La crisi econòmica viscuda des d'una notaria

Autor:Daniel Iborra Fort
Cargo:Notari de Vilafranca del Penedès
Páginas:25-27
RESUMEN

Si preguntéssim als nostres conciutadans, que s’alimenten informativament pels canals tradicionals, sobre l’origen de la nostra crisi econòmica, una gran part contestaria que tot procedeix de la crisi immobiliària dels Estats Units que es va generar l’agost del 2007. I fins i tot trobaríem, sens... (ver resumen completo)

 
EXTRACTO GRATUITO

Page 25

Si preguntéssim als nostres conciutadans, que s’alimenten informativament pels canals tradicionals, sobre l’origen de la nostra crisi econòmica, una gran part contestaria que tot procedeix de la crisi immobiliària dels Estats Units que es va generar l’agost del 2007. I fins i tot trobaríem, sens dubte, a bastants que ens respondrien que prové de la gran crisi financera internacional que es va desenvolupar a l’últim quadrimestre del 2008 i que, sorgint també del mateix país, es va globalitzar, sorprenent a tots els dirigents polítics del món, sense cap exclusió. No obstant això, no va ser aquesta l’experiència que vaig viure des del meu despatx professional.

Jo tenia el costum d’ordenar i llegir les estadístiques i els estudis sobre l’evolució del mercat inmobiliari. Quan es van publicar les corresponents a l’any 2006 (entre 80.000 i 85.000 de mitjana mensual), vaig comprovar que el nombre de vendes d’habitatges es va reduir aquest any. El descens es va anar agreujant en el segon semestre, fins arribar a una xifra final d’un 7,2% per tot l’exercici.

L’any 2007, la reducció es va anar accentuant, fins que l’any va concloure amb una caiguda total d’un 13,93%. I el mateix va passar amb el nombre d’hipoteques: el declivi es va anar intensificant d’una manera paral·lela i partint d’un sostre, l’any 2006, d’1.896.515 hipoteques, la qual cosa suposava una mitjana mensual de 158.043. Quan vam arribar a l’agost del 2007 i es va destapar la crisi als Estats Units, el nombre d’hipoteques havia baixat fins a una xifra de 129.961.

Donat que continuava al corrent de les estadístiques mensuals, m’estranyava que les persones que portaven la responsabilitat de la política econòmica fessin manifestacions tan allunyades de la realitat. L’única explicació era la seva falta d’informació sobre la veritable situació de l’economia, fet que els estava portant a un gravíssim error d’anàlisi que els impediria fer un diagnòstic precís i prendre les mesures correctes, especialment, quant al control del creixement del crèdit intern que no es va destinar ni a la millora de la qualitat del sector productiu, sinó que es va concentrar, bàsicament, en el sector immobiliari, cosa que va generar una bombolla que va elevar el risc no només del sistema financer i del sector de compradors, sinó del futur de tota la societat.

Al primer article que vaig fer sobre la crisi, el 28 de maig del 2008, donava la següent interpretació sobre el que estava passant, basant-me en les dades que em proporcionava la meva activitat professional:

Amb la introducció de l’euro, es va produir la consolidació dels tipus d’interès a un nivell mínim desconegut des de feia vint-i-cinc anys. Espanya, per les seves dades econòmiques i la seva pertinença a la Unió Europea, gaudia d’una gran reputació exterior que va arribar al seu màxim l’any 2002, la qual cosa va fa-

Page 26

cilitar l’obtenció de grans recursos financers de totes les instàncies i mercats inter-nacionals, en un moment d’abundància de liquiditat i baixos tipus d’interès.

Si tots els diners que en aquesta època es van destinar a finalitats electorals i improductives s’haguessin destinat a la reconversió del sector empresarial, hi hauria la meitat de...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA