Crónica legislativa del Estado español

Aquestes pàgines proposen esbossar, succintament, les principals disposicions normatives d’incidència en matèria lingüística que s’han publicat al Butlletí Oicial de l’Estat (en endavant BOE), des d’1 de gener a 30 de juny de 2015. Així doncs, el semestre estudiat abasta el darrer tram de vida de la X Legislatura de les Corts, nascuda de les eleccions generals celebrades el 20 de novembre de l’any 2011. Una Legislatura, per cert, marcada per la majoria absoluta obtinguda a les eleccions pel Partit Popular presidit pel Sr. Mariano Rajoy. L’aritmètica parlamentària ha permès a la formació política guanyadora dels comicis impulsar reformes normatives estructurals, algunes d’elles especialment controvertides, sense necessitat de forjar acords i consensos amb la resta de grups.

En el que concerneix el context polític, com ja posàvem de manifest en anteriors cròniques legislatives, ha vingut condicionat per la greu crisi econòmica que afecta el conjunt de l’Estat. Propiciarà, indefugiblement, l’adopció de nombroses iniciatives governamentals i parlamentàries que centraran l’agenda política i mediàtica i la producció normativa durant el semestre estudiat. Dit això, en matèria lingüística, l’activitat legislativa i reglamentària de l’Estat ha estat més aviat migrada, la qual cosa no vol dir que no s’hagi aprovat un catàleg de disposicions normatives que hi incideixen. S’analitzen succintament a les pàgines que segueixen.

Per bé que la producció normativa amb rang de llei aprovada per l’Estat espanyol al llarg del semestre és profusa, són poques les normes que contemplen alguna referència explícita o tangencial a la qüestió lingüística al seu articulat.

Així, de totes les lleis orgàniques aprovades durant la primera meitat de l’any¹, només una estableix previsions lingüístiques: la Llei orgànica 5/2015, de 27 d’abril, per la qual es modiiquen la Llei d’enjudiciament

Page 193

criminal i la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. Transposa la Directiva 2010/64/UE, de 20 d’octubre de 2010, relativa al dret a interpretació i a traducció en els processos penals i la Directiva 2012/13/UE, de 22 de maig de 2012, relativa al dret a la informació en els processos penals. Als efectes que aquí interessen, per manament de les directives europees incorpora canvis rellevants en el règim jurídic que ordena aquestes qüestions. S’estudiaran més endavant, dins el capítol dedicat a l’administració de justícia².

En el que concerneix la resta de normes amb rang de llei, se n’aproven quatre que contemplen previsions lingüístiques al seu articulat. Es tracta, però, de previsions molt tangencials i projectades a àmbits molt concrets per la qual cosa no afecten l’estatus normatiu de les llengües. Per ordre cronològic, la primera d’aquestes normes destacable és la Llei 1/2015, de 24 de març, reguladora de la Biblioteca Nacional d’Espanya³. La seva disposició addicional primera, intitulada "Utilització de les diferents llengües oicials de l’Estat", explicita que la Biblioteca Nacional ha de contribuir a la difusió i promoció del patrimoni plurilingüe de l’Estat. Amb aquest objectiu, s’estableix que promourà l’ús dels diferents idiomes oicials en el material editat per l’organisme així com en la informació de l’obra que s’exposa i la que s’ofereix als visitants. Afegeix que es donarà atenció especial a l’edició en llengües cooicials dels materials en format electrònic.

La segona de les disposicions normatives destacable és la Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial⁴. La seva exposició de motius identiica la llengua com un bé del patrimoni immaterial als efectes de la llei i remet, entre d’altres, a les conclusions de la Conferència intergovernamental sobre polítiques culturals, organitzada per la UNESCO a Mèxic el 1982.

En tercer lloc, pot ressenyar-se la Llei 12/2015, de 24 de juny, en matèria de concessió de la nacionalitat espanyola als sefardites originaris d’Espanya. El seu article 1, quan regula la concessió de la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa, preveu una prova de coneixement bàsic de llengua espanyola⁵.

I a tall de conclusió, durant el semestre objecte d’estudi s’aprova també una darrera norma amb rang de llei dins el sistema de fonts del dret, d’incidència en la qüestió lingüística, aquesta vegada dictada per l’executiu, el qual esgrimeix una necessitat extraordinària i urgent: el Reial decret llei 4/2015, de 22 de març, per a la reforma urgent del sistema de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral. Aquesta disposició normativa, entre altres previsions, preveu modiicacions del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost. Modiica l’article 16 de la norma bo i tipiicant com a infracció molt greu la discriminació per raó de llengua⁶.

Durant el primer semestre de 2015 també s’aproven un ampli catàleg de normes de rang reglamentari que contemplen dispersament al seu articulat i sovint de forma tangencial, diverses previsions d’incidència en matèria lingüística. Bona part d’aquests reglaments es projecten en l’àmbit de l’ensenyament i despleguen previsions de la més que controvertida Llei orgànica 8/2013 de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat

Page 194

educativa, també coneguda com a llei Wert o LOMCE⁷. Aquest és el cas del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat⁸; el Reial decret 197/2015, de 23 de març, pel qual es modiica el Reial decret 1850/2009, de 4 de desembre, sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments que estableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació⁹; o l’Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris d’avaluació de l’educació primària, l’educació secundària obligatòria i el batxillerat¹⁰.

D’altres disposicions reglamentàries aprovades durant el semestre i que regulen currículums formatius es limitaran a preveure l’ensenyament de la llengua anglesa dins els seus programes. Aquest és el cas de l’Ordre PRE/282/2015, de 17 de febrer, per la qual es modiica l’Ordre PRE/2207/2013, de 22 de novembre, per la qual s’aprova el pla d’estudis de l’ensenyament de formació per a la incorporació a l’Escala Superior d’Oicials del Cos de la Guàrdia Civil i es dicten les normes d’avaluació i de progrés i permanència al centre docent de formació¹¹així com l’Ordre DEF/810/2015, de 4 de maig, per la qual s’aproven les directrius generals per a l’elaboració dels currículums de l’ensenyament de formació per a l’accés a les diferents escales d’oicials dels cossos de les Forces Armades¹².

En el que concerneix l’ensenyament universitari, també serà objecte de diverses disposicions reglamentàries amb contingut lingüístic. Aquest és el cas, a tall d’exemple i per totes, del Reial decret 22/2015, de 23 de gener, pel qual s’estableixen els requisits d’expedició del suplement europeu als títols que regula el Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oicials i es modiica el Reial decret 1027/2011, de 15 de juliol, pel qual s’estableix el Marc espanyol de qualiicacions per a l’educació superior. L’article 5 d’aquest decret estableix la llengua emprada en l’expedició de títols. Estableix que les llengües d’expedició han de ser, almenys, castellà i anglès i afegeix que, de manera addicional a aquestes llengües, també es pot expedir en una altra llengua oicial de la Unió Europea que la universitat determini, així com en la llengua cooicial que correspongui a les universitats radicades a les comunitats autònomes amb llengua cooicial pròpia¹³.

Més enllà de l’àmbit educatiu, d’altres disposicions reglamentàries contemplen previsions lingüístiques puntuals en sectors molt diversos com el de l’etiquetatge. En aquest àmbit pot ressenyar-se, entre d’altres disposicions, el Reial decret 126/2015, de 27 de febrer, pel qual s’aprova la norma general relativa a la informació alimentària dels aliments que es presentin sense envasar per a la venda al consumidor inal i a les col?lectivitats, dels envasats en els llocs de venda a petició del comprador, i dels envasats pels titulars del comerç al detall¹⁴. L’article 10 de la norma, intitulat "Llengua en la informació alimentària obligatòria" preveu que les indicacions corresponents a la informació alimentària obligatòria a les quals fan referència els articles 4 i 5 s’han d’expressar, almenys, en castellà, llengua espanyola oicial de l’Estat. S’esmenta que aquesta regla no serà aplicable als productes tradicionals elaborats i distribuïts exclusivament en l’àmbit d’una comunitat autònoma amb llengua oicial pròpia, excepte pel que fa a la indicació de les mencions especíiques a les quals es refereix l’article 9, apartat 1, lletra c), del Reglament (UE) núm. 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2011.

Dit això, la fórmula "almenys en castellà" també es preveu al Reial decret 418/2015, de 29 de maig, pel qual es regula la primera venda dels productes pesquers. El seu article 10, paràgraf desè, preveu que en el cas de productes pesquers comunitaris que es posin per primera vegada a la venda a Espanya, que estiguin

Page 195

acompanyats d’un document de transport, textualment, "aquest ha d’estar traduït, almenys, al castellà, sense perjudici de la traducció a la llengua cooicial corresponent que puguin determinar les comunitats autònomes".

I per concloure, durant el primer semestre de 2015 s’aprova també el Reial decret 416/2015, de 29 de maig, sobre dipòsit d’estatuts de les organitzacions sindicals i empresarials. La seva disposició addicional segona, intitulada "Llengua de presentació de la documentació", precisa que els documents objecte de dipòsit s’han de presentar en castellà i afegeix que les comunitats autònomes amb llengua cooicial pròpia es regeixen per la seva pròpia normativa, d’acord amb el que estableix l’article 36 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. Val a dir que, encara en matèria de llengua d’estatuts, durant el semestre estudiat el BOE publica diverses Resolucions de la Presidència del Consell Superior d’Esports, depenent del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, en virtut de les quals s’acorda publicar els estatuts o modiicacions d’estatuts de la Federació espanyola d’hípica¹⁵; d’atletisme¹⁶; ciclisme¹⁷; piragüisme¹⁸; de ball esportiu¹⁹i tir olímpic²⁰. A tots els Estatuts es contemplen previsions lingüístiques principalment projectades a l’ús preceptiu d’almenys la llengua castellana en l’emissió de llicències de federacions esportives autonòmiques.

Durant el període objecte d’estudi s’aprova una disposició normativa especialment rellevant que, per manament de directives europees, modiica substancialment el règim jurídic aplicable al règim de la traducció i la interpretació en procés judicial penal. Es tracta de la Llei orgànica 5/2015, de 27 d’abril, per la qual es modiiquen la Llei d’enjudiciament criminal i la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial per transposar la Directiva 2010/64/UE, de 20 d’octubre de 2010, relativa al dret a interpretació i a traducció en els processos penals i la Directiva 2012/13/UE, de 22 de maig de 2012, relativa al dret a la informació en els processos penals²¹.

El seu preàmbul ja recorda explícitament que el dret a traducció i interpretació per a les persones que no parlen o no entenen la llengua del procediment i les persones amb discapacitat auditiva i sordcegues, es consagra a l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, segons la interpretació efectuada per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Partint d’aquesta base, les esmenes introduïdes a la Llei d’enjudiciament criminal per aquesta reforma normativa cerquen l’objectiu de garantir aquest dret, i garantir també el dret de l’imputat o acusat a la interpretació i traducció en els processos penals, així com el dret a un judici equitatiu.

En el que concerneix el dret de l’imputat o acusat a ser assistit per un intèrpret, s’estén a totes les actuacions en les quals sigui necessària la seva presència, incloent-hi l’interrogatori policial o pel Ministeri Fiscal i totes

Page 196

les vistes judicials. A i de preparar la defensa, també té dret a servir-se d’un intèrpret en les comunicacions amb el seu advocat que tenen relació directa amb qualsevol interrogatori o vista judicial durant el procés, o amb la presentació d’un recurs o altres sol?licituds processals. La reforma preveu que el dret a interpretació o traducció inclou també el dret que se li faciliti la traducció dels documents essencials, o almenys els passatges pertinents d’aquests documents²².

Pel que fa a la traducció, la reforma precisa que s’haurà de garantir en un termini raonable, de conformitat amb les exigències de l’article 3 de la Directiva europea, i es possibilita l’ús de les noves tecnologies per efectuar la interpretació, llevat que la presència física de l’intèrpret sigui necessària per salvaguardar els drets de l’imputat o acusat. També es garanteix el dret a recórrer la decisió per la qual es denegui el dret a la interpretació o a la traducció, mitjançant l’obligatorietat de documentar per escrit la decisió judicial, així com la possibilitat de fer constar en acta la protesta durant el judici oral, la qual cosa permet la interposició dels recursos corresponents.

La llei preveu que els intèrprets o traductors judicials s’han de designar entre els inclosos en les llistes elaborades per l’Administració²³i tot aquest sistema es reforça mitjançant l’habilitació al jutge o al Ministeri Fiscal per fer les comprovacions necessàries en els casos en què apreciï que la traducció o interpretació no ofereixen les garanties suicients²⁴.

En el que concerneix al dret a la informació de les persones detingudes o preses i dels imputats o acusats en el procés penal, l’exposició de motius de la norma recorda que es fonamenta en el que disposen els articles 5 i 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, segons la interpretació efectuada pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Les modiicacions introduïdes a la Llei d’enjudiciament criminal per reforma pretenen garantir degudament a la normativa interna aquest dret²⁵.

Finalment, entre d’altres novetats, la Llei orgànica 5/2015, de 27 d’abril, també esmena la regulació del dret d’accés a l’expedient. Per més informació, ens remetem a l’articulat de la norma, consultable on-line.

[1] Durant el primer semestre de 2015 s’aproven les següents sis lleis orgàniques, per ordre cronològic: - Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modiica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal ( BOE núm. 77 de 31 de març de 2015 ). - Llei orgànica 2/2015, de 30 de març, per la qual es modiica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèria de delictes de terrorisme ( BOE núm. 77 de 31 de març de 2015 ). - Llei orgànica 3/2015, de 30 de març, de control de l’activitat economicoinancera dels partits polítics, per la qual es modiiquen la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre inançament dels partits polítics, la Llei orgànica 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics i la Llei orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes ( BOE núm. 77 de 31 de març de 2015 ). - Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana ( BOE núm. 77 de 31 de març de 2015 ). - Llei orgànica 5/2015, de 27 d’abril, per la qual es modiiquen la Llei d’enjudiciament criminal i la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, per transposar la Directiva 2010/64/UE, de 20 d’octubre de 2010, relativa al dret a interpretació i a traducció en els processos penals i la Directiva 2012/13/UE, de 22 de maig de 2012, relativa al dret a la informació en els processos penals ( BOE núm. 101 de 28 d’abril de 2015 ). - Llei orgànica 6/2015, de 12 de juny, de modiicació de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de inançament de les Comunitats autònomes i de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat inancera (BOE núm. 141 de 13 de juny de 2015).

[2] Vegeu BOE núm. 101 de 28 d’abril de 2015

[3] BOE núm. 72 de 25 de març de 2015

[4] BOE núm. 126 de 27 de maig de 2015

[5] BOE núm. 151 de 25 de juny de 2015

[6] BOE núm. 70 de 23 de març de 2015

[7] Per una ampliació sobre la tramitació parlamentària de la norma, vegeu Projecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, exp. 121/00048. Iniciativa publicada al BOCG-Congrés dels Diputats núm. 48-1 de 24 de maig de 2013 . Les diferents etapes de la tramitació parlamentària poden consultar-se on-line . El text de la llei es publica al BOE suplement en llengua catalana al núm. 295 de 10 de desembre de 2013

[8] El decret estableix previsions lingüístiques als seus articles 11.h), 13, 14, 18, 19, 21, 22, 25, 27, 28, 30, 32 i a les disposicions addicionals segona, sisena i setena. Vegeu BOE núm. 3 de 3 de gener de 2015

[9] Estableix previsions lingüístiques a l’epígraf quatre del seu article únic. Vegeu BOE núm. 88 de 13 d’abril de 2015

[10] BOE núm. 25 de 29 de gener de 2015

[11] BOE núm. 46 de 23 de febrer de 2015

[12] BOE núm. 107 de 5 de maig de 2015

[13] BOE núm. 33 de 7 de febrer de 2015

[14] BOE núm. 54 de 4 de març de 2015

[15] Resolució d’11 de febrer de 2015, de la Presidència del Consell Superior d’Esports, per al qual es publiquen els Estatuts de la Reial Federació Hípica Espanyola, publicada al BOE núm. 51 de 28 de febrer de 2015 . Vegeu el seu article 15.2, quan estableix l’ús, almenys de la llengua castellana, en les llicències emeses per federacions d’àmbit autonòmic.

[16] Resolució d’1 de juny de 2015, de la Presidència del Consell Superior d’Esports, per la qual es publica la modiicació dels Estatuts de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme, publicada al BOE núm. 144 de 17 de juny de 2015 . Vegeu article 16.2

[17] Resolució de 5 de juny de 2015, de la Presidència del Consell Superior d’Esports, per la qual es publica la modiicació dels Estatuts de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme, publicada al BOE núm. 149 de 23 de juny de 2015 . Vegeu article 15.4 on textualment es diu que les llicències emeses per les Federacions d’àmbit autonòmic consignaran les dades corresponents "almenys en la llengua espanyola oicial de l’Estat".

[18] Resolució de 9 de juny de 2015, de la Presidència del Consell Superior d’Esports, per la qual es publiquen els Estatuts de la Reial Federació Espanyola de Piragüisme, publicada al BOE núm. 149 de 23 de juny de 2015 . El seu article 92.8 preveu que les dades de les llicències emeses per les federacions autonòmiques per a la participació en activitats o competicions oicials d’àmbit estatal es consignaran, almenys, en "llengua espanyola oicial de l’Estat".

[19] Resolució de 24 d’abril de 2015, de la Presidència del Consell Superior d’Esports, per la qual es publiquen els Estatuts de la Federació Espanyola de Ball Esportiu, publicada al BOE núm.116 de 15 de maig de 2015 . L’article 1.7 d’aquests Estatuts preveuen, textualment que el castellà és la llengua oicial vehicular de la FEBD, per bé que "en aquelles Comunitats autónomes on els seus respectius Estatuts d’Autonomia reconeixin llengües cooicials, les Federacions d’àmbit autonòmic, en el seu cas, "podran traduir els textes que conformen l’ordenament federatiu". S’afegeix que en cas de discrepància entres les diferents versions, el castellà és l’oicial.

[20] Resolució de 3 de juny de 2015, de la Presidència del Consell Superior d’Esports, per la qual es publica la modiicació dels Estatuts de la Reial Federació Espanyola de Tir Olímpic, publicada al BOE núm. 149 de 23 de juny de 2015 . Vegeu article 98, on preveu la publicació de les dades almenys en castellà.

[21] Per una ampliació sobre la norma, vegeu BOE núm. 101 de 28 d’abril de 2015

[22] Tal com indica la Directiva 2010/64/UE, determinats documents, com són les resolucions per les quals es priva una persona de la seva llibertat, els escrits d’acusació o les sentències, es consideren sempre documents essencials, per la qual cosa s’han recollit expressament a la lletra d) de l’apartat 1 del nou article 123 que s’introdueix a la Llei d’enjudiciament criminal.

[23] En casos d’urgència, la reforma preveu que s’haurà de facilitar que una altra persona coneixedora de l’idioma, que es consideri capacitada per a aquesta tasca, pugui ser habilitada com a intèrpret o traductor eventual.

[24] La Llei incorpora una disposició inal que es refereix a la creació d’un Registre de traductors i intèrprets judicials, com a mecanisme necessari per garantir la realització adequada d’aquesta tasca. Es tracta d’una actuació derivada també del contingut de la Directiva 2010/64/UE, sobre el dret a interpretació i a traducció en els processos penals. Les normes de funcionament d’aquest Registre de traductors i intèrprets judicials, que s’ha de crear mitjançant una llei, s’hauran d’establir reglamentàriament.

[25] En el cas de les persones sordes usuàries de la llengua de signes, la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues, estableix als articles 12.2 i 21.2 que dins de l’Administració de justícia i penitenciària s’han de promoure les condicions adequades, com ara formació i disponibilitat de serveis d’intèrpret de llengua de signes espanyola i/o en les llengües de signes pròpies de les comunitats autònomes, si n’hi ha, així com la formació i la disponibilitat de mitjans de suport a la comunicació oral. Per aquest motiu, es reforma la dicció de l’article 118 de la Llei d’enjudiciament criminal, en el qual es regula el dret de defensa, i s’assenyala de manera clara i precisa que qualsevol persona a la qual s’imputi un acte punible té dret a ser informada dels fets que se li imputen, així com de qualsevol canvi rellevant en l’objecte de la investigació i en els fets imputats; del dret a examinar les actuacions amb la deguda antelació per salvaguardar el dret de defensa; del dret a designar lliurement un advocat; del dret a sol?licitar assistència jurídica gratuïta, procediment per fer-ho i condicions per obtenir-la; del dret a la traducció i interpretació gratuïtes; del dret a guardar silenci i a no prestar declaració si no ho vol fer i del dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable. El dret a la informació dels detinguts o presos el regula l’article 520 de la Llei d’enjudiciament criminal. Aquest precepte ja recull la major part de drets als quals fa referència la Directiva 2012/13/UE, de 22 de maig, relativa al dret a la informació en els processos penals. Ara bé, la reforma normativa pretén completar el catàleg de drets per adaptar-lo als postulats de la normativa europea, i fer menció expressa, entre d’altres, al dret d’accés als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la legalitat de la detenció o privació de llibertat, i al dret a ser assistit gratuïtament per un intèrpret, així com a la informació del termini màxim legal de durada de la detenció ins a la posada a disposició de l’autoritat judicial i del procediment per mitjà del qual pot impugnar la legalitat de la seva detenció.