Criteris fixats per l'Audiéncia Provincial de Lleida - Secciò 2a

Autor:Albert Guilanya i Foix
 
EXTRACTO GRATUITO

Donada la importància que per a tots els professionals del dret representa saber el criteri fixat per l’Audiència Provincial a l’hora d’interposar i defensar una reclamació judicial, el Consell Editor de la revista considera d’interès la publicació de la conferència que el President de la Secció 2a de l’Audiència Provincial de Lleida, el Sr. Albert Guilanya i Foix, va impartir al nostre Col·legi el passat dia 26 de maig, dins el cicle de xerrades-col·loqui a càrrec de representants de la judicatura a la nostra ciutat, organitzat per la Comissió de Formació del Col·legi.

1.- En l’admissió dels recursos d’apel·lació:

— L’anunci del recurs.

— La necessària consignació en certs supòsits dubtosos (accidents amb animals). (art 449.1).

— Subsanabilitat de la manca de consignació.

2.-La taxació de costes.

— La impugnació per indeguts i excessius.

— La inclusió o no de les taxes com a costes.

— Els dubtes de dret o de fet en la imposició de les costes.

1. ADMISSIÓ DEL RECURS D’APEL·LACIÓ

L’ANUNCI DEL RECURS Rotlle 96/05

La majoria d’audiències inadmeten a tràmit aquest recursos en què en la preparació es limiten a utilitzar una clàusula d’estil del tipus “apel·lo per afectar als interessos de la meva part”... la conseqüència ha d’ésser la inadmissió que ja hauria d’acordar el jutge d’instància, diuen.

Tercer.- Ha d’examinar-se ara si, com sosté la part apel·lada amb cita de nombrosa jurisprudència de diverses Audiències d’arreu de l’Estat, el recurs està o no correctament preparat i en tot cas, si així fos, quina seria la conseqüència d’una deficient preparació. Al respecte val a dir que també aquesta Sala s’ha pronunciat en diverses ocasions en relació a aquest tema i, així cal recordar el que ja vàrem assenyalar en la nostra sentència de 6 de fe-brer de 2003 en la que dèiem que “...si bé és cert que en l’escrit anunciant-lo no es manifesta quins són els pronunciaments objecte de l’apel·lació, cal tenir en compte l’abundant juris-prudència del Tribunal Constitucional en matèria dels requisits per a admetre a tràmit recursos i altres escrits processals, i que es pot concretar en el següent fragment de la STC de 25 de febrero de 2002,F. 2, «los Jueces y Tribunales deben llevar a cabo una adecuada ponderación de los de-fectos que adviertan en los actos procesales de las partes, guardando la debida proporcionalidad entre la irregularidad cometida y la sanción que debe acarrear, a fin de procurar, siempre que sea posible, la subsanación del defecto o irregularidad a fin de favorecer la conservación de la eficacia de los actos procesales y del proceso como instrumento para alcanzar la efectividad de la tutela judicial (arts. 11.3, 240.2, 242 y 243 LOPJ;...)». Y en dicha ponderación es necesario que los órganos judiciales tomen en consideración no sólo la entidad del defecto y su incidencia en la consecución de la finalidad perseguida por la norma infringida , sino también su trascendencia para las garantías procesales de las demás partes del proceso y a la voluntad y grado de diligencia procesal apreciada en la parte, en orden al cumplimiento del requisito procesal omitido o irregularmente observado».

457-2. En el escrito de preparación el apelante se limitará a citar la resolución apelada y a manifestar su voluntad de recurrir con expresión de los pronunciamientos que impugna.

En base a aquesta doctrina vam dir en una ocasió:concorre una característica especial a tenir en compte i que és el que va ésser un sol el motiu d’oposició al·legat al seu escrit per l’executada, és pla reconèixer que la part apel·lada podia deduir la voluntat d´apel·lar respecte de l’únic motiu que havia estat objecte d’oposició, el que cap indefensió podia produir-li.

22 de febrer de 2005:apunta la AP de Barcelona, sec.16ª, en sentència de 8 d’octubre de 2003 «...la exigencia del artículo 457.2, último inciso, LEC no establece tanto una conminación al recurrente para que especifique desde un primer momento los concretos pronunciamientos que impugna (las más de las veces, las sentencias total o parcialmente desestimatorias no suelen contener en el fallo el detalle de las peticiones concretas que se rechazan), cuanto trata de impedir que, acotado en ese momento preliminar el ámbito devolutivo del recurso, posteriormente sea ampliado por el mismo recurrente. De lo que cabe inferir que la utilización en el escrito de preparación de cualquier fórmula genérica para referirse a los pronunciamientos que se impugnansupone tanto como afirmar que se recurren todos aquellos desfavorables para el apelante», criterio éste que se reitera en el Auto de 5 de noviembre de 2003 dictado por la misma sec. 16ª de Barcelona –al indicar que, al citarse la resolución apelada y manifestar la voluntad de recurrir se trataría, en cualquier caso, de un defecto subsanable en la instancia, sin provocar el cierre al recurso de apelación ni limitar el derecho del recurrente a la segunda instancia– y que es también el mantenido en las SSAP de Toledo, sec.1ª de 1 de julio de 2002 y 18 de marzo de 2003 en las que se expone que « el aparente incumplimiento por el Juzgado de su deber de control sobre la admisibilidad del recurso, al tenerlo por correctamente preparado, carece en...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA