Crònica legislativa de l'Estat espanyol. Segon semestre de 2018

Autor:Anna Maria Pla Boix
Càrrec:Professora agregada de dret constitucional. Universitat de Girona
Pàgines:305-309
RESUMEN

La crònica analitza les principals disposicions normatives relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat durant el segon semestre de 2018.

 
CONTENIDO
CRÒNICA LEGISLATIVA DE L’ESTAT ESPANYOL
Segon semestre 2018
Anna M. Pla Boix*
Resum
La crònica analitza les principals disposicions normatives relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí
Ocial de l’Estat durant el segon semestre de 2018.
Paraules clau: dret lingüístic; Estat espanyol.
LEGISLATIVE REPORTS ON THE SPANISH STATE
Second half of 2018
Abstract
The text includes the main regulations that affect linguistic uses published in the Ofcial Gazette of the Government of
Spain during the second half of the year 2018.
Keywords: linguistic law; Spain.
* Anna M. Pla Boix, professora agregada de dret constitucional. Universitat de Girona. anna.pla@udg.edu
Citació recomanada: Pla Boix, Anna M. (2019). Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre 2018. Revista de Llengua
i Dret, Journal of Language and Law, 71, 2019, 305-309. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3310
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 306
Aquesta crònica legislativa proposa analitzar, molt succintament, les principals disposicions normatives
d’incidència en matèria lingüística que s’han publicat al Butlletí Ocial de l’Estat (en endavant, “BOE”)
durant el segon semestre de 2018. Per consegüent, el període analitzat abraça els primers mesos de vida
de l’executiu socialista presidit pel Sr. Pedro Sánchez. En aquest sentit, convé recordar que l’1 de juny de
2018 el Ple del Congrés dels Diputats debat i aprova la moció de censura presentada contra el president del
Govern espanyol, el Sr. Mariano Rajoy, registrada a la cambra baixa per representants del Partit Socialista
l’endemà de publicar-se la sentència condemnatòria pel cas Gürtel. Pel Reial decret 354/2018, d’1 de juny,
es nomenarà el Sr. Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, nou president de l’executiu i s’iniciarà una
nova etapa de govern en un context d’inestabilitat política.1
Partint d’aquesta base, l’estudi de la producció normativa publicada al BOE durant aquest segon semestre de
2018 permet constatar que el dret lingüístic no experimenta canvis rellevants. De fet, les normes publicades
al BOE d’incidència, directa o tangencial, en la regulació dels usos lingüístics són molt migrades, seguint
la tendència detectada als semestres precedents i que es ressenyen en anteriors números d’aquesta revista.
A continuació identiquem les principals disposicions normatives de rang legal i reglamentari publicades
al BOE durant aquesta segona meitat de l’any, d’incidència directa o tangencial en el dret lingüístic. Com
apreciarà el lector a les pàgines que segueixen, llur transcendència jurídica és certament limitada perquè
innoven més aviat poc l’estatus jurídic de les llengües.
1 Normes amb rang de llei d’incidència en el dret lingüístic
Durant el segon semestre de 2018 el BOE publica la Llei orgànica 1/2018, de 5 de novembre, de reforma de
l’Estatut d’autonomia de Canàries.2 Als efectes que aquí interessen, el seu article 11, intitulat “Dret d’igualtat
i cooperació”, estableix, entre d’altres previsions, el deure dels poders públics de garantir, textualment,
“el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació per raons de [...] llengua o qualsevol altra condició
o circumstància personal o social”. Conclou bo i precisant que aquesta prohibició de discriminació “no
impedeix accions positives en beneci de sectors, grups o persones desafavorides”. L’article 16, per la seva
part, intitulat “Drets de les persones en situació de discapacitat i de dependència”, entre d’altres previsions
garanteix l’ús de la llengua de signes espanyola i les condicions que permetin assolir la igualtat de tracte de
les persones sordes que optin per aquesta llengua, bo i preservant que haurà de ser objecte d’ensenyament,
protecció i respecte. A aquests efectes, i entre altres accions, el mateix precepte afegeix que “s’han d’adoptar
les mesures necessàries que permetin la comunicació a través del llenguatge de signes entre les persones
sordes i les administracions de la Comunitat”.
Especialment destacable és l’aprovació de la Llei orgànica 4/2018, de 28 de desembre, de reforma de la
Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial.3 Als efectes que aquí interessen, l’única previsió
d’incidència en matèria lingüística és el seu article únic, paràgraf setzè, que modica l’article 347 bis de la
LOPJ. Aquest precepte regula els tribunals superiors de justícia, i el seu paràgraf setè precisa textualment que
“7. A les comunitats autònomes en què hi hagi més d’una llengua ocial o tinguin dret civil propi s’apliquen,
per a la provisió d’aquestes places, les previsions que estableix a aquest efecte la present Llei”. Dèiem que
aquesta reforma legal és destacable perquè no articula una reforma de certes previsions lingüístiques pendents
d’esmenar per donar compliment als compromisos adquirits per l’Estat espanyol quan va raticar la Carta
europea de les llengües regionals o minoritàries, conveni internacional raticat en seu del Consell d’Europa
i, per consegüent, jurídicament vinculant. Com és sabut, diverses recomanacions del Comitè de Ministres del
Consell d’Europa, adoptades en tots els cicles de control de compliment de la Carta europea de les llengües
regionals o minoritàries a Espanya, comminen l’Estat espanyol a reformar l’article 231 de la LOPJ i altres
de concordants, amb l’objectiu de donar compliment degut als compromisos adquirits quan es va raticar
el conveni i, molt especialment, els compromisos adquirits en l’àmbit de la justícia i reglats a l’article 9 de
la Carta. Aquesta Llei orgànica 4/2018, de 28 de desembre, de reforma de la LOPJ, no dona compliment a
aquests requeriments lingüístics que consten explicitats als informes del Comitè d’Experts i recomanacions
1 BOE núm. 134, de 2 de juny de 2018, p. 57657.
2 BOE, suplement en llengua catalana al núm. 268, de 6 de novembre de 2018.
3 BOE, suplement en llengua catalana al núm. 314, de 29 de desembre de 2018.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 307
del Comitè de Ministres del Consell d’Europa en els diferents cicles de control de compliment de la Carta
europea de les llengües regionals o minoritàries a l’Estat espanyol.4
Dit això, i encara en el capítol de disposicions normatives de rang legal, ha de ressenyar-se també la publicació
de la Llei 3/2018, d’11 de juny, per la qual es modica la Llei 23/2014, de 20 de novembre, de reconeixement
mutu de resolucions penals a la Unió Europea, per regular l’ordre europea d’investigació. Als efectes que
aquí interessen, modica la Llei 23/2014, de 20 de novembre, de reconeixement mutu de resolucions penals
a la Unió Europea. Més concretament, modica l’article 7, intitulat “Emissió i documentació d’ordres i
resolucions per a la seva execució a l’empara del principi de reconeixement mutu”. El seu paràgraf tercer
queda redactat de la manera següent: “3. El certicat o el formulari s’han de traduir a la llengua ocial o
a una de les llengües ocials de l’Estat membre al qual s’adreci o, si s’escau, a una llengua ocial de les
institucions comunitàries que hagi acceptat aquest Estat, llevat que hi hagi disposicions convencionals que
permetin, en relació amb aquest Estat, la seva remissió en espanyol”. S’hi afegeix que la resolució penal
“només és objecte de traducció quan ho requereixi l’autoritat judicial d’execució” i, en tot cas, el cost de
la traducció “l’ha d’assumir l’Estat d’execució que la reclama, amb l’excepció de la resolució per la qual
s’imposa una pena o mesura privativa de llibertat que regula el títol III”.5
Val a dir que, semblantment, durant el segon semestre de 2018 el BOE publica l’aprovació del Decret llei
23/2018, de 21 de desembre, de transposició de directives en matèria de marques, transport ferroviari i
viatges combinats i serveis de viatge vinculats.6 Estableix previsions lingüístiques als seus articles 86.2.b)
i 153.1.7. El primer dels preceptes esmentats regula el procediment de transformació d’una sol·licitud o
d’una marca de la Unió a una marca estatal per part de l’Ocina Espanyola de Patents i Marques, i preveu
que el sol·licitant haurà de presentar una traducció al castellà de la petició i dels documents que hi adjunta.
El segon dels preceptes regula, per la seva part, la informació precontractual en serveis de viatge, i disposa,
entre d’altres previsions, que es comunicarà l’idioma en el qual es prestaran els serveis.
2 Apunt a les principals normes de rang reglamentari d’incidència en matèria lingüística
Com posàvem de manifest a l’inici d’aquesta crònica, les disposicions normatives d’incidència en dret
lingüístic publicades al BOE durant la segona meitat de l’any 2018 són més aviat migrades. Pel que fa a
les disposicions de rang reglamentari, com podrà apreciar el lector a les pàgines que segueixen, regulen
qüestions lingüístiques molt tangencials i sempre projectades a àmbits sectorials molt concrets. A continuació
n’identiquem i n’analitzem, molt breument i a tall d’apunt, les més rellevants, distingint per àmbits.
Primerament, és destacable l’aprovació de l’Ordre CUD/769/2018, de 17 de juliol, per la qual s’estableixen
les bases reguladores de les ajudes previstes al capítol III de la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del cinema,
i es determina l’estructura del Registre Administratiu d’Empreses Cinematogràques i Audiovisuals. El seu
articulat preveu un ampli catàleg de previsions lingüístiques, que s’estenen dispersament des del preàmbul
ns a l’annex. Més concretament, trobem previsions lingüístiques a l’exposició de motius de la norma, així
com als seus articles 11.5, 12.3, 14.1.e), 22.2.e), 31.3.a) i 46, i a l’annex. Ens remetem al contingut d’aquests
preceptes, que pot consultar-se en línia a l’enllaç que consta a la nota a peu de pàgina.7
Pel que concerneix l’àmbit de l’ensenyament de llengües, s’aprova l’Ordre EFP/962/2018, de 18 de setembre,
per la qual es regulen les característiques i l’organització, es determina el currículum i es regulen els certicats
de nivell bàsic A2, i s’estableix el currículum i l’organització dels nivells intermedi B1, i intermedi B2, dels
ensenyaments d’idiomes de règim especial d’alemany, àrab, espanyol com a llengua estrangera, francès i
anglès, i del nivell avançat C1 d’anglès, impartides a les escoles ocials d’idiomes de Ceuta i Melilla.8 I en
el capítol també formatiu, per bé que projectat a l’àmbit de l’institut de la Guàrdia Civil, durant el semestre
4 Per a una ampliació sobre el contingut d’aquestes recomanacions, vegeu la pàgina web ocial del Consell d’Europa. Per a més
ampliació, vegeu Anna Pla Boix, “Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i justícia: una reforma pendent de la Llei
orgànica del poder judicial”, Blog de la Revista de Llengua i Dret, 29 de novembre de 2018.
5 BOE, suplement en llengua catalana al núm. 142, de 12 de juny de 2018.
6 BOE, suplement en llengua catalana al núm. 312, de 27 de desembre de 2018.
7 BOE núm. 174, de 19 de juliol de 2018.
8 BOE núm. 228, de 20 de setembre de 2018.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 308
estudiat s’aproven sengles disposicions reglamentàries adreçades a regular determinades proves d’avaluació
i on apareixen, dispersament al seu articulat, referències a competències lingüístiques. És el cas de les Ordres
PCI/975/2018 i PCI/978/2018, ambdues de 20 de setembre.9
Dit això, s’aproven també un amplíssim ventall d’altres disposicions de rang reglamentari que, molt
tangencialment i en àmbits ben diversos, fan referència a la qüestió lingüística. N’és un bon exemple el Decret
1112/2018, de 7 de setembre, sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del
sector públic.10 Estableix previsions lingüístiques a l’article 15, quan regula les condicions d’accessibilitat.
Disposa que en el cas dels llocs web, la declaració s’ha de publicar en el lloc web corresponent i el seu accés
ha d’estar disponible des de totes les pàgines del lloc web amb un enllaç denominat “Accessibilitat”, o el seu
equivalent en l’idioma en què estigui disponible la pàgina.
Igualment destacable és l’aprovació del Reial decret 1180/2018, de 21 de setembre, pel qual es desplega
el Reglament de l’aire i les disposicions operatives comunes per als serveis i procediments de navegació
aèria, i es modiquen el Reial decret 57/2002, de 18 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de circulació
aèria; el Reial decret 862/2009, de 14 de maig, pel qual s’aproven les normes tècniques de disseny i operació
d’aeròdroms d’ús públic i el Reglament de certicació i vericació d’aeroports i altres aeròdroms d’ús públic;
el Reial decret 931/2010, de 23 de juliol, pel qual es regula el procediment de certicació de proveïdors civils
de serveis de navegació aèria i el seu control normatiu, i el Reglament de la circulació aèria operativa, aprovat
pel Reial decret 601/2016, de 2 de desembre. Inclou previsions lingüístiques a l’exposició de motius i als
articles 42 (intitulat “Idioma de les comunicacions terra-aire”) i la disposició transitòria sisena (intitulada
“Normes transitòries en matèria d’idioma de les comunicacions terra-aire”), entre d’altres previsions de
l’annex.11
I encara en el capítol de normes de rang reglamentari, pot destacar-se l’aprovació també de l’Ordre
FOM/642/2018, de 13 de juny, per la qual es modiquen l’Ordre FOM/897/2005, de 7 d’abril, relativa a la
declaració sobre la xarxa i al procediment d’adjudicació de capacitat d’infraestructura ferroviària, i l’Ordre
FOM/189/2015, d’11 de febrer, per la qual es despleguen principis bàsics d’aplicació d’incentius en el sistema
dels cànons per utilització de les infraestructures ferroviàries, que estableix l’article 73 de la Llei 39/2003, de
17 de novembre, del sector ferroviari.12 El seu article 1, intitulat “Modicació de l’Ordre FOM/897/2005, de
7 d’abril, relativa a la declaració sobre la xarxa i al procediment d’adjudicació de capacitat d’infraestructura
ferroviària”, recull una previsió lingüística quan estableix que “l’apartat 1 de l’article 5 queda redactat en
els termes següents: “1. Un cop aprovada la declaració sobre la xarxa, els administradors d’infraestructures
ferroviàries l’han de publicar en el seu portal web en idioma castellà i, almenys, en una altra llengua ocial
de la Unió Europea, amb una antelació, com a mínim, de dotze mesos respecte de la data d’entrada en vigor
de l’horari de servei”.
Semblantment, el BOE publica l’aprovació de l’Ordre ICT/885/2018, de 17 d’agost, per la qual s’aproven
les bases reguladores del programa de beques de l’Instituto de Turismo de España per a la realització de
pràctiques professionals.13 Entre els requisits dels beneciaris de la beca, l’article 3.d) regula les competències
lingüístiques exigibles.
9 Més concretament, vegeu:
- Ordre PCI/975/2018, de 20 de setembre, per la qual es regula el curs de capacitació per a l’ascens a Comandant de l’Escola
d’Ocials de la Guàrdia Civil, s’aprova el seu pla d’estudis i es determinen les proves que cal superar en l’avaluació per l’assistència
al curs. El seu article 5.5 i la Disposició transitòria segona regulen previsions lingüístiques vinculades al coneixement d’idiomes.
Publicada al BOE núm. 232, de 25 de setembre de 2018.
- Ordre PCI/978/2018, de 20 de setembre, per la qual es regulen els currículums de l’ensenyament de formació per a la incorporació
a l’Escala d’Ocials del Cos de la Guàrdia Civil mitjançant les formes d’ingrés per accés directe sense titulació universitària i per
promoció professional; es dicten les normes d’avaluació i de progrés i de permanència en el centre docent de formació; i es regulen
les titulacions que permeten l’ingrés. Publicat al BOE núm. 232, de 25 de setembre de 2018.
10 BOE, suplement en llengua catalana al núm. 227, de 19 de setembre de 2018.
11 Per a una ampliació, vegeu BOE, suplement en llengua catalana al núm. 272, de 10 de novembre de 2018.
12 BOE, suplement en llengua catalana al núm. 145, de 15 de juny de 2018.
13 BOE núm. 204, de 23 d’agost de 2018.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre 2018
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 71, 2019 309
Finalment, a tall de conclusió d’aquesta succinta crònica legislativa, cal esmentar que diversos BOE publicats
durant el semestre estudiat publiquen sentències del Tribunal Constitucional especialment rellevants per llur
incidència directa en el dret lingüístic. S’analitzen amb deteniment a la crònica de jurisprudència publicada
en aquesta mateixa revista, a la qual ens remetem als efectes escaients.