Criteris fixats per l'Audiència Provincial de Lleida - Secció 2a
| Autor | Albert Guilanya i Foix |
(Continuació)
Albert Guilanya i Foix
President de la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Lleida
3.- LA PROVA EN SEGONA INSTÀNCIA
RECURS PREVI DE REPOSICIÓ EN ORDINARI
Vegis sinó el que dèiem ja en el Rotlle d'apel·lació 263/02: "En el judici ordinari que es regeix en aquest extrem pel que disposa l'article 285 de la LEC es diu clarament : "Resolució sobre l'admissibilitat de les proves proposades: 1. El tribunal ha d'emetre resolució sobre l'admissió de cada una de les proves que hagin estat proposades. 2. Contra aquesta resolució només es pot interposar recurs de reposició, que s'ha de substanciar i resoldre a l'acte, i, si es desestima, la part pot formular una protesta a l'efecte de fer valer els seus drets en la segona instància". Vegis també el contingut de l'article 460.2.1 "Les que hagin estat denegades indegudament en la primera instància, sempre que s'hagi intentat la reposició de la resolució denegatòria o s'hagi formulat la protesta oportuna en la vista . En el mateix sentit ens vàrem pronunciar al Rotlle 294/02 i 385/02, només per citar-ne alguns més propers en el temps.
DILIGÈNCIES FINALS AL VERBAL ROTLLE 17/05
Primer.- El present recurs de reposició per a ser resolt, requereix primerament que es fixi postura al voltant de la possibilitat de la pràctica de diligències finals en seu de judici verbal, possibilitat aquesta negada per la part recorrent. Doncs bé, certament que les diligències finals estan ubicades sistemàticament en l'àmbit del judici ordinari (art 435 LEC), el que juntament amb la literalitat d'alguns preceptes com el 271.1 que es refereix a "....sens perjudici del que preveu la regla tercera de l'article 435, sobre diligències finals en el judici ordinari.", o l'article 286-3 que es refereix a "...., en el judici ordinari cal atenir-se al que es disposa sobre les diligències finals.", pot portar a pensar que així sigui. Ara bé, no és aquesta una interpretació correcta, donat que entenem que ha de superar-se aquesta literalitat i veure-hi una mica més enllà. Així en primer lloc, no existeix cap justificació raonable perquè només siguin aplicables al judici ordinari, ans al contrari, doncs és la pròpia LEC que a l'Exposició de Motius es refereix a les diligències finals en els següents termes: "La Llei suprimeix les denominades "diligències per proveir millor", i les substitueix per unes diligències finals, amb pressupòsits diferents dels de les primeres. La raó principal per a aquest canvi és la coherència amb la ja dita inspiració fonamental que, com a regla, ha de presidir l'inici, el desenvolupament i el desenllaç dels processos civils.". Noti's que parla dels processos civils en plural i en general i no solament acotant-ho als judicis ordinaris. En segon lloc, la restricció de la seva pràctica als judicis ordinaris, impediria la pràctica en els judicis verbals de determinades proves com són les assenyalades en els articles 309 i 315 que només cal practicar-les en supòsits determinats, així i pel que fa a l'article 309 i en relació a l'interrogatori de persona jurídica o entitat sense personalitat, assenyala que "...2.- El tribunal ha de citar la persona esmentada perquè sigui interrogada fora del judici com a diligència final, d'acord amb el que disposa la regla segona de l'apartat 1 de l'article 435.", o en el cas de l'article 315 que referit a interrogatoris en casos especials es diu que "...i si aquesta representació justifica degudament que no pot oferir les respostes que es requereixen, s'ha de remetre un nou interrogatori per escrit com a diligència final.". En tercer lloc, i pel que a la segona instància es refereix, en cas de restringir-se la possibilitat de la pràctica de diligències finals al judici ordinari, es produiria una poc raonable distinció per a la sol·licitud de prova en segona instància entre el judici verbal i el judici ordinari, el que no sembla sigui volgut pel legislador donat que si així fos, hagués estat expressament recollit amb caràcter general, cosa que no succeeix.
PERICIAL AL VERBAL
Verbalin i verbalon
S 28 setembre 2.004
... aquesta Sala s´ha pronunciat en molt diverses ocasions al respecte de la prova pericial en el judici verbal i la seva aportació al procediment. Així cal recordar que l´art. 265.1.4 de la LEC assenyala que a cada demanda o resposta s´ha d´adjuntar «..4t Els dictàmens pericials en què les parts recolzin les seves pretensions, sens perjudici del que disposen els articles 337 i 339 d´aquesta Llei...». Precisament l´article 337 respecte de les aportacions posteriors de dictàmens pericials assenyala que «..1. Si a les parts no els és possible aportar dictàmens elaborats per perits designats per aquestes, juntament amb la demanda o la contestació, han d´expressar en l´una o en l´altra els dictàmens de què, si s´escau, es pretenguin valer, que han d´aportar, per al seu trasllat a la part contrària, quan disposin dels dictàmens, i en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba