquen i digniquen la
presència del valencià en l’espai institucional durant les últimes dècades exigeix ara l’actuació dels poders
públics en aquest àmbit».
El text reconeix que la nalitat és, d’una part, complir el marc legal vigent, i de l’altra, impulsar i fomentar
la llengua pròpia en l’Administració: cal que el valencià recupere «l’estatus que li pertoca com a llengua
d’ús general en l’Administració de la Generalitat». El Consell vol «protegir i restaurar d’una manera activa
un element que és cabdal en la nostra societat, la llengua pròpia, i no només per raons de caràcter històric o
identitari que en són indestriables i no es poden menystindre, sinó també per les implicacions que comporta
pel que fa al foment de valors com ara la convivència i la cohesió ciutadana [...]. La nalitat última és que el
valencià, independentment de quina siga la llengua primera dels valencians i les valencianes, siga percebut i
considerat com a llengua pròpia de tots i de totes».
El Consell es declara responsable de garantir de manera real els drets lingüístics de la ciutadania. Si totes
les persones, independentment de quina siga la seua llengua primera, han de tindre garantida l’opció de
relacionar-se amb els òrgans de l’Administració en la llengua que elegisquen amb plena normalitat, aquesta
haurà de disposar un conjunt de mesures sistematitzades perquè l’aparell administratiu tinga les condicions
necessàries per a dur a terme aquest objectiu amb èxit. I aquesta premissa, en el context social actual,
requereix ineludiblement l’adopció d’una sèrie d’accions de compensació lingüística destinades a recuperar
uns àmbits d’ús dels quals s’ha vist desplaçada des de fa molts anys la llengua ocial més desfavorida, el
valencià. Aquestes mesures, aplicades de manera adequada i proporcionada, són procedents per a corregir
situacions històriques de desequilibri d’una de les llengües ocials respecte de l’altra, ja que esmenarien la
posició secundària o de postergació que alguna d’aquestes puga tindre.
D’acord amb aquestes premisses, el Decret estableix que «té com a objecte regular els usos institucionals
i administratius del valencià i el castellà en la Generalitat i garantir els drets lingüístics de la ciutadania
valenciana reconeguts en l’Estatut d’autonomia i en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament
del valencià» i que s’aplicarà a «l’Administració de la Generalitat i al seu sector públic instrumental». També
fa referència, en relació amb l’àmbit territorial, al fet que, a més d’aplicar-se al País Valencià podrà aplicar-
se en les relacions amb «les comunitats autònomes del mateix àmbit lingüístic», en una clara referència a
l’àmbit català. Tot seguit, una vegada declarat el valencià llengua pròpia de l’Administració de la Generalitat,
s’exposa quin contingut se li dona a aquesta qualicació de “llengua pròpia” i el text, a l’article 4 estableix
que «serà la llengua destacada d’ús normal i general, sense que es puga entendre d’aquesta declaració cap
limitació respecte de l’altra llengua ocial». Entenem que aquesta matisació és precisament per a prevenir
una eventual declaració d’inconstitucionalitat, ateses les darreres interpretacions restrictives del concepte
“llengua pròpia” que ha realitzat el Tribunal Constitucional.
Mercè Teodoro Peris
Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 199
Tanmateix, el Decret ja ha estat impugnat judicialment. L’advocacia de l’Estat de la delegació del govern
espanyol al País Valencià ha interposat un recurs contenciós-administratiu en entendre que alguns preceptes
són contraris a la llei i a la Constitució, en concret, els que preveuen que es redacten en valencià les noticacions
de l’Administració de la Generalitat valenciana adreçades a «comunitats autònomes pertanyents al mateix
àmbit lingüístic» perquè diuen que el valencià només és ocial en aquesta comunitat. També sostenen en el
recurs que la previsió de fer constar en plecs administratius que s’utilitze el valencià s’oposa a la llibertat de
circulació, article 139 de la Constitució, i el principi de llibertat d’accés a les licitacions de l’article 1 del text
refós de la Llei de contractes del sector públic. En la mateixa línia ha recorregut contra el Decret el Partit
Popular i el sindicat CSIF. No han aconseguit, però, la seua suspensió cautelar —tot i haver-la demanat— ja
que el Tribunal Superior de Justícia ha entès que els peticionaris no havien acreditat el perill irreparable del
seu manteniment mentre es resolen els recursos.
Pel que fa a la normativa lingüística del valencià el Decret diu que s’ajustarà a la que ha establert l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua i, en el marc d’aquesta normativa, als criteris lingüístics de l’Administració de la
Generalitat.
En relació amb els usos, en tot allò relacionat amb la imatge institucional, els elements d’identitat corporativa
de l’Administració de la Generalitat, especialment les denominacions d’òrgans i organismes, estaran redactats
en valencià; la retolació informativa es farà en valencià als territoris de predomini lingüístic valencià; als
territoris de predomini lingüístic castellà, en castellà i, a més, es podrà fer en valencià; internament les
actuacions de caràcter administratiu es redactaran en valencià i també haurà d’estar en valencià el material
d’omàtica, tant el maquinari com el programari. En matèria de relacions amb la ciutadania, les noticacions
i comunicacions a persones físiques i jurídiques en zona de predomini lingüístic valencià es redactaran en
valencià i en castellà només quan ho sol·licite l’interessat. Als territoris de predomini lingüístic castellà,
seran bilingües, igual que les dirigides a d’altres comunitats autònomes, tret de les adreçades a les del mateix
àmbit lingüístic, les quals només es realitzaran en valencià. Es redactaran també en castellà quan ho sol·licite
la persona interessada. El Decret ordena que els impresos, formularis i models ocials es redactaran en
format bilingüe, en valencià i castellà, però que hi gurarà el valencià en primer lloc i de forma destacada.
També els registres electrònics de l’Administració de la Generalitat empraran el valencià en la recollida i el
processament de dades i els certicats que s’expedisquen es redactaran en valencià, sense perjudici del dret
individual de la persona interessada de demanar-los en castellà. En l’atenció al públic s’iniciarà en valencià
la comunicació, incloent-hi la presencial i també la telefònica o telemàtica.
El Decret preveu també l’ús del valencià com a primera opció en els sistemes telefònics o telemàtics
automatitzats d’informació, autovenda, expedició de documents i anàlegs; que els fullets, cartells i avisos
de caràcter informatiu o divulgatiu, s’han de redactar o emetre, almenys, en valencià, i que les publicacions
periòdiques de l’Administració de la Generalitat han d’emprar el valencià com a llengua d’ús normal, així
com la publicitat institucional.
Pel que fa a internet, el Decret preveu que els continguts de titularitat de l’Administració de la Generalitat
en internet, intranet i xarxes socials s’hauran de poder consultar almenys en valencià i en castellà, per aquest
ordre, i si el mitjà ho permet, en una altra llengua de comunicació internacional. En qualsevol cas, la pàgina
d’inici de la web serà en valencià. Si la xarxa social només permet l’ús d’una llengua, els continguts es
redactaran o emetran en valencià.
S’hi recullen previsions d’ús preferent del valencià en determinats aspectes de la contractació pública —
haurà de constar al plec de condicions—, així com en estudis, projectes i treballs anàlegs que l’Administració
de la Generalitat encarregue a tercers, convenis administratius i escriptures públiques.
En les relacions institucionals de l’Administració de la Generalitat amb institucions estatutàries, hom preveu
l’ús exclusiu del valencià; amb entitats locals, en valencià si pertanyen a territoris de predomini lingüístic
valencià, i bilingües en valencià i castellà en territoris de predomini lingüístic castellà. Les comunicacions de
l’Administració de la Generalitat amb l’Administració de l’Estat així com amb qualsevol altra Administració
o corporació pública amb seu a la Comunitat Valenciana, es redactaran en valencià incloent-ne les de
l’Administració de justícia. Per a la resta d’administracions públiques —no radicades en territori valencià—
Mercè Teodoro Peris
Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 200
es redactaran en valencià i en castellà, tret del cas de les del mateix àmbit lingüístic, llavors només es
redactaran en valencià.
El Decret recomana a les autoritats i als càrrecs directius de l’Administració de la Generalitat l’ús preferent
del valencià en les intervencions públiques que facen per raó del càrrec. També recull, sense concretar massa,
un compromís de garantia d’ús i normalització social de la llengua de signes en l’Administració d’una part, i
de l’altra, de realització d’activitats de formació i acompanyament lingüístics destinades al personal empleat
públic per a garantir l’aplicació del decret.
S’aprota l’avinentesa de l’aprovació del Decret i en la seua disposició addicional segona es modica
l’article 1 del Decret 145/1986, de 24 de novembre, del Consell, sobre senyalització de vies i serveis públics
en el sentit d’obligar a retolar en valencià la senyalització de les carreteres, camins, estacions d’autobusos,
dependències i serveis d’interès públic que depenen de les entitats locals, i dels serveis que aquestes gestionen
per concessió, a més de la retolació en castellà quan pertoque; aquesta previsió, però, podrà exceptuar-se als
territoris de predomini lingüístic castellà.
Finalment i també com un fet molt positiu, destaquem una tercera norma de caràcter general i de rellevància
lingüística en relació amb la toponímia, el Decret 69/2017, de 2 de juny (DOGV núm. 8068, de 22 de juny)
del Consell, de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres
entitats locals de la Comunitat Valenciana.
Aquest Decret desplega el contingut de l’article 21 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de
règim local de la Comunitat Valenciana, pel qual s’estableix que el canvi de denominació d’un municipi serà
aprovat per decret del Consell, i el de l’article 15 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament
del valencià, la qual estableix que correspon al Consell determinar els noms ocials dels municipis, territoris,
nuclis de població, accidents geogràcs, vies de comunicació interurbanes i topònims de la Comunitat
Valenciana, coadjuvant a la protecció i recuperació del valencià.
En aquesta norma i segons la declaració continguda en el preàmbul, el Consell pretén conjugar l’autonomia
local i la política lingüística, i introduir en el procediment per a l’adopció del canvi de la denominació d’un
municipi el criteri del que siga més adequat a la seua tradició històrica i lingüística.
La norma que ns ara regia aquests canvis era el Decret 58/1992, de 13 d’abril, del Govern Valencià, pel
qual es regula el procediment per al canvi del nom dels municipis i no contenia cap referència a la correcció
o adequació lingüística o històrica dels noms. Així mateix, el nou Decret incorpora l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua en la determinació de les formes lingüísticament correctes de la toponímia ocial i regula
els criteris aplicables a la toponímia per tal de normalitzar-la d’acord amb la normativa de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, atenent principalment el criteri de territorialitat establert en la Llei 4/1983, de 23
de novembre, d’ús i ensenyament del valencià de zones de predomini lingüístic valencià i castellà.
Així, com a criteris generals, es procurarà evitar la forma bilingüe, perquè aquesta no respon a la tradició
històrica ni lingüística dels pobles, i es prioritzarà la forma endònima del topònim; denominació valenciana
per als municipis de la zona valencianoparlant i denominació castellana per als municipis de la zona
castellanoparlant, amb l’objectiu de salvaguardar la toponímia tradicional com un element que forma part
del patrimoni cultural valencià.
El Decret regula, a més, entre altres qüestions procedimentals, els mecanismes de participació ciutadana, de
recticació i de canvi de denominació d’altres entitats locals.
Cal ressenyar de forma especial també que la ciutat de València és ja, de forma ocial, València, en haver-se
aprovat, amb l’informe favorable previ de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el canvi de denominació
Valencia per València, de forma exclusiva en valencià, gràcies al Decret 16/2017, de 10 de febrer (DOGV
núm. 7979, de 14 de febrer), del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Valencia
per la forma exclusiva en valencià de València.
Pel que fa a les matèries de promoció social, cultura, mitjans de comunicació, etc., com es pot veure en el
conjunt de les resolucions que tot seguit reproduïm, continua la tendència a augmentar els mitjans econòmics
Mercè Teodoro Peris
Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 201
i les eines administratives per a la recuperació i ús normal del valencià en els diversos àmbits. És important
comentar que per primera volta hi ha un projecte de creació d’una ocina de drets lingüístics per a l’atenció
i defensa dels ciutadans (Resolució de 27 de febrer de 2017 (DOGV núm. 7995, de 8 de març), del director
general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual se sotmet al tràmit d’informació
pública el projecte de Decret del Consell pel qual es crea l’Ocina de Drets Lingüístics).
I, ara sí, enumerem les disposicions publicades en el DOGV durant el primer semestre de l’any 2017.
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Resolució de 8 de març de 2017 (DOGV núm. 8004, de 21 de març), de la Presidència de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord de 3 de març de 2017, del Ple de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores
locals de ràdio, en les revistes d’investigació i en les revistes de temàtica especialitzada o de caràcter local
o comarcal.
Toponímia
Decret 16/2017, de 10 de febrer (DOGV núm. 7979, de 14 de febrer), del Consell, pel qual s’aprova el canvi
de denominació del municipi de Valencia per la forma exclusiva en valencià de València.
Decret 69/2017, de 2 de juny (DOGV núm. 8068, de 22 de juny) del Consell, de regulació dels criteris i
procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana.
Ensenyament
Decret 9/2017, de 27 de gener (DOGV núm. 7973, de 6 de febrer), del Consell, pel qual s’estableix el
model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat
Valenciana.
Resolució de 3 de febrer de 2017 (DOGV núm. 7974, de 7 de febrer), de la Direcció General de Política
Educativa, per la qual es donen instruccions per a l’aplicació del Programa d’educació plurilingüe dinàmic
i l’elaboració del Projecte lingüístic de centre en els centres d’Educació Infantil i Primària per al curs 2017-
2018.
Administració pública
Decret 3/2017, de 13 de gener (DOGV núm. 7964, de 24 de gener), del Consell, pel qual s’aprova el
Reglament de selecció, provisió de llocs de treball i mobilitat del personal de la funció pública valenciana.
Resolució de 7 de febrer de 2017 (DOGV núm. 7977, de 10 de febrer), de la Direcció General de Política
Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s’estableix el calendari i el procés d’inscripció i
matriculació per a la realització de la prova de certicació dels nivells del Marc europeu comú de referència
per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües (MECR) dels ensenyaments d’idiomes de règim
especial en les escoles ocials d’idiomes de la Comunitat Valenciana, corresponent a la convocatòria 2017.
Resolució de 27 de febrer de 2017 (DOGV núm. 7995, de 8 de març), del director general de Política
Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual se sotmet al tràmit d’informació pública el projecte de
Decret del Consell pel qual es crea l’Ocina de Drets Lingüístics.
Decret 61/2017, de 12 de maig, (DOGV núm. 8046, de 23 de maig) del Consell, pel qual es regulen els usos
institucionals i administratius de les llengües ocials en l’Administració de la Generalitat.
Mercè Teodoro Peris
Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 202
Promoció social i cultura
Resolució de 7 de desembre de 2016 (DOGV núm. 7952, de 5 de gener), de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport, per la qual es concedeixen ajudes econòmiques destinades a les institucions,
entitats i associacions sense nalitat lucrativa i per a les persones jurídiques públiques i privades que realitzen
projectes singulars de foment del valencià i del multilingüisme en l’àmbit social.
Resolució de 16 de gener de 2017 (DOGV núm. 7960, de 18 de gener), de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen les subvencions destinades a la promoció de l’ús del
valencià en l’àmbit festiu per a l’any 2017.
Extracte de la Resolució de 13 de gener de 2017 (DOGV núm. 7985, de 22 de febrer), de la vicerectora
d’Estudis de Grau i Política Lingüística, per la qual convoca la concessió d’ajudes per a fer activitats que
contribuïsquen a dinamitzar l’ús del valencià dins la Universitat de València durant l’any 2017.
Extracte de la Resolució de 30 de gener de 2017 (DOGV núm. 7991, de 2 de març), de la vicerectora
d’Estudis de Grau i Política Lingüística, per la qual es convoca el Premi Mavi Dolç i Gastaldo als treballs
audiovisuals sobre igualtat lingüística i plurilingüisme.
Resolució de 3 de març de 2017 (DOGV núm. 7994, de 7 de març), de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, per la qual es convoquen per a l’exercici 2017 subvencions a la producció editorial.
Extracte de la Resolució de 20 de febrer de 2017 (DOGV núm. 8009, de 28 de març), de la vicerectora
d’Estudis de Grau i Política Lingüística, per la qual es convoquen els Premis Xavier Gómez i Font a la
qualitat lingüística dels treballs de de grau i de màster en valencià i en anglès.
Resolució de 5 d’abril de 2017 (DOGV núm. 8018, de 10 d’abril), de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, per la qual es convoquen, per a l’exercici 2017, subvencions a l’edició electrònica de llibres.
Resolució de 9 de març de 2017 (DOGV núm. 8022, de 19 d’abril), de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, per la qual s’adjudiquen les ajudes econòmiques de la Generalitat per a les activitats de
promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena: gaiates i colles en l’àmbit de la Comunitat
Valenciana en 2017.
Resolució de 7 de març de 2017 (DOGV núm. 8024, de 21 d’abril), de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, per la qual s’adjudiquen les ajudes econòmiques de la Generalitat per a les activitats de
promoció de l’ús del valencià en les festes de les Falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2017.
Resolució de 9 de març de 2017 (DOGV núm. 8022, de 19 d’abril), de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, per la qual s’adjudiquen les ajudes econòmiques de la Generalitat per a les activitats de
promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena: gaiates i colles en l’àmbit de la Comunitat
Valenciana en 2017.
Resolució de 20 d’abril de 2017 (DOGV núm. 8028, de 27 d’abril) del president de CulturArts Generalitat,
per la qual es convoca la concessió d’ajudes per a la producció audiovisual.
Resolució de 12 de maig de 2017 (DOGV núm. 8043 del 19), de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, per la qual es convoquen, per a 2017, les subvencions per al foment del valencià destinades
a ajuntaments, mancomunitats de municipis i entitats locals menors de la Comunitat Valenciana i del Carxe.
Resolució de 12 de maig de 2017 (DOGV núm. 8043, de 19 de maig), de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen subvencions per a la traducció literària multilingüe
per a l’exercici pressupostari de 2017.
Resolució de 12 de maig de 2017 (DOGV núm. 8043, de 19 de maig), de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen, per a 2017, les subvencions per al foment del
valencià per a les institucions, entitats i associacions sense nalitat lucrativa i per a les persones jurídiques
públiques i privades que realitzen projectes singulars de foment del multilingüisme en l’àmbit social.
Mercè Teodoro Peris
Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 203
Resolució de 12 de maig de 2017 (DOGV núm. 8043, de 19 de maig), de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen, per a 2017, les subvencions per al foment del
valencià destinades a mitjans de comunicació social: empreses de televisió, ràdio i premsa escrita i digital.
Resolució de 23 de maig de 2017 (DOGV núm. 8049, de 26 de maig), del president de CulturArts Generalitat,
per la qual es convoca la concessió d’ajudes per a la creació de guions de llargmetratges cinematogràcs per
a l’any 2017.
Resolució de 29 de maig de 2017 (DOGV núm. 8054, de 02 de juny) de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen subvencions per al foment de treballs d’investigació
i d’estudis en l’àmbit de la planicació lingüística i la lingüística aplicada en 2017.
Ordre 22/2017, de 7 de juny (DOGV núm. 8064, de 16 de juny), de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per al foment
del valencià i el multilingüisme en l’àmbit musical.
Resolució de 8 de juny de 2017 (DOGV núm. 8070, de 2 de juny) de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, per la qual s’amplia el pressupost de la convocatòria de subvencions a la producció editorial.
Mitjans audiovisuals
Resolució de 2 de maig de 2017 (DOGV núm. 8041, de 17 de maig) de la Direcció General de Relacions amb
la Unió Europea i l’Estat, per la qual es publica l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració
General de l’Estat - Generalitat, en relació amb la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del Servei
Públic de Radiodifusió i Televisió d’Àmbit Autonòmic.
Junta Qualicadora de Coneixements de Valencià
Resolució de 23 de desembre de 2016 (DOGV núm. 7951, de 4 de gener), del president de la Junta
Qualicadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la
prova de grau superior de coneixements de valencià.
Resolució de 2 de desembre de 2016 (DOGV núm. 7953, de 9 de gener), del president de la Junta Qualicadora
de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de
capacitació tècnica: llenguatge administratiu.
Resolució de 19 de desembre de 2016 (DOGV núm. 7953, de 9 de gener), del president de la Junta
Qualicadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals
de la prova de coneixements de valencià: grau mitjà i els de capacitació tècnica: llenguatge als mitjans de
comunicació i correcció de textos.
Resolució de 13 de gener de 2017 (DOGV núm. 7964, de 24 de gener), del director general de Política
Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual se sotmet al tràmit d’informació pública el Projecte
d’ordre per la qual es regulen els certicats ocials administratius de coneixements de valencià de la Junta
Qualicadora de Coneixements de Valencià, el personal examinador i l’homologació i la validació d’altres
títols i certicats.
Ordre 7/2017, de 2 de març de 2017 (DOGV núm. 7993, de 6 de març), de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen els certicats ocials administratius de coneixements de
valencià de la Junta Qualicadora de Coneixements de Valencià, el personal examinador i l’homologació i
la validació d’altres títols i certicats.
Resolució de 22 de març de 2017 (DOGV núm. 8007, de 24 de març), de la Direcció General de Política
Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certicats
ocials administratius de coneixements de valencià i es nomenen la Comissió Coordinadora i les comissions
examinadores.
Mercè Teodoro Peris
Crònica legislativa del País Valencià. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 204
Resolució de 23 de març de 2017 (DOGV núm. 8007, de 24 de març), de la Direcció General de Política
Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual es dona publicitat al Pla de formació del personal
examinador de les proves de la Junta Qualicadora de Coneixements de Valencià per a l’any 2017 i s’estableix
el procediment que regula l’acreditació del personal examinador.
