Crónica legislativa

Page 283

1.1. Catalunya

Joan Ramón Solé i Durany

Cap (ei.) del Negociat d'Estudis i Aplicació de la Legislado de la Direcció General de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya

En primer Iloc cal remarcar la creado de dues institucions de notoria importancia peí que fa a aspectes referents a la llengua. Duna banda, la de J'Entitat Autónoma Institucióde les Lletres Catalanes, per la Llei 20/1987, de 12 de novembre (dog núm. 922, de 2 de desembre). Aquesta Institució té com a objectius promoure la creació literaria en llengua catalana i donarla a conéixer i difondre-la dins i fora de Catalunya. D'altra banda, la Llei 24/1987, de 28 de desembre (dog núm. 933, del 30), crea PEntitat Autónoma del Diari Oficial i de Publicadons de la Generalitat de Catalunya.

Departament de Cultura Terminología

D'acord amb l'ordre de 2 de juliol de 1986 (v. la Crónica del núm. 9), la Directora General de Política Lingüística ha dictat la Resolució de 2 de novembre de 1987 (dog núm, 914, del 13), per la qual per primera vegada €5 publiquen acords sobre llenguatge administratiu.

Subvencions i foment

El dog núm. 855, de 22 de juny de 1987, publica un anunci de convocatoria de concurs públic per adjudicar la realitzacíó d'un pía d'emissió a la premsa, a la radio i a la televisió, per reforgar la campanya destinada a promoure Pus del cátala en el sector de la Restaurado, d'acord amb la Resolució d'll de juny de 1987.Page 284

Pel que fa a concursos públics per a la concessió de subvencions per a l'organització de cursos de cátala per a adults durant el curs académic 1987-88, cal esmentar l'Ordre d'l de juliol de 1987 (dog núm. 863, del 13) destinada a ens locáis de Catalunya i organismes que en depenguin, i la de 16 de juliol de 1987 (dog núm. 876, de 12 d'agost) destinada a entitats sense finalitat de lucre. L'Ordre de 8 d'octubre de 1987 (dog núm. 910, de 4 de novembre) també té com a destinataris els ens locáis de Catalunya i organismes que en depenguin, i les subvencions que s'hi ofereixen teñen per objecte l'adquisició d'aparells áudio-visuals com a equipament d'aules multimedia destinades ais cursos de cátala per a adults.

Pel que fa a la producció fonográfica, cal esmentar l'Ordre de 6 de juliol de 1987 (dog núm. 868, del 24; modificada per l'Ordre de 5 de novembre de 1987, apareguda al DOG núm. 916 del dia 18), per la qual s'aproven les bases per a la concessió del seu suport genéric per a l'any 1987, on es pro-mou l'ús del cátala d'acord amb la base 2.3 i 2.5. Així la primera d'elles diu que «En cas d'enregistraments d'obres de jazz o de música moderna (rock, pop, caneó, etc.) amb text, caldrá que aquest sigui en cátala en la seva to-talitat», i en la segona que «La documentado informativa que acompanyi el clise, així com la presentació tipográfica, hauran de ser en cátala o, al-menys, será necessari que aquest idioma, en lloc preferent, ocupi la mateixa extensió que la dels altres que hi puguin constar».

Per Ordre de 20 de juliol de 1987 (dog núm. 872, de 3 d'agost), es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions destinades a fomentar l'exhibició de cinema infantil doblat al cátala, de les quals son bene-ficiaris les empreses distribuidores i les exhibidores.

L'Ordre de 22 d'octubre de 1987 (dog núm. 913, d'll de novembre), per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a entitats territorials per a la programació d'activitats teatrals de carácter pro-fessional durant l'any 1988, no preveu l'ús lingüístic de les activitats sub-vencionables, pero com ja déiem en la convocatoria anterior (v. la Crónica del núm. 10), en la valorado del projecte per a l'atorgament de la subven-ció, en el cas que el soHicitant sigui un Ajuntament, es diu que es tindrá en compte «la projecció al país».

També a l'igual del que déiem a la Crónica anterior, és poc afortunar que l'Ordre de 30 d'octubre de 1987 (dog núm. 917, de 20 de novembre), per la qual es convoca concurs públic per a la concessió d'ajuts económics a activitats teatrals de carácter professional per al 1988, d'entre tots els su-posits subvendonables previstos només tingui en compte explícitament i favorablement l'ús de la llengua catalana, entre d'altres aspectes com per exemple la cura del llenguatge, en el cas de subvencions a companyies es-pecialitzades en teatre infantil i juvenil, «atesa la condicíó d'eina de treball i de culturització que escau a aquest tipus de teatre». Com déiem, aquesta preferencia no és prevista en can vi per a les subvencions a entitats especia-litzades en teatre infantil ni tampoc en els altres casos.Page 285

No fan cap referencia a usos lingüístics les Resolucions de 20 i 23 de novembre de 1987 (dog núm. 923, de 4 de desembre), per les quals es convoquen la 5a. Mostra Juvenil de Teatre i el 5é. Concurs Juvenil d'Historie-ta, respectivament. Així mateix, aquest dog publica l'Ordre de 17 de novembre de 1987 per la qual es fa la convocatoria per a la concessió dels III Premis Gaziel de Periodisme de la Generalitat de Catalunya, a qué -com es diu explícitatnent- poden optar els autors de treballs periodís-tics en llengua catalana o castellana.

Etiquetatge i retolació

En aquest ámbit cal assenyalar que el Tribunal Constitucional, per una interlocutória de 24 de novembre de 1987 (boe núm. 290, de 4 de desembre), ha acordat de mantenír la suspensió de l'article 3 del De-cret 10/1987, de 15 de gener, peí qual es regulen les condicions d'enva-sat i etiquetatge dels productes pirotécnics que es comercialitzen a Catalunya. Recordem que aquesta norma (v. la Crónica del núm. 10) diu que «l'etiquetatge obliga tori dels productes pirotécnics que es comercialitzin a Catalunya s'haurá de redactar necessáriament en cátala o en castellá indis-tintament, o bé en ambdues llengues al mateix temps», i que en el con-flicte positiu de competéncies analeg plantejat peí Govern de l'Estat contra el Decret 389/1983, de 15 de setembre (vegeu les Notes deís números 3 i 4), el Tribunal Constitucional va llevar-li'n la suspensió.

Cal potser encara esmentar que el Decret 247/1987, de 20 de juliol (dog núm. 874, de 7 d'agost), peí qual es regula la senyalització de les probi-bicions de venda i subministrament de tabac i begudes alcohbliques ais me-nors de 16 anys, no fa cap referencia a la llengua en qué han de ser redactáis els rétols a qué s'alludeix.

Ensenyament i universitats

Amb la intenció d'afavorir l'aplicacíó de programes d'immersió en el cada cop mes gran nombre d'aules de parvulari de 2ones o localitats amb ambients socioculturals en qué la utilització de la llengua catalana és poc freqüent, el Departament d'Ensenyament ha dictat l'Ordre de 30 de juliol de 1987 (dog núm. 885, de 2 de setembre), per la qual es convoca concurs públic per a la realització de seixanta estudis destináis al foment i l'avaluació de l'expressió oral en cátala en els nivells de Pre-escolar i egb. Aquesta convocatoria continua Pexperiéncia de les anteriors.

Pel que fa a concursos de trasllats, es continua en la mateixa línia que en les convocatóries anteriors. Així, el convocat per l'Ordre de 13 d'octu-bre de 1987 (dog núm. 908, de 30 d'octubre), per ais Cossos de Catedrá-Page 286 tics Numeraris i Professors Agregats de Batxillerat, Professors Numeraris i Mestres de Taller d'Escoles de Mestratge Industrial, Catedrátics i Professors Agregats d'Escoles Oficiáis d'Idiomes, Professors de Terme, Professors d'Entrada, Mestres de Taller i Ajudants de Taller d'Escoles d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, i en les Escales docents A i B d'Aiss per pro-veir places vacants corresponents ais esmentats Cossos i Escales, a Catalunya, en l'art. 4 estableix que «Els concursants que, provinents de Centres dependents del Ministeri d'Educado i Ciencia o dj al tres Comunitats-Autónomes, obtinguin destinado en places de Centres Públics de Catalunya, estaran obligats a adquirir el nivell de coneixements de la llengua catalana que els possibiliti el seu ús oral i escrit».

Les Ordres de 26 i 30 d'octubre de 1987 (dog núms. 912 i 913, de 9 i 11 de novembre), per les quals es convoquen els concursos de trasllats general, restringit i de Pie-escolar en el Cos de Professors d'EGB, i per cobrir en propietat, en régim ordinari de provisió, les vacants que hi ha a Catalunya en Coliegis i Unitats d'Educado Especial, respectivament, esta-bleixen que «Els professors que, procedents d'altres indrets, sollicitin i obtinguin una placa a Catalunya hauran d'acreditar, en els termes establerts al Decret 18/1986, de 30 de gener (v. la Crónica del núm. 8) el seu conei-xement de la llengua i la cultura catalanes. Cas que (sic) els manqui aquest coneixement, els será d'aplicació el que disposa l'article 3 del Decret es-mentat».

A l'igual de les convocatóries anteriors, i també les d'altres departa-ments de la Generalitat, les convocatóries per a la selecció de personal no docent inclouen una cláusula especificadora que «D'acord amb el que estableix l'art. 19 de la Lei 30/1984, de 2 d'agost, els aspirants, al llarg de les proves, han de demostrar que están degudament capacitáis en el coneixement de les dues llengües oficiáis a Catalunya». Així, les Resolucions de 29 de juny i 2 i 14 d'octubre de 1987 (dog núms. 869, 904 i 909, de 27 de juliol, 21 d'octubre i 2 de novembre) convoquen proves selectives per a Tingres a l'Escala Administrativa de les Universitats Central i Autónoma de Barcelona, i de l'Escala de Gestió Administrativa de la primera.

Malauradament, les universitats no inclouen cap exigencia del coneixement de les llengües oficiáis per a les places docents (Resolucions de 8 de maig, 30 i 31 de juliol de 1987, publicades al dog núm. 883, de 28 d'agost).

Fundó pública

L'Ordre de 3 d'agost de 1987 (dog núm. 878, del 17) publica els programes de temes específics de les proves selectives per a l'accés ais Cossos de funcionaris de la Generalitat creats per la Llei 9/1986, de 10 novembre. Pel que fa a la llengua, dintre dels temaris específics del Cos de Titulars Superiors de la Generalitat de Catalunya, hi trobem els de planificado lín-Page 287 güística. Tot seguit, l'Ordre de 21 d'octubre de 1987 (dog núm. 908, del 30) convoca proves selectives per a aquesta especialitat del Cos es-mentat.

El punt 1.3.2. de l'annex de la convocatoria esmentada especifica que «D'acord amb el que estableix l'art. 19 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost (v. la Crónica del núm. 5), els aspirants, al llarg de les proves, han de demostrar que están degudament capacitáis en el coneixement de les dues Uengües oficiáis a Catalunya». Aquesta mateixa cláusula, que ja hem tro-bat en convocatóries anteriors, es reprodueix en les diverses que, dintre dels diferents Cossos, han anat apareixent. Vegeu-ne ais dog núms. 909, 910, 927 i 933, de 2 i 4 de novembre, i de 14 i 30 de desembre (Ordres de 21 i 2^ d'octubre, de 30 de novembre i de 23 de desembre, per a enginyers agrónoms, forestáis, industriáis i de camins, cañáis i ports, arquitectes, psi-cólegs i geofísícs, arxivers, cartógrafs, biólegs i químics). Pel que fa al Cos de Diplomats, vegeu les Ordres de 23 i 26 d'octubre, i de 23 de desembre de 1987 (dog núms. 910 i 933, de 4 de novembre i 30 de desembre), per a enginyers técnics forestáis, d'obres publiques, de mines, agrícoles i industriáis, arquitectes técnics, assistents socials, bibliotecaris.

Escola d!Administrado Pública de Catalunya

Una serie de resolucions d'aquest organisme han convocat diverses ac-tivitats relacionades amb aspectes lingüístics. Així, al dog de 8 de juliol de 1987 apareixen dues resolucions de 4 de juny anunciant un Simposi sobre Dret Lingüístic i unes Jornades sobre tecniques i métodes d'estudi del llen-guatge administratiu, a Barcelona. Els dog núms. 889, de 14 de setembre, 917 de 20 de novembre publiquen sengles resolucions de 12 i 13 d'agost i de 9 de novembre de 1987 convocant un curs de dret lingüístic i dos cursos de Ilenguatge jurídic a Lleida. En aquesta mateixa ciutat, la Reso-lució de 8 d'octubre de 1987 (dog núm. 907, del 28) convoca el primer curs de perfeccionament per a personal administratiu i auxiliar administratiu transferit a TAdministració de la Generalitat, on, entre d'altres matéries, es tracta de la redacció de documents i Ilenguatge administratiu cátala. Finalment, per les Resolucions de 23 de novembre de 1987 (dog núms. 923 i 930, del 4 i el 21 de desembre), es convoquen nou cursos de llengua anglesa per al fundonatiat al servei de la Generalitat de Catalunya, en collaboració amb l'Institut d'Estudis Nord-americans, i dos cursos intensáis de llengua alemanya per al funcionariat al servei de la Generalitat de Catalunya, en coHaboració amb l'Institut Alemany Goethe-Institut de Barcelona.Page 288

Altres ambits

Novament el Departament de Justicia ha convocat un concurs per ator-gar beques per a la preparado d'oposicions a Jutge, Fiscal i Secretan de Jutgat, mitjancant l'Ordre de 16 de setembre de 1987 (dog núm. 894, del 25), en el qual es repeteixen les exigéncies lingüístiques de l'anterior, de qué parlem a la Crónica del núm. 7.

Finalment recollim algunes referéncies a usos lingüísücs, com és ara la de l'Ordre de 2 de novembre de 1987 (dog núm. 915, del 16) de convocatoria per realitzar una estada de perfeccionament professional o de recerca al Quebec per a metges postgraduats (cirit), en qué s'exigeix la presentado del curriculum vitae en cátala i en francés o anglés (base 7.c). Sembla innecessária la referencia de l'Ordre de 27 de novembre de 1987 (dog núm. 928, de 16 de desembre) de convocatoria dels Primers Premis a la investigado sobre comunicado de masses, que en el seu punt 3 explícita que «EIs estudis podran estar redactáis indiferentment en cátala o caste-llá (...)». Mes preocupant és el cas de la Resolució de 24 de novembre de 1987 (dog núm. 924, de 7 de desembre), per la qual es convoca el III Concurs Juvenil de Recerca sobre l'Home i els Processos Productius (Arqueología Industrial), on tot i tractar-se de foment de la investigado entre el sector social on mes cal treballar per la normalització lingüística, i on mes generalitzat es troba el coneixement del cátala, no hi ha cap cláusula que faci usar el cátala.

1.2. Estat espanyol

Joan Ramón Solé i Jjuranv

Pel que fa a la jurisprudencia que afecta disposicions generáis que fan referencia a dret de Mengües, cal esmentar aquí la Sentencia del Tribunal Constitucional 106/1987, de 25 de juny (boe núm. 163 s., de 9 de juüol), que atribueix a la Generalitat la competencia per a la concessió a les em-preses distribuidores domiciliades a Catalunya de les llicéndes de doblatge de pellícules estrangeres en qualsevol llengua oficial d'Espanya, contra el que deia l'art. 16.1 del Reial Decret 3304/1983, de 28 de desembre (boe núm. 10, de 12 de gener de 1984), sobre protecció de la cinematografía espanyola, que establia que el Ministeri de Cultura és l'únic órgan competent per a la concessió de llicéncies de doblatge de pellícules estrangeres a qualsevol llengua oficial d'Espanya.Page 289

Novament el Departament de Justicia ha convocat un concurs per ator-gar beques per a la preparado d'oposicions a Jutge, Fiscal i Secretan de Jutgat, mitjancant l'Ordre de 16 de setembre de 1987 (dog núm. 894, del 25), en el qual es repeteixen les exigéncies lingüístiques de l'anterior, de qué parlem a la Crónica del núm. 7.

Finalment recollim algunes referéncies a usos lingüísücs, com és ara la de l'Ordre de 2 de novembre de 1987 (dog núm. 915, del 16) de convocatoria per realitzar una estada de perfeccionament professional o de recerca al Quebec per a metges postgraduats (cirit), en qué s'exigeix la presentado del curriculum vitae en cátala i en francés o anglés (base 7.c). Sembla innecessária la referencia de l'Ordre de 27 de novembre de 1987 (dog núm. 928, de 16 de desembre) de convocatoria dels Primers Premis a la investigado sobre comunicado de masses, que en el seu punt 3 explícita que «EIs estudis podran estar redactáis indiferentment en cátala o caste-llá (...)». Mes preocupant és el cas de la Resolució de 24 de novembre de 1987 (dog núm. 924, de 7 de desembre), per la qual es convoca el III Concurs Juvenil de Recerca sobre l'Home i els Processos Productius (Arqueología Industrial), on tot i tractar-se de foment de la investigado entre el sector social on mes cal treballar per la normalització lingüística, i on mes generalitzat es troba el coneixement del cátala, no hi ha cap cláusula que faci usar el cátala.

1.2. Estat espanyol

Joan Ramón Solé i Jjuranv

Pel que fa a la jurisprudencia que afecta disposicions generáis que fan referencia a dret de Mengües, cal esmentar aquí la Sentencia del Tribunal Constitucional 106/1987, de 25 de juny (boe núm. 163 s., de 9 de juüol), que atribueix a la Generalitat la competencia per a la concessió a les em-preses distribuidores domiciliades a Catalunya de les llicéndes de doblatge de pellícules estrangeres en qualsevol llengua oficial d'Espanya, contra el que deia l'art. 16.1 del Reial Decret 3304/1983, de 28 de desembre (boe núm. 10, de 12 de gener de 1984), sobre protecció de la cinematografía espanyola, que establia que el Ministeri de Cultura és l'únic órgan competent per a la concessió de llicéncies de doblatge de pellícules estrangeres a qualsevol llengua oficial d'Espanya.

Etiquetatge i retolació

Pel que fa a aquest ámbit, el Govern espanyol continua preceptuant l'ús del castellá, tot i que aquesta obligado no és aplicable a Catalunya per la vigencia del Decret 389/1983, de 15 de setembre. Recordem que la qüestió es troba pendent de resolució peí Tribunal Constitucional (v. Crbni-ques anteriors). Així, l'Ordre d'l de juliol de 1987 (boe núm. 158, de 3 de juliol), per la qual s'aprova la Norma de Qualitat per al iogurt destinat al mercat interior (apartat 11), i el Reial Decret 1261/1987, d'll de setembre (boe núm. 246, de 14 d'octubre), peí qual s'aprova la Reglamentado Técnico-Sanitaria per a l'elaboració, emmagatzematge, transpon i comerdalit-zadó dels sucres destinats al consum huma (article 14), estableixen el se-güent: «Etiquetatge i retolació. L'etiquetatge dels en vasos i la retoladó dels embalatges hauran de complir el que disposa el Reial Decret 2058/1982, de 12 d'agost, peí qual s'aprova la Norma General d'Etiquetatge, presentado i publicitat dels productes alimentaris envasats». Com se sap (v. les Notes del núm. 3), l'article 20 d'aquest Reial Decret prescriu l'ús del castellá en l'etiquetatge dels productes alimentaris. D'una forma mes directa encara, el Reial Decret 928/1987, de 5 de juny (boe núm. 170, de 17 de juliol), relatiu a l'etiquetatge de composidó dels productes téxtils (article 6.17), i les Ordres de 23 i 27 de novembre de 1987 (boe núm. 281, del 24 de novembre i 291 de 5 de desembre), per les quals s'aproven les normes de qualitat per ais plátans i les nespres destinats al mercat interior (article 8.1), obliguen a fer figurar, almenys en la llengua oficial de I'Estat, les inscripcJons a qué es fa referénda. Encara, el Reial Decret 1453/1987, de 27 de novembre (boe núm. 285, del 28), peí qual s'aprova el Reglament regulador dels servéis de neteja, conservado i tenyida de productes tex-tils, cuiros, pells i sintétics, obliga a exhibir «almenys en castellá» la informado a l'usuari (article 4.1).

Pel que fa a disposicions derivades de directives cee, cal citar l'Ordre de 23 de setembre de 1987 (boe núm. 239, de 6 d'octubre), per la qual es modifica la Instrucció Técnica Complementaria mie-aemi del Reglament d'Aparells d'EIevació i Manutenció referent a ascensors electromecánics, que tot i substituir l'Ordre de 9 de desembre de 1985 manté en l'arti-de 15-1 la mateixa referencia lingüística d'aquesta darrera Ordre que vam reproduir a la Crónica del núm. 8 (v. pág. 215), En canvi, l'Ordre de 31 de juliol de 1987 (boe núm. 197, de 18 d'agost), derivada d'un conveni internacional i per la qual s'actualitzen les Instruccions Técniques per al Transport sense Riscs de Mercaderies Perilloses per Via Aéria, en el seu apartat 2.5 referent ais idiomes en qué han d'anar les marques de les mercaderies embalades, diu que han de ser els que pugui exigir I'Estat ¿'origen i que, a mes «s'hi hauria d'utilitzar l'anglés».Page 290

En aquest ámbit cal remarcar positivament la previsió continguda al Reial Decret 1496/1987, de 6 de novembre (boe núm. 298, de 14 de de-sembre) sobre l'obtenció, expedido i homologado de títols universitaris. El seu artide 3.2 i el punt 2n.5 de l'annex 1 diuen: «Els títols oficiáis s'ex-pediran en castellá. Les Universitats radicades en les Comunitats Autóno-mes amb llengua ofidal propia diferent de l'ofidal de l'Estat expedirán, si s'escau (ho subratllem perqué ens preguntem quan pot escaure's i quan no), els títols en text bilingüe en un sol document redactat en castellá i en l'al-tra llengua ofidal de la Comunitat Autónoma corresponent»,

L'Ordre de 3 de setembre de 1987, modificada per la de 25 de gener de 1988 (boe núm. 214, de 7 de setembre de 1987, i 24, de 28 de gener de 1988), sobre proves d'aptitud per a l'accés a les Facultáis, Escoles Téc-niques Superiors i CoHegis Universitaris estableix, en el seu punt 3r.l (se-gon bloc del primer exercici), que «En el cas de les proves que se celebrin a les Universitats situades a les Comunitats Autónomes de Catalunya i Galicia, a l'empara dels Reíais Decrets 3937/1982, de 29 de desembre i 1056/1987, de 17 de juliol, la llengua catalana i la gallega serán qualifica-des, igualment de zero a deu. La nota mitjana obtinguda en llengua espa-nyola i llengua catalana o, si s'escau, gallega, constituirá una de les qualifi-cacions parcials, a qué es refereix l'últim parágraf de la regulació del primer exercici (s'hi diu que cadascuna de les matéries será qualificada de zero a deu, i la mitjana aritmética resultant de les quatre qualificadons parcials constituirá la nota d'aquest exercici), a efectes d'aplicar la mitjana aritmética i obtenir la nota del primer exerciri».

Una altra Ordre de 3 de setembre de 1987 (boe núm. 220, del 14), per la qual es modifiquen les Ordres de 22 de marc de 1975 i d'll de setembre de 1976, en els apartáis relatius al Curs d'Orientadó Universitaria, recull, en el punt quart, la previsió que «Les Comunitats Autónomes que, si s'escau, hagin estat autoritzades a incloure en el pía d'estudis d'aquest curs en-senyaments de la Llengua i la Literatura propia, podran incorporar-Íes aplicant els mateixos criteris utilitzats anteriorment».

Registre civil

En aquest ámbit mereix comentan la Resoludó de 20 d'octubre de 1987, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, per la qual es modifica el criteri de la Resolució de la mateixa Direcció General de 20 d'oc-tubre de 1985, i es reconeix la possibilitat d'usar la partícula «i» entre els cognoms només a les certificacions en extracte i al llibre de familia. Malgrat que aquest fet no tingui gaire transcendencia amb vista a la normalitzadó lingüística del Registre civil, els mitjans de comunicado n'han parlat extensa-Page 291 ment. Per tal de reflectir clarament la posició de la Direcció General, ens sembla convenient de reporduir el parágraf de la Resoludó que decideix aquesta qüestió: «Que, respecte a la petidó que ambdós cognoms de l'in-teressat se separin amb la conjunció copulativa catalana "i", ha de teñirse present que aquesta partícula no forma part dels cognoms, sino que és solament un instrument técnic per a separar el primer cognom del segon, per la qual cosa no és possible Pautorització d'aquest canvi, inde-pendentment de I'ús social mes o menys difós. Per aixó mateix, si bé Par-ticle 194 del Reglament del Registre Civil estableix que en el Registre entre els cognoms patem i matern s'intercalará la copulativa castellana "y", aquesta regla ha d'entendre's limitada a la mecánica interna del Registre Civil, pero no pot ni ha de transcendir a I'ús social, ni tampoc ha d'impedir I'ús d'altres mitjans -entre ells la copulativa catalana "i"- per a separar els dos cognoms d'una persona en les certíficadons en extracte, així com en el Llibre de Familia, malgrat el criteri contrari que sostenia la Resolució d'aquest Centre de 22 de novembre de 1985».

D'altra banda, la Circular de 24 de setembre de 1987 (boe núm. 236, de 2 d'octubre) de la Direcció General dels Registres i del Notariat, sobre l'exempció de legalització i, si s'escau, de traducdó per aplicado dels Convenís núms. 16 i 17 de la Comissió Internacional de PEstat Civil (ciec) estableix que son exemptes de legalització i de traducció les certi-ficacions plurilingües del Registre civil expedides pels encarregats dels Registres dels Estats que se citen, ates que Particle 8 del Conveni núm. 16 de la ciec, sobre expedició de certificacions plurilingües de les actes del Registre civil (ratificat per Espanya el 30 de gener de 1980 i publicat al boe de 22 d'agost de 1983) estableix uns models de certificacions en extracte dis-pensades de legalització i «óbviament també de traducció, per tal com el seu text recull l'idioma castellá» (punt 1 i exposició de motius).

Textos internacionals i accions cap a l'exterior

Com a desplegament del Reial Decret 564/1987, de 15 d'abril, comen-tat a la Crónica anterior, peí qual es regula l'acció educativa a l'exterior, les Ordres de 30 de setembre i 1 d'octubre de 1987 (boe núms. 242 i 243, de 9 i 10 d'octubre), regulen Pestructura i el funcionament de les Agrupa-cions de Llengua i Cultura espanyoles i creen Agrupacions de Llengua i Cultura espanyoles a diverses ciutats d'Europa i a Nova York. Les minses referéncies que trobeni a les diverses llengües i cultures de PEstat les po-dem qualificar d'anecdótiques i merament margináis.

L'Instrument de 8 de juny 1987 (boe núm. 222, de 16 de setembre) de Ratificado del Conveni Cultural entre el Regne d'Espanya i PEstat d'Israel, signat a Madrid el 9 de febrer de 1987, fa referéncies lingüístiques que no queda ciar si serán respectuoses amb la pluralitat existent a PEstat espanyol o no. Així, l'article II del Conveni diu que «Totes dues Parts, amb la fina-Page 292 litat d'assegurar la difusió de les llengües i la cultura de l'altra Part, fomentaran la creació i eí desenvolupament de cátedres, lectorats, cursos de llengües, Literatura, Historia i Art de l'altra Part en les seves respectives ins-titucions académiques oficiáis i s'esforcaran a facilitar I'ensenyament de la Llengua, Literatura i Historia de l'altra Part a les seves respectives insti-tucions educatives». Al seu torn, l'article IV afegeix que «Les dues Parts fomentaran les activitats d'Associacions i Institucions culturáis i d'amistat locáis que contribueixin a la difusió de les llengües i la cultura de totes dues Parts». En un sentit similar, Particle 5 de I'Acord Cultural (boe núm. 250, de 19 d'octubre) entre el Regne d'Espanya i el Regne de Tailandia, signat a Madrid el 17 de marc de 1987, estableix que «Ambdues Parts, en els límits permesos per les seves Liéis i Reglaments, s'esforcaran a pro-moure l'estudi de la llengua, la cultura i la literatura de l'altre país pels procedimerits que considerin adequats en el curs de la cooperado.

L'Instrument de 22 de juny de 1987 (boe núm. 228, de 23 de setem-bre), de ratificació de les Actes aprovades del XIX Congrés de la Unió Postal Universal el 27 de julio! de 1984 a Hamburg, conté referéncies diverses a usos lingüístics dintre de la normativa que es publica. Així, l'article 6 de la Constitució de la Unió Postal Universal estableix que el francés és la llengua oficial d'aquesta Unió. L'article 107 del Reglament General de la Unió Postal Universal regula les llengües utilitzables per a la publicado dels documents, les deliberacions i la correspondencia de servei. A part de les que es recóneixen com a llengües d'ús, amb la preferencia de la llengua oficial, en principi es poden soUiritar i usar d'altres llengües amb la condi-ció que les despeses de traducció no siguin a carree de la Unió sino dels paísos integrants del grup lingüístic constituí!. Encara, el Reglament Intern dels Congressos de la Unió regula a l'article 12 les llengües de les deliberacions, i al 13, les llengües de redaedó dels documents del Congrés. A part de la preferencia per la llengua ofidal de la Unió, per la del país hoste i per les de mes difusió mundial, hi ha una certa obertura a l'ús de qualse-vol llengua, sempre que el país o els pa'isos interessats hi collaborin econó-micament o técnicament.

Finalment, el boe núm. 236, de 2 d'octubre, publica el Conveni Euro-peu sobre notificado a l'estranger de documents en materia administrativa, fet a Estrasburg el 24 de novembre de 1977, i el seu Instrument de Ratificació de 22 de ¡uny de 1987. Els articles 7 (Idiomes) i 9 (Vormularis de demanda i de certificado) regulen aspectes idiomátics, i lógicament preveuen el fet que un Estat tingui diversos idiomes oficiáis. És interessant remarcar que el destinatari pot oposar la incomprensió de l'idioma del document, i que' la traducció anirá a carree de l'Estat requerit de notificado o, si aquest ho vol, de l'Estat requeridor, L'article 9 dona una certa preferénda ais idiomes ofirials del Consell d'Europa, i, ja en I'apartat de dedaracions, la República Federal d'Alemanya demana que se li enviin en alemany els documents que se li demani de notificar per algún procediment espedal.Page 293

Altres ámbits

Per un Reial Decret 889/1987, de 26 de juny (boe núm. 162, de 8 de juliol), es modifica l'article 15 del Reglament de l'Oficina d'Interpretació de Llengües.

En relació amb el Reial Decret 2424/1986, de 10 d'octubre, dtat a la Crónica del número 9, en qué s'imposava la traduccíó a l'espanyol (sic), a carree de la persona interessada, de la documentado relativa a patents euro-pees, la Llei 20/1987, de 7 d'octubre (boe núm. 241, del 8) sobre taxes que han de satisfer els soliicitants i concessionaris de patents europees per a determinades activitats a realitzar en el Registre de la Propietat Industrial, regula les taxes que han de satisfer els interessats per traduccions a l'espanyol. Com veiem, dones, de cara a l'exterior de l'Estat el Govern i les Corts espanyols no consideren aplicable ni la terminología ni els preceptes de la Constiturió en materia lingüística.

Malgrat el creixent reconeixement intemadonal del respecte i protecció' que han de meréixer les llengües minoritzades, la Llei 18/1987, de 7 d'octubre (boe núm. 241, del 8), fonamenta el fet que s'estableixi la data del 12 d'octubre com a Fiesta Nacional de España amb el motiu, entre d'altres, que aquesta data «simbolitza I'efemérides histórica en la qual Espanya (...) inicia un període de projecció lingüística i cultural mes enllá dels límits europeus» (exposició de motius, par. 5).

La Instrucdó de la Junta Electoral General, de 24 de setembre de 1987 (boe núm. 242, de 9 d'octubre) regula les condidons dels locáis, caracterís-tiques dels elements materials a utilitzar i altres aspectes de les eleccions d'órgans de representado del personal al servei de les Administradons Publiques, en execució de l'article 25.1 de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'Or-gans de Represen tació, Determinado de les Condicions de Treball i Participado del Personal al Servei de les Administracions Publiques. Si bé en aquesta Instrucdó es publica tota la documentado en castellá, diverses Resolucions posteriors donen publicitat ais models d'impresos electorals publicáis en d'altres llengües de l'Estat. Malauradament cal expressar un cop mes una forta preocupado peí fet que la versió catalana hagi aparegut publicada, per triplicat, una per Comunitat Autónoma, amb qué no s'ha pogut o no s'ha-volgut evitar, per part de les autoritats corresponents, el greu perill de fragmentado lingüística que poden comportar fets com aquest. Mes greu és encara el cas base, on no es preveu documentado bilingüe per a Navarra. D'al-tra banda, en els models el castellá continua ocupant un Iloc destacadament preferent. El fet que la llengua difícil de llegir sigui predsament la propia del territori i la que l'ordenament jurídic estableix que s'ha de normalitzar ens sembla que marca novament una dará contradicrió entre la lletra i l'esperit de la Constitució i el marc legal sobre les llengües d'una banda i l'aplicadó que se'n fa en determináis ámbits de l'altra. Cal lamentar, encara, I'existénda de faltes d'ortografía en el text cátala. Les successives resoludons en quéPage 294 apareixen les diferents versions bilingües son les següents: per a Catalunya, la del 9 d'octubre de 1987 (boe núm, 248, del 16); per al País Valencia, la del 14 d'octubre (boe núm. 251, del 20), que diu que son en castellá i valencia; per a les Comunitats Autónomes del País Base i les liles Balears, les de 15 d'octubre (boe núm. 254, del 23, i 257, del 27); per a Galicia, la de 19 d'octubre (boe núm. 264, de 4 de novembre).

La Llei 22/1987, d'U de novembre (boe núm. 275, del 17), de Pro-pietat Intelectual, fa una interessant considerado ais aspectes lingüístics. L'art. 62 diu el següent:

1. Quan es tracti de 1'edició duna obra en forma de llibre, el contráete haurá d'expressar, a mes, els següents aspectes:

a) La llengua o llengües en qué ha de publicar-se l'obra.

(-)

2. La manca d'expressió de la llengua o llengües en qué hagi de publicar-se l'obra solament donará dret a l'editor a publicar-la en el seu idioma original.

3. Quan el contráete estableixi 1'edició d'una obra en diverses llengües espanyoles oficiáis, la publicado en una d'elles no eximeix l'editor de l'obligadó de la seva publicado en les altres.

Si transcorreguts cinc anys des que l'autor lliuri l'obra, l'editor no l'hagués publicada en totes les llengües previstes en el contráete, l'autor podrá resoldre'l respecte de les llengües en les quals no s'hagi publicat.

4. El que disposa l'apartat anterior s'aplicará també per a les traduc-cions de les obres estrangeres a Espanya.»

Com veiem, aquesta disposició té en compte el fet que determinades obres no eren publicades en les llengües diferents del castellá a causa del no exerdei dels drets d'edició. D'altra banda, l'article 107 de la Llei afirma que caldra l'autoritzadó expressa de l'artista per al doblatge de la seva actuado en la seva propia llengua.

El Reial Decret 1475/1987, de 27 de novembre (boe núm. 288, de 2 de desembre), peí qual es reorganitza l'Escola Diplomática, fa algunes re-feréncies lingüístiques: «article 2.n (Vmáons i activitats). (...) 'Dos. - Per a l'exerdci de les fundons a qué es refereix l'apartat anterior, l'Escola Diplomática desenvolupa les activitats següents: (...)

3. Organització de cursos i de programes d'investigado oberts a can-didats espanyols i estrangers que siguin Doctors o Llicenciats en Facultats Universitáries, Escoles Técniques Superiors o Centres equiparats, el contin-gut dels quals siguin les Relacions Internacionals en els camps jurídic. historie polític, económic, cultural o lingüístic i la presencia d'Espanya en el món.

4. Organització de cursos sobre aspectes particulars de I'activitat internacional i la promoció de la investigado sobre matéries concernents a l'ac-Page 295 ció de l'Estat a l'exterior, i en general a l'activitat diplomática. Els cursos podran versar sobre: (...) d) Dengues estrangeres.»

1.7. Navarra

Joan Ramón Solé i Duráis.

El boe núm. 219, de 12 de setembre de 1987, ha publicat l'Ordre del Ministeri d'Educadó i Ciencia sobre l'ensenyament del base en els centres docents de la Comunitat Foral de Navarra.

1.8. Comunitats europees

Joan Ramón Solé i Durany

Atesa la incorporado de l'Estat espanyol a les Comunitats europees, intentarem recollir aquelles referéndes que vagin apareixent, sense perjudi-d que en un número posterior es fad un recull complet de les resolucions en el sentit mes ampli, és a dir, tant normatives com jurisprudencials, que s'hagin produit des del primer tractat constitutiu fins ara.

En virtut de la Resolució del Consell i dels ministres de Cultura de les Comunitats Europees, reunits en el si del Consell, de 9 de novembre de 1987 (doce núm. C-309 del 19, pág. 3), sobre el foment de la traduedó d'obres importants de la Cultura europea, després de reconéixer-s'hi Tinte-res de fomentar aquest tipus de traduccions, incloent-hi les obres de literatura europea contemporánia, s'hi estableix una prioritat peí que fa a les traduedons realitzades a partir de les llengües europees minoritáries, i s'hi acorda el següent:

a) Establir un programa pilot d'ajuts a la traducció tenint en compre les acdons que ja existeixen en els Estats membres relatives a la traduedó a partir de determinats idiomes, i promoure la seva mes amplia difusió.

b) La creado de premis anuals destinats a fomentar la traducció europea.

c) Fomentar la major qualitat possible de les traduccions.

El Reglament cee núm. 3485/87, de 17 de novembre de 1987 (doce núm. L-330, del 21, pág. 1), que modifica el Reglament (cee) núm. 355/79 peí qual s'estableixen les normes generáis per a la designado i presentacióPage 296 ció de l'Estat a l'exterior, i en general a l'activitat diplomática. Els cursos podran versar sobre: (...) d) Dengues estrangeres.

1.7. Navarra

Joan Ramón Solé i Duráis.

El boe núm. 219, de 12 de setembre de 1987, ha publicat l'Ordre del Ministeri d'Educadó i Ciencia sobre l'ensenyament del base en els centres docents de la Comunitat Foral de Navarra.

1.8. Comunitats europees

Joan Ramón Solé i Durany

Atesa la incorporado de l'Estat espanyol a les Comunitats europees, intentarem recollir aquelles referéndes que vagin apareixent, sense perjudi-d que en un número posterior es fad un recull complet de les resolucions en el sentit mes ampli, és a dir, tant normatives com jurisprudencials, que s'hagin produit des del primer tractat constitutiu fins ara.

En virtut de la Resolució del Consell i dels ministres de Cultura de les Comunitats Europees, reunits en el si del Consell, de 9 de novembre de 1987 (doce núm. C-309 del 19, pág. 3), sobre el foment de la traduedó d'obres importants de la Cultura europea, després de reconéixer-s'hi Tinte-res de fomentar aquest tipus de traduccions, incloent-hi les obres de literatura europea contemporánia, s'hi estableix una prioritat peí que fa a les traduedons realitzades a partir de les llengües europees minoritáries, i s'hi acorda el següent:

1. Establir un programa pilot d'ajuts a la traducció tenint en compre les acdons que ja existeixen en els Estats membres relatives a la traduedó a partir de determinats idiomes, i promoure la seva mes amplia difusió.

2. La creado de premis anuals destinats a fomentar la traducció europea.

3. Fomentar la major qualitat possible de les traduccions.

   El Reglament cee núm. 3485/87, de 17 de novembre de 1987 (doce núm. L-330, del 21, pág. 1), que modifica el Reglament (cee) núm. 355/79 peí qual s'estableixen les normes generáis per a la designado i presentacióPage 296 dels vins i mostos de taim, introdueix en aquest ámbit diverses novetats que teñen com a finalitat, entre d'altres, la d'assegurar que la desígnació dels vins i mostos de ra'im a la Comunitat es pugui fer en cadascuna de les ñengues oficiáis a la Comunitat, per tal de garantir el respecte del principi de la Uiure circulació de mercaderies sobre tot el seu territori, pero cal fer constar que també s'hi assegura que la denominado es pugui fer en altres Uengües no oficiáis de la Comunitat, pero sí oficiáis dintre del territori d'un Estat membre.

   Podem observar, dones, fins a quin punt les Comunitats Europees son sensibles ais fets Iingüístics i no obliden la seva voluntat de fomentar i pro-tegir les Uengües minoritaries ni tan sois a l'hora de fer reglaments de des-plegament i aplicado.Page 297 ció de l'Estat a l'exterior, i en general a l'activitat diplomática. Els cursos podran versar sobre: (...) d) Dengues estrangeres.»

   1.7. Navarra

   Joan Ramón Solé i Duráis.

   El boe núm. 219, de 12 de setembre de 1987, ha publicat l'Ordre del Ministeri d'Educadó i Ciencia sobre l'ensenyament del base en els centres docents de la Comunitat Foral de Navarra.

   1.8. Comunitats europees

   Joan Ramón Solé i Durany

   Atesa la incorporado de l'Estat espanyol a les Comunitats europees, intentarem recollir aquelles referéndes que vagin apareixent, sense perjudi-d que en un número posterior es fad un recull complet de les resolucions en el sentit mes ampli, és a dir, tant normatives com jurisprudencials, que s'hagin produit des del primer tractat constitutiu fins ara.

   En virtut de la Resolució del Consell i dels ministres de Cultura de les Comunitats Europees, reunits en el si del Consell, de 9 de novembre de 1987 (doce núm. C-309 del 19, pág. 3), sobre el foment de la traduedó d'obres importants de la Cultura europea, després de reconéixer-s'hi Tinte-res de fomentar aquest tipus de traduccions, incloent-hi les obres de literatura europea contemporánia, s'hi estableix una prioritat peí que fa a les traduedons realitzades a partir de les llengües europees minoritáries, i s'hi acorda el següent:

1. Establir un programa pilot d'ajuts a la traducció tenint en compre les acdons que ja existeixen en els Estats membres relatives a la traduedó a partir de determinats idiomes, i promoure la seva mes amplia difusió.

2. La creado de premis anuals destinats a fomentar la traducció europea.

3. Fomentar la major qualitat possible de les traduccions.