Crònica legislativa de l'Estat espanyol. Primer semestre de 2017

Autor:Anna M. Pla Boix
Càrrec:Professora de dret constitucional, Universitat de Girona
Pàgines:243-247
RESUMEN

El text recull les disposicions normatives amb contingut relacionat amb usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) durant el primer semestre de 2017.

 
CONTENIDO
CRÒNICA LEGISLATIVA DE L’ESTAT ESPANYOL
Primer semestre de 2017
Anna M. Pla Boix*
Resum
El text recull les disposicions normatives amb contingut relacionat amb usos lingüístics publicades al Butlletí Ocial de
l’Estat (BOE) durant el primer semestre de 2017.
Paraules clau: Estat espanyol; dret lingüístic.
LEGISLATIVE REPORTS ON THE SPANISH STATE
Abstract
The text includes new regulations that affect the uses, the linguistic rights and the legal system of the language published
in the Ofcial Gazette of the Goverment of Spain during the rst half of the year (between January and June 2017).
Keywords: Spanish State; Linguistic Law.
Aquesta crònica legislativa proposa identicar i analitzar, molt succintament, les principals disposicions
normatives que tenen incidència en matèria lingüística que s’han publicat al Boletín Ocial del Estado (en
endavant BOE), des de l’1 de gener ns al 30 de juny de 2017. Així doncs, el semestre estudiat abasta el
primer tram de vida de la XII legislatura de les Corts Generals.
D’entrada, el buidatge d’aquesta producció normativa publicada al BOE durant el període estudiat permet
asseverar que el dret lingüístic no experimenta canvis rellevants. De fet, la producció normativa que té
incidència en l’estatut normatiu de les llengües és molt migrada. No s’aprova cap disposició amb rang
legal que reguli la matèria objecte d’estudi. L’única excepció ens l’ofereix la Llei 3/2017, de 27 de juny, de
pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017.1 Regula, molt tangencialment, previsions relatives a la
llengua a la disposició addicional 54 quan recull, entre les activitats prioritàries de mecenatge, les dutes a
terme per l’Institut Cervantes pel que concerneix «la promoció i difusió de la llengua espanyola i cultura».2
Val a dir que, en el marc de les funcions de control i impuls de l’acció de govern, al Congrés dels Diputats
s’ha debatut no només sobre el paper de l’Institut Cervantes en la promoció de les llengües coocials sinó
també el paper de l’Estat espanyol en el reconeixement i la promoció de la seva diversitat lingüística.3
*Anna M. Pla Boix, professora de dret constitucional, Universitat de Girona, anna.pla@udg.edu.
Citació recomanada: Pla Boix, Anna M. «Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2017». Revista de Llengua i
Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017, p. 243-247. DOI: 10.2436/rld.i68.2017.3035.
1 BOE núm. 153 de 28 de juny de 2017.
2 Val a dir que durant el semestre estudiat, el BOE núm. 98 de 25 d’abril de 2017 publica l’Ordre AEC/365/2017, de 10 d’abril,
per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de beques de formació de l’Institut Cervantes, que recullen diverses
previsions lingüístiques.
3 N’és un exemple la pregunta al Govern amb resposta escrita presentada el 17 de febrer de 2017 pel diputat Fernández Bello
publicada al BOCG núm. D-111 de 27 de febrer de 2017
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 244
De fet, l’hemicicle parlamentari ha estat escenari de debats certament interessants entorn a qüestions que
tenen incidència directa en l’estatut normatiu de les llengües o entorn a la gestió del plurilingüisme en seu
estatal. Aquest és el cas, a tall d’exemple, dels debats parlamentaris tinguts entorn al compliment efectiu
dels compromisos internacionals assumits amb la raticació de la Carta europea de les llengües regionals
o minoritàries. N’és un bon exemple la pregunta formulada al Govern per la diputada Ciuró relativa a les
previsions per donar compliment, precisament, a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell
d’Europa en matèria d’aplicació de la Carta a Espanya i adreçades singularment a garantir l’adequada presència
de les llengües coocials a l’Administració de l’Estat.4 Aquesta, entre d’altres preguntes parlamentàries,
posa de manifest que la qüestió lingüística en general, i l’evolució del dret lingüístic en particular, malgrat
no haver estat objecte de reformes normatives rellevants, sí que va centrar, al llarg del semestre estudiat,
interessants debats a l’hemicicle.5
En tot cas, com hem avançat suara, el buidatge de les disposicions normatives publicades al BOE al llarg del
primer semestre de l’any permet asseverar que les disposicions normatives que tenen incidència en la qüestió
lingüística són molt migrades. Pel que fa a les disposicions de rang reglamentari, com podrà apreciar el lector
a les pàgines que segueixen, regulen qüestions lingüístiques molt tangencials i sempre projectades a àmbits
sectorials molt concrets. A continuació n’analitzem succintament les més signicatives, distingint per àmbits.
Pel que concerneix l’ensenyament, s’aproven diverses disposicions de rang reglamentari que recullen
dispersament, a l’articulat, algunes previsions tangencials que tenen incidència en la llengua. Una part
d’aquestes disposicions se centren a desplegar reglamentàriament aspectes concrets de la Llei orgànica
2/2006, de 3 de maig, d’educació, modicada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la
millora de la qualitat educativa (LOMCE). Així, per exemple, l’article 29 de la Llei, relatiu a l’avaluació
individualitzada en acabar l’educació secundària obligatòria, es desplega reglamentàriament a l’Ordre
ECD/393/2017, de 4 de maig, projectant-ho al curs al curs 2016-2017.6 L’article 3 de l’Ordre, quan regula les
competències sotmeses a avaluació, estableix entre d’altres previsions que «les matèries Llengua Castellana i
Literatura, Primera Llengua Estrangera i, si escau, Llengua Coocial i Literatura» són la referència principal
«per a la determinació del grau d’adquisició de la competència lingüística». I l’article 5.2 afegeix que les
«administracions educatives amb llengua coocial han d’elaborar la matriu d’especicacions corresponent a
la prova de la matèria Llengua Coocial i Literatura».
Encara dins l’àmbit educatiu poden ressenyar-se també dues ordres ministerials adreçades a regular les
bases per la concessió de beques. Més concretament, l’Ordre ECD/248/2017, de 8 de març, per la qual
s’estableixen les bases reguladores de les beques per a la formació especialitzada en àrees i matèries
educatives desenvolupades pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, així com l’Ordre HFP/276/2017,
de 22 de març, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de beques de formació per
a titulats universitaris, en matèria de transparència, dret d’accés a la informació i bon govern. La primera
Ordre regula, entre els criteris d’avaluació de les sol·licituds, el coneixement d’idiomes (vegeu l’article 4.k)
i també preveu prova d’idiomes en el procediment de selecció previst a l’article 7.5.7 L’article 3.b) de la
segona Ordre, per la seva part, quan regula els requisits dels beneciaris, estableix el «Domini de l’idioma
espanyol» i afegeix que només es requereix prova documental «en els casos que es tracti de candidats no
espanyols i que portin residint a Espanya un període inferior a dos anys». L’article 6, quan regula el criteris
de valoració, preveu també referències lingüístiques projectades a avaluar el coneixement d’altres llengües.8
4 BOCG Congrés dels Diputats núm. D-20 de 23 de setembre de 2017. La resposta consta publicada al BOCG Congrés dels Diputats
núm. D-88 de 18 de gener de 2017.
5 Val a dir que, en el marc de les sessions de control a l’executiu, es debatrà sobre un ampli ventall d’altres qüestions que tenen
incidència en matèria lingüística. Projectant-ho al Congrés dels Diputats, pot servir d’exemple la pregunta parlamentària formulada al
Govern pel diputat Campuzano i Canadès en la qual requereix que s’informi dels motius pels quals els recursos pressupostats destinats
a l’adquisició de fons bibliogràcs electrònics per part del Ministeri de Cultura, en el marc del programa e-Biblio per a biblioteques
públiques, es destina íntegrament a la compra de títols i llicències en castellà en lloc de repartir-los o distribuir-los de manera que es
permeti també l’adquisició de fons en altres llengües coocials diferents de la castellana. Vegeu el BOCG Congrés dels Diputats núm.
D-16 de 19 de setembre de 2016 i la resposta publicada al BOCG Congrés dels Diputats núm. D-92 de 25 de gener de 2017.
6 BOE núm. 108 de 6 de maig de 2017.
7 BOE núm. 66 de 18 de març de 2017.
8 BOE núm. 75 de 29 de març de 2017.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 245
Seguint encara en l’àmbit de l’ensenyament, per bé que projectat a les forces armades, pot ressenyar-
se l’Ordre DEF/368/2017, de 4 d’abril, per la qual s’aprova el règim de l’alumnat de l’ensenyament de
formació i es modica l’Ordre DEF/1626/2015, de 29 de juliol, per la qual s’aproven les directrius generals
per a l’elaboració dels currículums de l’ensenyament de formació per a l’accés a les diferents escales de
subocials dels cossos de les forces armades. Al llarg de l’articulat recull diverses referències lingüístiques,
especícament adreçades a regular la formació en llengua anglesa.9 Val a dir que, enllaçant encara dins els
àmbits competencials del Ministeri de Defensa, pot esmentar-se també la publicació de l’Ordre DEF/464/2017,
de 19 de maig, per la qual s’aproven les normes que regulen l’ensenyament de perfeccionament i d’Alts
Estudis de la Defensa Nacional. La base quarta, quan regula el disseny i contingut dels currículums, estableix
textualment que, a la descripció general del curs, els currículums han de precisar, almenys, entre d’altres
continguts «l’idioma en el qual es desenvolupa».10
Dit això, el buidatge dels BOE editats durant el primer semestre de 2017 posa de manifest l’adopció d’un
amplíssim ventall de disposicions de rang reglamentari que, molt tangencialment i en àmbits diferents de
l’educatiu, contenen referències puntuals a la qüestió lingüística. Aquest és el cas, a tall d’exemple, del Reial
decret 316/2017, de 31 de març, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 24/2015, de 24
de juliol, de patents.11 Aquest Reglament recull diverses disposicions lingüístiques. Destaquen especialment
les previsions dels articles 17.2, 23, 93 i 100. Pel que fa a l’article 17, quan regula els requisits administratius
per obtenir data de presentació de la patent, expressament disposa que «Als efectes d’obtenir una data
de presentació, les indicacions dels paràgrafs a) i b) de l’apartat anterior [referint-se a la documentació
preceptiva per obtenir data de presentació] s’han de presentar en espanyol» i afegeix que «tanmateix, la
descripció es pot redactar en qualsevol idioma, sempre que se’n presenti una traducció a l’espanyol» dins el
termini establert a la mateixa norma. Per la seva part, l’article 23, quan regula l’examen d’oci dels requisits
en la tramitació de la sol·licitud, estableix que l’Ocina Espanyola de Patents i Marques ha d’examinar,
als efectes de la publicació de la sol·licitud, entre d’altres qüestions, si la instància s’ajusta al que estableix
l’article 2 d’aquest Reglament i en el supòsit «que la descripció es presenti en un idioma diferent de
l’espanyol, si el sol·licitant ha aportat la traducció corresponent a la qual es refereix l’article 17.2 d’aquest
Reglament». Semblantment, en el procediment de concessió dels models d’utilitat, l’article 53 disposa que
als efectes d’obtenir una data de presentació, «la descripció es pot redactar en qualsevol idioma, i se n’ha de
presentar una traducció a l’espanyol». Així mateix, l’article 93 estableix textualment que «les sol·licituds
de patent europea que es presentin davant l’Ocina Espanyola de Patents i Marques i que no reivindiquin la
prioritat d’un dipòsit anterior a Espanya i estiguin redactades en un idioma diferent de l’espanyol, han d’anar
acompanyades d’una traducció a l’espanyol, almenys, del títol i del resum». En el supòsit que no s’hagi
aportat aquesta traducció, s’indica que s’ha de «requerir el sol·licitant perquè l’aporti». El paràgraf segon del
mateix article 93 afegeix que si, en aplicació del que preveuen l’article 34 i el títol XI de la Llei, l’Ocina
Espanyola de Patents i Marques considera que la invenció objecte de la sol·licitud de patent europea pot ser
d’interès per a la defensa nacional «ha de requerir el sol·licitant perquè, en el termini d’un mes, aporti una
traducció a l’espanyol de la descripció i de les reivindicacions i una còpia dels dibuixos, si s’escau, encara
que no contingui expressions que s’hagin de traduir». L’article 100, per la seva part, intitulat Procediment per
a la protecció provisional de la sol·licitud internacional publicada, torna a contenir previsions lingüístiques
quan estableix que, als efectes de l’article 170.2 de la Llei, quan la sol·licitud internacional s’hagi publicat
en un idioma diferent de l’espanyol, el sol·licitant ha de demanar la protecció provisional davant l’Ocina
Espanyola de Patents i Marques.
I enllaçant encara amb el tema de les patents, el BOE de 13 de febrer de 2017 publica el Reglament d’execució
del Conveni sobre la patent europea, en la dicció reformada per la Decisió del Consell d’Administració de
l’Organització Europea de Patents de 14 de desembre de 2016. Recull previsions lingüístiques a la seva regla
36, a la qual ens remetem.12
Semblantment, pot esmentar-se també l’aprovació del Reial decret 115/2017, de 17 de febrer, pel qual es
regulen la comercialització i la manipulació de gasos uorats i equips basats en aquests, així com la certicació
9 BOE núm. 100 de 27 d’abril de 2017.
10 BOE núm. 123 de 24 de maig de 2017.
11 Suplement en llengua catalana del BOE núm. 78 d’1 d’abril de 2017.
12 BOE núm. 37 de 13 de febrer de 2017.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 246
dels professionals que els utilitzen, i pel qual s’estableixen els requisits tècnics per a les instal·lacions que
exerceixin activitats que emetin gasos uorats. L’annex 3 d’aquesta disposició, quan regula el model de
certicat personal, preveu el model en llengua castellana i en «idioma ocial de la comunitat autònoma».13 Per
la seva part, l’annex del Reial decret 130/2017, de 24 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’explosius,14
quan regula les disposicions relatives a la seguretat i protecció de la salut dels treballadors potencialment
exposats a matèries o barreges explosives recull, entre d’altres previsions, que la documentació tècnica dels
equips de treball «ha d’estar redactada en una llengua ocial de l’àrea geogràca on es destina l’equip».
Així mateix trobem també regulació amb contingut lingüístic al Reial decret 581/2017, de 9 de juny, pel qual
s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2013/55/UE del Parlament Europeu i del Consell,
de 20 de novembre de 2013, per la qual es modica la Directiva 2005/36/CE relativa al reconeixement de
qualicacions professionals i el Reglament (UE) núm. 1024/2012 relatiu a la cooperació administrativa a
través del Sistema d’informació del mercat interior (Reglament IMI). Aquest Reial decret conté previsions
lingüístiques als articles 13.3.f), 13.6, 72 i 73. Pel que concerneix l’article 13, ubicat dins el títol II dedicat
a regular la lliure prestació de serveis, i per a les professions que tenen implicacions en la seguretat dels
pacients, s’estableix l’obligació de consignar una «declaració sobre el coneixement que el sol·licitant tingui de
la llengua necessària per exercir la professió a Espanya». Així mateix, el paràgraf sisè estableix que la prestació
de serveis s’ha de fer a l’empara del títol professional de l’Estat membre d’establiment, en cas que aquest títol
existeixi en aquest Estat per a l’activitat professional corresponent. Aquest títol «s’ha d’indicar en la llengua
ocial o en una de les llengües ocials de l’Estat membre de la Unió Europea en el qual estigui establert
el prestador de serveis, amb la nalitat d’evitar qualsevol confusió amb el títol professional espanyol», i
s’afegeix que en els casos en què el títol professional no existeixi a l’Estat membre d’establiment «el prestador
ha d’esmentar el seu títol de formació en la llengua ocial o en una de les llengües ocials de l’Estat membre
en qüestió». Els articles 72 i 73, per la seva part, rubricats respectivament Coneixements lingüístics i Ús de
títols acadèmics atorgats per l’Estat membre d’origen, també regulen diverses previsions que tenen incidència
en matèria lingüística. Pel que concerneix els coneixements lingüístics, l’article 72, entre d’altres previsions a
les quals ens remetem, estableix la regla general que les persones beneciàries del reconeixement de les seves
qualicacions professionals «han de tenir els coneixements lingüístics de la llengua castellana i, si s’escau, de
les altres llengües ocials pròpies de les comunitats autònomes, necessaris per exercir la professió a Espanya,
d’acord amb la legislació vigent». L’acreditació de la competència lingüística ha de ser proporcionada a
l’activitat exercida. L’article 73.1, per la seva part, estableix que, sens perjudici del que disposen els articles
13 i 71, es reconeix a les persones interessades el dret a fer ús dels títols acadèmics atorgats per l’Estat membre
d’origen i, si s’escau, de la seva abreviatura, «en la llengua de l’Estat membre d’origen». En tot cas, ens
remetem al contingut íntegre d’ambdós preceptes que pot consultar-se en línia.15
I enllaçant encara amb la transposició de directives europees amb cert contingut lingüístic, pot subratllar-se
l’aprovació del Reial decret llei 9/2017, de 26 de maig, pel qual es transposen directives de la Unió Europea
en els àmbits nancer, mercantil i sanitari, i sobre el desplaçament de treballadors. Aquesta disposició
normativa també conté certes previsions lingüístiques al seu articulat.16 Aquest és el cas de l’article sisè,
que preveu la modicació de la Llei 45/1999, de 29 de novembre, sobre el desplaçament de treballadors en
el marc d’una prestació de serveis transnacional. La clàusula tercera modica la dicció de l’article 6 de la
llei. Aquest precepte, intitulat Obligació de compareixença i de conservació i aportació de documentació,
estableix, entre d’altres previsions, que els empresaris inclosos en l’àmbit d’aplicació de la norma han de
comparèixer, a requeriment de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, a l’ocina pública designada a
l’efecte i aportar tota la documentació que els sigui requerida per justicar-ne el compliment, inclosa la
documentació acreditativa de la constitució vàlida de l’empresa. El paràgraf cinquè estableix textualment
que «la documentació a què es refereixen els apartats anteriors s’ha de presentar traduïda al castellà o a les
llengües coocials dels territoris on s’hagin de prestar els serveis».
I encara dins el catàleg de disposicions reglamentàries que contenen previsions lingüístiques a l’articulat, pot
ressenyar-se també el Reial decret 129/2017, de 24 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de control de
13 Suplement en llengua catalana del BOE núm.42 de 18 de febrer de 2017.
14 BOE núm. 54 de 4 de març de 2017.
15 Suplement en llengua catalana del BOE núm. 138 de 10 de juny de 2017.
16 Suplement en llengua catalana del BOE núm. 126 de 27 de maig de 2017.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 68, 2017 247
precursors de drogues.17 L’article 17, quan regula l’etiquetatge, estableix que els dipòsits, envasos, cisternes,
contenidors o altres recipients han d’emprar «almenys en llengua castellana o anglesa, en lloc perfectament
visible i de forma clara, la informació» regulada a la mateixa norma.
Finalment, a tall de conclusió d’aquesta succinta crònica legislativa, cal esmentar que el BOE també publica
dues resolucions de la Presidència del Consell Superior de l’Esport per les quals es publiquen els Estatuts de
les reials federacions espanyoles d’atletisme18 i golf.19 Ambdues contenen diverses previsions lingüístiques
al seu articulat dirigides primordialment a garantir que les llicències emeses per les federacions d’àmbit
autonòmic i que habilitin per a la participació en activitats o competicions esportives ocials d’àmbit estatal
«consignin les dades corresponents almenys en la llengua espanyola ocial de l’Estat».
17 BOE núm. 57 de 8 de març de 2017.
18 BOE núm. 140 de 13 de juny de 2017. L’article 16.2 textualment diu «Las licencias expedidas por las Federaciones de ámbito
autonómico, que conforme a lo previsto en los párrafos anteriores, habiliten para la participación en actividades o competiciones
deportivas ociales de ámbito estatal, consignarán los datos correspondientes al menos en la lengua española ocial del Estado».
19 BOE núm. 140 de 13 de juny de 2017. Vegeu l’article 16.3 que, textualment, indica també que «Las licencias expedidas por
las federaciones de ámbito autonómico que, conforme a lo previsto en los párrafos anteriores, habiliten para la participación en
actividades o competiciones deportivas ociales de ámbito estatal, consignarán los datos correspondientes, al menos, en la lengua
española ocial del Estado».