Crònica legislativa: Illes Balears
| Autor | Antoni Nadal |
| Cargo | Professor de llenguatge administratiu |
| Páginas | 235-241 |
Page 235
Convocatòria del Consell Insular de Mallorca de subvencions per al foment de les revistes en llengua catalana (tres milions de pessetes) i convocatòria de subvencions per a edicions bibliogràfiques de traduccions d'altres llengües al català i a la inversa (un milió de pessetes) (Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears —BOCAIB—, núm. 103, de 17 d'agost de 1996).
Modificació de les Bases per a la convocatòria del Consell Insular de Menorca de suport genèric a la producció editorial en llengua catalana (BOCAIB, núm. 140, de 12 de novembre de 1996).
Page 236
Criteris que han de regir l'atorgament de subvencions per a edicions bibliogràfiques 1997 del Consell Insular de Mallorca (BOCAIB, núm. 159, de 24 de desembre de 1996).
Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de 16 de juliol de 1996, per la qual s'especifica la composició de la Junta Avaluadora de Català (BOCAIB, núm. 99, de 8 d'agost de 1996).
Resolució del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de 16 de juliol de 1996, per la qual es designen els membres de la Junta Avaluadora de Català (BOCAIB, núm. 99, de 8 d'agost de 1996).
Resolució del director general de Cultura i Política Lingüística, de 14 d'octubre de 1996, per la qual es fa pública la relació d'aprovats en les proves de la convocatòria de juny de 1996 de la Junta Avaluadora de Català (BOCAIB, núm. 135, de 31 d'octubre de 1996).
Resolució del director general de Cultura i Política Lingüística, de 8 d'octubre de 1996, per la qual convoca les proves per a l'obtenció dels certificats oficials de coneixements de català que expedeix la Junta Avaluado-ra de Català (BOCAIB, núm. 136, de 2 de novembre de 1996).
Decret 125/1996, de 28 de juny, pel qual es disposa el cessament del Sr. Joan Barceló i Matas com a director general de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports (BOCAIB, núm. 82, d'l de juliol de 1996).
Decret 127/1996, de 28 de juny, pel qual es nomena el Sr. Jaume Gil i Cuenca director general de Cultura i Política Lingüística de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports (BOCAIB, núm. 82, d'l de juliol de 1996).
Decret 132/1996, de 28 de juny, pel qual s'aprova el Reglament que regula l'exigència de coneixements de llengua catalana en les proves selecti-Page 237ves d'accés a la funció pública i a les places de personal laboral al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (caib) (BOCAIB, núm. 86, de 9 de juliol de 1996). Aquest Decret és una conseqüència de la modificació de l'article 45 de la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de la Comunitat Autònoma, en el sentit que, en les proves que es convoquin, despleguin i resolguin des de l'entrada en vigor d'aquesta modificació (23 d'abril de 1996), hom haurà d'acreditar, inexcusablement, el coneixement del català oral i/o escrit.
D'acord amb l'article 2 del Reglament; per a l'ingrés a algun dels cossos i/o escales de funcionaris al servei de l'Administració de la caib que requereixin un nivell de titulació acadèmica corresponent als grups A o B dels inclosos en l'article 28 de la Llei de la funció pública, s'hauran d'acreditar els coneixements de català corresponents al nivell del certificat B, coneixements elementals orals i escrits. Pel que fa a l'ingrés en els cossos i/o escales que requereixin un nivell de titulació corresponent als grups C,Do E dels inclosos en l'esmentat article 28, s'hauran d'acreditar els coneixements de català corresponents al nivell del certificat A, coneixements orals.
Segons l'article 3 del Reglament, per a l'ingrés en els llocs de treball de naturalesa laboral que l'Administració de la caib té en la seva organització inclosos en els nivells 1 i 2 (que exigeixen titulació acadèmica superior o de grau mitjà) s'hauran d'acreditar els coneixements de català corresponents al nivell del certificat B, coneixements elementals orals i escrits. Per a l'ingrés en.els llocs de treball inclosos en els nivells 3,4,5, 6,7 i 8 (que exigeixen titulació acadèmica corresponent a formació professional de segon grau o batxillerat, formació professional de primer grau, graduat escolar o certificat d'escolaritat) s'hauran d'acreditar els coneixements de català corresponents al nivell del certificat A, coneixements orals.
El Grup Parlamentari Nacionalista-PSM, en desacord amb el contingut del Decret 132, que segons el seu parer rebaixa els manaments de l'Estatut d'Autonomia i de la Llei de normalització lingüística, va presentar una proposició no de llei alternativa del Decret (Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears —bopib—, núm. 54, d'l d'agost de 1996).
Resolució de la presidenta del Consell Insular de Mallorca, de 10 de juliol de 1996, per la qual nomena el Sr. Damià Pons i Pons (psm) conseller delegat de la Presidència del Consell Insular de Mallorca de Cultura i Patrimoni Històric (bocajb, núm. 92, de 23 de juliol de 1996).
Page 238
Ordre de publicació relativa a la designació dels diputats que han de defensar davant el Congrés dels Diputats la Proposició de llei per la qual passa a denominar-se oficialment Illes Balears la «provincia de las Islas Ba-leares» (BOCAIB, núm. 61, de 6 de setembre de 1996).
El Ple del Parlament, en sessió del 25 d'octubre de 1996, va aprovar, entre d'altres, la següent resolució presentada pel Grup Parlamentari Popular, derivada del debat sobre l'orientació política general del Govern balear:
36. El Parlament de les Illes Balears constata que el marc d'actuació del Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en política lingüística serà sempre el de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i de la Llei de normalització lingüística. En aquest sentit, el Govern s'esforçarà per defensar i promoure l'esmentada legislació.
Els projectes educatius, textos i altres materials didàctics que facin referència a la llengua pròpia de les Illes Balers hauran de tenir especial cura a protegir, defensar i difondre les nostres modalitats d'acord amb els articles 3.3 i 148.1.17 de la Constitució Espanyola i l'article 14 de l'Estatut d'Autonomia com a expressió de la riquesa lingüística que ha de ser objecte d'especial respecte i protecció.
(bopjb, núm. 75, de 26 de novembre de 1996.)
La Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament de les Illes Balears, en sessió del 9 d'octubre del 1996, va aprovar la següent resolució derivada d'una proposició no de llei presentada pel Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears, relativa al foment de l'ús del català en els mitjans de comunicació escrits d'àmbit local de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera: «El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que ampliï l'abast dels convenis pels quals es fomenta l'ús de la llengua catalana i la difusió de la cultura de les Illes Balears a través de la denominada premsa local al conjunt de lesPage 239Illes Balears, especialment les de Menorca, Eivissa i Formentera.» (bopib, núm. 15, de 26 de novembre de 1996.)
El Ple del Parlament, en sessió del 29 d'octubre de 1996, va aprovar una resolució derivada d'una proposició no de llei presentada pel Grup Parlamentari Socialista, relativa a la constitució del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El punt 5 d'aquesta Resolució és el següent: «El director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó haurà d'acreditar el coneixement de les institucions i dels idiomes de l'Antiga Corona d'Aragó.» (bopib, núm. 75, de 26 de novembre de 1996.)
El Ple del Parlament, en sessió del 22 d'octubre de 1996, va aprovar la següent Resolució derivada d'una moció presentada pel Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears, relativa a la política del Govern balear en matèria de normalització lingüística en l'Administració de justícia:
El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de la caib a:
1. Promoure les accions necessàries a fi de garantir l'efectiva normalització lingüística en l'àmbit de l'Administració de Justícia de les. Illes Balears i reclamar al Govern de l'Estat, en tant que corresponsable dè la política de normalització lingüística, iniciatives, mesures tècniques, recursos específics i dotacions pressupostàries adequades per tal d'aconseguir que el català sigui la llengua pròpia de la justícia a les Illes Balears, tal com estableixen l'article 3 de l'Estatut i la Llei de normalització lingüística.
2. Demanar al Consell General del Poder Judicial que apliqui una política de personal estable pel que fa a la provisió de jutges i magistrats que, abans de la incorporació a les seves destinacions, tenguin coneixements suficients de les llengües oficials del país, introduint les reformes necessàries en l'actual Llei orgànica del Poder Judicial, per tal que sigui efectiva l'assumpció de la doble oficialitat del català en l'Administració de justícia.
3. Instar la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia a Balears a aplicar les mesures adients per a la informatització de les oficines judicials, amb l'objectiu d'aconseguir que els jutjats i els tribunals de les Illes Balears disposin de programes informàtics i processament de textos en català.
Page 240
4. Consolidar, a través de convenis específics amb el Consell General del Poder Judicial i el Ministeri de Justícia, la programació de cursos de català destinats a jutges, secretaris, fiscals í personal administratiu de l'Administració de Justícia, de manera que en el termini de temps més breu possible s'assoleixi el nivell de coneixement de la llengua exigible a les administracions públiques en la seva actuació a les Illes Balears.
5. Insta la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia a realitzar les accions necessàries per a impulsar la generalització de l'ús del català en la documentació i els actes de comunicació orals i escrits, tant en l'àmbit general com en el públic, pel que fa a l'utillatge, les comunicacions, les capçaleres, els oficis, els informes i altres documents oficials.
6. Promoure l'edició, la difusió i la distribució de textos legals i de diccionaris jurídics, i igualment d'obres divulgatives i llibres de text que permetin incrementar la formació en llengua catalana i, especialment, en llenguatge jurídic dels professionals del dret, del personal docent de ciències jurídiques i dels estudiants d'aquestes matèries.
7. Adoptar les mesures pertinents per tal que en tots els edificis judicials de les Illes Balears hi hagi, en llocs visibles i estratègics, cartells amb una exposició clara i concisa.del contingut dels drets lingüístics que deriven de l'actual marc legal del català com a llengua pròpia i oficial de les Illes Balears.
8. Establir un conveni amb la Universitat de les Illes Balears per garantir que els alumnes que cursin la carrera de dret disposin d'un seminari específic de capacitació lingüística en llengua catalana.
9. Establir un conveni amb el Col·legi de Missers perquè els alumnes de l'escola de pràctica jurídica i els missers en exercici disposin d'un seminari específic de capacitació lingüística en llengua catalana
(bopib, núm. 75, de 26 de novembre de 1996.)
El Ple del Parlament, en sessió del 19 de novembre de 1996, va aprovar la següent Resolució derivada d'una proposició no de llei presentada pel Grup Parlamentari d'Esquerra Unida de les Illes Balears, relativa a l'adhesió del Parlament Balear a la Declaració universal dels drets lingüístics:
El Parlament de les Illes Balears:
1. Expressa la seva satisfacció per l'aprovació de la Declaració Universal de Drets Lingüístics en tant que constitueix el marc de reconeixementPage 241dels drets col·lectius de totes les comunitats lingüístiques amb independència del caràcter actualment oficial o no oficial de les llengües, i amb independència del nombre de parlants de cadascuna d'elles, i s'adhereix al seu contingut global.
2. Manifesta el seu suport al contingut de la Declaració en tot allò que afecti la llengua catalana com a parla que ha de ser objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció, d'acord amb el estableix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
3. Es dirigeix al Govern de la Comunitat Autònoma, instant-lo a recollir els principis de la Declaració Universal de Drets Lingüístics i ferse'ls seus com a directrius de la política lingüística a les nostres illes.
4. Expressa la seva satisfacció pel fet que la iniciativa que ha originat la Declaració Universal de Drets Lingüístics hagi sortit de la societat civil i hagi comptat amb el suport de les institucions i organitzacions de caràcter nacional, estatal i internacional.
(bopib, núm. 78, de 9 de desembre de 1996.)
