Crónica legislativa del Estado español. Primer semestre de 2020
| Autor | Anna Maria Pla Boix |
| Cargo | Professora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona |
| Páginas | 166-172 |
CRÒNICA LEGISLATIVA DE L’ESTAT ESPANYOL
1r semestre de 2020
Anna M. Pla Boix*
Resum
El text recull les disposicions normatives amb contingut relacionat amb usos lingüístics publicades al Butlletí Ocial de
l’Estat (BOE) durant el primer semestre de 2020.
Paraules clau: dret lingüístic; Estat espanyol.
LEGISLATIVE REPORTS ON SPANISH STATE
FIRST HALF OF 2020
Abstract
The text includes new regulations that aect the uses, the linguistic rights and the legal system of the language published
in the Ocial Gazette of the Goverment of Spain during the rst half of 2020.
Keywords: Spanish State, Linguistic Law.
* Anna M. Pla Boix, professora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona, anna.pla@udg.edu.
Citació recomanada: Pla Boix, Anna M. (2020). Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2020, Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 74, 166-172. https:doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3565
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 167
Sumari
1 Normes amb rang de llei d’incidència en el dret lingüístic
2 Apunt a les principals normes de rang reglamentari d’incidència en matèria lingüística
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 168
Aquesta crònica legislativa proposa analitzar, molt succintament, les principals disposicions normatives
d’incidència en dret lingüístic que s’han publicat al Butlletí Ocial de l’Estat (en endavant, BOE), durant
el primer semestre de 2020. Per tant, el període analitzat abraça els primers mesos de la crisi sanitària
propiciada per la COVID-19. Una pandèmia que determinarà la declaració de l’estat d’alarma a l’Estat
espanyol, articulat jurídicament amb l’aprovació del Reial decret 463/2020, de 14 de març.1 Val a dir que
aquesta declaració de l’estat excepcional d’alarma es prorrogarà en diverses ocasions al llarg del semestre
estudiat.2 Així doncs, aquest període comprèn uns mesos especialment convulsos, d’excepcionalitat política i
social sense precedents. Una excepcionalitat que es projectarà també, indefectiblement, en l’activitat política
i parlamentària estatal i, per consegüent, en l’abast de la producció normativa analitzada a les pàgines que
segueixen.
Igualment, convé tenir present que aquest semestre analitzat coincideix, en el temps, amb els primers mesos
de vida de la XIV Legislatura de les Corts Generals. Recordem, en aquest sentit, que per Reial decret
551/2019, de 24 de setembre, es dissoldrà anticipadament el Congrés dels Diputats i el Senat i es convocaran
noves eleccions generals, que tindran lloc el 10 de novembre de 2019.3 El 3 de febrer de 2020 se celebra la
sessió conjunta del Congrés dels Diputats i del Senat amb motiu de l’inici de la XIV Legislatura.4
Aquest conjunt de circumstàncies polítiques i socials expliquen, ja d’entrada, l’escassa producció normativa
durant el semestre objecte d’estudi. Pel que concerneix singularment el dret lingüístic estatal, no experimenta
canvis rellevants. De fet, les normes publicades al BOE d’incidència, directa o tangencial, en la regulació
dels usos lingüístics són molt migrades. A continuació identiquem les principals disposicions normatives
de rang legal i reglamentari publicades al BOE durant aquest període, d’incidència directa o tangencial en
els usos lingüístics. Com apreciarà el lector a les pàgines que segueixen, llur transcendència jurídica és
certament limitada perquè innoven ben poc l’estatus jurídic de les llengües.
