La contractació a l'Administració local

Autor:Josep Maria Sabaté I Vidal
Càrrec de l'autor:Lletrat, Ajuntament de Reus
 
EXTRACTO GRATUITO

14.1. Introducció

Cal advertir d'antuvi que la legislació de règim local no s'ocupa ni conté cap especificitat respecte a la regulació dels contractes administratius típics o nominats, ni a l'execució dels mateixos, per a la qual cosa cal adreçar-se plenament al Text refós de la Llei de contractes de les Administracions públiques, llevat d'algun incís del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals pel que fa als contractes d'obres, que òbviament caldrà harmonitzar amb l'esmentada Llei.

Durant molts anys, el règim local va gaudir d'un règim de contractació específic, establert al Reglament de contractació de les corporacions locals, de 9 de gener de 1953; però des de l'aparició de la Constitució Espanyola de 1978 (CE), passant per la Llei reguladora de les bases de règim local (LRBRL), el seu text refòs (TRRL), la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC) i diferents disposicions que adaptaren la Llei de contractes de l'Estat i el Reglament general de contractació a l'ordenament comunitari, es va fent planer el camí de la definitiva uniformització de la contractació administrativa que s'esdevindrà amb la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions públiques (LCAP), convertida després de successives modificacions en Text refós mitjançant el RDL 2/2000, de 16 de juny.

El Text refós de la LCAP constitueix en aquest sentit el desplegament complert de la competència estatal sobre la legislació bàsica en matèria de contractació, establerta a l'art. 149.1.18 de la CE, i sota aquest títol competencial basteix un sistema de contractació comú per a totes les administracions públiques, en fixa una normativa bàsica, extremament concreta, que afecta l'àmbit d'aplicació, la tipologia, el règim jurídic contractual, els requisits generals de la contractació i, en bona mesura, el cicle contractual, i deixa, per tant, un estret marge de desenvolupament a la normativa autonòmica i a les escasses especialitats que es preveuen per les administracions locals.

14.2. Principis generals i requisits bàsics de la contractació administrativa

La LMRLC va incloure, al capítol III del seu títol XIX (arts. 256 a 288), les normes de contractació que haurien de regir per als ens locals a Catalunya, per bé que, com de seguida podrem veure, l'aparició de la LCAP, pocs anys més tard, va deixar ben aviat sense efecte bona part del seu contingut. D'aquesta manera, tot i seguir els preceptes de la LMRLC en aquesta exposició, és inevitable referir-se constantment a la LCAP com a norma bàsica d'aplicació.

La LMRLC estableix, al seu article 256.1, de forma idèntica al que disposa l'art. 4 de la LCAP, que els ens locals podran concertar els contractes, els pactes o les condicions que considerin adequats, sempre que no siguin contraris a l'interès públic, a l'ordenament jurídic o als principis de bona administració, i els han de complir d'acord amb llur contingut, sense perjudici de les prerrogatives establertes, si s'escau, a favor seu.

El règim jurídic d'aquests contractes vindrà determinat, segons estableix l'art. 256.2, per la pròpia LMRLC i els seus reglaments de desenvolupament en el marc de la legislació bàsica estatal (una legislació que, com ja s'ha advertit, és extremament completa i, a més, posterior a la LMRLC)1, de la qual serà supletòria la legislació de contractes de la Generalitat, i per les ordenances de cada ens local.

Els tradicionals principis de publicitat i concurrència, reforçats per la normativa europea, presidiran el seu establiment (art. 257.3 LMRC i art. 11 de la LCAP) llevat de les excepcions que per llei es determinin. Juntament amb aquest principis, s'hauràn de tenir en compte també els d'igualtat i no discriminació (art. 11 LCAP).

En relació als seu objecte, els contractes subscrits pels ens locals hauran de complir, segons determina l'art. 257 de la LMRLC (paral·lelament al que disposa l'art. 13 de la LCAP), tres condicions bàsiques: 1) que aquest sigui determinat; 2) que la seva necessitat sigui justificada per a les finalitats públiques corresponents (257.1 LMRLC); i 3) que el contracte tingui un preu cert que s'abonarà a l'empresari en funció de la prestació efectuada, i d'acord amb el que s'hagi convingut (art 257.2)2.

Al costat d'aquestes condicions bàsiques que han de reunir els contractes que estableixin els ens locals, l'art. 11 de la LCAP en fixa dues més que afecten els elements subjectius del contracte: la necessitat de la competència de l'òrgan de contractació (art. 264 LMRC) i la capacitat del contractista (art. 263 LMRLC); i, juntament amb aquestes, diverses que fan referència a les exigències del procediment administratiu de contractació, sobretot pel que fa a la seva adequació a la legalitat pressupostària, i que la LMRLC o bé no recull o les tracta de manera poc sistemàtica, entre aquestes trobem:

1) l'existència de ?crèdit adequat i suficient' per atendre les obligacions de contingut econòmic que es derivin del contracte;

2) la tramitació de l'expedient corresponent, al qual caldrà incorporar-hi els ?plecs de clàusules'3 que l'Administració aprovi, amb l'establiment de les normes específiques per les quals es regirà un contracte determinat, i el ?pressupost'4 de les despeses que comporta;

3) la ?fiscalització prèvia' dels actes administratius de contingut econòmic relatius a la contractació;

4) ?l'aprovació de la despesa' per l'òrgan competent;

5) la ?formalització' del contracte.

14.3. Tipologia i règim jurídic dels contractes

Els articles 258 a 262 de la LMRLC estableixen una classificació a la qual va lligat el corresponent règim jurídic per als contractes que portin a terme els ens locals. Aquesta classificació, però, basada en l'antiga Llei de contractes de l'Estat, ha quedat avui obsoleta, per la qual cosa és obligat adreçar-nos directament a la LCAP, que determina en l'esquema següent.

En primer lloc, estableix dues categories principals de contractes: els administratius i els privats (art. 5 LCAP), als quals, en virtut d'aquesta distinció, se'ls aplicarà un règim jurídic diferent (arts. 7 i 9 LCAP).

Seran considerats ?contractes administratius' aquells que tinguin per objecte l'execució d'obres, la gestió de serveis públics i la realització de subministraments, els de consultoria i assistència o de serveis, llevat d'aquells que tinguin per objecte la contractació de serveis d'assegurances, bancaris i d'inversions, la creació i interpretació artística i literària i els d'espectacles (art. 5.2 a) de la LCAP).

La LCAP defineix els contractes d'obres com aquells que tinguin per objecte la construcció de béns de naturalesa immoble, com per exemple carreteres, ferrocarrils, ports, canals, preses, edificis, instal·lacions diverses i qualsevol altra anàloga d'enginyeria civil (art. 120).

Els contractes de gestió de serveis, els defineix la LCAP com aquells mitjançant els quals les administracions públiques encomanen a una persona natural o jurídica la gestió d'un servei públic (art. 154).

Els contractes de subministrament són, segons determina la LCAP, aquells que tenen per objecte la compra, l'arrendament financer, l'arrendament amb o sense opció de compra o l'adquisició de productes o béns mobles, llevat dels relatius a propietats incorporals i valors negociables, que es regiran per la legislació patrimonial aplicable (art. 171).

La LCAP defineix els contractes de consultoria i assistència com aquells que tinguin per objecte: a) elaborar informes, estudis, plans, avantprojectes, projectes de caràcter tècnic, organitzatiu, econòmic o social, així com la direcció, supervisió i control de l'execució i manteniment d'obres, instal·lacions i de la implantació de sistemes organitzatius; b) portar a terme, en col·laboració amb l'Administració i sota la seva supervisió, les prestacions següents: investigacions i estudis per a la realització de qualsevol treball tècnic; assessorament per a la gestió de béns públics i organització de serveis del mateix caràcter; estudi i assistència en la redacció de projectes, avantprojectes, modificació d'uns i altres; direcció, supervisió i control de l'execució i el manteniment d'obres i instal·lacions i de la implantació de sistemes organitzatius; i, finalment, qualsevol altra prestació directa o indirecta relacionada amb les anteriors i en què predomini el caràcter intel·lectual (art. 197.2).

Finalment, els contractes de serveis són definits per la LCAP com aquells en els quals la realització del seu objecte sigui: a) de caràcter tècnic, econòmic, industrial, comercial o qualsevol altre de naturalesa anàloga, sempre que no es trobin compresos en els contractes de consultoria i assistència o algun altre dels regulats per la LCAP; b) complementari per al funcionament de l'Administració; c) de manteniment, conservació, neteja i reparació de béns, equips i instal·lacions; d) els programes d'ordinador desenvolupats a mida per a l'Administració, que seran de lliure utilització per aquesta; i e) la realització d'enquestes, presa de dades i altres d'anàlegs (art. 197.3).

Seran també considerats contractes administratius, per bé que especials, els que, tenint un objecte diferent dels esmentats, tinguin naturalesa administrativa especial perquè estiguin vinculats al tràfic específic de l'Administració contractant, per satisfer de forma directa o immediata una finalitat pública de l'específica competència d'aquella o perquè així ho estableix una llei (art. 5.2 b) LCAP).5

De manera residual, s'estableix que la resta de contractes que realitzi l'Administració tindran la consideració de ?contractes privats' i, en particular, els contractes de compra-venda, donació, permuta, arrendament i altres negocis jurídics anàlegs sobre béns immobles, propietats incorporals i valors negociables, així com els contractes d'assegurança, bancaris i d'inversions i aquells que tinguin per objecte la creació artística i literària i els d'espectacles (art. 5.3 LCAP).

Tancant aquesta...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA