Crònica legislativa: Catalunya

En aquest àmbit cal assenyalar les disposicions següents:

Ordre de 25 de febrer de 1998 (dogc núm. 2595, de 10 de març) del Departament de Cultura, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts per promoure les produccions videogràfiques en llengua catalana i es convoquen els corresponents a 1998. Deroga l'Ordre anàloga de 4 d'octubre de 1995 (rld 25, p. 220).

Annex

Bases

»2. Poden optar a aquests ajuts totes les persones físiques domiciliades a Catalunya interessades a realitzar vídeos de creació en llengua catalana. També podran optar a aquests ajuts els projectes que es realitzin en altres suports audiovisuals. [...].

»3. Les sol·licituds s'han d'adreçar al director general de Promoció Cultural i han d'anar acompanyades, a més de la documentació prevista a les bases generals, de la documentació següent:

»a) Memòria del projecte en la qual ha de constar:

»Text complet dels diàlegs, comentaris i crèdits en català.»

Ordre de 27 de febrer de 1998 (dogc núm. 2595, de 10 de març) delPage 182 Departament de Cultura, per la qual s'obre convocatòria per a la concessió de subvencions a activitats culturals de caràcter professional corresponents a 1998 i se n'aproven les bases.

Deroga les disposicions següents:

Ordre de 7 de febrer de 1995, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions a llargmetratges cinematogràfics en versió original catalana (rld núm. 24, p. 243 i 244); Ordre de 7 de febrer de 1995, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions a la producció de llargmetratges en català dirigits per nous realitzadors (rld núm. 24, p. 242 i 243); Ordre de 27 de febrer de 1995, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions a distribuïdores cinematogràfiques (rld núm. 24, p. 245); i Ordre de 13 de febrer de 1995, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions a empreses d'exhibició cinematogràfica (rld núm. 24, p. 243).

Disposició addicional

Els terminis de presentació de sol·licituds són els següents:

b) Per als ajuts a llargmetratges cinematogràfics en versió original catalana, el termini serà de tres mesos des de l'estrena de la pel·lícula a Catalunya.

c) Per als ajuts a la producció de llargmetratges en català dirigits per nous realitzadors, el termini finalitza el 30 d'abril de 1998.

Annex 3

Subvencions per a activitats musicals de caràcter professional

2. Són criteris preferents per a la concessió dels ajuts:

b) L'ús de la llengua catalana en el projecte en qüestió.

Annex 4

Ajuts a l'edició i promoció de fonogrames

4. Són criteris preferents per a la concessió dels ajuts:

b) La utilització de la llengua catalana en el fonograma, en el cas que sigui amb lletra.

5. [...]. La totalitat de la informació escrita que contingui el fonograma haurà de ser, almenys, en català.

Annex 5

Subvencions a activitats teatrals i de dansa

1.3. Les subvencions es concedeixen en funció de les disponibilitats pressupostàries i d'acord amb els criteris següents:

b) La utilització de la llengua catalana en l'activitat proposada.

2.3. Subvencions a sales de teatre.

2.3.2. [...]. El percentatge de representacions d'espectacles en català no pot ser inferior al 60 %, niPage 183 inferior al 75% el percentatge de representacions de companyies amb seu a Catalunya.

Annex 6

Ajuts a llargmetratges cinematogràfics en versió original catalana

1. Poden optar a les subvencions les empreses de producció cinematogràfica amb domicili social a Catalunya, inscrites al Registre d'empreses cinematogràfiques de Catalunya, pels llargmetratges que hagin produït a partir del dia 1 de gener de 1995 que compleixin els requisits següents:

a) Que es tractí de pel·lícules en versió original catalana, d'acord amb els criteris que estableix l'Ordre de 4 d'octubre de 1995 (dogc núm. 2120, de 25.10.1995) .

2. La subvenció es desglossa en:

a) Una subvenció per a les despeses d'estrena, que consisteix en una quantitat màxima de 5 milions de pessetes per a la realització de còpies i la publicitat. La subvenció màxima pel concepte de tiratge de còpies és '1 milió de pessetes. Aquestes quantitats s'han d'invertir en l'estrena de la versió catalana.[...].

b) Una subvenció d'explotació consistent en un percentatge de la inversió del productor igual al nombre de milions de pessetes recaptats com a ingressos bruts de taquilla per la versió catalana de la pel·lícula durant els dos primers anys de la seva exhibició a Catalunya. Per poder obtenir aquesta subvenció complementària cal que la versió catalana de la pel·lícula hagi recaptat un mínim de 5.000.000 de pessetes a Catalunya. S'estableix com a límit màxim d'aquesta segona subvenció el 17% de la inversió del productor.

3.

c) Certificat acreditatiu del fet que l'estrena de la pel·lícula s'ha fet en versió catalana i que a Barcelona s'ha exhibit en local habitualment d'estrena i amb una permanència en cartell de com a mínim 7 dies consecutius i en totes les sessions.

d) Compromís per escrit d'exhibir en exclusiva a Catalunya la versió catalana durant el primer any.

4. Els productors beneficiaris d'aquests ajuts es comprometen a:

a) Exhibir la pel·lícula exclusivament en català a Catalunya, almenys durant un any a comptar des de la seva data d'estrena. L'estrena comercial s'ha de produir almenys a Barcelona en local habitualment d'estrena i amb una permanència en cartell com a mínim de 7 dies consecutius i en totes les sessions.

b) Lliurar a la Filmoteca de la Generalitat una còpia nova en versió catalana del llargmetratge, en pas de 35 mm. Aquesta còpia, que en cap cas no podrà ser la còpia zero,Page 184 no podrà ser objecte de cap utilització comercial.

5.

b) Pel que fa a la subvenció d'explotació, es tramitarà d'una sola vegada o en tramitacions successives, d'acord amb les dades de control de taquilla, l'acreditació del cost, i un cop superats els 5 milions de recaptació per l'exhibició a Catalunya de la pel·lícula en versió catalana.

[...]

Annex 7

Ajuts a la producció de llargmetratges en català dirigits per nous realitzadors

6. La productora adjudicatària de la subvenció es compromet a complir les condicions següents:

c) Lliurar a la Filmoteca de la Generalitat una còpia nova en versió catalana del llargmetratge, en pas de 35 mm. Aquesta còpia, que en cap cas no podrà ser la còpia zero, no podrà ser objecte de cap utilització comercial.

d) Explotar la pel·lícula exclusivament en versió catalana a Catalunya durant un període mínim de 12 mesos a comptar des del dia de l'estrena a Barcelona. Si abans s'estrenés en alguna altra població de Catalunya, també haurà de ser exclusivament en versió catalana.

e) Considerar la versió catalana de la pel·lícula com la versió original a tots els efectes i, especialment, quant a la seva possible participació en festivals internacionals.

f) Autoritzar el Departament de Cultura perquè utilitzi la pel·lícula en les seves activitats de promoció de la cinematografia catalana a l'exterior. El Departament de Cultura notificarà prèviament al productor aquesta utilització, i tindrà en compte de no perjudicar l'exhibició comercial de la producció als països de què es tracti.

Annex 8

Ajuts a la producció de curtmetratges cinematogràfics

4. La productora adjudicatària d'una subvenció s'obliga a complir el següent:

a) Explotar el curtmetratge exclusivament en la seva versió catalana al territori de Catalunya.

Annex 9

Ajuts a empreses d'exhibició cinematogràfica

2. Les empreses exhibidores poden optar a un ajut equivalent al 15% dels rendiments bruts de taquilla obtinguts per les pel·lícules catalanes de producció no anterior a l'1 de gener de 1994 que es projectin, en la seva versió catalana, en el període comprès entre l'1 de gener i el 31 de desembre de cada any, fins a un total màxim de 6.000.000 (sis milions) de pessetes per pel·lícula.

Anualment es determinarà el crèdit global màxim destinat a aquests ajuts. Les sol·licituds de subvenció correspondran a les exhibicions realitzades l'any anterior alPage 185 de la seva presentació i seran ateses fins a esgotar el crèdit previst, per ordre de presentació de la totalitat de la documentació requerida a les bases generals.

3. Per tal que una pel·lícula pugui considerar-se inclosa en la present convocatòria, s'haurà d'exhibir acompanyada, a la mateixa sessió, d'un curtmetratge de producció catalana no anterior a l'any 1990, també en la seva versió catalana. En els casos de programa doble, aquest requisit queda sense efecte.

5. La versió catalana de la pel·lícula exhibida és la que genera el dret a aquest ajut. Qualsevol canvi de titularitat en el local d'exhibició haurà de ser justificat documentalment abans d'admetre la sol·licitud d'una persona física o jurídica diferent d'aquella que havia formulat les sol·licituds anteriors. Les notificacions de canvi de titularitat no tindran efectes retroactius.

Annex 10

Ajuts a distribuïdores cinematogràfiques

1. Poden optar a les subvencions que regulen aquestes bases les empreses de distribució cinematogràfica domiciliades o no a Catalunya i inscrites al Registre de l'Administració que els correspongui, per a la distribució exclusivament en versió catalana de llargmetratges produïts a Catalunya i estrenats a partir de l'1 de gener de 1995.

2. Les distribuïdores que iniciïn l'explotació exclusivament en versió catalana a Catalunya tenen dret a obtenir un ajut de 2.000.000 (dos milions) de pessetes, destinats a compensar les despeses addicionals que aquesta distribució en exclusiva comporta, sempre que no hagin obtingut subvencions anteriors de la Generalitat pel mateix concepte i la mateixa pel·lícula.

L'exclusivitat de la versió catalana s'entendrà per a un mínim de dotze mesos, a comptar des de l'estrena de la pel·lícula a la ciutat de Barcelona.

Si abans s'estrena en alguna altra població de Catalunya, també s'ha de fer exclusivament en versió catalana.

3. Els sol·licitants han de presentar, a més de la documentació que preveuen les bases generals, la documentació següent.

f) Factura d'un laboratori acreditativa d'haver efectuat el tiratge mínim de quatre còpies de la versió catalana.

4. Les empreses distribuïdores adjudicatàries s'obliguen a:

a) Que tot el material publicitari que s'utilitzi a Catalunya, és a dir, clixés de premsa, cartells, fotos de cartellera, guies, etc. sigui en català, i també les frases publicitàries a premsa, falques radiofòniques, anuncis de televisió i tràilers destinats a sales de cinema.

b) Que la pel·lícula de què es tracti s'exhibeixi a un mínim de deu poblacions en tot Catalunya de noPage 186 menys de 45.000 habitants o capitals de comarca i, en qualsevol cas, a la ciutat de Barcelona.

c) Que s'efectuï un tiratge mínim de quatre còpies de la versió catalana, sense comptar la que el productor té el compromís de lliurar a la Filmoteca.

El termini per al compliment dels requisits esmentats serà de nou mesos a comptar de l'estrena de la pel·lícula a la ciutat de Barcelona.»

Resolució de 23 de març de 1998 (dogc núm. 2616, de 8 d'abril) del Departament de Cultura, per la qual es fa pública l'assignació pressupostària per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana per a l'any 1998.

Resolució de 23 de març de 1998 (dogc núm. 2616, de 8 d'abril) del Departament de Cultura, per la qual es fa pública l'assignació pressupostària per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions en suport videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana.

@Departament de Cultura

Decret 237/1998, de 8 de setembre, sobre mesures de foment de l'oferta cinematogràfica doblada i subtitulada en llengua catalana (dogc núm. 2725, del 16).

L'article 3.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat garantirà l'ús normal i oficial del català i del castellà i crearà les condicions que permetin d'arribar a la seva igualtat plena quant als drets i als deures lingüístics dels ciutadans.

Per aconseguir aquest objectiu, la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix diverses mesures de foment de l'ús de la llengua catalana en aquells àmbits o sectors en què troba més dificultats per raons de mercat o d'altres.

Un dels sectors en què la presència de la llengua catalana és més deficitària és el de la cinematografia, de manera que els darrers anys arriba escassament al dos per cent del consum sobretot a causa de la resistència del mercat internacional a doblar-hi o subtitular-hi les produccions de gran impacte, cosa que impedeix a les persones consumidores i usuàries l'accés a aquest servei en català.

Per això l'article 28.3 de la Llei de política lingüística habilita el Govern per «establir per reglamentPage 187 quotes lingüístiques de pantalla i de distribució per als productes cinematogràfics que es distribueixin i s'exhibeixin doblats o subtitulats en una llengua diferent de l'original. Les quotes establertes per a les produccions cinematogràfiques doblades o subtitulades en català no poden excedir el cinquanta per cent de l'oferta de distribuïdors i exhibidors en còmput anual i s'han de fonamentar en criteris objectius. La regulació corresponent s'ha de fer en el marc de la Llei de l'Estat 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, i segons el règim que aquesta estableix».

A l'empara de l'esmentada habilitació legal, aquest Decret estableix quotes de distribució i d'exhibició d'obres cinematogràfiques doblades al català o subtitulades en català. El règim de les quotes de pantalla i de distribució s'estableix en el marc de la Llei 17/1994, de 8 de juny, adaptats a una regulació lingüística. Les quotes establertes per l'article 28.3 de la Llei de política lingüística, que aquest Decret concreta, són estrictament lingüístiques i no de producció. Per tant, el seu compliment no impedeix ni dificulta el de les quotes de producció que, per a la protecció de la cinematografia espanyola i europea, estableix la Llei estatal.

Pel que fa a les quotes de distribució, s'estableix l'obligació a càrrec de les empreses distribuïdores de doblar al català les obres cinematogràfiques de durada superior a seixanta minuts de les quals es distribueixin més de setze còpies a Catalunya, i de les obres d'animació adreçades al públic infantil, de manera que serà necessària la distribució d'un nombre de còpies en versió doblada al català com a mínim igual al nombre de còpies doblades al castellà o a d'altres llengües. El doblatge afecta, doncs, de manera preferent, les pel·lícules de més impacte i no les d'escassa difusió, si bé es garanteix que el percentatge de còpies doblades distribuïdes a Catalunya en còmput anual serà, almenys, del vint-i-cinc per cent, el mateix que s'estableix per a les obres subtitulades.

Pel que fa a les quotes de pantalla, s'estableix una proporció de com a mínim el vint-i-cinc per cent de l'exhibició d'obres doblades al català o subtitulades en català en relació amb les obres exhibides en versió doblada o subtitulada a d'altres llengües.

Finalment, aquest Decret preveu un període transitori en el qual el nombre de còpies distribuïdes a Catalunya en versió doblada que exigeix el doblatge al català és superior al previst i les quotes de distribució de cinema subtitulat i de pantalla són inferiors, cosa que ha de facilitar la seva implantació en el mercat. Amb la mateixa finalitat es preveu una dilatada vacatio legis.

En virtut d'això, a proposta delPage 188 conseller de Cultura, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i de conformitat amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Objecte d'aquest Decret

1.1. Aquest Decret té per objecte el desplegament reglamentari de l'article 28.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, per garantir que les persones consumidores i usuàries de Catalunya puguin accedir a uns nivells significatius de presència de la llengua catalana en l'oferta cinematogràfica.

1.2. Amb aquesta finalitat, el present Decret estableix quotes lingüístiques de distribució i de pantalla per a les obres cinematogràfiques que es distribueixin i s'exhibeixin en l'àmbit territorial de Catalunya doblades o subtitulades en una llengua diferent de l'original.

1.3. Aquest Decret es dicta sense perjudici del compliment, per part de les empreses distribuïdores i exhibidores d'obres cinematogràfiques, del règim que estableix la Llei de l'Estat 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, i la normativa que la desplega, i també sense perjudici de les competències de l'Estat en matèria d'importació de pel·lícules.

Article 2

Llibertat de distribució i d'exhibició

Les empreses distribuïdores i exhibidores legalment constituïdes poden prestar lliurement els serveis de distribució i d'exhibició d'obres cinematogràfiques en versió original sense subtítols a les sales d'exhibició cinematogràfica de Catalunya.

Article 3

Quota de distribució d'obres doblades

3.1. Per distribuir una obra cinematogràfica en versió doblada en l'àmbit territorial de Catalunya, cal la distribució d'un nombre de còpies en versió doblada al català com a mínim igual al nombre de còpies doblades al castellà o a d'altres llengües, sempre que es distribueixi a Catalunya amb un nombre de còpies doblades superior a setze i, independentment del nombre de còpies distribuïdes, quan es tracti d'obres d'animació adreçades al públic infantil. Les empreses distribuïdores han de mantenir la distribució de còpies de la mateixa obra en versió doblada al català en un nombre no inferior al de còpies doblades al castellà o a d'altres llengües durant tot el temps de distribució a Catalunya.

3.2. En tot cas, les empreses distribuïdores han de distribuir en còmput anual, com a mínim, unPage 189 nombre de còpies doblades al català equivalent almenys a la quarta part del conjunt de còpies doblades que distribueixin a Catalunya.

3.3. La distribució i l'estrena de les còpies en versió catalana no pot ser posterior a la de les de cap altra versió doblada de la mateixa obra, s'ha de fer en sessions ordinàries, en horaris comercials habituals, i el preu de distribució no pot ser superior per raó de llengua. La qualitat de la versió doblada al català ha de ser equivalent a la de la versió doblada al castellà o a d'altres llengües.

3.4. D'acord amb la Llei de l'Estat 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, als efectes d'aquest Decret s'entén per versió doblada la que s'exhibeix en llengua diferent a qualsevol de les oficials al territori del país que atorga nacionalitat a la pel·lícula.

Article 4

Quota de distribució d'obres subtitulades

4.1. Per distribuir obres cinematogràfiques en versió original subtitulada en l'àmbit territorial de Catalunya, les empreses distribuïdores han de distribuir en còmput anual u'n nombre de còpies subtitulades en català equivalent almenys a la quarta part del conjunt de còpies subtitulades que distribueixin a Catalunya, A aquest efecte, poden optar per la subtitulació d'unes obres només en català i d'altres només en castellà o d'altres llengües, o per la subtitulació de còpies diferents de la mateixa obra en català i d'altres llengües. La qualitat de les versions subtitulades en català ha de ser equivalent a la de les versions subtitulades en castellà o en altres llengües.

4.2. S'entén per versió subtitulada la que s'exhibeix en la llengua de. la versió original, amb una traducció resumida dels diàlegs escrita en bandes situades en un dels marges de la imatge.

Article 5

Quota de pantalla de cinema doblat al català

5.1. Les sales d'exhibició cinematogràfica han de programar, dins de cada any natural, obres doblades al català de tal manera que, en acabar cada any natural, s'arribi a la proporció d'un dia com a mínim de pel·lícula doblada al català per cada tres dies de pel·lícula doblada al castellà o a d'altres llengües. L'exhibició de les obres en versió catalana s'ha de programar en sessions ordinàries, en horaris comercials habituals, i el seu preu no pot ser superior al d'altres versions exhibides a la mateixa sala.

5.2. Als efectes que preveu l'apartat 1, les obres cinematogràfï-Page 190ques comunitàries en versió original catalana s'equiparen a les obres doblades al català. Les obres cinematogràfiques comunitàries en versió original catalana o doblades al català computen doble per complir la proporció que s'estableix a l'apartat 1, de manera que cada dia d'exhibició d'aquestes obres equival a dos dies d'exhibició d'obra no comunitària doblada al català.

Article 6

Quota de pantalla de cinema subtitulat en català

Les sales d'exhibició cinematogràfica han de programar, dins de cada any natural, obres subtitulades en català de tal manera que, en acabar cada any natural, s'arribi a la proporció d'un dia com a mínim de pel·lícula subtitulada en català per cada tres dies de pel·lícula subtitulada en castellà o en altres llengües. L'exhibició de les obres subtitulades en català s'ha de programar en sessions ordinàries i en horaris comercials habituals, i el seu preu no pot ser superior al d'altres versions subtitulades exhibides a la mateixa sala.

Article 7

Complexos cinematogràfics

7.1. En els complexos cinematogràfics formats per dues o més sales d'exhibició, el compliment de les proporcions establertes als articles 5 i 6 es pot fer individualment per cada una de les sales o pel conjunt del complex. En aquest darrer cas, el nombre de dies d'exhibició d'obres parlades o subtitulades en català ha de ser equivalent al que li correspondria per la suma de les sales i s'ha de complir de manera equilibrada a la capacitat de totes les sales. 7.2. S'entén per complex cinematogràfic o sala múltiple el local que tingui dues o més pantalles d'exhibició i compleixi simultàniament els requisits d'inscripció com a sala múltiple en el Registre d'Empreses Cinematogràfiques, d'explotació per una mateixa persona física o jurídica, d'identificació per un mateix rètol o nom comercial i de situació en un sol edifici o en més d'un tan immediats que el públic les percebi com una unitat.

Article 8

Xarxes cinematogràfiques

8.1. El que disposa l'article 7.1 és d'aplicació a les xarxes cinematogràfiques compostes per dues o més sales d'exhibició, encara que estiguin situades en locals i fins i tot en poblacions diferents. Quan s'opta pel compliment pel conjunt de les sales, cal que a cada sala, en acabar l'any natural, s'arribi a la proporció d'un dia com a mínim de pel·lícula doblada o subtitulada en català per cada set diesPage 191 de pel·lícula doblada o subtitulada en castellà o en d'altres llengües.

8.2. S'entén per xarxa cinematogràfica el conjunt de sales d'exhibició que tenen unificada la gestió de programació i contractació davant les empreses que presten el servei de distribució.

Article 9 Programes dobles

Els programes dobles en què es projecten dues obres parlades o subtitulades en català es computen com un dia per tal de cobrir la quota de pantalla. Els programes dobles en què es projecta una sola pel·lícula parlada o subtitulada en català computen com a mig dia només si es tracta de locals que es dediquen a l'exhibició de programes dobles per períodes continuats de sis mesos.

Article 10

Títol i publicitat d'obres doblades i subtitulades

10.1. Quan les empreses distribuïdores distribueixin obres cinematogràfiques doblades al català, el seu títol també ha de ser traduït al català, llevat que es comercialitzin només amb el títol de la versió original.

10.2. En tota publicitat de la pel·lícula que es faci en l'àmbit territorial de Catalunya en tanques publicitàries o cartells situats a la via pública, als mitjans de transport públic, a les cartelleres o a les sales d'exhibició, s'ha d'utilitzar almenys el títol en català.

10.3. La publicitat d'una pel·lícula del títol de la qual no es desprengui la llengua a què ha estat doblada ha d'incloure l'expressió «doblada al català» o «doblada al castellà», segons que hi escaigui. Aquesta expressió pot figurar abreujada en les cartelleres dels mitjans de comunicació.

10.4. La publicitat d'una pel·lícula subtitulada ha d'incloure l'expressió «versió original subtitulada en català» o «versió original subtitulada en castellà», segons que hi escaigui. Aquesta expressió pot figurar abreujada en les cartelleres dels mitjans de comunicació.

Article 11 Supòsits d'exclusió

Aquest Decret no és d'aplicació a les pel·lícules que tenen una durada inferior a seixanta minuts, a les sales X ni a les pel·lícules qualificades com a X.

Article 12

Notificacions al Departament de Cultura

12.1. Les empreses distribuïdores han de presentar dins dels trenta primers dies de cada trimestre una declaració al DepartamentPage 192 de Cultura en la qual han de relacionar les obres cinematogràfiques que han distribuït doblades durant el trimestre anterior. La relació ha d'especificar la llengua de la versió original, la llengua de la versió doblada en què han estat distribuïdes a Catalunya, el nombre de còpies distribuïdes i, si s'escau, el nombre de còpies de cada versió doblada, així com les sales d'exhibició cinematogràfica en què han estat exhibides.

12.2. Les mateixes empreses han de presentar dins dels trenta primers dies de cada trimestre una declaració al Departament de Cultura en la qual han de relacionar les obres cinematogràfiques que han distribuït subtitulades durant el trimestre anterior. La relació ha d'especificar la llengua de la versió original, la llengua del subtitulat en què han estat distribuïdes a Catalunya, el nombre de còpies distribuïdes i, si s'escau, el nombre de còpies de cada versió subtitulada, així com les sales d'exhibició cinematogràfica en què han estat exhibides.

12.3. Les empreses distribuïdores han de conservar almenys durant dos anys la informació documental que permeti comprovar la veracitat de les declaracions a què fa referència aquest article i facilitar-la a l'Administració competent quan hi siguin requerides.

12.4. Les empreses titulars de sales d'exhibició cinematogràfica han de presentar al Departament de Cultura la declaració setmanal regulada al Decret 350/1986, de 18 de desembre, o norma que el substitueixi.

Article 13

Ajuts públics

13.1. El Departament de Cultura pot establir, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, ajuts a les companyies titulars de sales d'exhibició cinematogràfica per tal de promocionar i fomentar l'exhibició de pel·lícules en llengua catalana. Aquests ajuts poden beneficiar de manera especial les pel·lícules produïdes en versió original catalana, s'han de fonamentar en criteris objectius i es poden limitar per màxims anuals.

13.2. Igualment, el Departament de Cultura pot establir, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, ajuts a les companyies distribuïdores d'obres cinematogràfiques, per tal de promocionar i fomentar el doblatge de pel·lícules al català, especialment de les considerades d'interès cultural.

Article 14

Infraccions

14.1. Les infraccions al que es preceptua sobre quotes lingüístiques de distribució i de pantalla es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Page 193

14.2. Son infraccions molt greus:

1. L'íncompliment de la quota de pantalla en un percentatge superior al vint per cent referit al nombre de dies d'exhibició de pel·lícules que cal exhibir doblades al català o subtitulades en català segons els articles 5 i 6.

2. La falsedat per part d'una empresa distribuïdora en les dades que acreditin l'exhibició i distribució de pel·lícules doblades al català o subtitulades en català i l'incompliment del que estableixen els articles 3 i 4.

   14.3. Són infraccions greus:

1. L'incompliment de la quota de pantalla en un percentatge superior al deu per cent i igual o inferior al vint per cent, referit al nombre de dies d'exhibició de pel·lícules que cal exhibir doblades al català o subtitulades en català segons els articles 5 i 6.

2. La reiteració de la comissió de quatre faltes lleus.

   14.4. Són infraccions lleus:

1. L'incompliment de la quota de pantalla en un percentatge igual o inferior al deu per cent referit al nombre de dies d'exhibició de pel·lícules que cal exhibir doblades al català o subtitulades en català, segons els articles 5 i 6.

2. Qualsevol altre incompliment d'allò que preveu aquest Decret.

   14.5. D'acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, les infraccions esmentades als apartats anteriors són sancionades d'acord amb el que disposa l'article 10.1 de la Llei de l'Estat 17/1994, de 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia.

   Article 15

   Procediment sancionador

   15.1. La imposició de les sancions esmentades a l'article 14 es regeix pel procediment sancionador regulat pel Decret 278/1993, de 9 de novembre.

   15.2. Els òrgans competents per imposar les sancions a què es refereix aquest Decret són:

1. El Govern de la Generalitat per a les infraccions molt greus.

2. El conseller de Cultura per a les infraccions lleus i greus.

   Disposició addicional

   El Departament de Cultura i els sectors implicats en l'exhibició, la distribució, el doblatge i la producció cinematogràfica han d'analitzar cada any l'aplicació i el seguiment de les quotes de distribució i de pantalla concretades en aquest Decret i el seu impacte en el públic.

   Disposició transitòria

   1. Fins al dia 31 de desembrePage 194 del 2001 la quota de distribució que concreta l'apartat 1 de l'article 3 s'ha d'aplicar als productes que es distribueixin a Catalunya amb un nombre de còpies doblades superior a les divuit sens perjudici del que disposa l'apartat 2 de l'esmentat article. La quota de distribució que concreta l'apartat 1 de l'article 4 s'ha d'establir en còmput anual en la cinquena part del conjunt de còpies subtitulades que distribueixin a Catalunya.

   2. Fins al dia 31 de desembre del 2001 les quotes de pantalla que concreten els articles 5 i 6 han de ser d'un dia com a mínim de pel·lícula doblada o subtitulada en català per quatre dies de pel·lícula doblada o subtitulada en altres llengües.

   3. Fins al 31 de desembre del 2002 s'exclouen del còmput de la base de les quotes de pantalla que concreten els articles 5 i 6 les pel·lícules estrenades amb una anterioritat superior a tres anys comptats des de la data de l'exhibició. Nogensmenys, si són parlades o subtitulades en català compten per al còmput de la quota.

   Disposició final

   Aquest Decret entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva publicació al dogc.

   Barcelona, 8 de setembre de 1998

   Jordi Pujol

   President de la Generalitat de Catalunya

   Joan M. Pujals i Vallvè

   Conseller de Cultura

   Pel que fa a aquest àmbit cal esmentar també les convocatòries de concurs públic per als ajuts, les subvencions i els premis següents:

   Resolució de 23 de desembre de 1997 (dogc núm. 2550, de 5 de gener de 1998), per la qual es fan públiques les bases per a la concessió de subvencions per a activitats literàries i de promoció del llibre i la lectura:

   Annex 1

   Ajuts a propostes de creació literària i de guions audiovisuals en llengua catalana per a l'any 1998.

   »1. La convocatòria té per objecte subvencionar propostes de creació d'obres literàries en llengua catalana en tots els gèneres i modalitats i de guions audiovisuals. Resten excloses les propostes de creació de textos teatrals, atès que ja són objecte d'altres subvencions de la Generalitat.

   »La quantitat destinada a cada ajut serà establerta segons l'interès i la valoració de la proposta, que esPage 195 durà a terme d'acord amb els criteris preferents que s'esmenten en el punt 3 d'aquest annex.

   »2. Els escriptors i guionistes que vulguin optar als ajuts hauran de presentar, a més de la documentació que exigeix l'Ordre de 25 de maig de 1994, una proposta de treball amb la documentació següent:

   »d) Compromís de fer constar en la difusió de la seva obra el text següent: 'L'elaboració d'aquesta obra ha comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació d'obres literàries l'any 1998' o 'L'elaboració d'aquest guió ha comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació de guions audiovisuals l'any 1998', segons el cas.

   »Annex 2

   »Ajuts a traductors per a propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües per a l'any 1998.

   »1. La convocatòria té per objecte subvencionar propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües, els autors de les quals hagin mort fa més de 70 anys.

   »2. Els traductors que vulguin optar als ajuts hauran de presentar, a més de la documentació exigida per l'Ordre de 25 de maig de 1994, una proposta de treball amb la documentació següent:

   »f) Compromís de fer constar, en cas de fer-se públic el treball subvencionat, la menció següent: 'La traducció d'aquesta obra ha comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes'.

   »3. Són criteris preferents per a l'adjudicació dels ajuts:

   »a) L'interès de la incorporació al català de l'autor i/o l'obra literària que es proposa traduir i l'enriquiment que pugui reportar a les lletres catalanes.

   »Annex 3

   »Ajuts a la investigació sobre moviments, obres i autors i crítica literària de literatura catalana, preferentment contemporània, per a l'any 1998.

   »1. L'objecte d'aquesta convocatòria és subvencionar propostes d'investigació sobre moviments, obres i autors i crítica literària de literatura catalana, preferentment contemporània, en llengua catalana.

   »2. Poden optar als ajuts totes aquelles persones que estiguin interessades a realitzar un treball d'investigació dels que preveu la base 1. Els interessats hauran d'adjuntar a la sol·licitud, a més de la documentació exigida a l'Ordre de 25 de maig de 1994, la documentació següent:

   »f) Compromís de fer constar en la difusió i publicació dels treballs el text següent: 'L'elaboració d'aquest treball ha comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació d'obres literàries l'any 1998'.

   Page 196

   »Annex 4

   Subvencions per a la realització d'activitats de promoció i difusió de la literatura en català i d'activitats relacionades amb el llibre i el foment de la lectura durant 1998.

   1. Poden sol·licitar aquestes subvencions les entitats privades sense finalitat de lucre que tinguin prevista la realització d'activitats de promoció i difusió de la literatura en català i d'activitats relacionades amb el llibre i el foment de la lectura durant l'any 1998.

   Annex 5

   Subvencions per a l'edició o promoció de traduccions a altres llengües d'obres literàries originals en llengua catalana.

   1. Poden optar a aquestes subvencions les empreses editorials estrangeres que tinguin programada la publicació de traduccions d'obres literàries originals en llengua catalana a la llengua del seu àmbit durant l'any 1998.

   2. A la sol·licitud s'haurà d'adjuntar, a més de la documentació exigida per l'Ordre de 25 de maig de 1994, la documentació següent:

   p) Compromís que es farà constar a la pàgina de títol del llibre subvencionat l'especificació 'Traduït del català per (nom del traductor)'.

   Annex 6

   Ajuts per a la realització d'activitats de promoció de la literatura catalana traduïda al castellà.

   1. Poden optar a aquestes subvencions les empreses editorials que tinguin prevista la realització d'activitats de promoció de la literatura catalana traduïda al castellà a l'Estat espanyol fora de Catalunya durant l'any 1998.

   Annex 7

   Ajuts a traduccions i a propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües.

   1. L'objecte de la convocatòria és subvencionar traduccions publicades o propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües. [...].

   3. Són criteris preferents per a l'adjudicació d'ajuts:

   a) L'interès de la incorporació al català de l'autor i l'obra literària traduïda o que es proposa traduir i l'enriquiment que pugui reportar a les lletres catalanes.

   5. Els beneficiaris de les subvencions estan obligats a fer constar en les edicions de l'obra la menció següent: 'La traducció d'aquesta obra ha comptat amb l'ajut de la Institució de les Lletres Catalanes'.

   Annex 8

   Ajuts a traduccions de fragments d'obres literàries en català per facilitar la seva promoció i difusió.

   1. Poden optar a aquestesPage 197 subvencions les empreses editorials i agències literàries amb domicili social a Catalunya titulars de drets d'obres de creació literària en català que, amb l'objectiu de facilitar la seva difusió en el mercat literari internacional, necessitin disposar d'una part del text i d'un dossier promocional traduïts a l'anglès o al castellà.»

   Resolució de 14 de gener de 1998 (dogc núm. 2584, de 23 de febrer), per la qual es fa pública la convocatòria per a la concessió dels Premis de la Institució de les Lletres Catalanes per a l'any 1998. «Annex. Bases. 2. Poden optar als premis les obres originals en llengua catalana.»

   Resolució de 12 de febrer de 1998 (dogc núm. 2590, de 3 de març), d'aprovació de les bases per a la concessió dels Premis del Llibre corresponents a l'any 1998: «Annex. 3. Condicions. 3.1. Totes les obres s'hauran d'haver editat en llengua catalana i produït a Catalunya.»

   Ordre de 26 de febrer de 1998 (dogc núm. 2595, de 10 de març), de convocatòria de concurs públic per a la concessió d'ajuts a la premsa escrita en català corresponents a 1998. Deroga l'Ordre anàloga de 16 d'octubre de 1995 (rld núm. 25, p. 222 i 223).

   «Annex 1

   Disposicions generals

   10. Poden optar als ajuts regulats en els annexos 2 i 3 d'aquesta Ordre les empreses i entitats sense afany de lucre que editen publicacions periòdiques en català amb una difusió significativa a Catalunya.

   »Annex 2

   »Ajuts a l'edició i comercialització de publicacions periòdiques en català

   »1. Els ajuts regulats en aquest annex tenen la finalitat de contribuir a la continuïtat de les publicacions periòdiques en català i de pal·liar els costos d'edició i comercialització. Això no obstant, per al càlcul de l'import de l'ajut, es prendrà en consideració l'activitat realitzada durant l'any 1997.

   »2. Poden optar a aquests ajuts les persones físiques i jurídiques que reuneixin les condicions descrites a les disposicions generals d'aquesta Ordre i que acreditin el compliment de les condicions específiques següents per a les publicacions:

   »a) Que estiguin escrites íntegrament en català, amb independència que incloguin la traducció a altres llengües. Excepcionalment, podran rebre ajut les publicacions escrites parcialment en català mentre les característiques sociolingüístiques del seu àmbit geogràfic de difusió dificultin l'edició íntegramentPage 198 en aquesta llengua, i sempre que almenys la redacció del 50% del seu contingut sigui en català, com a mitjana dels números editats l'any anterior al de la sol·licitud.

   »4. L'import dels ajuts es calcula d'acord amb els criteris següents i amb l'aplicació de les bases 5 a 12, sempre referits a l'any 1997:

   »a) Diaris d'abast nacional: »En el cas de diaris que compten amb edició en català i en castellà, l'ajut per número serà de 20.000 ptes. i només es comptabilitzaran els números i exemplars de l'edició en català.

   »b) Diaris d'abast local:

   »En el cas de diaris que compten amb edició en català i en castellà, l'ajut per número serà de 10.000 ptes. i només es comptabilitzaran els números i exemplars de l'edició en català.

   »5. Per a les publicacions escrites parcialment en català, l'import que preveu la base 4 es modificarà d'acord amb la presència de textos no publicitaris en aquesta llengua respecte al total i la situació lingüística de la seva àrea de distribució.

   »Annex 3

   »Ajuts a projectes que contribueixen a l'extensió i consolidació de la premsa en català.

   »1. Poden acollir-se a aquests ajuts les empreses periodístiques editores de publicacions en català per als projectes que s'inscriguin en un dels supòsits següents:

   »a) Edició de noves publicacions en català.

   »b) Accions per a la consolidació de publicacions en català en el mercat,

   »2. Els ajuts es concediran en funció de les disponibilitats pressupostàries i tenint en compte els criteris següents:

   »a) La importància de l'aportació del projecte al conjunt de la premsa en català.

   »b) La viabilitat del projecte.

   »c) L'interès social i lingüístic del projecte.

   »Annex 4

   »2. Poden rebre ajut prenent com a base aquest annex les activitats que s'inscriuen en algun dels supòsits següents:

   »b) Activitats de promoció de les publicacions en català.

   »c) Realització de debats, seminaris, publicacions i altres actuacions que tendeixin al foment de la difusió i coneixement de la premsa i el periodisme, i de manera especial de la premsa en català.»

   Resolució de 10 de març de 1998 (dogc núm. 2605, de 24 de març), de convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions a em-Page 199preses privades per a iniciatives adreçades a augmentar l'ús de la llengua catalana en aplicacions informàtiques de caràcter cultural i lúdic:

   Annex

   Bases

   »3. L'objecte de la subvenció es concreta en el suport a l'elaboració de productes originals en català, a l'adaptació de productes ja existents als quals s'afegeixin elements específics per al públic català o a la simple traducció de productes ja existents. En tots tres casos es valorarà especialment l'adequació dels continguts a la realitat cultural catalana i que el format sigui en Cd-Rom.

   »4. La memòria explicativa a què fa referència l'article 3.1.d de l'Ordre de 25 de maig de 1994 haurà de contenir un pla diferenciat de comercialització del producte en català per al qual es demani subvenció.

   »9. Els adjudicataris de les subvencions vetllaran de manera especial per la qualitat lingüística en tots els projectes subvencionats i hauran de comptar amb el vistiplau i la supervisió tècnica de la Direcció General de Política Lingüística. En tots els productes subvencionats es farà constar el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.»

   Resolució de 10 de març de 1998 (dogc núm. 2616, de 8 d'abril), de convocatòria de concurs públic per atorgar ajuts per a la realització d'activitats relacionades amb l'estudi i la divulgació de les activitats físiques i/o esportives i especials:

   Annex

   Bases

   »7. Documentació

   »A la sol·licitud s'especificarà el concepte per al qual se sol·licita l'ajut, s'hi adjuntarà la documentació que exigeix la normativa esmentada a la base 1 i, a més, la següent:

   »Indicació del nom de les altres institucions que financin l'activitat, les que hi col·laborin, la data i el lloc de la realització i les llengües oficials que s'empraran, entre les quals ha de figurar la catalana.»

   Resolució de 10 de març de 1998 (dogc núm. 2622, de 20 d'abril), de convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions a organismes de l'àmbit socioeconòmic, universitats i entitats privades sense finalitat de lucre, destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística de la llengua catalana:

   Page 200

   Annex

   Bases

   »3. L'objecte de la subvenció es concreta en la realització d'activitats destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística en català, en concret:

   «Manteniment dels centres d'autoaprenentatge de les universitats.

   «Organització de cursos de català per a adults adreçats al personal de l'àmbit professional de les organitzacions sindicals, empresarials i dels col·legis professionals.

   Organització per part de les entitats privades sense finalitat de lucre de cursos de català per a adults adreçats al públic en general.

   10. Si hi ha alguna variació entre el nombre de cursos de català sol·licitats i els iniciats, per excés o per defecte, s'haurà de comunicar per escrit al Servei de Normalització Lingüística tan aviat com sigui possible, per tal de facilitar-ne el reajustament pertinent. Es procedirà de la mateixa manera en el cas que es produeixi qualsevol variació al règim de funcionament previst dels centres d'autoaprenentatge.»

   Resolució d'11 de març de 1998 (dogc núm. 2616, de 8 d'abril), de convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions a iniciatives adreçades a augmentar el coneixement i l'ús social de la llengua catalana:

   Annex

   Bases

   »2. Poden optar a les subvencions regulades en aquestes bases les següents entitats que vulguin col·laborar en el procés de normalització lingüística:

   »a) Els col·legis professionals.

   »b) Les federacions esportives.

   »c) Les organitzacions sindicals.

   »d) Les organitzacions empresarials.

   »e) Les entitats privades sense finalitat de lucre.

   »3.1. L'objecte de la subvenció es concreta en el suport a les organitzacions i entitats anteriorment esmentades per a la creació o manteniment d'un servei lingüístic i, també, a les organitzacions que desenvolupin un pla integral de normalització lingüística. Seran prioritàries les iniciatives i projectes duts a terme per les entitats que hagin signat un conveni de col·laboració amb el Departament de Cultura o que tinguin una representació social rellevant.

   »3.2. En quedaran excloses les sol·licituds que tinguin per objecte accions aïllades o puntuals.

   »8. Els adjudicataris de les subvencions vetllaran d'una manera especial per la qualitat lingüística enPage 201 totes les publicacions del projecte i a més hi faran constar el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.»

   Resolució d'11 de març de 1998 (dogc núm. 2616, de 8 d'abril), de convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions a entitats privades sense finalitat de lucre per a iniciatives adreçades a augmentar el coneixement i l'ús social de la llengua catalana:

   Annex

   Bases

   »2. Poden optar a les subvencions regulades en aquestes bases les entitats privades sense finalitat de lucre que vulguin col·laborar en el procés de normalització lingüística:

   »3. L'objecte de la subvenció es concreta en les iniciatives que incloguin actuacions específiques d'especial interès per a l'ús social del català. Quedaran especialment excloses d'aquesta convocatòria aquelles sol·licituds que tinguin per objecte l'edició de llibres, revistes o butlletins.

   »a) Seran prioritaris els projectes que se centrin en la difusió i promoció de la llengua catalana en els sectors socioeconòmic, científic i jurídic.

   »b) Es valorarà l'abast territorial i la representació social de les entitats.

   »4. L'import de les subvencions en cap cas serà superior al 50% del cost dels projectes de normalització lingüística.

   »8. Els adjudicataris de les subvencions vetllaran d'una manera especial per la qualitat lingüística en totes les publicacions del projecte i a més hi faran constar el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.»

En aquest àmbit cal esmentar les disposicions següents:

Decret 312/1997, de 9 de desembre (dogc núm. 2588, de 27 de febrer de 1998) del Departament d'Ensenyament, pel qual s'estableix l'ordenació curricular del primer nivell dels ensenyaments d'idiomes:

Article 2

La finalitat de l'ensenyament d'idiomes és la capacitació de l'alumnat en l'ús efectiu de l'idioma com a vehicle de comunicació general. L'assoliment d'aquesta finalitat comporta:

d) Desenvolupar actituds po-Page 202sitives envers la diversitat lingüística i el pluralisme cultural del món actual.

Article 8

En l'ensenyament d'idiomes la llengua vehicular i d'aprenentatge serà la llengua objecte d'estudi i s'utilitzarà normalment el català com a llengua de referència.

Annex

1. Objectius i continguts per al primer nivell dels ensenyaments d'idiomes.»

En aquest annex s'inclouen els currículums corresponents als idiomes següents: alemany, anglès, àrab, castellà, català, èuscar, francès, grec, japonès, italià, portuguès, rus i xinès.

Ordre de 9 de gener de 1998 (dogc núm. 2561, de 21 de gener) del Departament d'Ensenyament. Modifica l'Ordre de 12 de maig de 1997, de convocatòria per a la concessió d'ajuts corresponents a les accions descentralitzades Comenius 1, Comenius 3.2, Lingua B, Lingua C, Lingua E i Arion del Programa Sòcrates de la Unió Europea a Catalunya per al període 1997-1999. S'hi incorporen l'hongarès, el romanès i el txec.

Resolució de 26 de març de 1998 (dogc núm. 2622, de 20 d'abril) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de concurs públic per a l'atorgament de subvencions a entitats que duen a terme activitats a favor de persones disminuïdes en edat escolar: «Annex. Bases. 5. Per a la concessió de les subvencions es valoraran els aspectes següents: La utilització del català en les activitats pròpies de l'entitat.»

Resolució de 21 d'abril de 1998 (dogc núm. 2636, d'11 de maig) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de concurs públic per atorgar subvencions per al finançament d'activitats de federacions i confederacions d'associacions de pares d'alumnes de centres docents no universitaris: «Annex. Bases. 5. Per a la concessió de les subvencions es valoraran els aspectes següents: La utilització del català en les activitats pròpies de l'entitat.»

Resolució de 21 d'abril de 1998 (dogc núm. 2640, de 15 maig) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de concurs públic per a l'atorgament d'ajuts destinats al finançament d'activitats d'associacions, federacions i confederacions d'associacions d'alumnes de centres docents no universitaris de Catalunya: «Annex. Bases. 5. Per a la concessió de les subvencions es valoraran els aspectes següents: La utilització del català en les activitats pròpies de l'entitat.»

Resolució de 24 d'abril de 1998 (dogc núm. 2636, d'11 de maig) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de concurs públic per a laPage 203 concessió de subvencions destinades a la realització de les escoles d'estiu per a l'any 1998: «Annex 2. Objectius generals. Afavorir la catalanització en la llengua i els continguts educatius de l'ensenyament.»

Decret 41/1998, de 3 de març (dogc núm. 2594, de 9 de març), pel qual s'estableixen normes per a l'adequació de les denominacions de qualitat a la normativa comunitària:

Article 2

Denominació d'origen protegida

»D'acord amb l'article 2 del Reglament cee 2081/92, s'entén per denominació d'origen protegida el nom d'una regió, d'un lloc determinat o, en casos excepcionals, d'un país, que s'utilitza per designar un producte agrícola o alimentari que en procedeix i que les seves característiques són degudes fonamentalment i exclusiva al medi geogràfic, tenint en compte els factors naturals i humans, i que la seva producció, transformació i elaboració es realitza a la zona geogràfica delimitada.

»Es consideraran també denominacions d'origen algunes denominacions tradicionals, geogràfiques o no, que designin un producte agrícola o alimentés originari d'una regió o d'un lloc determinat i que compleixin amb les característiques esmentades en el paràgraf anterior.

Article 3

lndicació geogràfica protegida »D'acord amb l'article 2 de l'esmentat Reglament comunitari, s'entén per indicació geogràfica protegida el nom d'una regió, d'un lloc o excepcionalment d'un país que s'utilitza per designar un producte agrícola o alimentós que en procedeix, que presenta una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui atribuir-se a l'origen geogràfic i que la seva producció i/o transformació i/o elaboració es realitza a la zona geogràfica delimitada.

»Article 5

»Sol·licituds

»5.1. Podran sol·licitar una denominació d'origen protegida i una indicació geogràfica protegida les agrupacions de productors o transformadors o, en casos excepcionals, les persones físiques o jurídiques d'acord amb el que estableix el Reglament cee 2037/93.

»5.2. La sol·licitud es presentarà a la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries i s'adjuntarà la documentació que justifiqui la creació de la deno-Page 204minació d'origen protegida o la indicació geogràfica protegida.

»Article 6

»Registre

»6.1. Es crea el Registre de denominacions d'origen protegides i d'indicacions geogràfiques protegides, que dependrà del Servei de Qualitat Agroalimentària de la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries.

»6.2. Els reglaments específics de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides seran aprovats pel conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment es trametran al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació per a la seva ratificació a nivell estatal i per al seu reconeixement comunitari posterior.»

Des del punt de vista lingüístic segurament hauria estat preferible evitar la dualitat producte alimentari/alimentós i referir-se sempre a producte alimentari, ja que tant els repertoris lexicogràfics més solvents com l'ús popular semblen preferir l'ús d'alimentós per a aquella classe de productes alimentaris que són més nutritius.

Decret 42/1998, de 3 de març (dogc núm. 2594, de 9 de març), de modificació del Decret 362/1986, de 18 de desembre, sobre productes alimentaris de qualitat:

Article 1

Se suprimeix la menció 'produït a Catalunya', que figura a l'article 3 del Decret 362/1986, de 18 de desembre, sobre productes alimentaris de qualitat (dogc núm 791, de 16 de gener de 1987).

Article 2

Queda suprimida la menció 'de Catalunya' del preàmbul i de tot l'articulat de les ordres del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca dictades en desplegament i execució del Decret 362/1986, de 18 de desembre, sobre productes alimentaris de qualitat, les quals es detallen a l'annex d'aquesta disposició.»

Ordre de 12 de maig de 1998 (dogc núm. 2650, de 29 de maig) del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de reglamentació de la denominació geogràfica Ratafia Catalana: «Article 9.2. L'etiqueta dels productes acollits a aquest Reglament, a més de complir la normativa general d'etiquetat, haurà d'incloure, obligatòriament, la denominació Ratafia Catalana en lletres d'una alçada mínima de 5 mil·límetres.»

Ordre d'11 de juny de 1998 (dogc núm, 2670, de 30 de juny) del De-Page 205partament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual es crea la Indicació Geogràfica Protegida Mandarines i Clementines de les Terres de l'Ebre i se n'aprova el Reglament: «Article 2.1 La protecció atorgada s'estén al nom en català Mandarines i Clementines de les Terres de l'Ebre així com al nom en castellà Mandarinas y Clementinas de las Tierras del Ebro.» Com en altres disposicions anteriors del mateix tipus, aquesta Ordre segueix el criteri, ben discutible, d'estendre la denominació protegida també a la versió castellana, amb l'agreujant, en aquest cas, que fins i tot s'arriba a traduir el topònim.

Pel que fa a convenis col·lectius, s'han publicat les resolucions següents amb alguna clàusula lingüística:

Resolució de 16 de febrer de 1998 (dogc núm. 2591, de 4 de març) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de la Fira Internacional de Barcelona per als anys 1997 i 1998:

Article 22

Plus d'idiomes

»1. L'empleat que exerceix un lloc de treball en què el coneixement d'idiomes ha estat declarat d'interès per fib i en el qual calgui tenir un domini oral i escrit d'algun dels idiomes estrangers francès, anglès, alemany o italià, o bé tenir un coneixement suficient de qualsevol altre idioma estranger no tan usual, percep un plus d'idiomes, la quantitat del qual s'indica a l'apartat 3 de l'annex 1.

»2. Aquest plus es percep per cada idioma que l'empleat conegui, si ho demostra, i la seva assignació implica el seu compromís d'atendre les necessitats de fib amb relació a aquest idioma, tant pel que fa a la lectura, redacció o traducció de documents escrits com atenció o interpretació oral dels estrangers relacionats amb fib.

»3. El plus d'idiomes no es compta en el càlcul dels conceptes retributius, sense cap excepció, però es percep durant el període de vacances.

»4. És facultat exclusiva de la direcció de fib determinar els llocs de treball en els quals es considera d'interès conèixer idiomes estrangers. Perquè els seus titulars acreditin el dret al plus han de justificar el domini o la suficiència a què es refereix l'apartat 1, i només comencen a meritar-lo quan hi hagi una comunicació escrita en què se'ls assigni aquest complement.

»Així mateix, la direcció es reserva la facultat de deixar sense efecte l'assignació quan consideri que no cal en un lloc el coneixement d'idio-Page 219mes o quan hagi aplicat solucions alternatives que no facin necessària l'aportació de l'empleat.

»Article 23

»Plus de català

»EIs empleats de fib amb ple domini ortogràfic i sintàctic de l'idioma català perceben un plus segons les condicions establertes als apartats 2, 3 i 4 de l'article anterior.

»L'import d'aquest plus correspon a les quantitats establertes a l'apartat 4 de l'annex 1.

»Annex 1

»Taula salarial 1997

»Apartat 3

»Plus d'idiomes

»Plus d'idiomes: 5.289 pessetes (12 pagues)

»Apartat 4

»Plus de català

»Plus de català: 4.866 pessetes (12 pagues)»

Resolució de 26 de febrer de 1998 (dogc núm. 2599, de 16 de març) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de la Unió Barcelonina d'Activitats Culturals, Recreatives i Esportives (ubae), per als anys 1998 i 1999:

Article 33

Normalització lingüística

»ubae redactarà tots els acords o avisos en llengua catalana. No obstant, i si fos convenient per a la correcta comprensió dels treballadors, es redactaran també en llengua castellana.»

Resolució de 2 de març de 1998 (dogc núm. 2600, de 17 de març) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas, sa (Arenys de Mar) per al període 1.5.1996-30.4.1998 (codi Conveni núm. 0809711):

Disposició final 3

3. Clàusula de normalització lingüística

»A l'empresa, els anuncis o avisos s'han de redactar en català.

»Tot i això, per tal que tots els treballadors adscrits els entenguin correctament, també s'han de redactar en castellà.

»Empresa i treballadors tenen dret a fer ús oral i escrit del català en qualsevol activitat que exerceixin dins de l'empresa sense cap limitació ni restricció.»

Resolució de 20 d'abril de 1998 (dogc núm. 2647, de 26 de maig) del Departament de Treball, per la qual s'ordena la inscripció, el dipòsit i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del sector de les indústries si-Page 220derometal·lúrgiques de la província de Girona per als anys 1998, 1999 i 2000:

Capítol 13

Article 50

»Bilingüisme

»Tots els anuncis o avisos de les empreses han de redactar-se en català i castellà.»

Resolució de 15 de maig de 1997 (dogc núm. 2646, de 25 de maig de 1998) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del sector d'elaboració i venda de pastisseria, confiteria, brioixeria i rebosteria per a l'any 1997 de la província de Tarragona:

Clàusules addicionals

Primera

»S'acorda que la redacció d'aquest Conveni sigui en llengua catalana, idioma oficial de Catalunya, i en llengua castellana, idioma oficial de tot l'Estat espanyol.»

Resolució de 19 de maig de 1998 (dogc núm. 2670, de 30 de juny) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball d'empleats de finques urbanes de la província de Barcelona per als anys 1998-2000.

Article 42

Text del Conveni

E1 text d'aquest Conveni col·lectiu es redacta en llengua catalana i en llengua castellana.»

Resolució de 20 de maig de 1998 (dogc núm. 2663, de 18 de juny) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Nutrexpa, sa (Parets del Vallès), per a l'any 1998: «Article 6.6. Si es produeix qualsevol conflicte d'interpretació del Conveni, preval la versió en castellà sobre la versió en català.»

Assenyalem en aquest apartat les disposicions següents:

Resolució de 5 de febrer de 1998 (dogc núm. 2602, de 19 de març) delPage 221 Departament de la Presidència, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 4 de febrer de 1998, d'autorització de la transferència de la titularitat per a la gestió de dues emissores amb modulació de freqüència. Preàmbul de l'Acord:

Comunicacions Pla, sa, ha presentat la documentació legalment exigible i ha assumit els compromisos següents: a) Hores d'emissió: l'horari d'emissió serà de 24 hores diàries; b) Programació: la programació de producció pròpia serà d'un 90 %; c) Llengua: l'ús del català serà d'un mínim del 75 %.

Resolució de 5 de febrer de 1998 (dogc núm. 2602, de 19 de març) del Departament de la Presidència, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 4 de febrer de 1998, d'autorització de la transferència d'una concessió per a la gestió d'una emissora amb modulació de freqüència a Igualada. Preàmbul de l'Acord:

L'apoderat de Rambla Igualada Ràdio, sa, [...]. I, finalment, ha assumit els compromisos següents: c) El percentatge d'utilització de l'idioma català, setmanalment, serà d'un 60 per cent.

Resolució de 25 de febrer de 1998 (dogc núm. 2616, de 8 d'abril) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió d'ajuts a les empreses de televisió per a la realització de llargmetratges televisius o sèries de ficció i animació:

Annex

Bases

»2. Poden optar a les subvencions les empreses titulars de l'explotació d'un canal de tv que s'emeti des de l'Estat espanyol i es rebi a Catalunya. L'objecte de les subvencions és la realització de llargmetratges televisius o sèries de ficció i animació televisives.

»Els productes elaborats amb aquestes subvencions han de ser difosos a Catalunya exclusivament en llengua catalana des de la seva primera emissió televisiva fins a un mínim d'un any a partir de l'estrena.

»6.1. Són criteris preferents per a la concessió de les subvencions:

»a) El nombre de passis en llengua catalana del producte subvencionat, el potencial d'espectadors i la promoció que el sol·licitant es comprometi a realitzar de la producció.

»10. Les produccions es finançaran al llarg de tres exercicis, amb un expedient de despesa plurianual. Els pagaments es faran efectius de la manera següent:

»c) El tercer abonament, consistent en el restant 50 % de l'import total de la subvenció, es tramitarà a partir de l'entrada en vigorPage 222 del pressupost corresponent a l'exercici següent al del segon abonament, quan el beneficiari compleixi els següents requisits:

»Lliurar a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya una còpia del màster de la versió catalana, en format Betacam sp, que no podrà ser objecte de cap utilització comercial.

»Presentar un certificat d'haver emès la producció subvencionada en la seva versió catalana o, alternativament, una carta de compromís que en fixi la data d'emissió prevista. Aquesta data no podrà ser posterior a 30 mesos comptats des de la data de la concessió de la subvenció.»

Resolució de 8 de juny de 1998 (dogc núm. 2665, de 22 de juny) del Departament de Governació. Es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Fogars de Tordera, que passa a denominar-se Fogars de la Selva.

Resolució de 14 de maig de 1998 (dogc núm. 2648, de 27 de maig) del Departament de Cultura. Convocatòria de les proves per a l'habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català. La convocatòria es fonamenta en el Decret 87/1994, de 19 d'abril (rld núm. 22, p. 203-205), de traducció i interpretació jurada d'altres llengües al català. Les llengües objecte d'examen són l'alemany, el castellà i l'italià.

Resolució de 5 de març de 1998 (dogc núm. 2600, de 17 de març) del Comissionat per a Universitats i Recerca, per la qual, en el marc del II Pla de recerca de Catalunya, la cirit convoca concurs per a la concessió dels Premis per fomentar l'esperit científic del jovent (pj):

Annex

Bases

»3. Pel que fa als criteris d'avaluació d'acord amb el II Pla de recerca de Catalunya i els mecanismes i criteris establerts pel Consell d'Avaluació Cientificotècnica (conacit), es prendrà en consideració:

»e) La qualitat lingüística i la presentació general de la memòria i del resum.»

Page 223

Resolució de 23 de març de 1998 (dogc núm. 2622, de 20 d'abril) del Comissionat per a Universitats i Recerca, per la qual es convoca concurs per a l'atorgament de les beques Batista i Roca de la Generalitat de Catalunya per a 1998, en el marc del II Pla de recerca de Catalunya 1997-2000:

Annex

6. Documentació

Caldrà adjuntar a la sol·licitud, per duplicat, la documentació que s'enumera a continuació, ordenada i identificada de la següent manera:

»h) Els sol·licitants hauran de demostrar que el seu programa de treball podrà dur-se a terme sense problemes lingüístics per part seva.

»Els candidats catalans que desitgin realitzar estudis en el Regne Unit hauran d'haver aprovat el Certificate of Proficiency in English del Cambridge Local Examinations Syndicate o bé haver aconseguit una qualificació de 7.00 en l'examen elts i ielts o de 575 en l'examen TOEFL.

»Per a estades de recerca serà necessari acreditar el coneixement suficient de la llengua pròpia del país de destinació mitjançant l'aportació dels documents adients o davant de la comissió de selecció, si s'escau. Els candidats britànics hauran de certificar per escrit que podran dur a terme el treball proposat sense problemes de tipus lingüístic.»

Resolució de 23 de març de 1998 (dogc núm. 2622, de 20 d'abril) del Comissionat per a Universitats i Recerca, per la qual, en el marc del II Pla de recerca de Catalunya, es convoca concurs per a la concessió de quatre beques per a realitzar estades postdoctorals al Quebec i a Catalunya (quebec):

Annex 1

Convocatòria de beques destinades a joves investigadors catalans per realitzar estades postdoctorals en una universitat del Quebec.

»2. Destinataris

»Poden prendre part en aquest concurs els investigadors de nacionalitat espanyola residents a Catalunya que reuneixin els següents requisits:

»d) Acreditar un bon coneixement del francès o de l'anglès.

»6. Sol·licitud

»La sol·licitud s'haurà de presentar, per quintuplicat, en francès o anglès i amb tota la documentació annexa, al director general de Recerca, Via Laietana, 33, 6a planta, 08003 Barcelona, telèfon 93 306 54 00.

»7. Documentació

»g) [...].

»Qualsevol document que no sigui redactat en francès o anglès haurà d'anar acompanyat de la corresponent traducció jurada.

Page 224

»Annex 2

»Convocatòria de beques destinades a joves investigadors quebequesos per realitzar estades postdoctorals en una universitat o centre públic de recerca de Catalunya.

»2. Destinataris

»Poden prendre part en aquest concurs els investigadors de nacionalitat canadenca residents al Quebec que reuneixin els següents requisits:

»d) Tenir coneixements suficients de català o d'espanyol.

»6. Sol·licitud

»La sol·licitud s'haurà de presentar, per triplicat, en francès, anglès, català o espanyol amb tota la documentació annexa, a la Direction de la Coopération. [...].

»7. Documentació

»La documentació que s'ha d'adjuntar per triplicat a la sol·licitud és la següent:

»Aquests documents podran ser presentats en francès, català, espanyol o anglès.»

Resolució de 29 d'abril de 1998 (dogc núm. 2646, de 25 de maig) del Comissionat per a Universitats i Recerca, de convocatòria de concurs públic per a la concessió d'ajuts a les universitats públiques i privades de Catalunya per als seus projectes de normalització lingüística:

Annex

Bases

»3. Caldrà adjuntar a les sol·licituds la memòria del projecte de normalització lingüística amb el pressupost detallat i el calendari d'execució. En qualsevol moment la Direcció General d'Universitats podrà demanar als sol·licitants que aportin la documentació complementària que es consideri necessària per acreditar les dades que figuren a l'expedient.

»5. Es donarà prioritat als projectes relatius a les accions següents:

»a) Els plans de dinamització lingüística per afavorir l'ús del català en la docència.

»b) Els plans d'actuació en centres o àmbits més deficitaris de cada universitat.

»c) L'elaboració de materials interuniversítaris de suport a la docència en català.

»d) Els plans per al seguiment de la qualitat lingüística.

»e) Classes de català oral per al professorat que vulgui impartir la docència en llengua catalana i no en tingui un domini oral suficient.»

Resolució de 13 de maig de 1998 (dogc núm. 2646, de 25 de maig) del Comissionat per a Universitats i Recerca, de convocatòria per a l'atorgament de beques predoctorals per fer estades a l'Escola d'Enginyeria de la University of Califòrnia, al seu campus d'Irvine, en el marc del II Pla de recerca de Catalunya (bbi).

Page 225

Annex

2 [...].

»Per ser admesos al programa, els candidats hauran de parlar i escriure correctament el català i el castellà, i acreditar bons coneixements d'anglès escrit i parlat, suficients no només per portar a terme la seva recerca, sinó també per a les necessitats comunicatives normals durant la seva estada als Estats Units. El candidat haurà d'estar en possessió del certificat gre i del certificat toefl, en el qual haurà de tenir una qualificació mínima de 550, tal com requereix la University of California, Irvine, per a l'acceptació d'estudiants estrangers.

»7. Documentació

»La documentació que cal adjuntar a la sol·licitud, per duplicat, és la següent:

»a) Currículum en anglès i català on es faci especial èmfasi en els treballs de recerca en els quals hagi participat el candidat. Cal que especifiquí també les seves àrees d'interès.»

Resolució de 21 de maig de 1998 (dogc núm. 2663, de 18 de juny) del Departament de Cultura, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris en català l'any 1998.

Annex

Bases

»2. Poden optar als ajuts que regulen aquestes bases les empreses editorials que estiguin interessades a dur a terme l'edició i la difusió de llibres en llengua catalana susceptibles de ser utilitzats com a llibre de text o manual universitari i llibres cientificotècnics destinats al" món universitari. No obstant això, es podran acollir també als ajuts les entitats públiques o privades sense finalitat de lucre que demostrin tenir la infraestructura material, el personal i la capacitat de comercialització suficients per dur a terme les edicions objecte de la present convocatòria.

»3. [...]

»Tots els projectes hauran de garantir el tractament adequat de la terminologia específica de cada obra, d'acord amb el Centre de Terminologia Catalana (Termcat).»

Resolució de 26 de maig de 1998 (dogc núm. 2660, de 15 de juny) del Comissionat per a Universitats i Recerca, per la qual es convoca concurs públic per a l'atorgament de places de lector de català a universitats estrangeres i es fixen les condicions que regiran els acords amb aquestes universitats:

Page 226

Annex 1

Bases

»2. Sol·licituds i documentació

»A la sol·licitud caldrà adjuntar la documentació següent:

»Currículum on es faci especial esment de l'experiència docent del català i de les activitats d'animació sociocultural.

»Acreditació del nivell de coneixement de la llengua del país de destinació.

»Escrit redactat per l'interessat, en català i en la llengua del país de destinació, sobre els motius pels quals sol·licita la plaça.

»Tots els documents presentats hauran de ser originals o fotocòpies compulsades

»3. Mèrits

»3.1. Mèrits preferents:

»Ser llicenciat en filologia catalana.

»Estar en possessió del certificat de coneixements superiors de llengua catalana (nivell D de la Junta Permanent de Català) o titulacions equivalents.

»Currículum acadèmic en matèries de llengua i literatura catalanes.

»Coneixement suficient de la llengua del país de destinació.

»3.2. Altres mèrits:

»Experiència docent de català, preferentment a adults.

»5. Selecció dels lectors

»[...]. Podrà també sotmetre'ls a un examen de coneixement de llengua i/o literatura catalanes. [...].

»7. Tasques, requisits i dotació econòmica

»7.1. Les activitats dels lectors comprenen l'ensenyament de la llengua, la literatura i aspectes de la cultura catalana, i també la participació en accions de promoció, projecció i difusió de la cultura catalana.» [...].

Altres disposicions dels departaments de la Generalitat

Assenyalem en aquest apartat, en primer lloc, el primer reglament que desplega la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Es tracta del Decret 36/1998, de 4 de febrer (dogc núm. 2580, de 17 de febrer), de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i que transcrivim tot seguit.

Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix un marc per al foment de l'ús del català en sectors fins ara orfes de regulacióPage 227 legal específica, com són el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació privats i determinades indústries culturals. També ordena al Govern de la Generalitat l'adopció d'un seguit de mesures de foment de la llengua catalana en diferents àmbits.

L'impuls i el seguiment de l'aplicació de la nova Llei exigeix del Govern i de l'Administració de la Generalitat un esforç de coordinació en l'aplicació de la política lingüística, de manera que es garanteixi una direcció única compatible amb l'aplicació sectorialitzada a través dels departaments competents en cada matèria, els quals han de procurar sempre la concertació amb els sectors socials implicats.

El Decret 396/1983, de 8 de setembre, de creació de la Comissió per a la Normalització Lingüística, i el Decret 397/1983, també de 8 de setembre, d'assignació a la Direcció General de Política Lingüística de les funcions relatives al seguiment i la impulsió de l'aplicació de la Llei 7/1983, i, més tard, el Decret 41/1986, de 13 de febrer, de creació d'òrgans auxiliars de la Comissió per a la Normalització Lingüística i de la Direcció General de Política Lingüística, van dissenyar un model d'administració de la política lingüística amb una direcció unificada en la Direcció General de Política Lingüística i una gestió descentralitzada en els diversos departaments.

Aquest model segueix essent vàlid, però els canvis en l'estructura de l'Administració de la Generalitat, l'experiència dels darrers anys i l'aprovació de la nova Llei de política lingüística fan necessari actualitzar aquelles disposicions per a garantir una aplicació coordinada i sectorialitzada de la política lingüística del Govern de la Generalitat que impliqui profundament tota la seva Administració.

Vistes les competències que els decrets 155/1995, de 16 de maig, i 173/1991, de 30 de juliol, assignen respectivament a la Secretaria del Govern i de Relacions amb el Parlament i a la Direcció General de Política Lingüística; a proposta dels consellers de la Presidència i de Cultura i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

La Comissió Tècnica de Política Lingüística

1.1. La Comissió Tècnica de Política Lingüística és l'òrgan col·legiat encarregat de garantir l'aplicació homogènia per part de tots els departaments de la Generalitat de la normativa lingüística i dels acords que adopti el Govern en aquesta matèria. La Comissió pot fer propostes al Govern en relació amb les mesures en matèria de política lingüística que consideri oportunes.

1.2. La Comissió Tècnica de Política Lingüística és presidida pel conseller de la Presidència, n'és vi-Page 228cepresident el conseller de Cultura i en són vocals els secretaris generals de tots els departaments i el director general de Política Lingüística. Actua de secretari el president del Consell Tècnic.

1.3. La Comissió Tècnica de Política Lingüística es reuneix quan la convoca el seu president i, com a mínim, cada dos mesos,

Article 2

Funcions de la Direcció General de Política Lingüística

Correspon al Departament de Cultura, a través de fa Direcció General de Política Lingüística:

1. Donar el suport tècnic necessari a tots els departaments de la Generalitat en matèria de política lingüística.

2. Elaborar els instruments de planificació lingüística general que preveu l'article 39 de la Llei de política lingüística, de manera concertada amb els agents socials i amb la màxima simplificació possible.

3. Preparar l'informe al Parlament que preveu l'article 39.3 de la Llei de política lingüística.

4. Fer el seguiment de l'aplicació de la política lingüística que determina el Govern per part de l'Administració i dels agents socials implicats.

5. Vetllar per l'ús correcte de la llengua catalana, en especial de la terminologia i dels llenguatges d'especialitat, per part de tots els departaments de la Generalitat, d'acord amb la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans.

6. Dirigir i coordinar la Xarxa Tècnica de Política Lingüística i prestar-li el suport tècnic i organitzatiu necessari.

   Article 3

   La Xarxa Tècnica de Política Lingüística

   3.1. La Xarxa Tècnica de Política Lingüística, adscrita a la Direcció General de Política Lingüística, té per funcions:

1. Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l'actuació dels diferents departaments en matèria de política lingüística.

2. Vetllar pel compliment de la legislació sobre usos lingüístics a l'Administració i de la normativa sobre coneixement del català per part del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.

3. Vetllar per l'ús correcte i uniforme de la terminologia, en col·laboració amb el Termcat, i prestar l'assessorament lingüístic necessari.

4. Proposar als òrgans competents del respectiu departament o entitat o, si s'escau, a la Direcció General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l'ús del català en els àmbits corresponents.

   3.2. La Xarxa Tècnica és formada per personal destinat als diferents departaments, entitats autò-Page 229nomes i d'altres ens dependents de la Generalitat, en el nombre necessari per al compliment de les seves funcions.

   Article 4

   La terminologia i el llenguatge d'especialitat

   4.1. La Direcció General de Política Lingüística ha de garantir l'aplicació de la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans i l'ús de la terminologia que elabora el Termcat en tots els departaments de la Generalitat.

   4.2. Per facilitar aquesta funció, la Direcció General de Política Lingüística té adscrita la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, la qual, com a òrgan assessor, estudia i emet dictamen sobre les qüestions que li són sotmeses pel director general de Política Lingüística o pels departaments de la Generalitat en relació amb el llenguatge administratiu i jurídic i la documentació administrativa. A més, la Comissió pot proposar l'adopció de convencions i acords sobre aspectes de llenguatge administratiu no previstos per la normativa.

   4.3. La composició i el funcionament de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu es determinen per ordre del conseller de Cultura.

   Disposició derogatòria

   Es deroguen el Decret 396/1983, de 8 de setembre (modificat pel Decret 207/1989, d'1 d'agost), de creació de la Comissió per a la Normalització Lingüística; el Decret 397/1983, de 8 de setembre, pel qual s'assignen a la Direcció General de Política Lingüística funcions relatives al seguiment i la impulsió de la Llei 7/1983, i el Decret 41/1986, de 13 de febrer (modificat per Decret 29/1990, de 23 de gener), de creació d'òrgans auxiliars de la Comissió per a la Normalització Lingüística i de la Direcció General de Política Lingüística. No obstant això, mentre no es dicti l'Ordre prevista a l'article 4.3, la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu mantindrà la composició establerta a l'article 2 del Decret 41/1986, modificat pel Decret 29/1990.

   Disposició final

   Es faculta els consellers competents per raó de la matèria per a executar i desplegar el que estableix aquest Decret.

   Barcelona, 4 de febrer de 1998

   Jordi Pujol

   President de la Generalitat de Catalunya

   Xavier Trias i Vidal de Llobatera

   Conseller de la Presidència

   Joan M, Pujals i Vallvè

   Conseller de Cultura

   Page 230

   Pel que fa a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, cal assenyalar:

   Resolució de 15 de gener de 1998 (dogc núm. 2583, de 20 de febrer), per la qual es fa pública l'oferta de formació de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya per a 1998, destinada al personal al servei de la Generalitat de Catalunya i de les universitats públiques catalanes, les normes d'inscripció i la certificació de les activitats.

   Annex

   1. Estructura del pla de formació de 1998

   »c) Formació interdepartamental:

   »L'objectiu genèric d'aquesta línia és oferir plans formatius de suport a la implementació de polítiques impulsades pels òrgans horitzontals de l'Administració de la Generalitat.

   »Els projectes previstos per a 1998 són els següents:

   »Escola d'Administració Pública de Catalunya:

   »Llenguatge administratiu

   »Cursos de nivell A de llengua catalana.

   »Cursos de nivell B de llengua catalana.

   »Cursos de nivell C de llengua catalana.

   »Cursos de nivell D de llengua catalana.

   »Direcció General de Política Lingüística:

   »Difusió de la nova llei d'usos lingüístics.

   »3. Certificació

   »c) Certificat de coneixements en llengua catalana o de llenguatge administratiu:

   »Els cursos de llengua catalana, per raó dels continguts, s'estructuren en els nivells A, B, C, D i LA que corresponen als continguts següents:

   »Nivell A (coneixements bàsics).

   »Nivell B (coneixements elementals).

   »Nivell C (coneixements mitjans).

   »Nivell D (coneixements superiors).

   »Nivell LA (llenguatge administratiu).

   »L'assistència a un 80% de les sessions i la superació de la prova final dóna dret a un certificat d'assistència i aprofitament.

   »Aquests certificats acrediten els diferents nivells de coneixements de llengua catalana que poden ser requerits en els processos selectius per a l'accés o per a la promoció dins l'Administració de la Generalitat de Catalunya i de l'Administració local i, dins l'àmbit de l'Administració pública, són equivalents als de la Junta Permanent de Català.

   Page 231

   »Formació bàsica

   »Administració de la Generalitat i de les universitats

   »Formació bàsica 1998. Activitats per funcions

   »Comunicació i informació:

   »Taller de redacció de documents.

   »Funció de comunicació i informació

   »Títol: Taller de redacció de documents (nivell d'execució).

   »Objectius: conèixer els criteris generals d'estil i les convencions gràfiques aplicables a la redacció administrativa en llengua catalana. Conèixer la funció, l'estructura i els criteris específics de redacció de cada document del programa. Aplicar tots aquests coneixements a la redacció de documents concrets a classe.

   »Destinataris: personal administratiu que tingui el certificat de coneixement de llengua catalana de nivell C o equivalent.»

   Respecte a la Xarxa Tècnica de Normalització Lingüística, instituïda pel Decret 41/1986, de 13 de febrer (rld núm. 8, p. 210) cal indicar les variacions següents en els seus integrants:

   Resolució de 12 de gener de 1998 (dogc núm. 2570, de 3 de febrer) del Departament de Cultura. Cessament i designació de membres de la Xarxa Tècnica de Normalització Lingüística a diversos departaments de la Generalitat de Catalunya.

   Resolució de 27 de març de 1998 (dogc núm. 2632, de 5 de maig) del Departament de Cultura. Cessament i designació de membres de la Xarxa Tècnica de Normalització Lingüística a diversos departaments de la Generalitat de Catalunya.

   De disposicions referides a convocatòria de premis, beques, ajuts econòmics i subvencions, se n'ha publicat les següents:

   Resolució de 30 de desembre de 1997 (dogc núm. 2565, de 27 de gener de 1998) del Servei Català de la Salut, de convocatòria de la tercera edició del Premi de Recerca en Atenció Primària de la Regió Sanitària Centre, del Servei Català de la Salut:

   Bases

   4. Presentació dels treballs

   »Els projectes es poden redactar indistintament en català o en castellà.»

   Resolució de 21 de gener de 1998 (dogc núm. 2574, de 9 de febrer) delPage 232 Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, sobre concessió de beques per a la realització de pràctiques en empreses o institucions a l'estranger:

   Article 3

   Beneficiaris

   »Poden sol·licitar beques per a la realització de pràctiques en empreses o institucions a l'estranger les persones que reuneixin els requisits següents:

   »f) Tenir coneixement del català i acreditar un bon domini de la llengua (o llengües) de treball del país de destinació.»

   Resolució de 28 de gener de 1998 (dogc núm. 2577, de 12 de febrer) de Turisme de Catalunya, sobre concessió de beques anomenades «Turisme de Catalunya» d'investigació de mercats, d'accions de promoció i comercialització turística:

   II. Condicions i incompatibilitats

   Podran demanar les beques per les activitats de promoció i comercialització turístiques esmentades, les persones que reuneixin els requisits següents:

   »e) Tenir coneixement suficient de català i castellà i de l'idioma oficial del país de destinació o bé del que habitualment s'utilitzi en les relacions professionals.

   »IV. Presentació de sol·licituds.

   »S'adjuntarà necessàriament a la instància de la sol·licitud:

   »h) Declaració sobre el nivell de coneixements d'idiomes que es té i presentació dels certificats acreditatius corresponents, si es tenen.

   »V. Selecció i resolució.

   »Els aspirants hauran de fer les proves següents:

   »a) Prova escrita de coneixements generals d'economia i turisme.

   »Una part d'aquesta prova es farà en català o en castellà i l'altra en un dels idiomes escollits pel candidat.

   »b) Prova oral en l'idioma o idiomes escollits.»

   Resolució de 4 de febrer de 1998 (dogc núm. 2584, de 23 de febrer) del Departament de la Presidència, de convocatòria de concurs per a la concessió de beques per a la recerca sobre autonomies de països estrangers:

   Page 233

   Annex

   Bases

   »10. Presentació del treball: el becari haurà de lliurar a Tiba, dintre dels sis mesos posteriors a la finalització de la beca, dos exemplars del treball mecanografiats i en català, que l'Institut podrà utilitzar per als seus fins.»

   Resolució de 6 de març de 1998 (dogc núm. 2615, de 7 d'abril) del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, de convocatòria del Premi Justifòrum d'investigació per a estudis inèdits sobre l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'atenció a la infància, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya:

   Annex

   Bases

   »2. Els treballs hauran de ser presentats en llengua catalana.»

   Resolució de 17 de març de 1998 (dogc núm. 2615, de 7 d'abril) del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió d'ajuts econòmics per a professionals que realitzin projectes de recerca en els àmbits de l'execució penal i les ciències de la criminologia, l'atenció a la infància, l'Administració de justícia i el dret propi de Catalunya.

   Annex

   Bases

   »8. Forma de presentació dels treballs. Dins del termini establert, l'adjudicatari haurà de lliurar al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada dos exemplars del treball, redactat en llengua catalana, imprès en format din-a4 i, també, la investigació en suport informàtic.»

   Ordre de 24 de març de 1998 (dogc núm. 2621, de 17 d'abril) del Departament de Benestar Social, de convocatòria del IV Premi Rafael Farré de narrativa curta:

   Annex

   Bases

   »2. Cada alumne només podrà presentar un treball. El text haurà de ser original, inèdit, en català, d'una extensió entre dos i deu fulls din-a4 mecanografiat a doble espai, i no podrà haver rebut cap altre premi.

   Resolució de 14 d'abril de 1998 (dogc núm. 2646, de 25 de maig) de l'Escola de Policia de Catalunya del Departament de Governació, per laPage 234 qual s'obre la segona convocatòria per a la concessió d'ajuts econòmics per a la realització de treballs de recerca en matèria de policia i seguretat ciutadana.

   Annex

   Bases

   »13. Forma de presentació dels treballs

   »Dins el termini establert, l'adjudicatari haurà de lliurar a l'Escola de Policia de Catalunya dos exemplars del treball, redactat en llengua catalana, imprès en format din-a4 i, també, el material en suport informàtic utilizat.»

   Ordre de 16 d'abril de 1998 (dogc núm. 2622, de 20 d'abril) del Departament de Justícia, de convocatòria pública per a l'establiment de convenis i l'atorgament de subvencions en matèria de serveis socials d'atenció a la infància a ajuntaments, consells comarcals i entitats d'iniciativa social de Catalunya.

   Capítol 3

   Concessió de subvencions a ajuntaments de menys de 20.000 habitants per als programes en matèria de serveis socials d'atenció a la infància.

   »Article 29

   »Altres condicions

   »D'acord amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística i la resta de la normativa aplicable, i especialment el que preveu l'article 33 de la Llei esmentada, les entitats beneficiàries han d'utilitzar, almenys, el català en la retolació, en els avisos i en la documentació adreçats al públic.»

   Resolució de 20 d'abril de 1998 (dogc núm. 2636, d'11 de maig) del Departament d'Ensenyament. Convocatòria del Premi Calders de Literatura Catalana.

   Annex

   Bases

   »1. Pel que fa a aquesta convocatòria, les obres que es presentin s'hauran d'emmarcar en la narrativa i en la prosa no de ficció (assaig, biografia, dietaris, etc.), hauran de ser inèdites i estar escrites en llengua catalana, i tindran una extensió aproximada d'unes 100 pàgines.»

   Esmentem, finalment, les dues disposicions següents:

   Decret 5/1998, de 7 de gener (dogc núm. 2555, de 13 de gener) delPage 235 Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, sobre l'activitat de guia de turisme. Deroga i millora el Decret anàleg 210/1989, d'1 d'agost (rld núm. 15, p. 200):

   Article 6

   Requisits per a l'habilitació

   »Per tal de poder-se presentar als exàmens d'habilitació com a guia de turisme cal complir els requisits següents:

   »d) Coneixement del català i del castellà, que ha d'acreditar-se en la forma prevista a l'article 9 del present Decret.

   »Article 9

   »Estructura de l'examen d'habilitació.

   »9.1. Els exàmens d'habilitació es componen dels tres exercicis següents:

   »a) Exercici escrit sobre el temari corresponent.

   »b) Exercici d'idioma oral i escrit.

   »c) Exercici oral sobre el temari corresponent.

   »Article 10.

   »Acreditació del coneixement de les llengües oficials a Catalunya

   »L'exercici a de l'article 9.1 ha de desenvolupar-se en català o castellà i l'exercici c ha de desenvolupar-se una part en castellà i una en català.»

   Resolució de 19 de gener de 1998 (dogc núm. 2567, de 29 de gener) del Departament de Cultura, per la qual es convoquen les proves de la Junta Permanent de Català per al maig i juny de 1998:

   Resolc:

   1. Convocar les proves per a l'obtenció dels certificats de coneixements de llengua catalana següents:

   »Certificat A: coneixements orals bàsics de llengua catalana.

   »Certificat B: coneixements elementals de llengua catalana orals i escrits.

   »Certificat C: coneixements mitjans de llengua catalana orals i escrits.

   »Certificat D: coneixements superiors de llengua catalana orals i escrits.

   »Certificat G: coneixements suficients de llenguatge administratiu.

   »Certificat K: capacitació per a la correcció de textos orals i escrits.

   »Certificat M: coneixements suficients de llenguatge comercial.»