Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2017
| Autor | Anna Maria Pla Boix |
| Cargo | Professora de dret constitucional, Universitat de Girona |
| Páginas | 224-229 |
CRÒNICA LEGISLATIVA DE CATALUNYA
Segon semestre de 2017
Anna M. Pla Boix*
Resum
El text recull les disposicions amb contingut relacionat amb usos lingüístics publicades al Diari Ocial de la Generalitat
de Catalunya durant el segon semestre de 2017.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic.
LEGISLATIVE REPORTS ON CATALONIA
Abstract
The text includes the regulations on linguistic uses published in the Ofcial Gazette of the Government of Catalonia
during the second half of the year (between July and December 2017).
Keywords: Catalonia; Linguistic Law.
*Anna M. Pla Boix, professora de dret constitucional, Universitat de Girona, anna.pla@udg.edu.
Citació recomanada: Pla Boix, Anna M. «Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2017». Revista de Llengua i Dret,
Journal of Language and Law, núm. 69, (juny 2018), p. 224-229. DOI: 10.2436/rld.i69.2018.3125.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 225
Durant el segon semestre de 2017, el Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya no publica cap
disposició normativa d’incidència signicativa en l’estatus jurídic de les llengües. Aquesta circumstància
s’explica perquè el semestre estudiat s’insereix, com és sabut, en una etapa històrica singular per la seva
excepcionalitat política, sense precedents en la història del principat. Es ressenya amb més deteniment a la
crònica parlamentària de Catalunya que s’edita en aquest mateix número de la Revista.
En tot cas, als efectes que aquí interessen, per Acord del Consell de Ministres de 21 d’octubre de 2017 es va
proposar l’adopció de mesures coercitives adreçades a desplegar l’article 155 de la Constitució a Catalunya,
avalades per Acord del Ple del Senat tingut el 27 d’octubre.1 Aquestes mesures coercitives han representat
la suspensió de l’autonomia política de Catalunya. Han afectat el conjunt de les institucions polítiques que
integren la Generalitat, també la seva Administració. Per Reial decret 946/2017, de 27 d’octubre, el president
del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va acordar la dissolució anticipada del Parlament de Catalunya i va
convocar eleccions que es van celebrar el 21 de desembre de 2017.2 Unes eleccions que van esbossar un nou
arc parlamentari on les forces polítiques independentistes van renovar la majoria absoluta.3
L’excepcionalitat d’aquest escenari polític explica, ja d’entrada, l’escassa producció normativa publicada al
Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) durant el semestre estudiat. Com apuntàvem suara,
no es va aprovar cap disposició normativa d’incidència signicativa en l’estatus normatiu de la llengua.
Només es va aprovar una norma amb rang de llei que conté una referència expressa als drets lingüístics
al seu articulat. Es tracta de la Llei 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurídica i fundacional de
la República.4 El seu article 24, intitulat “Drets lingüístics” diu textualment que “Totes les persones tenen
dret a no ser discriminades per raons lingüístiques i a exercir el dret d’opció en relació amb les llengües
catalana, occitana i castellana, conforme amb allò que estableix la Llei 1/1998, de política lingüística, i els
drets que empara, així com la llengua de signes catalana i la resta de drets lingüístics vigents en el moment
de l’entrada en vigor d’aquesta Llei”. Aquesta llei ha estat declarada inconstitucional per la Sentència del
Tribunal Constitucional 124/2017, de 8 de novembre.5
Com és sabut, en el marc del procés també es va aprovar la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del referèndum
d’autodeterminació.6 Als efectes que aquí interessen, l’article 7 d’aquesta llei regla el règim lingüístic de
les paperetes de la consulta tinguda l’1 d’octubre, bo i precisant, textualment, que “La papereta contindrà
la pregunta establerta en l’article 4.2” i aquesta pregunta “es redactarà en català, castellà i occità”. Aquesta
llei també serà declarada inconstitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional 114/2017, de 17
d’octubre.7
Dit això, durant el segon semestre de l’any el DOGC es va fer ressò de diverses disposicions de rang legal i
també reglamentari adreçades primordialment a promoure el procés de normalització de les llengües catalana
i occitana en diferents àmbits públics de la seva competència, seguint amb la tendència d’anys precedents.
Sovint, aquest procés de normalització lingüística s’articula recorrent a l’activitat subvencional.
Així, es convoca un ampli catàleg d’ajuts i subvencions públiques adreçat singularment a promoure aquest
objectiu programàtic. Aquestes convocatòries es projecten a diferents àmbits públics i s’adrecen a diferents
destinataris. Serveixi d’exemple l’Ordre GAH/204/2017, de 29 d’agost, per la qual s’aproven les bases
reguladores de les subvencions destinades a fomentar la cultura religiosa en la societat catalana, promoure
el diàleg interreligiós com a eina per a la convivència i difondre la realitat i l’actualitat religiosa, i per
a l’edició de llibres de temàtica relacionada amb el fet religiós. L’article 5.1.1.j d’aquestes bases inclou,
entre les despeses subvencionables, aquelles “actuacions religioses d’integració, col·laboració i promoció
que fomentin la llengua catalana”.8 Semblantment, pot ressenyar-se també l’Ordre TSF/220/2017, de 22 de
1 Per una ampliació sobre les mesures, vegeu BOE núm. 260 de 27 d’octubre de 2017, p. 103529 i ss
2 BOE núm. 261 de 28 d’octubre de 2017, p. 103558
3 Resultats denitius de les eleccions publicats al DOGC núm. 7534A de 12 de gener de 2018
4 DOGC núm. 7451A de 8 de setembre de 2017
5 BOE núm. 278 de 16 de novembre de 2017
6 DOGC núm. 7449A de 6 de setembre de 2017
7 BOE núm. 256 de 24 d’octubre de 2017
8 DOGC núm. 7446 d’1 de setembre de 2017
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 226
setembre, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la realització
del Programa UBICAT d’acompanyament a la inserció i suport ocupacional per a la inclusió social. Als
efectes que aquí interessen, la base quarta de la convocatòria, quan regula els requisits per obtenir la condició
d’entitat beneciària, inclou la previsió “complir els requisits establerts als articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei
1/1998, de 7 de gener, de política lingüística”.9 Val a dir que aquests requisits lingüístics també es regulen
en les bases de la convocatòria de subvencions aprovades per acord del Consell General del Consorci de
Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, a la sessió tinguda el 6 de juliol de 2017.10
Per la seva part, l’Institut Català de les Empreses Culturals, adscrit al Departament de Cultura de la
Generalitat i creat amb l’objectiu d’impulsar la creativitat artística i la producció, la distribució i la difusió
de continguts culturals, també participa activament en aquest procés de normalització lingüística. Durant el
segon semestre de 2017, l’Institut continua promovent, sobretot a través de la seva activitat subvencional, la
normalització de les llengües catalana i occitana en diferents àmbits sectorials que li són propis. Així, durant
aquesta etapa, aprova les bases especíques que regeixen diverses convocatòries de subvencions com ara
les adreçades a promoure llargmetratges cinematogràcs en versió original catalana o occitana, en la seva
variant aranesa;11 les adreçades a promoure la producció de sèries audiovisuals de cció;12 o les adreçades a
promoure la producció d’obres audiovisuals destinades a ser emeses per televisió.13 En totes aquestes bases
i convocatòries, que poden consultar-se als enllaços a peu de pàgina, es té en compte la qüestió lingüística.
I enllaçant encara amb l’activitat audiovisual, convé recordar que durant el semestre estudiat, el Consell
de l’Audiovisual de Catalunya va tramitar l’elaboració d’un projecte d’instrucció general per la qual es
modica la Instrucció general sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès en els
mitjans de comunicació audiovisual, aprovada mitjançant l’Acord 295/2007, de 19 de desembre. Amb la
nalitat de permetre que la ciutadania pugui participar en el procés d’elaboració del projecte d’instrucció
general esmentat, es va sotmetre a informació pública, per Edicte de 4 de desembre de 2017, que es va
publicar als efectes escaients al DOGC.14
Val a dir que, en aquest procés de normalització lingüística, hi van participar activament altres ens. N’és
un bon exemple l’Institut Català de les Empreses Culturals. Un semestre més continua impulsant també el
procés de normalització lingüística en els àmbits competencials que li són propis. Així consta al DOGC,
el qual es fa ressò de diverses resolucions que donen publicitat a acords del seu Consell d’Administració
d’incidència en la regulació de bases que han de regir algunes de les convocatòries d’ajuts i subvencions
projectades a diferents àmbits com l’editorial o les empreses discogràques.15 En aquestes bases es té present
la variable lingüística.
9 DOGC núm. 7464 de 29 de setembre de 2017
10 DOGC núm. 7419 de 25 de juliol de 2017
11 Resolució CLT/2389/2017, d’11 d’octubre, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut
Català de les Empreses Culturals, pel qual s’aproven les bases especíques que han de regir la concessió de subvencions per a la
promoció de llargmetratges cinematogràcs en versió original catalana o occitana, en la seva variant aranesa (DOGC núm. 7475 de
17 d’octubre de 2017). Vegeu també Resolució CLT/2089/2017, de 28 d’agost, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell
d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals, pel qual s’aproven les bases especíques que han de regir la concessió
de subvencions per a la producció de llargmetratges cinematogràcs (DOGC núm. 7446 d’1 de setembre de 2017).
12 Resolució CLT/2334/2017, de 6 d’octubre, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català
de les Empreses Culturals, pel qual s’aproven les bases especíques que han de regir la concessió de subvencions per a la producció
de sèries audiovisuals de cció (DOGC núm. 7471 de 10 d’octubre de 2017).
13 Resolució CLT/2088/2017, de 28 d’agost, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català
de les Empreses Culturals, pel qual s’aproven les bases especíques que han de regir la concessió de subvencions per a la producció
d’obres audiovisuals destinades a ser emeses per televisió (DOGC núm. 7446 de 1 de setembre de 2017).
14 DOGC núm. 7519 de 19 de desembre de 2017
15 Més concretament, vegeu per totes:
RESOLUCIÓ CLT/2970/2017, de 21 de desembre, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut
Català de les Empreses Culturals de quarta modicació de les bases especíques que han de regir la concessió d’ajuts, en les
modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions, a projectes i plans editorials (DOGC núm. 7525 de 29 de desembre de 2017).
RESOLUCIÓ CLT/1774/2017, de 20 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut
Català de les Empreses Culturals pel qual s’aproven les bases especíques que han de regir la concessió de subvencions per a
activitats de les empreses discogràques (DOGC núm. 7419 de 25 de juliol de 2017).
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 227
També l’àmbit de l’ensenyament continua centrant, un semestre més, diverses mesures lingüístiques en un
escenari de persistència dels debats entorn del model de conjunció lingüística a l’escola catalana. Durant
l’etapa estudiada aquests debats s’han vist esperonats per l’escenari polític especialment conictiu viscut, per
les propostes defensades en el marc de la campanya electoral dels comicis tinguts el 21 de desembre i també
per certs pronunciaments jurisprudencials. A la crònica de jurisprudència se’n dona bon testimoni. En tot
cas, als efectes que aquí interessen, el DOGC va publicar diverses disposicions reglamentàries d’incidència
directa o tangencial en l’àmbit educatiu. En són un bon exemple la Resolució ENS/2094/2017, de 28 d’agost,
per la qual es crea el programa d’innovació pedagògica “Avancem: Ensenyament i Aprenentatge integrat
de les llengües”16 o la Resolució EMC/2743/2017, de 24 de novembre, per la qual s’aproven les bases
reguladores dels ajuts a la mobilitat internacional de l’estudiantat de les universitats catalanes en el marc del
Programa de millora i innovació en la formació de mestres (MOBINT-MIF).17
Semblantment, un semestre més i en compliment de les funcions que li són pròpies, l’Institut Ramon Llull
continua impulsant el coneixement i l’ús de la llengua catalana, i també occitana, en diferents àmbits a través
de diferents iniciatives que es publiquen al DOGC durant el període estudiat. En són un bon exemple la
convocatòria de proves per a l’any 2017 per a l’obtenció dels certicats de coneixement de la llengua;18 la
celebració de convenis de col·laboració adreçats primordialment a promoure la llengua i la cultura catalana
en diferents àmbits o la convocatòria de subvencions adreçades a promoure els mateixos objectius.19 Val a dir
que, en compliment del que disposa l’article 4 dels seus Estatuts, l’Institut Ramon Llull continua convocant i
cobrint places de professorat d’estudis catalans a universitats estrangeres i també continua convocant ajuts a
universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per contribuir al manteniment de la docència
d’estudis catalans. Aquestes iniciatives s’articulen a través de l’aprovació de diverses resolucions que es
publiquen al DOGC. Poden consultar-se als enllaços esmentats a la nota a peu de pàgina.20
Hom ha de recordar també que, seguint la tendència d’etapes precedents, durant el semestre estudiat el
DOGC publica altres disposicions d’incidència, directa o tangencial, en matèria lingüística, projectades en
àmbits ben diversos. Aquest és el cas, a tall d’exemple, de la publicació al DOGC de les dades relatives al
Cens d’entitats de foment de la llengua catalana. Poden consultar-se a la Resolució CLT/1746/2017, de 14 de
juliol.21 També pot destacar-se la publicació de l’Edicte d’1 d’agost de 2017, pel qual se sotmet a informació
pública la proposta de nous Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística. Recordem que el
Consorci per a la Normalització Lingüística té per objecte fomentar el coneixement, l’ús i la divulgació de
la llengua catalana. Les seves nalitats són estendre el coneixement de la llengua catalana en l’àmbit de
16 DOGC núm. 7447 de 4 de setembre de 2017
17 DOGC núm. 7507 de 29 de novembre de 2017
18 RESOLUCIÓ per la qual es modica la resolució del director de l’Institut Ramon Llull de 21 de febrer de 2017, per la qual es
convoquen les proves per a l’any 2017 per a l’obtenció dels certicats de coneixements de llengua catalana de l’Institut Ramon
Llull (DOGC núm. 7417 de 21 de juliol de 2017). Vegeu també la Resolució per la qual es convoquen les proves per a l’any 2017
per a l’obtenció dels certicats de coneixements de llengua catalana de l’Institut Ramon Llull (02/L0107 N-avaluació i certicació
de coneixements 2017), publicada al DOGC núm. 7318 de 28 de febrer de 2017. Vegeu també la Resolució de nomenament dels
col·laboradors externs que actuaran com a assessors dels tribunals qualicadors durant la convocatòria de les proves de català de
l’Institut Ramon Llull de l’any 2017 en qualitat d’organitzadors, administradors, avaluadors i correctors (exp. 02/L0107 U10 N-
Avaluació i certicació de coneixements 2017_2a convocatòria), publicada al DOGC núm. 7487 de 3 de novembre de 2017.
19 Vegeu especialment:
Resolució de 7 de novembre de 2017, per la qual es dona publicitat als convenis de col·laboració subscrits per l’Institut Ramon Llull
durant l’any 2016, publicada al DOGC núm. 7524 de 28 de desembre de 2017.
Resolució de 15 de novembre de 2017, per la qual es dona publicitat a les subvencions d’import igual o superior a 3.000,00 euros
concedides per l’Institut Ramon Llull durant l’any 2016 (DOGC núm. 7509 d’1 de desembre de 2017)
20 Més concretament, vegeu:
Resolució de selecció del professorat d’estudis catalans a les universitats de fora del domini lingüístic per al curs acadèmic 2017-
2018 i per a l’atorgament d’ajuts d’incorporació a les persones seleccionades, publicada al DOGC núm. 7430 de 9 d’agost de 2017.
Resolució per la qual s’atorguen ajuts a universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per contribuir al manteniment
de la docència d’estudis catalans durant el curs 2017-18, publicada al DOGC núm. 7489 de 7 de novembre de 2017
Resolució per la qual s’atorguen ajuts a universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per contribuir al manteniment
de la docència d’estudis catalans durant el curs 2017-2018 (exp. 02 L0110 U015 N-Ajuts universitats 2017-2018) publicada al
DOGC núm. 7466 de 3 d’octubre de 2017.
21 DOGC núm. 7418 de 24 de juliol de 2017
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 228
l’ensenyament no reglat, fomentar l’ús del català en tots els àmbits de la societat al territori i contribuir a
la divulgació de la llengua catalana en col·laboració amb altres organismes i entitats. La proposta de nous
Estatuts fou aprovada pel Ple del Consorci a la sessió tinguda el 6 de juliol de 2017 i la seva publicació al
DOGC respon a la voluntat de donar participació a la ciutadania en el procés d’aprovació dels nous Estatuts
que reglaran l’organització i el funcionament de l’entitat.22
I un semestre més el DOGC es fa ressò de la nova convocatòria periòdica de proves per a l’obtenció de
certicats de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística. En aquest cas, s’articula amb
l’aprovació de la Resolució CLT/3012/2017, de 4 de desembre.23 També s’hi publica la Resolució en virtut
de la qual es fa difusió dels nous termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.24
Semblantment, convé esmentar que el DOGC continua publicant diverses convocatòries de concursos
públics per a la provisió de llocs de treball que preveuen la valoració del coneixement de la llengua catalana
a les seves bases, bé sigui com a requisit, bé sigui com a mèrit. Es projecten a diferents àmbits públics.
Un exemple, l’ofereix la Resolució JUS/2248/2017, de 20 de setembre, per la qual es convoca el concurs
ordinari núm. 297 per proveir registres de la propietat, mercantils i de béns mobles vacants. La quarta base,
intitulada “Acreditació de la llengua catalana” preveu que per tal de complir el que disposen els articles
33 i 147 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’article 14.5 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política
lingüística, els participants en el concurs han d’acreditar que l’ocina del registre vacant al qual aspirin està
en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües ocials, així com que
disposa de personal que tingui coneixement adequat i sucient per exercir les funcions pròpies del seu lloc de
treball. S’estableix que, a aquest efecte, l’acreditació de coneixement de català s’ha d’efectuar en el moment
de presentació de la sol·licitud de participació en el concurs.25
D’altres disposicions normatives de rang reglamentari estableixen, al llarg del seu articulat, previsions
d’incidència en el règim lingüístic, encara que molt tangencials. Aquest és el cas, per exemple, del Decret
151/2017, de 17 d’octubre, pel qual s’estableixen els requisits i les garanties tecnicosanitàries comunes
dels centres i serveis sanitaris i els procediments per a la seva autorització i registre. El seu article 17 in
ne, intitulat “Documentació clínica” diu, entre altres previsions, que “En la documentació que els centres i
serveis sanitaris elaborin i utilitzin en el desenvolupament de les seves actuacions sanitàries, hi ha de gurar
la seva imatge corporativa i ha de ser redactada d’acord amb les obligacions d’ús de la llengua que estableixi
la normativa aplicable en matèria de política lingüística i la normativa aplicable en matèria de consum”.26
També pot esmentar-se l’Ordre TES/193/2017, d’11 d’agost, de modicació i actualització de txers que
contenen dades de caràcter personal gestionats per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Entre les
dades que es preveu d’incloure al txer relatiu a la gestió de recursos humans del personal de l’entitat, hi ha
informació relativa a la llengua materna.27
En l’àmbit especíc de l’Administració de justícia es produeixen poques novetats. Pot ressenyar-se la
publicació de l’Ordre JUS/141/2017, de 5 de juliol, per la qual es regula la selecció, el nomenament i el
cessament del personal interí dels cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia a Catalunya.
Com explica la seva exposició de motius, aquesta Ordre proposa donar un pas endavant en matèria de
normalització lingüística dins l’àmbit de l’Administració de justícia. Amb aquest objectiu, l’Ordre no només
pretén assegurar un coneixement adequat i sucient de les dues llengües ocials per part del personal al
servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, bo i donant compliment a les previsions de
l’article 102 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sinó, a més, garantir els drets lingüístics dels ciutadans a
adreçar-se i a ser atesos en català, mitjançant l’impuls de l’ús de la llengua catalana com a eina de treball i de
tramitació del procediment entre el personal al servei de l’Administració de justícia, amb el reconeixement
22 Per més informació, vegeu DOGC núm. 7477 de 19 d’octubre de 2017
23 DOGC núm. 7531 de 9 de gener de 2018
24 Vegeu Resolució CLT/2299/2017, de 21 de setembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del
TERMCAT, publicada al DOGC núm. 7469 de 6 d’octubre de 2017.
25 DOGC núm. 7463 de 28 de setembre de 2017
26 Per a una ampliació, vegeu DOGC núm. 7477 de 19 d’octubre de 2017.
27 DOGC núm. 7436 de 18 d’agost de 2017
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 229
i la valoració com a mèrit dels coneixements de català i de la participació en programes de foment de l’ús
del català.28
I per concloure aquesta breu crònica legislativa catalana, convé recordar que pel que concerneix les
corporacions de dret públic, durant la segona meitat del 2017 el Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i
d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya inscriu al Registre de col·legis professionals de la Generalitat
els seus Estatuts per Resolució JUS/1960/2017, d’1 d’agost. El seu article 2 disposa que el català és la llengua
pròpia del Consell, i per tant és la llengua d’ús normal i ordinari. El mateix precepte afegeix que el Consell
impulsa la normalització de l’ús del català en la professió. En concret, aquesta corporació promou l’edició en
català de formularis, de normativa i de programes de gestió i de qualsevol altre material relacionat.29
28 Tot això sens perjudici que, d’acord amb l’article 530 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, en les
convocatòries per a llocs de treball es pot considerar el coneixement adequat i sucient del català requisit exigible per accedir, quan
la relació de llocs de treball així ho estableixi, als llocs les funcions dels quals ho exigeixin. Per a una ampliació, vegeu el contingut
i l’abast de la disposició reglamentària publicada al DOGC núm. 7407 de 7 de juliol de 2017.
29 RESOLUCIÓ JUS/1960/2017, d’1 d’agost, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de
Catalunya els Estatuts del Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya (DOGC núm.
7431 de 10 d’agost).
