«Si no hi ha creixement, no solucionarem l'atur ni tampoc l'endeutament»

AutorJoan Hortalà
CargoPresident de la Borsa de Barcelona
Páginas31-36

Page 31

Joan Hortalà i Arau (Barcelona, 1940) és llicenciat en Dret i doctor en Ciències Econòmiques. Des del 1993 presideix la Borsa de Barcelona, una tasca que compagina amb diverses responsabilitats en l’àmbit acadèmic -és catedràtic de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona i ha estat Degà de la Facultat de Ciències Econòmiques en dues etapes anteriors- i amb diversos càrrecs en el sector privat. Diplomat en diferents universitats europees i doctor en Economia per la London School of Economics and Political Science, també és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i de l’European Mathematical Society. És autor de diversos llibres i publica periòdicament treballs i articles tant en l’àmbit nacional com a l’estranger. En l’àmbit polític, ha estat regidor de l’Ajuntament, membre del Parlament de Catalunya i fins i tot Conseller d’Indústria i Energia. Recentment, també ha estat nomenat President de la Federació Iberoamericana de Borses (FIAB).

Page 32

P: Presideix la Borsa de Barcelona des de fa divuit anys. Com ha evolucionat la institució des de llavors fins ara?

R: El 1994, la Borsa va deixar de ser corporació de dret públic, arran de la reforma de la Llei del Mercat de Valors. De fet, fins llavors encara estava mutualitzada, és a dir, era dels seus membres, que eren els agents de canvi i borsa. Arran de la reforma del Mercat de Valors, van passar a ser persones jurídiques i no persones físiques que entraven mitjançant oposició. En aquest sentit, era diferent de la Borsa històrica, de la que existia a Espanya des de la Llei del 1831 -la primera llei de borses-, però tenia la mateixa estructura funcional llevat d’aspectes organitzatius que la Llei del Mercat de Valors va modificar d’una manera substantiva. Per exemple, a la Borsa només s’hi podia comprar i vendre, però no s’hi podia pagar i cobrar, perquè això formava part d’un altre organisme -fins llavors ho feia la mateixa Borsa-, que era el Servei de Liquidació i Compensació, únic per a totes les borses d’Espanya. Tampoc no teníem capacitat de regulació, perquè aquesta Llei havia creat la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que regulava el conjunt de les borses espanyoles. I no cal dir que tots aquests nous serveis es van ubicar a la ciutat de Madrid.

La globalització, si en un àmbit s’ha consolidat d’una manera plena, és en el món financer

En aquell moment, les borses en general van patir un impacte important pel que fa a la seva significació, al seu volum de contractació i a l’entrada de grans establiments financers al mateix mercat, particularment la banca, que fins aquell moment no hi era com a membre actiu. Per tant, la Borsa de Barcelona, que havia estat històricament molt activa en renda variable, sobretot a la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX, va perdre una quantitat remarcable de volum. L’any 1993-1994, la seva contractació de renda variable sobre el total espanyol arribava escassament al 5 o 6%. En l’actualitat estem al voltant d’un 30%.

P: En aquest moment, quin és el mapa del mercat borsari?

R: Cal tenir en compte que l’organització borsària espanyola, avui dia, està dins d’un hòlding que es coneix pel nom de Bolsas y Mercados Españoles (BME). Aquest hòlding agrupa les borses de Barcelona, Bilbao, Madrid, València, el Mercat de Derivats i el Servei de Liquidació i Contractació (Iberclear). Per tant, el mercat espanyol és un mercat singular, perquè té quatre portes d’entrada -les quatre borses històriques- per a la contractació de renda fixa i renda variable, a més d’un mercat unificat. És a dir, qualsevol persona, des de qualsevol establiment borsari, pot entrar a comprar i vendre, però aquestes compres i vendes ho són en el context d’un sol mercat. Cada borsa té el seu propi volum de contractació, és a dir, quan la gent s’adreça a una borsa per comprar i vendre, allò es computa com a volum d’aquella borsa, però les cotitzacions es formen en un mercat unificat, el mercat espanyol, que té com a índex representatiu l’IBEX 35.

Avui el món borsari té, òbviament, un component important: el mercat americà, Wall Street, una borsa on només es compren i es venen valors, on no hi ha mercat de derivats. El Mercat de Derivats americà més important es troba a Chicago i és una altra borsa, un altre mercat. Per tant, hi ha un potent focus de contractació borsària mundial que va declinant a Nova York, el bloc americà. També hi ha els focus tradicionals europeus, on hi ha una borsa amb molt volum, que és la de Londres -que va comprar la d’Itàlia-; hi ha Euronex, que és l’agrupació de les borses de França, Bèlgica, Holanda i Portugal -que ha estat comprada recentment per la Borsa de Nova York-; hi ha la Borsa de Frankfurt, i la Borsa espanyola, a més de l’organització dels països nòrdics, l’OMX. També hi ha borses d’altres països que són significatives, però que es troben encara a distància d’aquestes.

Després hi ha un tercer bloc, l’asiàtic, que ha tingut històricament una borsa de referència, la japonesa, a la qual darrerament s’han afegit amb força les borses de Hong Kong, Singapur, Xangai i on comença a entrar la de Corea del Sud. El quart bloc són les borses australianes -bàsicament, la de Sidney- i un cinquè bloc, relativament petit però força operatiu, són les borses canadenques.

P: I quins són els principals objectius de cadascuna de les borses?

R: Mantenir la seva identitat, el seu volum de contractació i evitar que hi hagi competències excessivament centralitzadores a l’extrem que alguns serveis que es poden fer descentralitzadament, fonamentant-se en l’eficiència, no es vulguin fer de manera centralitzada. Això significaria el seu trasllat a Madrid i, en gran mesura, ja ha passat. Per tant, cal que mantinguin la seva estructura, cada vegada més adequada a les necessitats del moment des del punt de vista tecnològic, informatiu, de transparència i de seguretat jurídica. Els objectius del hòlding, d’altra banda, consisteixen a tenir una projecció internacional i, segurament, atesos els moviments que en aquest moment s’estan plantejant en el context nacional, trobar aliances en alguns mercats.

P: En aquest panorama borsari, es pot parlar de globalització?

R: La globalització, si en algun lloc s’ha...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR