Crònica de legislació de la Unió Europea. Segon semestre de 2017
| Autor | Narcís Mir i Sala |
| Cargo | Responsable de seguiment normatiu i desenvolupament estatutari en afers de la UE. Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea |
| Páginas | 277-280 |
CRÒNICA LEGISLATIVA DE LA UNIÓ EUROPEA
Segon semestre de 2017
Narcís Mir i Sala*
Resum
El text recull les principals disposicions sobre els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua publicades
al Diari Ocial de la Unió Europea (DOUE) de l’1 de juliol al 31 de desembre de 2017. L’ordre en què apareixen
les disposicions esmentades és el que s’estableix cronològicament al DOUE. Les sigles EEE corresponen a l’Espai
Econòmic Europeu, àrea d’integració comercial que associa en un únic mercat interior la UE amb Noruega, Islàndia i
Liechtenstein.
Paraules clau: Unió Europea; dret lingüístic; Diari Ocial de la Unió Europea (DOUE).
LEGISLATIVE REPORTS ON EUROPEAN UNION
Abstract
The text includes provisions on the uses, the linguistic rights and the legal system of the language published in the
Ofcial Journal of the European Union (OJEU) during the second half of the year (between July and December 2017).
The order of the provisions cited is that in which they have been published in the OJEU. The acronym EEA corresponds
to the European Economic Area, an area of commercial integration which unites the EU with Norway, Iceland and
Liechtenstein in a single internal market.
Keywords: European Union; Ofcial Journal of the European Union (OJEU); Linguistic Law.
* Narcís Mir i Sala. Responsable de seguiment normatiu i desenvolupament estatutari en afers de la UE. Secretaria d’Afers Exteriors
i de la Unió Europea.
Citació recomanada: Mir Sala, Narcís «Crònica legislativa de la Unió Europea. Segon semestre de 2017». Revista de Llengua i
Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, (juny 2018), p. 277-280. DOI: 10.2436/rld.i69.2018.3100.
Narcís Mir i Sala
Crònica legislativa de la Unió Europea. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 278
Reglament (UE) 2017/1369 del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol de 2017, pel qual s’estableix un marc
per a l’etiquetatge energètic i es deroga la Directiva 2010/30/UE
(DOUE núm. L 198, de 28.07.2017, pàg. 1)
L’annex I del present reglament es refereix a la informació que s’ha d’incloure en la base de dades dels
productes i als criteris funcionals per a la part accessible al públic d’aquesta base. En relació amb aquests
criteris, que guren al punt 4 de l’annex, s’indica que s’ha de generar un únic arxiu de l’etiqueta energètica
de cada producte que ha de poder ser visualitzat, descarregat i imprès, així com també les versions de la txa
completa d’informació del producte, en totes les llengües ocials de la Unió.
Reglament (UE) 2017/1370 del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol de 2017, pel qual es modica
el Reglament (CE) núm. 1683/95 del Consell pel qual s’estableix un model uniforme de visat
(DOUE núm. L 198, de 28.07.2017, pàg. 24)
En relació amb les parts del document de visat que s’han d’omplir, l’annex del reglament modicat assenyala
que les rúbriques que designen les caselles han de gurar en anglès i francès. L’estat membre emissor pot
afegir-hi una traducció a una altra llengua ocial de les institucions de la Unió.
Reglament d’execució (UE) 2017/1431 de la Comissió, de 18 de maig de 2017, pel qual s’estableixen normes
de desenvolupament de determinades disposicions del Reglament (CE) núm. 207/2009 del Consell sobre la
marca de la Unió Europea
(DOUE núm. L 205, de 08.08.2017, pàg. 39)
El títol XI del present reglament —que comprèn els articles 24, 25 i 26-— es dedica íntegrament a les
llengües.
Pel que fa a l’article 24, s’hi prescriu que els documents justicatius que es facin servir en els procediments
escrits davant l’Ocina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea es poden presentar en qualsevol de
les llengües ocials de la Unió i que, en el cas que la llengua d’aquests documents no sigui la llengua del
procediment prevista per l’Ocina per a supòsits d’oposició, caducitat i nul·litat (alemany, anglès, francès,
espanyol i italià), l’Ocina pot exigir-ne una traducció a una d’aquestes llengües.
Quant als articles 25 i 26, fan referència a determinats requisits i normes aplicables a les traduccions i a la
seva autenticitat jurídica.
Tractat de la Comunitat del Transport
(DOUE núm. L 278, de 27.10.2017, pàg. 3)
L’article 44 del tractat assenyala que està redactat en un original únic en les llengües ocials de les institucions
de la Unió Europea i en les de les parts d’Europa sud-oriental, i que tots aquests textos són igualment
autèntics. Aquestes parts són la República d’Albània, Bòsnia i Hercegovina, l’Antiga República Iugoslava
de Macedònia, Kosovo, Montenegro i la República de Sèrbia.
D’altra banda, l’article 29, relatiu a la Secretaria Permanent de la Comunitat, indica que aquest òrgan té
l’anglès com a llengua de treball.
Finalment, l’annex II del tractat, que fa referència a les adaptacions transversals i normes de procediment,
indica en el seu punt 6 que les parts contractants tenen dret a fer servir, en els procediments que s’estableixen
en l’àmbit del tractat, qualsevol de les llengües ocials de les institucions de la Unió Europea o d’una altra
part contractant.
Aquest mateix punt continua indicant, però, que les parts contractants són conscients que l’ús de la llengua
anglesa pot facilitar els procediments. Així, si un document ocial està redactat en una llengua distinta de
les llengües ocials de les institucions de la Unió Europea, s’ha de presentar al mateix temps una traducció
Narcís Mir i Sala
Crònica legislativa de la Unió Europea. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 279
a una d’elles. A més, si una part contractant vol fer servir en un procediment oral un idioma distint de les
llengües ocials de les institucions de la Unió Europea, ha de garantir la interpretació simultània a l’anglès.
Reglament (UE) 2017/1939 del Consell de 12 d’octubre de 2017 pel qual s’estableix una cooperació reforçada
per a la creació de la Fiscalia Europea
(DOUE núm. L 283 de 31.10.2017, pag. 1)
L’article 107 d’aquest reglament determina els principis bàsics del règim lingüístic de la Fiscalia Europea.
En el seu apartat 1 assenyala que el Reglament (CEE) núm. 1/58 del Consell s’aplica als articles 24 i 114
del reglament que crea la Fiscalia i que es refereixen, el primer, a la presentació d’informes, el registre i
la vericació de la informació; i el segon, a les normes administratives i documents de programació. Cal
recordar que el Reglament núm.1/58 esmentat és la disposició bàsica del dret de la Unió que preveu el règim
lingüístic de les institucions de la Unió Europea.
Quant a l’apartat 2 d’aquest mateix article 107 del reglament, s’hi disposa que el Col·legi (màxim òrgan
de govern de la Fiscalia Europea, i que està integrat pel scal general europeu i per un scal europeu per
membre) decideix per majoria dels dos terços dels seus membres el règim lingüístic intern de la Fiscalia.
Finalment, l’apartat 3 del reglament que estem comentant indica que, en el pla central, els serveis de traducció
necessaris per al funcionament administratiu de la Fiscalia Europea els ha de prestar el Centre de Traducció
dels Òrgans de la Unió Europea. D’altra banda, aquest mateix apartat continua assenyalant que els scals
europeus delegats decideixen quines són les modalitats de traducció als efectes de les investigacions de
conformitat amb el dret nacional aplicable.
Reglament (UE) 2017/1954 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2017, de modicació
del Reglament (CE) núm. 1030/2002 del Consell pel qual s’estableix un model uniforme de permís de
residència per a nacionals de països tercers
(DOUE núm. L 286 de 1.11.2017, pàg. 9)
En el seu annex dedicat a l’anvers i al revers de la targeta de residència, el reglament assenyala que la
denominació del permís de residència ha de gurar en la o les llengües de l’estat membre emissor. Aquesta
denominació també ha de repetir-se en almenys una altra (dues com a màxim) llengua ocial de les institucions
de la Unió.
Aquest mateix criteri també s’aplica a les rúbriques del document referides al nom i cognoms, sexe,
nacionalitat, data de naixement, tipus de permís, data de caducitat i possibles observacions.
Reglament (UE) 2017/1953 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2017, pel qual es
modiquen els reglaments (UE) núm. 1316/2013 i (UE) núm. 283/2014 en allò que respecta al foment de la
connectivitat a internet de les comunitats locals
(DOUE núm. L 286 de 1.11.2017, pàg. 9)
En l’annex d’aquesta disposició s’hi afegeix una secció 4, denominada “connectivitat sense l en comunitats
locals”, d’acord amb la qual, per poder optar a un ajut nancer, les accions han de tenir per objecte oferir
una connectivitat sense l local amb caràcter gratuït i sense condicions discriminatòries en centres de la vida
pública de les comunitats locals, inclosos els espais a l’aire lliure accessibles al gran públic que tinguin una
funció fonamental en la vida d’aquestes comunitats. Per afavorir l’accessibilitat, aquestes accions oferiran
accés a serveis en, almenys, les llengües pertinents de l’estat membre de què es tracti i, en la mesura del
possible, en altres llengües ocials de les institucions de la Unió.
Recomanació (UE) 2017/2338 de la Comissió, de 16 de novembre de 2017, per la qual s’estableix un
“Manual de Retorn” comú destinat a ser utilitzat per les autoritats competents dels estats membres en les
tasques relacionades amb el retorn
(DOUE núm. L 339 de 19.12.2017, pàg. 83)
Narcís Mir i Sala
Crònica legislativa de la Unió Europea. Segon semestre de 2017
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 69, 2018 280
Els capítols 12 i 13 del Manual de Retorn contenen diverses referències als usos lingüístics. Així, el capítol
12, relatiu a les garanties processals, detalla, en el seu apartat 3, les normes relatives a la traducció de les
decisions de retorn. Ho fa tot indicant que els estats membres han de facilitar, en cas que així es demani, una
traducció escrita o oral dels principals elements de les decisions relatives al retorn, incloent les vies de recurs
disponibles, en una llengua que el nacional d’un país tercer comprengui o es pugui suposar raonablement
que comprèn.
Quant al capítol 13, referit a les garanties a l’espera del retorn, preveu, en relació amb l’accés a l’educació, que,
en els casos en els quals hi hagi implicats menors que no disposen de documentació que acrediti l’educació ja
rebuda en d’altres països o no parlin cap llengua en la qual es pugui oferir educació en l’estat membre, s’han
de trobar respostes adequades a l’àmbit nacional que tinguin en compte l’esperit de les diferents disposicions
europees i internacionals pertinents en la matèria.
