El compte corrent de crédit, la "Mera Reunió Comptable", el "Compte Corrent de Composició Indeterminada" i l'anomenada "Hipoteca Flotant"

Autor:Dr. Ferran Badosa Coll
Cargo del Autor:Catedrátic de Dret Civil. Facultat de Dret. Universitat de Barcelona
Páginas:309-333
RESUMEN

Presentació. Aquest treball s'insereix en el PB 98-1173, del Ministerio de Educación y Cultura. I. El compte corrent de crédit com a susceptible de garantía hipotecaria. 1. L'"obertura de crédit en compte corrent" com a modalitat de concessió de crédit. 2. La determinació unilateral del crédit. 3. El compte corrent de crédit en els arts. 153 L. Hip. i 245 R. Hip. 4. L'operació de crédit en... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 309

Presentació Aquest treball s'insereix en el PB 98-1173, del Ministerio de Educación y Cultura

L'objecte últim d'aquest treball és la hipoteca anomenada "flotante" per les Ress. DGRN i que aqüestes vinculen aparentment a la mera "reunió comptable de partides" i no a la reladó jurídica de compte corrent. La meva pretensió és provar que realment la vinculen al "compte corrent de composició indeterminada".

L'ordre de l'exposició será: el compte corrent de crédit, el compte civil, la reunió comptable, el compte corrent de composició indeterminada i la hipoteca "flotant".

Page 310

I El compte corrent de crédit com a susceptible de garantía hipotecaria

Com és sabut el descriuen els arts. 153 L. Hip. i 245 R. Hip. L'art. 153 L. Hip. distingeix segons el concedent: els "Bancos, Cajas de Ahorro y Sociedades de crédito debidamente autorizadas" (p. 5-8) i els restants (p. 1-4). Només els primers están legitimats per a la determinado unilateral del crédit, excepcionant l'art. 1256 Ce. per la presumpció de veracitat de Uurs llibres.

1. L'"obertura de crédit en compte corrent" com a modalitat de concessió de crédit

La seva tipicitat dintre de les diverses operacions de crédit, i concretament, enfront del préstec ha estat reblada per l'art. 1,1 de la L. 7/1995 de 23-III "de crédito al consumo" que enumera "un crédito bajo la forma de pago aplazado, préstamo, apertura de crédito o cualquier otro medio equivalente de financiación" com els terminis (art. 9).

Els arts. 2.1 c) i 19 d'aquesta Llei es refereixen a la "concesión de créditos en cuenta corriente" excloentne les de tarja de crédit. En l'art. 19 es qualifica de "contrato de concesión de un crédito en cuenta corriente", dintre del qual hi ha la modalitat deis "créditos que se concedan en forma de descubiertos" (art. 19.4).

L'art. 19 descriu la concessió de crédit, a efectes d'informació, com a eventualment il. limitat i amb uns tipus d'interés anual i despeses. Quant al seu període de compliment s'imposa la informació deis canvis d'aquells i el tractament deis descoberts com una modalitat de crédit.

No hi ha obertura de crédit en compte corrent quan aquest seveix per justificar una hipoteca per a una operació de crédit diferent. La Res. 26-XI-1990 (F. D. 2) ha negat que hi hagi aquest contráete quan el compte corrent només serveix per a la concessió d'"espera a una serie de obligaciones" pels creditors al deutor, que es designen genéricament com a "propias del tráfico de los Bancos".

2. La determinació unilateral del crédit

Com és sabut, la delimitació deis atorgants del crédit, "Bancos, Cajas de Ahorro y Sociedades de crédito debidamente autorizadas", procedeix d'unaPage 311 qüestió de legitimario. Només elles están autoritzades previ pacte (art. 153, 5 L. Hip. "podrá convenirse"), per a determinar unilateralment l'existéncia i quantia del crédit "a los efectos de la ejecución". Hom exclou així l'obligarietat de l'anomenada "libreta hipotecaria" deis arts. 153, 3, 4 L. Hip. i 246 R. Hip. (Exp. Mot. L. 30-XII-1944 "sobre reforma de la Ley Hipotecaria").

L'art. 153,5-8 L. Hip. es refereix al "saldo" creditor resultant d'un peculiar contráete ("las cuentas corrientes") que instrumenta una operació de conces-sió de crédit (art. 153.1 "... 2de crédito"; 5 "abiertas por"; art. 219, fin. R. Hip).

En canvi, l'art. 245 R. Hip. parla genéricament d"'obligación asegurada" resultant exclusivament d'activitats ("operaciones cambiarías y crediticias") i concretament, del descompte de lletres ("efectos descontados... satisfechos... impagados"). Prescindeix de la instrumentació jurídica, que apareix només en l'epigraf ("Hipoteca de garantía de cuentas conrrientes").

La diferencia entre els dos articles es palesa en el concepte de compte que empren. En l'art. 153,5-8 L. Hip. és dual: jurídic ("cuentas corrientes"; en l'art. 219 fin. R. Hip. "cuentas corrientes de crédito") i comptable ("un extracto de la cuenta"). En l'art. 245 R. Hip. només és comptable ( "libros de contabilidad" "cuenta especial" "de la que serán partidas de abono y de cargo el importe").

3. El compte corrent de crédit en els arts 153 L. Hip. i 245 R. Hip

Ambdós articles presenten la barreja de diverses figures jurídiques.

  1. L'art. 153 L. Hip. L'operaáó de crédit en compte corrent, el compte corrent i el contráete de compte corrent de crédit.

    El problema inicial de la "cuenta corriente" de l'art. 153 L. Hip. és la seva amfibologia ja qué designa tres coses. Una operació de crédit (art. 153,1; 2 i 5 "el acreedor" o "Entidad acreedora" concedent; 4 "toda cobro o entrega"; 5 "cuentas corrientes abiertas por"). Un document en qué consta el seu compli-ment (art. 153,, 2 "saldo de la cuenta"; 4 "se hará constar... cada uno de los asientos de la cuenta corriente"). I finalment, un contráete o negoci jurídic (art. 153,1 "determinándose en la escritura... haciéndose constar"; 2 "término fijado por los otorgantes"; 4 "ambos interesados").

    L'obligació, única, resultant ("saldo de la cuenta" p. 2) s'executa mitjancant l'acció hipotecaria o l'específica (p. 8 "juicios ejecutivos que, para hacer efec-Page 312tivo dicho saldo"). En sentit mes general, vegi'sl'art. 1435, 2 Lee. derogat i nova redacció per la L. 23-VII-1966 "será preciso que haya vencido el plazo de la obligación" (en referencia a la redacció primitiva vegi's l'art. Io O. 21-TV-1950 "la determinación del saldo del crédito al día de su vencimiento").

  2. L'art. 245 R. Hip. "Operaciones cambiarías y crediticias", el contráete de des-compte i el compte corrent.

    L'art. 245 R. Hip. no es refereix a l'operació de crédit en compte corrent, com palesa el silenci del seu epígraf "cuentas corrientes". Es refereix a genéri-ques "operaciones cambiarías y crediticias" que individualitza en la conces-sió de crédit ("obligación asegurada", "acreedores") consistent en l'operació del descompte de lletres.

    El contráete de crédit de descompte hi és pressuposat en el seu doble aspecte cambian i creditici. El cambiari, en seu d'execució contractual: els "efectos descontados". La seva vessant crediticia apareix en els avatars de les lletres adquirides per l'Entitat atorgant del crédit: positivament "hayan sido satisfechos en su vencimiento" o negativament: "los que hubiesen sido devueltos impagados".

    El compte corrent contemplat en l'art. 245 R. Hip. és de fixació unilateral ("libros de contabilidad de los acreedores"; remissió a l'art. 153, 5-8 L. Hip.) i reflecteix ambdós aspectes. Hiha una "cuenta especial" deis que en "serán partidas de abono y de cargo el importe de... " on es reflecteixen els descomptes, pero també els avatars deis "efectos" descomptats ("satisfechos... impagados").

    Malavat la pluralitat deis Uiuraments hi ha una sola "obligación asegurada" que tindrá com a objecte el valor del "saldo resultante". I també en la remissió a l'art. 142 L. Hip. que tracta de l'obligació futura o condicional i que només parla deis "efectos" de la hipoteca, no de...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA