Crónica legislativa de Cataluña
| Autor | Anna Maria Pla Boix |
| Cargo | Professora agregada de dret constitucional, Universitat de Girona |
| Páginas | 171-176 |
Page 171
L’objectiu d’aquestes pàgines se centra a analitzar, molt succintament, les principals disposicions normatives d’incidència en dret lingüístic que s’han publicat al Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya (en endavant DOGC) durant el primer semestre d’enguany. Per tant, el període estudiat s’inclou dins la X legislatura del Parlament català, nascuda dels comicis anticipats celebrats el 25 de novembre de 2012. Per Decret 174/2015, de 3 d’agost1, s’acordava la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions, previstes pel 27 de setembre. Per consegüent, aquest semestre coincideix amb el darrer tram de vida d’una legislatura on el dret a decidir el futur polític de Catalunya ha centrat l’agenda política i institucional i ha propiciat nombroses iniciatives polítiques, parlamentàries i governamentals, algunes d’elles especialment rellevants i que transcendeixen l’agenda política del Principat per acabar projectant-se en l’estatal i internacional. El període estudiat inclou, doncs, un escenari polític singular en la història del Principat. En donen bon testimoni les hemeroteques.
Dit això, en el que concerneix la producció normativa, de gener a juny de 2015, el Parlament de Catalunya aprova onze lleis, de temàtica ben diversa2. Sols una tindrà incidència en l’estatus jurídic de la llengua: la Llei 1/2015, del 5 de febrer, de règim especial de l’Aran3. Com s’estudiarà a les pàgines que segueixen, s’aproven també un ampli catàleg de disposicions normatives de rang reglamentari que promouen, un any més, el procés de normalització de la llengua catalana i occitana en diferents àmbits públics.
La principal novetat legislativa d’incidència en el dret lingüístic que s’aprova durant el primer semestre de 2015 és la Llei 1/2015, del 5 de febrer, de règim especial de l’Aran. Com indica la seva exposició de motius, la norma ha estat concebuda amb l’objectiu de reconèixer i protegir l’Aran com una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa d’una llengua i una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d’Occitània i, alhora, d’una històrica tradició d’autogovern. No és estrany, doncs, que la disposició legal articuli una ferma aposta a favor de la protecció de la llengua pròpia del territori. L’exposició de motius ho explicita en termes inequívocs quan proclama que l’occità, en la seva varietat aranesa, és la llengua pròpia d’Aran i esdevé un dels pilars i un dels trets fonamentals que coniguren la identitat aranesa. El mateix preàmbul recorda que el lligam emocional dels aranesos amb llur llengua i, alhora, la tenacitat a utilitzar-la, n’han permès la pervivència ins a l’actualitat, i l’han convertit en un dels elements més preuats del patrimoni cultural d’Aran, que el poble i les institucions de Catalunya també reconeixen i valoren com a pròpia.
Page 172
Partint d’aquesta formulació d’intencions del preàmbul, l’articulat de la norma estableix un ampli ventall de garanties lingüístiques. Destaquen especialment les previsions dels seus articles 8 i 9. L’article 8, intitulat Llengua pròpia, disposa que l’aranès, nom que rep la varietat autòctona de la llengua occitana a Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i com a tal: a) És la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques a Aran; b) És la llengua d’ús normal dels mitjans de comunicació públics en tots els formats, especialment dels dependents de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de les entitats locals i de llurs ens associatius al territori d’Aran; c) És la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge als centres educatius d’Aran. El precepte afegeix que la Generalitat mitjançant les seves polítiques lingüístiques i el Consell General d’Aran en el marc de les seves competències hauran de coordinar llurs actuacions en matèria de llengua i hauran d’impulsar l’ús de la llengua pròpia d’Aran en les àrees en què la normalització és especialment diicultosa, com és el cas de l’Administració de justícia. L’article conclou precisant que la llengua occitana és oicial a Catalunya i ha d’ésser objecte de protecció en tots els àmbits i sectors, d’acord amb la normativa aplicable. Conclou amb un mandat als poders públics el deure de fomentar-ne la utilització, la promoció, la difusió, el coneixement i l’ús oicial.
En compliment d’aquest encàrrec del legislador d’estendre i normalitzar l’ús de l’aranès, durant el primer semestre de l’any ja s’han aprovat diverses disposicions reglamentàries en aquesta direcció. Aquest és el cas, a tall d’exemple i per totes, de la Resolució CLT/967/2015, de 23 d’abril, de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a la producció editorial en català i en occità4o l’Ordre PRE/110/2015, de 29 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores del procediment per a la concessió de subvencions estructurals per a l’edició de publicacions periòdiques en suport de paper en català o en aranès5. D’altres disposicions reglamentàries aprovades al llarg del semestre també preveuen previsions de normalització de l’aranès al seu articulat6.
Dit això, la Llei 1/2015, del 5 de febrer, de règim especial de l’Aran també regula un catàleg de drets lingüístics al seu article 9. Als efectes que aquí interessen, estableix que a Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i el dret d’ésser ateses oralment i per escrit en aquesta llengua en les relacions amb totes les administracions públiques, inclosa l’Administració electoral, i amb les entitats públiques i privades que en depenen. En el que concerneix els actes administratius i les disposicions generals, i també els instruments de fe pública, es diu que els dictats en aranès produeixen plens efectes jurídics. L’article també reconeix el dret de totes les persones, en llurs relacions amb la justícia, el notariat i els registres públics d’Aran, d’utilitzar l’aranès i de rebre documentació en aquesta varietat de l’occità si ho sol·liciten, sense que això suposi cap cost addicional per a elles i sense que puguin patir indefensió ni retards indeguts per la llengua emprada. Finalment, es reconeix el dret a ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis.
D’altres preceptes de la llei contemplen també previsions d’incidència en matèria lingüística. Aquest és el cas del seu capítol V, quan regula L’Institut d’Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana. Precisa que és una corporació de dret públic independent de les administracions públiques, de caràcter acadèmic i amb personalitat jurídica pròpia. Així mateix, és destacable l’article 51 perquè regula el marc competencial en matèria de llengua i cultura. Entre d’altres previsions, proclama que el Consell General d’Aran té competència plena en tot allò referent al foment, la normalització i la regulació de la utilització de
Page 173
la l’aranès, d’acord amb les lleis de caràcter general en vigor a tot Catalunya en matèria de política lingüística i d’educació7.
Durant el primer semestre de 2015, i seguint la tendència d’etapes precedents, la Generalitat ha continuat impulsant el procés de normalització lingüística, servint-se de diferents instruments entre els quals destaca especialment l’activitat subvencional. L’estudi de les disposicions publicades als DOGC editats durant el període estudiat posa de manifest la convocatòria d’un ampli catàleg d’ajuts i subvencions públiques, que s’estudiaran a continuació. Es projecten en diferents àmbits públics i s’adrecen, com es veurà, a diferents destinataris.
Entre aquests destinataris destaquen especialment, un any més, les comunitats catalanes a l’exterior, que seran objecte d’iniciatives com ara l’Ordre PRE/52/2015, de 23 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores del procediment per a la concessió de les subvencions que s’hi adrecen8. Així mateix, un any més l’activitat subvencional pública es projectarà especialment a les activitats audiovisuals. Durant el primer semestre de 2015, el DOGC publica un ampli catàleg de convocatòries públiques d’ajuts i subvencions que responen a l’objectiu de promoure la normalització de la llengua catalana i l’aranesa en sectors estratègics com la ràdio, la televisió, el cinema o els mitjans informatius.
En el que concerneix a la ràdio, destaquen disposicions com ara l’Ordre PRE/141/2015, de 14 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores del procediment per a la concessió de subvencions estructurals a emissores de ràdio en català o en aranès, de titularitat privada9o, a tall d’exemple i per totes, la Resolució PRE/1065/2015, de 20 de maig, de convocatòria per a la concessió de subvencions estructurals a emissores de ràdio en català o en aranès, de titularitat privada, corresponent a l’any 201510. Igualment, la televisió en català i aranès ha estat objecte d’incentius, articulats a través de l’aprovació de disposicions de rang reglamentari com ara, a tall d’exemple i per totes, l’Ordre PRE/146/2015, de 20 de maig11i la Resolució PRE/1103/2015, de 25 de maig, per les quals es convoquen subvencions dirigides a emissores de televisió en català o en aranès, de titularitat privada, i se n’aproven les bases reguladores del procediment per a la seva concessió12. D’altres convocatòries també inclouen referències explícites a la promoció de la llengua pròpia al llarg del seu articulat. Aquest és el cas de les previsions lingüístiques garantides, a tall d’exemple, a les Resolucions CLT/83/2015, de 20 de gener i CLT/694/2015, de 7 d’abril, adreçades a la producció de llargmetratges cinematogràics, llargmetratges i minisèries televisius de icció i sèries d’animació per a televisió13.
En el que concerneix el cinema, també ha estat objecte, un any més, de mesures de normalització lingüística. Destaquen especialment, per totes, les subvencions convocades a les Resolucions CLT/1783/2015 i CLT/1784/2015, ambdues de 24 de juliol, per al foment de la difusió de cinema en versió catalana, original, doblada o subtitulada, i de producció catalana, en sales d’exhibició14.
Page 174
Dit això, també poden ressenyar-se un ampli catàleg d’altres subvencions concebudes amb l’objectiu d’enfortir l’espai català de comunicació. En són un bon exemple la Resolució PRE/1003/2015, de 14 de maig i l’Ordre PRE/135/2015, d’11 de maig, per les quals, respectivament, es convoquen i s’aproven les bases reguladores del procediment per a la concessió de subvencions a entitats sense ànim de lucre i organitzacions professionals del sector de la comunicació per al desenvolupament d’iniciatives que contribueixin al foment del periodisme i a l’enfortiment de l’espai català de comunicació15. A les convocatòries esmentades, es té en compte la normalització de la llengua pròpia a les seves bases.
Igualment, la producció editorial en llengua catalana ha rebut, un any més, l’impuls de la Generalitat. Durant aquest primer semestre de l’any 2015, s’han convocat subvencions i ajuts que abasten diferents destinataris i promouen diferents dimensions del sector. Per posar sols uns exemples, poden ressenyar-se la Resolució CLT/383/2015, de 13 de febrer16i la Resolució CLT/967/2015, de 23 d’abril17, per les quals es convoquen subvencions a la producció editorial en català i en occità. També mereix ser destacada la Resolució CLT/1397/2015, de 29 de maig, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de 28 de maig de 2015, de l’Oicina de Suport a la Iniciativa Cultural, de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la traducció al català d’obres literàries en altres llengües durant els anys 2015 i 201618. Val a dir que, durant el semestre estudiat, el DOGC publicarà també les Resolucions CLT 264/2015 i CLT/265/2015, ambdues de 29 de gener, per les quals es convoca i es publiquen les bases que regiran la concessió de subvencions en l’àmbit del foment de la llengua catalana19.
I encara en el que concerneix el foment de la producció literària en català, l’Institut Ramon Llull també hi assumirà, un any més, un paper especialment rellevant. Durant el període objecte d’estudi han promogut diverses iniciatives de normalització lingüística a través de la concessió de subvencions publicades al DOGC i ressenyables com les convocades per Resolucions de 9 de març de 2015 adreçades a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana durant l’any 2015 o adreçades a la publicació a l’estranger d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil20. Val a dir que també en l’àmbit de l’ensenyament universitari se signiicarà, un any, amb la convocatòria i atorgament de diferents ajuts per promoure la docència d’estudis catalans a universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana, en els termes que s’estudiaran més endavant.
Dit això, aquest 2015 el DOGC tornarà a publicar, un any més, el cens d’entitats de foment de la llengua catalana, cadascuna de les quals promou la normalització lingüística en els seus respectius àmbits d’actuació. Aquesta vegada, la publicació del cens s’articula a la Resolució CLT/1601/2015, de 7 de juliol21. I pel que fa a les corporacions de dret públic, durant el semestre estudiat, diversos Col·legis professionals de Catalunya inscriuen al Registre els seus Estatuts, en l’articulat dels quals, emprant diferents terminologies, s’hi esmenta que la llengua catalana n’és la llengua pròpia i s’assumeix l’objectiu de promoure’n l’ús entre els col·legiats. Aquest és el cas dels Estatuts del Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya22, del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona23; del Col?legi Oicial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya24; així com dels Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Girona25i de Manresa26;
I a tall de conclusió, cal esmentar que durant el primer semestre de l’any, per Ordre CLT/49/2015, de 24 de febrer27, es convoca el Premi SLC de Foment de la Llengua de Signes Catalana, amb l’objectiu de difondre’n
Page 175
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. (DOGC d’1 de gener a 30 de juny de 2015)
l’existència en els termes que mana a l’Administració de la Generalitat l’article 8.1 de la Llei 17/2010, 3 de juny, de la llengua de signes catalana. L’objectiu de l’Ordre és crear el Premi, amb tres categories i de caràcter biennal, per reconèixer i guardonar persones físiques o jurídiques que s’hagin distingit en la defensa, la projecció i la promoció de la llengua de signes catalana. L’ordre conté les bases reguladores del guardó.
A les anteriors cròniques legislatives de Catalunya editades en aquesta Revista, es ressenyaven especialment els conlictes i controvèrsies jurídiques que plantejava l’aprovació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, també coneguda com a LOMCE o llei Wert, per la seva afectació al model de conjunció lingüística de l’escola catalana. Doncs bé, durant el semestre estudiat aquest conlicte continuarà centrant intensos debats polítics i mediàtics amb motiu del desplegament reglamentari de la norma28. Tot plegat en un context de litispendència dels recursos d’inconstitucionalitat interposats contra la més que controvertida disposició legal.
Dit això, durant el primer semestre de l’any el DOGC publicarà diverses disposicions reglamentàries que contemplen, bé explícitament bé tangencial, referències a la qüestió lingüística. En destaquen dues d’especialment rellevants: el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària29i el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria30. Les exposicions de motius d’ambdues normes recorden que la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en el seu article 11 estableix en el punt primer que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i recorden també, ambdues, que l’article 17.1 d’aquesta Llei determina el règim lingüístic dels centres educatius d’Aran. Partint d’aquesta base, l’articulat d’ambdós decrets desplega aquestes previsions concernents a l’estatut de la llengua catalana, al règim de cooicialitat lingüística i l’opció a favor d’un projecte educatiu plurilingüe31.
En el que concerneix l’ensenyament universitari, durant el primer semestre de 2015 s’aproven també diverses mesures com ara, a tall d’exemple i per totes, la Resolució ECO/572/2015, de 23 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores i s’obre la convocatòria d’ajuts a les universitats de Catalunya per a actuacions de foment i ús de les llengües en l’àmbit universitari (Interlingua 2015)32o la Resolució ECO/999/2015, de 13 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores i s’obre la convocatòria d’ajuts per a tesis doctorals en català33. A més, durant l’etapa estudiada l’Institut Ramon Llull continuarà impulsant l’ús de la llengua catalana a través de diferents iniciatives com ara la concessió d’ajuts a universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per contribuir al manteniment de la docència d’estudis catalans durant el curs 2015-201634o, a tall d’exemple i per tots, ajuts al desplaçament i incorporació de professorat d’estudis catalans a universitats de fora del domini lingüístic per al curs 2015-201635. També la Xarxa Vives d’Universitats continuarà, un any més, progressant i aprofundint en l’objectiu de promoure la normalització del català en l’àmbit que li és propi.
Finalment, l’ensenyament de la llengua catalana continuarà centrant diverses iniciatives que es projectaran en el pla jurídic i es publicaran al DOGC. Aquest és el cas de la Resolució EMO/237/2015, de 10 de febrer, per la qual es fa públic el Conveni per a l’encàrrec de gestió entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Consorci per a la Normalització Lingüística per a la realització d’accions de formació en català per a persones en situació d’atur per als anys 2014 i 201536. A principis d’any, el DOGC també publicarà la Resolució de
Page 176
l’Institut Ramon Llull per la qual es convoquen les proves per a l’any 2015 per a l’obtenció dels certiicats de coneixements de llengua catalana37. Val a dir que d’altres actors privilegiats que assumeixen una funció especialment rellevant en la promoció del coneixement de la llengua també formulen i implementen, al llarg del semestre estudiat, nombroses iniciatives en aquesta mateixa direcció38.
Durant el primer semestre de l’any, l’Administració de Justícia és objecte de poques novetats en el que concerneix l’estatus normatiu de les llengües per bé que, un any més, la presència i ús de la llengua catalana en aquest àmbit continua essent precària i molt residual.
Dit això, durant el primer semestre de l’any el DOGC dóna publicitat a la Resolució GRI/636/2015, de 6 de març, per la qual es fa públic un acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conlictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en relació amb el Decret llei de Catalunya 8/2014, de 23 de desembre, pel qual es crea el Registre de traductors i intèrprets judicials per a la seva actuació davant els òrgans judicials amb seu a Catalunya39. L’Acord adoptat per aquesta Subcomissió el 24 de febrer de 2015 consigna la voluntat d’iniciar negociacions per resoldre les discrepàncies competencials suscitades en relació amb el Decret-Llei. Recordem que, en el que concerneix a l’estatus de la llengua, aquest Decret-llei 8/2014, de 23 de desembre40, estableix diverses previsions al seu articulat entre les quals destaca especialment les previstes al seu article 9, intitulat "Coneixement dels idiomes oicials de Catalunya".
Així mateix, durant el semestre estudiat s’aproven diverses convocatòries públiques que contemplen la valoració del mèrit pel coneixement de la llengua a les seves bases. Aquest és el cas, a tall d’exemple i per totes, de la Resolució JUS/1734/2015, de 24 de juliol, per la qual es convoca el procés selectiu per a la constitució de les borses de personal interí dels cossos de metges forenses, de gestió processal i administrativa, de tramitació processal i administrativa i d’auxili judicial al servei de l’Administració de justícia a Catalunya41;
la Resolució JUS/1179/2015, de 20 de maig, per la qual es convoca concurs de trasllats de places vacants i de nova creació entre funcionaris dels cossos i escales de gestió processal i administrativa, tramitació processal i administrativa i auxili judicial de l’Administració de justícia42; la Resolució JUS/896/2015, de 10 d’abril, per la qual es convoca concurs de trasllats per a la provisió de llocs de treball genèrics vacants a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya entre funcionaris del cos de metges forenses43; o a tall d’exemple i per totes, la Resolució JUS/765/2015, de 14 d’abril, per la qual s’anuncia concurs per a la provisió de notaries vacant44.
A totes les bases de les convocatòries públiques esmentades, es té ben present la valoració del coneixement lingüístic.
[1] DOGC núm. 6927 de 4 d’agost de 2015
[2] Per una ampliació, vegeu http://www.parlament.cat/web/index.html
[3] DOGC núm. 6810A de 13 de febrer de 2015
[4] DOGC núm. 6871 de 14 de maig . Vegeu també Resolució CLT/709/2015, de 20 de març, per la qual es determina la dotació econòmica màxima del programa d’ajuts a la producció editorial en català i en occità, i al foment de la lectura pública en català i en occità per a l’any 2015, publicada al DOGC núm. 6853 de 17 d’abril de 2015
[5] DOGC núm. 6865 de 6 de maig de 2015
[6] Aquest és el cas, a tall d’exemple, de la Resolució CLT/435/2015, de 10 de març, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals, pel qual s’aproven les bases especíiques que han de regir la concessió d’ajuts, en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions, a plans de distribució de llargmetratges cinematogràics; la Resolució CLT/433/2015, de 4 de març, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de 3 de març de 2015 de l’Oicina de Suport a la Iniciativa Cultural, de convocatòria per a la concessió de subvencions en l’àmbit de les lletres per a l’any 2015 o l’Ordre PRE/135/2015, d’11 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores del procediment per a la concessió de subvencions a entitats sense ànim de lucre i organitzacions professionals del sector de la comunicació per al desenvolupament d’iniciatives que contribueixin al foment del periodisme i a l’enfortiment de l’espai català de comunicació.
[7] Per una ampliació, vegeu articulat de la llei consultable on-line a DOGC núm. 6810A de 13 de febrer de 2015
[8] DOGC núm. 6839 de 26 de març de 2015
[9] DOGC núm. 6875 de 20 de maig de 2015
[10] DOGC núm. 6878 de 25 de maig de 2015
[11] DOGC núm. 6878 de 25 de maig de 2015
[12] DOGC núm. 6881 de 28 de maig de 2015
[13] Resolució CLT/83/2015, de 20 de gener, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals, pel qual s’aproven les bases especíiques que han de regir la concessió de subvencions a la producció de llargmetratges cinematogràics, llargmetratges i minisèries televisius de icció i sèries d’animació per a televisió ( DOGC núm. 6799 de 29 de gener de 2015 ) o la Resolució CLT/694/2015, de 7 d’abril, de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, a la producció de llargmetratges cinematogràics, llargmetratges i minisèries televisius de icció, i sèries d’animació per a televisió ( DOGC núm. 6852 de 16 d’abril de 2015 ).
[14] DOGC núm. 6925 de 31 de juliol de 2015
[15] DOGC núm. 6871 de 14 de maig de 2015 i DOGC núm. 6874 de 19 de maig de 2015
[16] DOGC núm. 6826 de 9 de març de 2015
[17] DOGC núm. 6871 de 14 de maig de 2015
[18] DOGC núm. 6901 de 29 de juny de 2015
[19] DOGC núm. 6816 de 23 de febrer de 2015
[20] DOGC núm. 6814 de 19 de febrer de 2015
[21] DOGC núm. 6914 de 16 de juliol de 2015
[22] DOGC núm. 6864 de 5 de maig de 2015
[23] DOGC núm. 6853 de 17 d’abril de 2015
[24] DOGC núm. 6842 de 31 de març de 2015
[25] DOGC núm. 6836 de 23 de març de 2015
[26] DOGC núm. 6814 de 19 de febrer de 2015
[27] DOGC núm. 6838 de 25 de març de 2015
[28] Un exemple d’aquest deplegament reglamentari l’ofereix l’Ordre aprovada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris d’avaluació de l’educació primària, l’educació secundària obligatòria i el batxillerat. Publicada al BOE 25 de 29 de gener de 2015.
[29] DOGC núm. 6900 de 26 de juny de 2015
[30] DOGC núm. 6945 de 28 d’agost de 2015
[31] Per a més informació, vegeu articulat de les normes.
[32] DOGC núm. 6841 de 30 de març de 2015
[33] DOGC núm. 6874 de 19 de maig de 2015
[34] Vegeu DOGC núm. 6828 d’11 de març de 2015 i DOGC núm. 6925 de 31 de juliol de 2015
[35] DOGC núm. 6828 d’11 de març de 2015
[36] DOGC núm. 6814 de 19 de febrer de 2015 . Vegeu també la Resolució EMO/209/2015, de 6 de febrer, per la qual es fa pública l’Addenda del Conveni per a l’encàrrec de gestió entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Consorci per a la Normalització Lingüística per a la realització d’accions de formació en català per a persones en situació d’atur ( DOGC núm. 6812 de 17 de febrer de 2015 ).
[37] DOGC núm. de 13 de febrer de 2015
[38] A tall d’exemple, vegeu pàgina web de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i la del Consorci per a la Normalització Lingüística
[39] Text de la Resolució consultable on-line al DOGC núm. 6846 de 8 d’abril de 2015
[40] DOGC núm. 6777 de 24 de desembre de 2014
[41] Vegeu base 4 de la convocatòria, regulació del mèrit pel coneixement lingüístic, a DOGC núm. 6923 de 29 de juliol de 2015
[42] Preveu la valoració del coneixement oral i escrit de la llengua catalana a la seva base 3.2. Vegeu DOGC núm. 6886 de 5 de juny de 2015
[43] DOGC núm. 6865 de 6 de maig de 2015
[44] La base 3 preveu l’acreditació de la llengua catalana. Vegeu DOGC núm. 6857 de 27 d’abril de 2015