1 Normes amb rang de llei d’incidència en el dret lingüístic
Durant la primera meitat de l’any 2020, el BOE publica un parell de disposicions normatives amb rang de llei
d’incidència molt tangencial en matèria lingüística. Més concretament, es tracta del Reial decret legislatiu
1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal i el Reial decret llei 3/2020, de 4 de
febrer, de mesures urgents, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives de la
Unió Europea en l’àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d’assegurances privades; de plans
i fons de pensions; de l’àmbit tributari i de litigis scals.5
Pel que concerneix el Decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
concursal, inclou una previsió lingüística puntual al seu articulat. Són les previsions de l’article 740,
intitulat “Llengües”. Aquest precepte inclou dues previsions. Primerament, estableix que la comunicació
als creditors a l’estranger s’ha d’efectuar en castellà i, si s’escau, en qualsevol de les llengües ocials,
però a l’encapçalament del text han de gurar també en anglès i francès els termes “Comunicació per a la
presentació de crèdits. Terminis aplicables”. En segon lloc, recull també que els creditors amb residència
habitual, domicili o seu a l’estranger han de comunicar els crèdits en llengua castellana o en una altra ocial
pròpia de la comunitat autònoma on tingui la seu el jutge del concurs. Si ho fan en una llengua diferent,
l’administració concursal en podrà exigir posteriorment una traducció al castellà.
1 BOE núm. 67 de 14 de març de 2020.
2 Més concretament, aquesta pròrroga s’articularà per acords del Consell de Ministres de 24 de març, 7 d’abril, 21 d’abril, 5 de maig
i 19 de maig de 2020. Per una ampliació, vegeu Reial decret 555/2020, de 5 de juny publicat al BOE núm. 159 de 6 de juny de 2020,
pàg. 38027.
3 BOE núm. 230 de 24 de setembre de 2019. Per una ampliació sobre els resultats electorals d’aquests segons comicis generals
celebrats el 2019, vegeu Resolució de 29 de novembre de 2019, de la Presidència de la Junta Electoral Central, per la qual es
publica el resum dels resultats de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat convocades per Reial Decret 551/2019, de 24 de
setembre, i celebrades el 10 de novembre de 2019, conforme a les actes d’escrutini general i de proclamació d’electes remeses per
les corresponents Juntes Electorals Provincials i per les Juntes Electorals de Ceuta i Melilla, publicada al BOE núm. 289 de 2 de
desembre de 2019.
4 Diari de Sessions de les Corts Generals, Sessió conjunta, núm. 1, 2020, pàg. 1.
5 Per una ampliació, vegeu BOE suplement en llengua catalana al núm. 31 de 5 de febrer de 2020 i BOE suplement en llengua
catalana al núm.127 de 7 de maig de 2020.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 169
Semblantment, com apuntàvem suara, s’aprova també el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures
urgents, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea
en l’àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d’assegurances privades; de plans i fons de
pensions; de l’àmbit tributari i de litigis scals.6 Inclou diverses previsions lingüístiques dispersament al llarg
del seu articulat. La primera destacable és la del seu article 80, intitulat “Criteris i modalitats de publicació
dels anuncis”. Al segon paràgraf s’hi disposa textualment que els anuncis a què es refereix l’apartat 1 “s’han
de publicar en tota la seva extensió en la llengua ocial de les institucions de la Unió Europea que hagi
escollit l’entitat contractant” i afegeix que el text publicat en aquesta llengua o llengües és l’únic autèntic.
Conclou bo i precisant que també “s’ha de publicar un resum dels punts importants de cada anunci en les
altres llengües ocials de les institucions de la Unió Europea”. L’article 176.3, per la seva part, intitulat
“Deure general d’informació prèvia sobre el contracte d’assegurança diferent de l’assegurança de vida:
document d’informació prèvia”, també recull previsions lingüístiques. Més concretament, estableix que el
document d’informació prèvia sobre el producte d’assegurança ha de complir diversos requisits, entre els
quals el paràgraf d) precisa que s’haurà de redactar “en les llengües ocials, o en una de les llengües ocials,
utilitzades en la part de l’Estat membre en què es distribueixi el producte d’assegurança, o en una altra
llengua si així ho acorden el client i el distribuïdor”. Així mateix, l’article 182.1.c), intitulat “Modalitat
de transmissió d’informació general” diu, entre d’altres continguts, que qualsevol informació que s’hagi
de proporcionar en virtut dels articles 173, 174, 175 i 180 de la norma s’haurà de comunicar als clients
“en una llengua ocial de l’Estat membre en què se situï el risc o de l’Estat membre del compromís o en
qualsevol altra llengua acordada per les parts”. Finalment, l’article 212, quan regula la modicació del text
refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29
de novembre, també inclou una menció lingüística quan disposa que la informació que s’ha de facilitar als
partícips potencials, als partícips i als beneciaris ha de complir, entre d’altres principis, la “claredat en la
redacció, amb un llenguatge succint i comprensible, evitant argots i l’ús de termes tècnics quan es puguin
utilitzar en lloc seu paraules d’ús quotidià” i afegeix també que “ha d’estar disponible, almenys, en castellà”.
També estableix que les obligacions de l’entitat gestora en matèria d’informació als partícips i beneciaris
dels plans de pensions reglats a la secció “ha d’estar disponible en una llengua ocial de l’Estat membre
d’acollida”. Així doncs, com és de veure, comprèn diverses previsions lingüístiques per bé que molt puntuals.
2 Apunt a les principals normes de rang reglamentari d’incidència en matèria lingüística
Les disposicions normatives d’incidència en dret lingüístic publicades al BOE durant el primer semestre de
l’any són molt migrades. Pel que fa a les disposicions de rang reglamentari, com podrà apreciar el lector a les
pàgines que segueixen, regulen també qüestions lingüístiques molt tangencials i sempre projectades a àmbits
sectorials molt concrets. A continuació n’identiquem i n’analitzem, molt breument i a tall d’apunt, les més
rellevants, distingint per àmbits.
En l’àmbit de competències del Ministeri d’Educació i Formació Professional, primerament pot destacar-se
l’aprovació del Reial decret 700/2019, de 29 de novembre, pel qual es modica el Reial decret 1850/2009,
de 4 de desembre, sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments que
estableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, per xar el format, el contingut i el suport
documental del suplement europeu al títol dels ensenyaments artístics.7 La previsió quarta afegeix un nou
article 10, intitulat “Suport documental i personalització del suplement europeu al títol”. El seu tercer paràgraf
diu textualment que “les llengües d’expedició han de ser, almenys, castellà i anglès; de manera addicional
a aquestes llengües, també es pot expedir en una altra llengua ocial de la Unió Europea que la comunitat
autònoma determini, així com en la llengua coocial de la comunitat autònoma”. Semblantment, l’annex al
paràgraf 4.3, quan regula la “Descripció del programa (matèries/assignatures estudiades/pràctiques externes,
treball de d’estudis, treball de de màster) i qualicacions obtingudes”, estableix que s’haurà de consignar
la “Llengua d’instrucció i avaluació”.
Encara en l’àmbit competencial del mateix Ministeri d’Educació i Formació Professional, el 7 d’abril
de 2020 s’aproven diversos reials decrets que regulen aspectes bàsics del currículum de diferents cursos
6 BOE suplement en llengua catalana al núm. 31 de 5 de febrer de 2020.
7 BOE suplement en llengua catalana al núm. 9 de 10 de gener de 2020.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 170
d’especialització de formació professional. Aquest és el cas dels cursos d’especialització en ciberseguretat
en entorns de les tecnologies de la informació; en digitalització del manteniment industrial; en fabricació
intel·ligent i en eca i brioixeria.8 L’exposició de motius de totes aquestes disposicions reglamentàries
recorden, textualment, que la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, al seu article 6bis.4, estableix que el Govern
establirà, respecte a la formació professional, els objectius, les competències, els continguts, els resultats
d’aprenentatge i els criteris d’avaluació del currículum bàsic i afegeix que “els continguts del currículum
bàsic requeriran el 55% dels horaris per a la comunitats autònomes que tinguin llengua coocial i el 65% per
a aquelles que no la tinguin”.
I encara dins l’àmbit de competència del mateix Ministeri d’Educació i Formació Professional, s’aprova
també l’Ordre EFP/249/2020, d’11 de març, per la qual s’estableix el currículum formatiu del grau superior
corresponent al títol de Tècnic Superior en Química i Salut Ambiental. Als efectes que aquí interessen, inclou
previsions lingüístiques a l’article 8 (intitulat “Ensenyament bilingüe”) i a la disposició addicional segona
intitulada “Habilitació lingüística del professorat d’ensenyament bilingüe”.9
Val a dir que, durant el semestre estudiat, també s’aprova l’Ordre PCM/139/2020, de 17 de febrer, per
la qual es determinen les característiques, el disseny i el contingut de l’avaluació de Batxillerat per a
l’accés a la Universitat, i les dates màximes de realització i de resolució dels procediments de revisió de
les qualicacions obtingudes el curs 2019-2020.10 Al llarg del seu articulat, s’hi recullen diverses mencions
a la “llengua coocial i literatura”. Les trobem a l’article 3.1 quan regula les matèries objecte d’avaluació;
l’article 6.4 quan regula la durada de les proves (estableix que podran durar un dia més si així ho disposen
les administracions educatives amb llengua coocial)11 així com l’article 10.1 quan regula la qualicació i
validesa de les proves.
Semblantment, pot ressenyar-se l’aprovació de la Resolució de 13 de març de 2020, per la qual es publica
la Resolució de 10 de març de 2020, conjunta de la Secretaria d’Estat d’Educació i la Secretaria General
d’Universitats, per la qual s’estableixen les adaptacions de l’avaluació de Batxillerat per a l’accés a la
Universitat a les necessitats i situació dels centres espanyols situats a l’exterior del territori nacional, els
programes educatius a l’exterior, els programes internacionals, l’alumnat procedent de sistemes educatius
estrangers i els ensenyaments a distància, en el curs 2019-2020.12 Regula, als efectes que aquí interessen,
diverses previsions projectades en l’àmbit dels coneixements lingüístics.
I encara dins aquest capítol formatiu, també pot destacar-se l’aprovació de l’Ordre DEF/420/2020, de 14 de
maig, per la qual s’aproven les normes que han de regir els processos de selecció per a l’ingrés als centres
docents militars de formació per a la incorporació o adscripció a les escales d’ociales i a les escales tècniques
8 Per una ampliació vegeu:
- Reial decret 479/2020, de 7 d’abril, pel qual s’estableix el curs d’especialització en ciberseguretat en entorns de les
tecnologies de la informació i se’n xen els aspectes bàsics del currículum, publicat al BOE núm. 134 de 13 de maig de
2020.
- Reial decret 480/2020, de 7 d’abril, pel qual s’estableix el curs d’especialització en digitalització del manteniment industrial
i se’n xen els aspectes bàsics del currículum, publicat al BOE núm. 134 de 13 de maig de 2020.
- Reial decret 481/2020, de 7 d’abril, pel qual s’estableix el curs d’especialització en fabricació intel·ligent i se’n xen els
aspectes bàsics del currículum, i es modiquen el Reial decret 93/2019, d’1 de març, i el Reial decret 94/2019, d’1 de
març, pels quals s’estableixen dos cursos d’especialització i els aspectes bàsics del currículum, publicat al BOE núm. 134
de 13 de maig de 2020.
- Reial decret 482/2020, de 7 d’abril, pel qual s’estableix el curs d’especialització en eca i brioixeria i se’n xen els aspectes
bàsics del curriculum, i es modica el Reial decret 651/2020, de 23 de juny, pel qual s’estableix el títol de tècnic superior
en condicionament físic i se’n xen els aspectes bàsics del currículum, publicat al BOE núm. 134 de 13 de maig de 2020.
9 BOE núm. 73 de 18 de març de 2020.
10 BOE núm. 43 de 19 de febrer de 2020.
11 Més concretament, aquest precepte disposa que “La evaluación de Bachillerato para el acceso a la Universidad tendrá una
duración de un máximo de cuatro días. Aquellas Administraciones educativas con lengua coocial podrán establecer una duración
de un máximo de cinco días”.
12 BOE núm. 78 de 28 de març de 2020.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 171
dels Cossos d’Enginyers Politècnics de l’Exèrcit de Terra i del Cos d’Enginyers de l’Armada i l’Exèrcit de
l’Aire.13 Comprèn diverses previsions adreçades a garantir l’aprenentatge i avaluació de la llengua anglesa.
En l’àmbit del Ministeri de Cultura i Esport, per la seva part, s’aprova el Reial decret 524/2020, de 19 de
maig, pel qual es regula la concessió directa de subvencions del Ministeri de Cultura i Esport i els seus
organismes públics a diverses entitats i institucions culturals.14 Als efectes que aquí interessen, la disposició
reglamentària preveu diverses referències explícites a la qüestió lingüística, per bé que molt tangencials.
Aquest és el cas de l’esment al paper que assumeix la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE)
en l’organització d’esdeveniments com LIBER, ra professional de caràcter internacional entorn del sector
del llibre, consolidada en paraules de la disposició com “la primera mostra dedicada al llibre en llengua
espanyola i com a principal centre de negocis i intercanvi professional del sector del llibre al nostre país”,
circumstàncies que avalen la concessió de subvenció directa. I enllaçant amb aquest capítol de subvencions
directes, resulta també especialment destacable l’aprovació del Reial decret 545/2020, de 26 de maig, pel
qual es regula la concessió directa de subvencions a la Reial Acadèmia Espanyola i a la Comissió Permanent
de l’Associació d’Acadèmies de Llengua Espanyola, per al nançament de despeses de funcionament de la
seva activitat.15 En aquesta disposició reglamentària es justica la concessió directa d’aquestes quantioses
subvencions públiques directes bo i emfasitzant que la Reial Acadèmia Espanyola “és la principal institució
garant de la llengua espanyola”. Val a dir que la concessió d’aquesta subvenció directa, en les quanties
reglades a l’article 8 del decret, s’acorda, segons s’explicita a l’exposició de motius de la norma, a l’empara
de la competència exclusiva de l’Estat “en matèria de foment i coordinació general de l’activitat cientíca i
tècnica” de l’article 149.1.15 de la Constitució espanyola.
I encara en el capítol de subvencions públiques i ajudes, destaca l’aprovació de dues disposicions
reglamentàries més, que abracen mencions puntuals a la qüestió lingüística. La primera és la Resolució
de 15 de juny de 2020, de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, per la qual es regula el
procediment de registre i publicació de convocatòries al Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions
i Ajudes Públiques.16 Inclou previsions d’incidència en el règim lingüístic (usos lingüístics del castellà i
de les llengües coocials) a la previsió cinquena. La segona de les disposicions de rang reglamentari que
pot esmentar-se és l’Ordre CUD/582/2020, de 26 de juny, per la qual s’estableixen les bases reguladores
de les ajudes estatals per a la producció de llargmetratges i curtmetratges i regula l’estructura del Registre
Administratiu d’Empreses Cinematogràques i Audiovisuals. Inclou també diverses previsions lingüístiques
al seu articulat. Així, dona més puntuació a aquells curtmetratges que inclouen la subtitulació especial i
l’audiodescripció i es dona protagonisme a les llengües de signes espanyoles reconegudes a Espanya com
a pròpies de persones sordes, regulades a la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les
llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes,
amb discapacitat auditiva i sordcegues. Val a dir que l’ús d’alguna de les llengües ocials a Espanya i altres
previsions vinculades al règim lingüístic també venen garantides a la dicció dels seus articles 3, 12, 18, 21,
23, 30 i disposició addicional segona. Ens remetem al text íntegre de la disposició.17
En l’àmbit de l’esport, s’aproven sengles disposicions reglamentàries d’incidència també, encara que molt
puntual, en el règim lingüístic. Aquest és el cas de les resolucions de la Presidència del Consell Superior
d’Esports per la qual es publiquen, respectivament, la modicació dels Estatuts de la Reial Federació
Espanyola de Ciclisme i els Estatuts de la Reial Federació Espanyola de Futbol. En ambdós casos, l’articulat
de les disposicions estatutàries comprèn previsions relatives al seu règim lingüístic. Així, l’article 1.H dels
Estatuts de la Federació Espanyola de Ciclisme i l’article 1.7 del Estatuts de la Federació Espanyola de
Futbol inclouen una dicció molt semblant. Ambdós disposen que el castellà és la llengua ocial vehicular
d’ambdues federacions i afegeixen que en aquelles comunitats autònomes que comptin amb llengües coocials
reconegudes als seus respectius Estatuts d’Autonomia, les Federacions d’àmbit autonòmic, si escau, podran
traduir els textos que integren l’ordenament federatiu a aquestes llengües coocials. Afegeixen que en cas de
13 BOE núm. 142 de 20 de maig de 2020.
14 BOE núm. 143 de 21 de maig de 2020.
15 BOE núm. 150 de 27 de maig de 2020.
16 Per una ampliació, vegeu BOE núm. 175 de 24 de juny de 2020.
17 Per una ampliació, vegeu BOE núm. 180 de 30 de juny de 2020.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Primer semestre de 2020
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 74, 2020 172
discrepància, prevaldrà la versió castellana. Val a dir que, en el cas dels Estatus de la Federació Espanyola de
Futbol, a l’article 1.7 in ne s’afegeix que els documents que es dirigeixin a la Federació podran presentar-se
en qualsevol de les llengües coocials sempre que s’acompanyi traducció literal al castellà.18
Dit això, en l’àmbit de competència del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació també s’aprova, durant
el primer semestre de l’any 2020, una disposició de rang reglamentari que inclou previsions d’incidència
en el règim lingüístic, per bé que molt puntuals. Es tracta del Reial decret 428/2020, de 3 de març, pel
qual es modica el Reial decret 929/1995, de 9 de juny, pel qual s’aprova el Reglament tècnic de control i
certicació de plantes de viver de fruiters, pel que fa al color de l’etiqueta de materials de multiplicació i
plançons de fruiters i al contingut del document del proveïdor.19 El nou article 41 “Etiquetatge de materials
inicials, de base o certicats” recull una previsió lingüística quan disposa que l’etiqueta “ha d’estar impresa
de manera indeleble, almenys, en la llengua ocial de l’Estat, de manera que sigui fàcilment visible i
llegible”. Semblantment, l’article 42.2, intitulat “Document d’acompanyament dels materials inicials, de
base o certicats” també recull una previsió lingüística quan estableix que el document d’acompanyament ha
de redactar-se “almenys, en la llengua espanyola ocial de l’Estat”. Semblantment, l’article 44.4 d’aquesta
disposició reglamentària, intitulat “Etiquetatge de materials CAC i estàndard” inclou també que l’etiqueta
“ha d’estar impresa de manera indeleble, almenys, en la llengua espanyola ocial de l’Estat, de manera que
sigui fàcilment visible i llegible”.
Finalment, pel que concerneix l’àmbit de competència del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, durant el
primer semestre de l’any s’aprova el Reial decret 493/2020, de 28 d’abril, pel qual es modica el Reial decret
2032/2009, de 30 de desembre, pel qual s’estableixen les unitats legals de mesura.20 Inclou una menció
puntual a la regulació dels usos lingüístics al paràgraf tercer del seu article únic quan precisa textualment que
s’accepten les denominacions castellanitzades d’ús habitual de les unitats, sempre que estiguin reconegudes
per la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.21
Ens remetem al contingut íntegre de les normes esmentades, que podeu consultar als enllaços citats a les
notes a peu de pàgina. Com és de veure, considerades en el seu conjunt, aquest catàleg de disposicions
normatives de rang reglamentari aprovades durant el primer semestre de l’any 2020 contenen previsions
lingüístiques molt puntuals.
18 Per més informació vegeu les resolucions publicades al BOE núm. 158 de 5 de juny de 2020 i BOE núm. 172 de 20 de juny de
2020.
19 BOE suplement en llengua catalana al núm. 93, de 3 d’abril de 2020.
20 BOE suplement en llengua catalana al núm. 119 de 29 d’abril de 2020
21 Més concretament, precisa que l’apartat 1.6 del capítol III queda redactat de la manera següent: 1.6 Els noms de les unitats
s’imprimeixen en caràcters romans (rectes) i es consideren noms (substantius) comuns, comencen per minúscula (ns i tot quan el
seu nom és el d’un cientíc eminent i el símbol de la unitat comença per majúscula), llevat que es trobin situats al començament d’una
frase o en un text en majúscules, com un títol. Per complir aquesta regla, l’escriptura correcta del nom de la unitat el símbol de la qual
és °C és ‘grau Celsius’ (la unitat grau comença per la lletra g en minúscula i l’atribut Celsius comença per la lletra C en majúscula,
perquè és un nom propi). Els noms de les unitats es poden escriure en plural. S’accepten les denominacions castellanitzades d’ús
habitual de les unitats, sempre que estiguin reconegudes per la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (exemples: amperio,
culombio, faradio, hercio, julio, ohmio, voltio, vatio).”
