El contracte de permuta financera de tipus d'interès
| Autor | Sergio Sánchez y Montiel |
| Cargo | Magistrat. Jutge substitut del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona |
| Páginas | 70-75 |
Page 70
El 18 de febrer de 2011, l’Audiència Provincial de Girona va dictar la seva primera sentència en matèria de contractes de permuta financera, més coneguts en la terminologia anglosaxona amb el nom de contractes de swap. És el primer pronunciament judicial que l’Audiència Provincial de Girona duu a terme sobre el fons d’aquesta matèria, i tot això arran del recurs d’apel·lació interposat per l’antiga entitat Caixa d’Estalvis de Catalunya contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona en data de 27 d’agost de 2010, en la qual es declara la nul·litat d’un contracte de permuta financera de tipus d’interès signat entre una societat dedicada a la venda minorista d’instruments musicals i la que aleshores era l’entitat bancària Caixa d’Estalvis de Catalunya, perquè s’havia detectat un error en el consentiment contractual prestat.
L’anterior resolució judicial parteix de la següent frase fàctica: «L’entitat mercantil Giromúsica, SLU, societat de venda minorista d’instruments musicals a la ciutat de Girona, client de l’entitat bancària demandada, Caixa d’Estalvis de Catalunya (en endavant, Caixa Catalunya), des de pràcticament l’any 1998, data des de la qual utilitza habitualment els serveis bancaris que ofereix l’entitat Caixa Catalunya, el 7 de març de 2007 va concertar amb l’entitat demandada, Caixa
Page 71
Catalunya, escriptura del préstec hipotecari per un principal de 930.000 euros, en què la prestatària s’obligava a retornar el capital en el termini de quinze anys, mitjançant el pagament de cent vuitanta quotes mensuals i amb l’aplicació d’uns interessos ordinaris que han de computar mensualment, i en què es va establir per al primer any un interès fix del 4,86 %, i durant les anualitats restants del préstec hipotecari, un interès variable igual a l’euríbor + 0,75 %. En aquesta mateixa data es va oferir a l’entitat demandant un producte que va resultar ser una permuta financera de tipus d’interès (swap de tipus d’interès), amb la qual, en el cas que el tipus d’interès de referència pugés, el venedor, que en aquest cas era l’entitat bancària Caixa de Catalunya, havia d’abonar una quantitat al client, i en el cas que el tipus d’interès baixés, el client havia de pagar a la caixa. Segons aquesta oferta, l’entitat actora, Giromúsica, SLU, a través del seu representant legal, va signar un contracte marc d’operacions financeres (en endavant, CMOF) i l’ordre en ferm de contractació, en data de 2 de març de 2007, i un document de confirmació de l’operació el 8 de març de 2007. Quan la mercantil actora, a finals de març de 2009, va rebre un avís de liquidació que l’informava que havia d’abonar la quantitat de 1.374,15 euros, amb data de venciment el 31 de març de 2009, va anar a veure el director de l’oficina bancària per demanar explicacions, i aquest li va explicar que aquests moviments o càrrecs eren deguts a la mateixa essència del contracte i a la baixada dels tipus d’interès, per la qual cosa, el 31 de març de 2009 i el 22 de maig de 2009 va remetre dues cartes al director de l’oficina bancària esmentada en què mostrava la seva disconformitat amb el producte contractat, sense rebre cap mena de resposta de l’entitat bancària demandada, i per aquest motiu li va sol·licitar informació sobre el cost de cancel·lació del contracte de permuta financera o swap i/o sobre la possibilitat de reduir el termini de durada de la cobertura. La informació que li van donar va ser que el cost de cancel-lació anticipada de l’operació ascendia a la quantitat de 63.349,10 euros i que el cost de modificació de la cobertura a partir de la següent revisió (el 26 de febrer de 2010) era de 28.019,05 euros.»
La meritada sentència de l’Audiència Provincial de Girona de 18 de febrer de 2011 desestima el recurs d’apel·lació inter-posat per l’entitat financera i confirma íntegrament la sentència de primera instància, en concloure que la contractant es va acollir a la signatura del contracte de permuta financera de tipus d’interès o swap perquè la informació que li va oferir l’entitat bancària la va induir a l’error sobre les possibilitats de rendibilitat, la qual cosa s’acredita per una informació defectuosa imputable sobre el producte ofert al banc contractant, i per tant existeixen els supòsits jurisprudencialment exigits per entendre que un error així en el consentiment anul·la el contracte 1.
Un cop més, quan tractem la qüestió de fons d’aquesta resolució judicial, ens trobem davant del que en la doctrina cientificojurídica es coneix com el contracte de permuta financera 2 en la modalitat de permuta de tipus d’interès (en la terminologia anglosaxona, interest rate swap).
Es tracta d’un contracte mercantil atípic, però lícit a l’empara de l’article 1255 del Codi civil i de l’article 50 del Codi de comerç, importat del sistema jurídic anglosaxó, caracteritzat per la doctrina com a consensual, bilateral i sinal·lagmàtic (amb inter-dependència de prestacions on cada una actua com a causa de l’altra), de durada continuada. En la seva modalitat de tipus d’interès (interest rate swap 3 ), l’acord consisteix a intercanviar sobre un capital nominal de referència i no real (nocional) els imports que resulten d’aplicar un coeficient diferent per a cada contractant (denominats tipus d’interès, encara que no ho siguin en sentit estricte, ja que en realitat no hi ha acord de préstec de capital), i en què les parts contractants, segons els respectius terminis i tipus pactats, es limiten a intercanviar pagaments parcials durant la vigència del contracte o, més simplement, a liquidar periòdicament, mitjançant una compensació, aquests intercanvis, cosa de la qual en resulta a favor d’un contractant o de l’altre un saldo deutor o un saldo creditor.
Els swaps o contractes de permuta financera tenen un caràcter complex i especulatiu (financerament parlant) i sorgeixen en un primer moment per assegurar el preu de les operacions complexes en les quals les entitats financeres volien limitar el risc, principalment respecte de les operacions que se solen concertar amb divises en mercats exteriors i que serveixen per garantir al contractant una protecció de manera que una variació en aquest no perjudica la perspectiva de negoci. Recentment, determinades entitats financeres han introduït aquest producte i l’han ofert als clients directament i independentment del seu perfil, sense que l’entitat financera oferís la informació suficient per tal que el contractant fos conscient del que estava signant. En aquest sentit, quan es concedia un crèdit hipotecari, un contracte de descompte bancari o un arrendament financer, l’entitat bancària oferia la firma d’un contracte de swap o permuta financera amb diverses denominacions, la qual cosa ha conduït al fet que, en la pràctica, aquesta mena de contractes hagin generat molts problemes, atès que en baixar els tipus d’interès s’ha repercutit un perjudici econòmic considerable als client de les entitats bancàries que un dia els havien firmat. Històricament s’oferia en un moment en què els tipus d’interès estaven...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba