Construccions de llenguatge administratiu municipal del segle xvii al País Valencia
| Autor | Ferran Fabregat i Cosme/Antoni López i Quiles/Vicent S. Olmos i Tamakit |
| Cargo | Seminari d'Investigació Histórica sobre Llenguatge Administratiu. Univetsitat de Valencia |
| Páginas | 157-190 |
Page 157
Dins el procés de recerca i. catalogado de la historia del Ilenguatge administratiu de l'época moderna que tenim comencat1 ens ocupem ara de sistematitzar les modalitats de construcció d'aquesta mena de formules que hem recoUit de tres documents llargs elaborats en tres pobles de l'Horta-Albufera, les característiques dels quals els atorguen una especial aptesa per a aquesta especialitat de la llengua catalana. Es tracta de la Carta de Població d'AIcásser, la de Picassent i una capitulado feta entre el lloc i el senyor de Catarro ja,2 les condicions de les quals i la funció a qué van serPage 158 destinades ens han mogut a aplegar-Íes de forma sistemática en un sol estudi.
En efecte, dues cartes de poblado i un conjunt de capítols que consti-tueixen una concordia entre la dominicatura i els vassalls son documents inseribles dins d'allo que avui podn'em designar com a administrado local i que, per tant, son concebuts i realitzats mitjancant un seguit de formules que participen dels mateixos criteris de redacció i que constitueixen uns instruments útils per ais nostres propósits.
Ates que, com ja hem assenyalat, tots tres documents han estat publi-cats, hem d'indicar ara els procediments de manipulado que hi hem seguit, car en els estudis anteriors no han rebut el tractament filológic adequat i amb el nostre estudi hi esmenem alguns detalls:
-
Confrontado directa amb els origináis quan ens ha estat possible; val a dir, pero, que la transcripció de la capitulado entre el senyor i el lloc de Catarroja conté nombrosos errors, de manera que hem de prendre amb carácter provisional algunes de les solucions que ací acollim, car les enormes deficiéncies, omissions i errors que conté ens obliguen a publicar-la novament, pero detingudament revisada.
-
Accentuació d'acord amb la normativa actual.Page 159
-
Modificado de la puntuado -sovint amb alterado del sentit del text- en els casos necessaris per al nostre treball. No operem ara, dones, sobre tot el text,
-
Introducció del punt volat per indicar l'elisió de vocals que avui teñen represen tació gráfica i en la germinado de la l.
-
Introdúcelo del guionet entre els verbs i els pronoms febles en po-sició enclítica, i entre els numeráis.
-
Regulárització de les aglutinacions dels mots segons la normativa moderna,
Altrament i peí que fa al métode de selecció i ordenado dels textos, val a dir que no n'hem extret tots els possibles, sino aquells que s'ajusten ais epígrafs de Partide i, entre aquests, hem seleccionat aquells que la cons-trucció, la freqüénda d'aparició ais documents o els nostres interessos actuáis de recerca ens han aconsellat de triar, rao per la qual hem ajornat moltes altres possibilitats per a futurs estudis, d'acord amb el que assenya-lem posteriorment. Els exemples reproduits van seguits de referéncies entre paréntesis que n'indiquen la procedencia: (A), Alcásser; (C), Catarroja; (P), Picassent.
Així mateix, hem operat ací amb elemerits mes amplis que no en els nostres treballs precedents, si bé ens hi hem ajustat, almenys en el primer epígraf, tant com ha estat possible. Efectivament, ultra la classificació de les frases relatives a determinacions de temps, hi afegim un conjunt fra-seológic nou que recull aquelles frases o locucions amb qué els escrivans determinaven gairebé tota la vida local, des de les relacions entre els diversos poders locáis amb els vassalls del lloc fins a qualsevol modalitat de formules judicials, activitat comercial i mercantil, usos i costums, contraven-cions de les liéis, etc., la sistematització de les quals pot resultar útil a les necessitats actuáis setnpre que no les prenguem. totes o no les traslladem mecanicament sense les necessáries adaptacions a les exigéncies del llen-guatge administratiu modern.
Es tracta d'una qüestió que ha merescut la nostra atenció en treballs precedents ates que, almenys en part, havia concitat un cert interés previ,3Page 160 tot i que mes restringit, tant temáticament com cronológicament. El nostre objectiu és aplegar totes les possibilitats que proporciona la documentado moderna, reduides ara, pero, ais sistemes de datado o a qualsevol mena de referencia temporal.4
Malgrat que el llenguatge administradla acostuma a ésser conservador, un estudi diacrónic acurat permet d'esbrinar-hi un lent pero continuat pro-cés d'actualització. Aquest procés, tanmateix, no és generalitzat i alguns documents del segle del barroc son redactats en Ilatí i d'altres en conserven encara fragmcnts sencers en Ilatí, llengua en qué son redactats molts dels encapfalarnents i de les conclusions de la documentado de l'época i, mes concretament, els tres que nosaltres hem seleccionat, dels quals obtenim la tria fraseológica següent, iniciada amb les datadons llatines mes desenvo-lupades [1], presentades també de forma invertida a l'anterior [2], [3]; les datacions poden anar precedides de preposidó [4] i ádhuc amb un llarg antecedent en funció de referent locatiu [5].
[1] Anno a Nativitate Domini mdc trigessimo séptimo die vero intitúlalo décimo mensis Junii (C).
[2] Die tertio mensis septembris anno a nativitati Domini Millessi-mi sexcentessimo Undécimo (P).
[3] Die mensis novembris anno a Nativitate Domini MDC Décimo (A).
[4] Sub die tertio mensis septembris prope elagosi labentis anni Millessim Sexcentessimi Undecimi (P).
[5] Quod est actum in dicta villa et baronía de Picasent, sub die Vigessimo séptimo mensis novembris, anno a Nativitate Domini Millessimo Sexcentessimo undécimo (P).Page 161
Pel que fa al procediment d'anotació de les dates en cátala, la nostra documentado es mostra ben sobria; només hi trobem tres exemples, el mes breu dels quals té l'estructura preposició + día (en lletra) + «dels pre-sents» [6]; la segona possibilitat afegeix el día (explicitat) + mes (també explicitat), [7]; la tercera afegeix un article al substantiu «dia» [8], Totes tres comencen amb la preposició «en».
[6] En set dels presents (C).
[7] En set dies del mes de juny (C).
[8] En lo dia vint-y-quatre del mes de junv ÍAV
Els cicles vitáis de 1'época moderna reuneixen moltes circumstáncies que es tradueixen, així mateix, en possibilitats de redacció molt diverses, especialment les relatives ais períodes que teñen com a centre l'any, tant si el prenem en la seua durada estricta -la qual, al seu torn, també presenta diferencies, com veurem- com si es tracta de períodes superiors o inferiors, pero que el teñen com a referent.
El següent aplec recull, dones, les formules relatives a l'any, considerat, pero, com a transcurs de dotze mesos o com a exercici económic i, dones, segons els mesos en qué se situé Pinici i el tancament dels exercicis. Hi po-dem trobar algunes allusions a anys indeterminats [9] o, contrariament, referéncies concretes, com ara l'any en curs [10] o un altre d'esmentat préviament [11] o un any que encara ha de venir [12]. L'aHusió pot ex-plicitar que es tracta del període d'exercici d'un carree -ací el del jurat, anomenat juraderia-5 [13]. Es pot referir a un seguit d'anys amb un ad-jectiu mes arcaic [14], [78] i [84], o a un de mes actualitzat [15] i [23], completats amb adverbis de temps, com ara «totstemps» [16] o «perpé-tuament» [17] amb valors análegs ais consignáis abans. També en trobem amb valor de futur genéricament indeterminat [18] o anuHant les possi-Page 162bles fraccions de l'any [19]. La forma d'adjectiu annuo¡a la trobem ais exemples [20], [21] i [22]; finalment, una referencia explícita a l'anyada [24] i una datació desenvolupada [25] clouen aquest aplec.
[9] en algún any o anys (P).
[10] en lo present any (C).
[11] per lo dít any (P).
[12] fins lo primer any (A).
[13] havent finit lo any de la Juraderia (A).
[14] cascun any (A), (C), (P).
[15] que cada un any (A).
[16] se esguarde cascun any per tostemps (A).
[17] que cada un any perpetuament (A).
[18] en qualsevol any (P).
[19] en ningún temps de l'any (C).
[20] qualsevol responsió annua (P).
[21] ultra del cens annuo (P).
[22] la dita responsió y cens annuo (P).
[23] de pagar lo dit cens y responsió en cada un any (P).
[24] no obstant que sia l'anyada curta (P).
[25] de l'any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu Jesuchrist mdc trenta-y-set (C).
Ara recollim aquelles frases que, tot i teñir com a eix l'any, es referei-xen a períodes de temps mes dilatáis. El mes Ilarg que hem localitzat és el de deu anys [26], del qual descendeix a sis anys, tant consideráis com a període durant el qual s'ha de produir l'avinentesa a qué es referebc la frase [27], com si fa referencia al moment en qué han transcorregut [28]; el període immediat inferior és el quinquenni [29], també consignat amb l'explicitació de tots els anys [30], amb els mateixos criteris que per al període superior [31], fins i tot amb Panotació de «termini» [32]; el període inferior és de quatre anys [33].
[26] dins deu anys (P).
[27] e per temps de sis anys continuos (A).
[28] passats sis anys (A).
[29] o del dit quinqueni (P).
[30] cinch anys continuos, precisos (PJ.
[31] passats los dits cinch anys (P).
[32] passat lo dit termini de cinch anys (P).
[33] Y passats quatre anys (P).Page 163
La documentado consultada no ofereix cap possibilitat de substantivar aplecs de mesos -trimestre, quadrimestre, semestre, etc.-6 d'altra banda, tots els conjunts registráis son de sis mesos. El primer que recollim és una construcció sinónima de «durant» elaborada mitjanc.ant la fórmula «per temps de» [34], la qual pot dur intercalada una expressió de referencia a un temps conegut [35]; amb el valor de període de temps enclós entre l'inici i l'acabament del semestre provinent s'usa l'adverbi «dins» [36], que pot ésser ampliat amb el criteri anterior [37], mentre que han de fer servir uns altres procediments per assenyalar que la data atludeix a un temps anterior al del venciment del termini previst [38] o bé posterior [39].
[34] y estará absent per temps de sis mesos (P).
[35] per lo dit temps de sis mesos continuos (A).
[36] dins los primers sis mesos (A).
[37] dins lo dit temps llegítim de sis mesos (P).
[38] abans que passen los dits sis mesos (P).
[39] fora dits tres mesos (C).
El període cronológic immediatament inferior és el corresponent al mes, del qual no es mostra gaíre prolixa la documentado que hem fet servir per a la realització d'aquest treball.
Aquest substantiu hi apareix poques vegades aíllat de 1'explicitació del mes de qué es tracta; una ho fa precedit, pero, d'adjectiu [40]; una altra com a període de l'any [119]; i una altra al costat del dia i de l'any cone-guts [46]; finalment, el podem trobar com a antecedent de «setembre» [79], la major part, com hem vist, acompanyant uns altres models.
[40] a pena de cascun mes (C).Page 164
Hi localítzem, isolades, Jes corresponents al mes de febrer [41]; marc [44]; juny [73], [74]; agost [76]; i setembre [77], [78], [79] i [80]; altrament, en podem trobar sota la fórmula d'aplec de tres mesos [42] i de sis [43], dins de tot el conjunt fraseológic arreplegat .
[41] fins dihuit de febrer (C). [42] en los mesos de abril y maig y juny (C). [43] si no sera en los mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre y fins a quince de octubre (C).
Ací recollim aquells conjunts de dies que venen acompanyats del mes a qué corresponen; els altres figuren posteriorment a I'apartat 1.5. La primera frase assenyala una data comptadora a partir del venciment de la primera quinzena del mes de marc [44] i la segona es refereix al transcurs de la primera meitat del mes de juny [45]. Cal constatar-hi, dones, la no aparició de cap referencia a la «setmana».
[44] des de quince dies del mes de mar? (C).
[45] fins a quince dies del mes de juny subsegüent (C).
Descendim ara a considerar les modalitats ofertes pels conjunts que hi ha al voltant del dia, amb l'advertiment que cal distingir el «dia» entes com a «diada» o «jornada», és a dir, el transcurs de les vint-i-quatre hores i el «dia» entes com el fragment del ¡orn amb claror, oposat a la nit.
Comencem, dones, peí primer dels grups indicats, el que aHudeix al transcurs de les vint-i-quatre hores. Anotem, d'antuví, aquel! que hi figura junt a la consignado del mes i de l'any ja coneguts [46]. D'altra banda, en trobem de precedits per l'adjectiu [47] amb diferents modalitats [48] una explicitació general que es refereix a «tots els moments i en totes les ocasions» [49]; indicado del dia a partir del qual té validesa un acte [50]; i, finalment, la remissió a un dia anteriorment anotat [51] o a una festa [75], [76], [78], [81] i [84]. Val la pena de consignar ací la manera de referir-se al dia anterior, o sia, la vespra [85], i al posterior a l'anotat, ésPage 165 a dir, l'endemá [86]; en teferir-se a dies assenyalats els esmenta [75], [78], [81], [83] o només hi diu «día y festa» [76], [79], [84].
[46] los día, mes y any desús dits (C).
[47] sien encorreguts per cascun dia en pena (C).
[48] a pena cascun dia (C).
[49] tots los dies y hores (C).
[50] contadors des de el dia (P).
[51] del dia de la recepció de la present (A).
Amb el mateix valor que les frases de I'epígraf precedent, el mot avui -grafiat, és ciar, amb la forma «hui» o huy- té enregistrades, pero, al-gunes possibilitats mes que «dia». En primer lloc, s'hi fa referencia al dia de la data i, subsegüentment, al temps posterior a aquell moment [52]; després, precedit de la preposició simple «fins», indica un període de temps antecedent del dia indícat [53], fórmula que pot ser ampliada amb la preposició composta i la introdúcelo de «dia» [54], també amb adverbis que la complementen [55]; «hui» hi té, així mateix, un valor sin&nim de Pad-verbi «actualment» o de les Iocucions «a hores d'ara», etc. [56~\, [57], [58], i ádhuc amb valor afegit de posterioritat [59]; finalment, es pot referir al temps futur comptador a partir del dia de la data mitjancant la introducció de la preposició «de», anteposada a «hui» i seguit de la locu-ció adverbial «en avant» [52], [60], en lo dia de huy y de huy en avant (A).
[53] fins hui (A), (C).
[54] fins al dia de huy (P).
[55] segons tostemps fins a huy son estades (P).
[56] com huy está construhida (P).
[57] que huy están plantades (A).
[58] que huy té lo dit Sennor7 (A).
[59] que huy és o per temps será (A).
[60] de huy en avant (A).
La nostra documentado no recull gaires aplecs de dies; només en te-nim els equivalents a «fins a» [61], [122] i a «a partir de» [62], [121]Page 166
[123], explicitats mitjancant les formules «dins» (sense preposició) i «pas-sats» respectivament.
[61] dins deu dies (C),
[62] pasats los dits deu díes (C).
-
La nit
El període de la foscor és especialment apte per a la comissió de delicies i per aquesta rao hi apareix separat del dia, atesa la major severitat de les penes imposades. La primera frase només especifica la sanció económica ais infractors nocturns de la norma [63], construida també de manera invertida [64], i, per últim, amb la divisió de la punido nocturna 0 diurna [65], [68], bé que aquesta darrera és igual en tots dos casos.
[63] encórrega en pena de ... sous de nit (C).
[64] si será de nit, encórrega en pena de ... sous (C).
[65] encórrega en pena de deu sous de nit y cinch de dia (Q.
-
El dia
Fragment de la jornada corresponent al període entre foscors, com hem apuntat a 1.5., n'hem localitzat -de la mateixa manera que a [62], pero relativa ara a «dia»- [66] -i a [64], igualment- [67], així com una forma que, com aquella que hem constatat a Pepígraf anterior [65], també és mixta [68].
[66] encórrega en pena de ... sous de dia (C).
[67] si será de dia, encórrega en pena de ... sous (Q.
[68] que será atrobat així de dia com de nit (C).
-
Fraccions inferiors
Aquest epígraf recull les altres classificacions integrades dins del ge-néric «dia», com ara «enjorn» [69], la referencia a la presencia del sols 8Page 167
[70], o les hores, bé sien genériques Í.7J], bé sien concretes i determi-nades [72],
[69] bajen de escorchar enjorn (C).
[70] hajen acabat de escorjar en sol (C).
[71] en les hores ordináries (P).
[72] fins les deu hores del día (C).
Per acabar amb «dia», reprenguem la globalitat de la jornada, pero ara amb una ¿'específica, la celebrado festívola i els procediments de consignado escrita que té, la primera frase relativa a les quals correspon a la de Sant Joan de juny, data del venciment dels pagaments de la primera mitja anyada [73], habitualment acompanyada de la festa de Nadal, en la qual acabava el segon termini anual [74], encara que de vegades és escrit ró-negament i sense explicitar-ne la funció [75]; una altra festa que pot és-ser utílitzada com a referent per indicar un dia pagador és la de la Mare de Déu d'Agost [76] i, encara, la de Sant Miqueí, amb festa [77], no-més amb dia [78], en totes dues modalitats [79], o referit a la vespra [80]; d'altra banda, la ja constatada celebrado nadalenca [74], ara apa-reguda tota sola [81], o amb una forma culta [82]; i la festa de la Pen-tecosta [83], [84], o la seua vigilia [85]; la darrera festivitat anotada és la de Sant Tomás [86], pero referida a l'endemá.
[73] pagadors en la festa de Sant Joan de juny (A).
[74] en les festes de Nadal y Sent Johan de juny mijerament (A).
[75] lo dia del glories Sant Joan (A).
[76] pagadors en lo dia y festa de Nostra Sennora de Agost (A).
[77] en la festa de Sant Miquel de setembre (P).
[78] lo dia de Sant Miquel de setembre (A).
[79] per a el dia e festa de Sant Miquel del mes de setembie de cascun any (C).
[80] vespra del gloriós Sent Miquel de setembre (A).
[81] en lo dia de Nadal (A).
[82] per la festa de la Nativitat de Nostre Sennor Déu Jesuchriste (A).
[83] lo dia de Pasqua d'Esperit Sant (A).
[84] en lo dia y festa de Pasqua d'Esperit Sant (A). Page 168
[85] vespra de Pasqua de Esperit Sant, cascun any (A). [86] al altre día del glories Apóstol Sent Thomas (A).
Donem pas ara al seguit de substantius, adverbis, etc., usats en la documentado consultada i la funció dels quals és ajudar a precisar-ne les da-tacions.
Aquest conjunt ordena les frases aparegudes amb el substantiu «temps» o els adverbis o locución s adverbials que genera un mot tan fecund com aquest. Comencem, dones, amb aquells que teñen un valor substantiu com ara quan equival a «época» [87], «període» [88], [89], [120] o preñen un valor genéric [90], [91], í en el sentit de «transcurs» [92], el qual pot aparéixer explicitat [93], [94]; pot adquirir també un valor absolut re-ferit a la historia, al passat [95], [96], de vegades adjectivat [97], [98]. Precedit de la preposició «per», té valor de Iocució adverbial amb significat d'esdevenidor [34], [99], també amb valor comprensiu [100] o acompa-nyat de diferents adverbis com ara «huy» [101], «ara» [102], [123], que també poden ser elidits [103]; el valor genéric de Pexpressió «per temps» és matisat mitjancant la introducció d'un indefinit [104], [105], o modificat amb l'adverbi «qualsevol» [106], co que li confereix el significat de «sempre» [107], o aproximat [108], Per contra, si hi segueix «ningún» el sentit és el de «mai no» [109], [110]. L'adverbi «tostemps» equival a «sempre» o «en tot», o «en qualsevol moment» [111], [112]; precedit de la preposició «per» té així mateix idéntic valor que «per sempre» [113] i seguit de l'adverbi «quant» -en sentit temporal- s'ajusta també al significat de la Iocució adverbial amb valor concessiu «sempre que» [114], [115], [116], [132] -aquests darrers amb el verb en temps de futur-, i ádhuc seguit d'un adverbi amb valor de continuitat [133].
[87] segons lo temps que les pendra (C).
[88] bavent passat lo dit temps (P).
[89] al temps de la sua añada y partensa (P).
[90] a cap de poch temps y anys (P).
[91] en temps idóneo y ábil (P).
[92] Y si per cas ab lo temps (P).
[93] per lo discurs del temps no-s guardasen ni observasen (P).
[94] segons la ocurrencia del temps (P).
[95] no obstant que^s nostre per lo temps y observancia y cos-tum en contrari (P).Page 169
[96] que y haurá en aquells al temps dels establiments (P).
[97] de temps immemorial a esta part (P).
[98] encara que fos
immemorial (P).
[99] y per temps tindran los successors (A).
[100] per tot lo temps del seu arrendament (C).
[101] que huy son y per temps serán (A).
[102] que ara son ni per temps serán (A).
[103] qui és o per temps será (C).
[104] que per algún temps (A).
[105] que de present o per algún temps esdevenidor vindra a poblar (P).
[106] per qualsevol temps (P).
[107] ara y per qualsevol temps (P).
[108] se'n voldran anar en qualsevol temps (P).
[109] ara ni per ningún temps (A), (P).
[110] per ningún temps aprés los puixen matar (C).
[111] restant tostemps... inquitable (A).
[112] segons tostemps se ha acostumat (A).
[113] y acó se haja de observar per tostemps (A).
[114] que tostemps y quant (A), (C).
[115] acó entes y declarat que tostemps y quant (P).
[116] tostemps y quan algú voldrá (C).
Aquest epígraf no aplega tan sois aquelles frases que contenen el subs-1 tantiu que l'encapcala, sino també les construccions que poden teñir un. mateix o próxim significat. En primer lloc hi ha les redactades amb «ter-mini», que pot indicar el venciment d'un pagament [117], [118], o bé el transcurs des de la data de redacció a la data convinguda de venciment [32], [119]; así trobem un castellanisme primerenc, pero adaptat a la morfología catalana mitjancant el normal procés d'elisió del sufix -inne-cessari en aquest cas i poc usual en cátala-, la o átona final [120]. Amb el mateix valor, pero expressat amb l'adverbi «dins» -que ja hem trobat a [119] combinat amb «termini»- hi Iocalit2em la construcció d'un pe-ríode que es troba enclos entre dues dates assenyalades [121], [122] i [123].
[117] pagadors en los deguts terminis (A).
[118] dit termini pasat (C).
[119] dins termini de un mes (P).
[120] abans de passat dit temps y pías (P).
[121] dins tres dies aprés (C).Page 170
[122] dins de trema dies (P).
[123] dins deu dies haja de fer justicia (C).
La primera expressíó d'actualitat és feta, lógicament, amb l'adverbi «ara», primerament contrastada amb l'esdevenidor [124], i en segon lloc amb el passat per reiterado [125]; la tercera possibilitat té un valor abso-lut i és acompanyada per la fórmula «de present» [126], la qual fórmula -és una altra possibilitat d'expressar la simultaneítat [105], [127], també amb preposició + article [10], [128] i substituit «que» per «així» [129], i, finalment, amb valor absolut [6].
[124] qui ara és o per lo temps será (C).
[125] ara novament entén y vol fer (A).
[126] y ara de present ha de pagar (P).
[127] que de present tinguen o puguen teñir (P).
[128] que al present se reguen (A).
[129] així de present plantades (P).
L'adverbi de temps «sempre» hi figura granat rónegament així [130] o seguit de «quant» (> «quan») [131] o encara mitjancant el seu sinó-nim «tostemps», també l'adverbi rónec [111], [112] i [113]; igualment :seguit de conjunció + «quan» amb valor concessiu [114], [115], [116], £132], o d'un adverbi amb valor de continuítat [133].
[130] com sempre se ha acostumat (P).
[131] que sempre y quant (C).
[132] que tostemps y quant (P).
[133] que tostemps y contínuament (P).
Hi ha dos adverbis per consignar l'anteriuritat; en primer lloc «ans», que pot indicar una acció que s'ha de realitzar dins un termini determinat [134] o que es realitzava en temps precedent al de redacció del document [135]; per expressar la continuítat, és seguit d'un adverbi de posterioritat [136]. El segon dels adverbis que indiquen anterioritat és la forma mes desenvolupada «abans», que té idéntiques possibilitats que «ans» [137], [138], [139], si bé no n'hem trobat de seguits per l'adverbi de posterio-Titat.Page 171
[134] tinga obligado ans de traure'l a vendré (C).
[135] que responia ans (A).
[136] ans y aprés de dita elecdó y divisió de fulla (P).
[137] .abatís que lo tal succehexca (P).
[138] que abatís pagava (P).
[139] abans de fer dita relació (A).
Aquesta possibilitat ve expressada en poques ocasions mitjancant l'ús de I'adverbi «aprés» [136], [140]. Altrament, per indicar una acdó que ha de succeir a partir del moment de la redacció, hom hi fa servir la fórmula «d'ací avant» [141] i, si és en un moment predeterminat, «d'allí avant» [142].
[140] que aprés será aveat (C).
[141] que-s plantaran de assí avant (P)
[142] y de allí avant (A).9
Hi localitzem les possibilitats «fins» [41], [53], [72], «fins tant» [143], «fins a» [43], [45], [54], la locució conjuntiva «fins que» [144] i la conjundó «mentre» (
[143] y fins tant haja fet (P).
[144] fins que nets o onerats los auran de pagar (C).
[145] que mentres no-s mostrará haver-se alterat (P).
Expressada amb la utüitzadó de «vegada», molt sovint precedida de «cascuna» [146], que pot dur una preposició al davant [147]. Altrament, pot seguir els quantitatius «quantes» [148], «tantes» [149], tots dos [150] o, encara, «totes» [151]. Finalment, en una ocasíó hi ha la forma equivalent «volta» [152].
[146] encórrega en pena, cascuna vegada que lo contrari fará (A), (Q, (P).Page 172
[147] sia y encórrega per cascuna vegada en dita pena (C).
[148] quantes vegades contravíndran el present capítol (C).
[149] y acó tantes vegades (C).
[150] tantes quantes vegades será atrobat y fer (C).
[151] totes les vegades que les esporgaran (A).
[152] per cada volta que aniran a preciar o fer visura (A).
Consignem ara tres possibilitats adverbials que indiquen costum, hábit [153] o períodes de temps superiors en increment progressiu [154], [155],
[153] y no sia necessari tan ordináríaraent posar-Íes (P). [154] pagar-los per entregues, annalment (P). [155] se guarde y observe perpétuament (P).
Apleguem ara un conjunt de preposicions, adverbis, etc., que, si bé ja han estat préviament esmentats, formaven part d'altres possibilitats fra-seológiques que ací reordenem i especialitzem. En primer lloc, la preposi-ció composta «des de», que apareix en un parell d'ocasions [44], [50]; la preposició «fins», seguida d'article [12], [72]; precedint la data de referencia [41], [53], [55]; en forma composta [43], [45], [54], [55]; i seguida de «tant» [143] i «que» [144], La preposició «dins» [26], [61], també seguida d'article [36], [37]. Finalment, recollim la freqüéncia d'a-parició del participi del verb «passar» sovint emprat amb valor absolut [28], [31], [32], [33], [62], [118], [120].
Passem, tot seguit, a sistematitzar algunes de les formules emprades en Ja documentado que hem fet servir per al nostre estudi, classificades temáticament.
Dins aquest apartat apleguem les formules amb qué s'inicien les re-daccions catalanes de les capitulacions dels nostres documents. Els capítolsPage 173 poden ser iniciats amb l'expressió Harina «Primo» [156] o traslladada al cátala en l'adverbi «Prímerament» [157]; en tots els casos, la resta de capítols comencen amb un «ítem» [158]. A cada municipi, pero, les formes que segueixen els «item» son diferents; concretament, en el cas d'Al-cásser, hi trobetn un model desenvolupat que consigna els signants í l'in-dret on s'escau la capitulació [159]; peí que fa a la resta de les formules, n'hi ha una de mes reduída [160] i una altra de mes desenvolupada [161], totes les quals palesen la voluntat de pacte i de conveni que hi ha entre la dominicatura del Iloc i els vassalls.10 Semblantment ho redacten a Pícas-sent [162], també amb increments [163] i formes reduídes [164]; a Ca-tarroja, tanmateix, es tracta d'una capitulació que elaboren els consellers del Iloc, la qual pren per aixo una forma mes imperativa [165], que pot ésser ampliada [166], redactada amb una ordenado diferent [167], incrementada amb conjuncions [168] i ádhuc modificada peí que fa ais temps verbals [169]; ates, pero, que els consellers del Iloc havien de sotmetre el resultat de les seues deliberacions al senyor,11 també hi afegeixen una fórmula de concordia [170], Per últim, el darrer punt que clou les capitulacions pot ésser encapcalat amb una locució ílatina [171] o catalana [172].
[156] Primo (C).
[157] Primerament (A), (C), (P).
[159] Capítols fets, pactats, avenguts y concordáis per y entre12
D.....atrobat en dita baronía, de una y ..., tots ajuntats de orde y voluntat del dit Don ... en la Església del dit e present Lloc e baronía, de part altra (A).
[160] És estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts (A).
[161] És estat pactat, tractat, y avengut y concordat per y entre les dites parts (A).
[162] És estat pactat, avengut, concordat y capitulat entre les dites parts 13 (P).Page 174
[163] És estat per co ...14(P).
[164] És estat per co concordat entre dites parts (P).
[165] estatuheixen y ordenen (C).
[166] estatuheixen, proveheixen y ordenen (C).
[167] proveheixen, estatuheixen y ordenen (C).
[168] proveheixen e estatuheixen y ordenen (C).
[169] provehiren, estatuíren y ordenaren (C).
[170] és estada feta y fermada la Capitulado, ordinació i concordia següent (C).
[171] ítem et ultimo. (C).
[172] últimament (P).
Dediquem aquest apartat a aplegar aquelles construccions que expres-sen la potestat del poder -dels diversos poders- per donar llicéncies, formular prohibicions, aprovar acords i resolucions, autoritzar di verses activi-tats, etc.
Aquest epígraf ordena les formules que posen en relleu les diverses potestats de la senyoria; en primer lloc, I'autoritat discrecional, arbitraria [173], modalitat que pot ésser ampliada [174], [175], [176]; pot reme-tre a la voluntat del poder [177], i també en aquest cas amb possibilitats d'increment [178]; o a les facultats o dret exclusiu de la senyoria [179]; i, finalment, l'explicació de la capacitat d'ordenar i d'emetre títols [180]; val a dir que en les primeres sis d'aqüestes possibilitats, el substantiu hi és introduít mitjangant la preposició «a», una amb «en» i la darrera amb «per» i «ab».
[173] a son arbitre (A).
[174] a arbitre de Sa Senyoria (P).
[175] a son arbitre y mera voluntat (P).
[176] a sa mera y libera voluntat y arbitre (P).
[177] a sa voluntat (A).
[178] sia a voluntat de l'amo (C)Page 175
[179] que-stiga en facultar de aquell (C).
[180] per orde y ab títol15 de sa Excelencia (P).
Ben sovint aqüestes cartes de poblado con teñen capítols que es refe-reixen a potestats que el senyor del lloc es reserva per a si i per ais seus descendents, de manera genérica en cas de dubte, com ara el nomenament de carrees municipals [181] o la -conservado d'algunes regalies [182], [183], [184]; aquesta possibilitat també por ésser expressada mitjancant I'ús dels gerundis substantiváis [185] o el de subjuntius, amb especialitza-"ció, ací, de competéncíes [186], [187].
[181] restant a elecdó del dit Senyor Duch (P).
[182] que reté vers si lo dit Senyor Duch (P).
[183] se'l reserva lo dit Senyor Duch (P).
[184] s'ó retura y reserva per a si (A).
[185] al dit Senyor tocant y pertanyent (A).
[186] toque y se esguarde a Sa Excelencia (P).
[187] toque y s'esguarde 16 a les viles (P).
Entre les modalitats registrades dins el grup d'autoritzacions, recollim, primerament, les redactades amb el substantiu «benepladt» [188], [189], En segon terme, les autoritzacions amb una primera fórmula que exigeix la consulta al senyor i la seua autorització previa [190], al qual cal presentar les peticions per escrit [191] com a requisit ineludible per a l'aprova-ció d'una activitat qualsevol [192], [193], [194]; tan bon punt és concedida de llicéncia [195], ja pot ésser mesa en obra la petició formulada [196], sempre que s'acredite que ha estat obtinguda [197]. Finalment, pot escaure's que no siga possíble la consulta directa al senyor [198], peroPage 176 sempre hi ha unes akres autoritats intermedies, també amb potestat d'a-pro vació [199].
[188] que per Sa Excelencia será nomenat a son beneplácit (P).
[189] será nomenat a son beneplácit i no altre algú (P).
[190] contant primer en !o Senyor de dit Loch (A).
[191] precebint presentado per escrit (A).
[192] que no sia primerament demanant llicéncia al dit Senyor Doch (P).
[193] sens precehir llicéncia del dit Senyor Duch (P).
[194] sens llicéncia del dit Senyor Duch (P),
[195] ab llicéncia del dit Sennor (A).
[196] y obtessa 17 licencia de aquell (A)
[197] sens llicéncia obtesa per escrit (A)
[198] i en sa abséncia (A).
[199] si no será ab expresa licencia dels Jurats (C).
Hi ha un seguit de disposkions, nomenaments, punicions, etc., que romanen en poder del senyor i que, formuláis en termes de lknguatge administra tiu, poden expressar-se amb verbs d'extraordinaria fccunditat fraseológica, com ara «veure» [200], de manera especial amb la forma «ben vist» [201], apücat a les persones [202] (amb el pronom datiu en plural si, en comptes del senyor, el nomenament procedeix dels consellers o iurats [203]; ádhuc s'hi pot trobar la possibilitat d'ampliar el nombre de nomenaments a discreció de la dominicatura [204]) o a una qualsevol decisió arbitraria, amb qué la frase és encapcalada per un article neutre [205]. Un altre verb forga fértil per a aquests casos és «paréixer» [206], [207], que té possiblitats d'anar introdult per un adverbi [208], [209], [210], [211] i, sobretot, d'ésser combinat amb el verb anteriorment ordenat [212] i en construccions análogues, com ara en la diferencia entre el senyor [213] i el conselJ [214], i en la precedencia dels adverbis [215] (amb vaciüacions en l'ús de la conjunció [216] i canvi del pronom datiu de tercera persona [217], [218]). Encara hi podem consignar una inversió en I'ordenació dels verbs que hem vist fins ara [219] i una combinació de subjuntiu i fu-tur [220].
[200] lo que veurá ser necessari v convenient per al compliment de dites coses (P).Page 177
[201] de la manera que ben vist li será (P).
[202] a la persona que ben vist li será (P).
[203] a la persona que ben vist los será (P).
[204] a la persona o persones que ben vist los serál18 (P).
[205] o lo que ben vist U será (P).
[206] les penes que li paiexen convenients e necessáries (P),
[207] se imposen o els parexerá deure's imposar (P).
[208] tostemps que li parexerá (P).
[209] com millor li parexerá (P).
[210] y llevar-lo tantes quantes vegades los parexerá (A).
[211] de manera que si els parexerá (Q.
[212] segons li parexerá y ben vist li será (P).
[213] que Ií parexerá y ben vist li será (A).
[214] que-ls parexerá y ben vist los será (A).
[215] com millor li parexerá y ben vist li será (P).
[216] con millor li parexerá e ben vist li será (P).
[217] con -sic- millor los parexerá y ben vist los será (A).
[218] tostemps que-ls parexerá y ben vist los será (P).
[219] ais dits Jurats ben vist los será y pareixerá (C).
[220] que a dit Sennor le -síc- parega y ben vist li será (A).
Després de consignat el conjunt fraseológic que expressa les relaciona de domini entre els poders i els vassalls, sembla convenient de recorrer a l'altre poder del moment, el poder judicial,19 que en el nostre cas només son remissions a actes de justicia derivats de la legislado local, com ara la potestat jurídica del senyor [221] o relevado a la jurisdicció ordinaria [222], a la qual s'han de sotmetre els ve'íns dels llocs, ádhuc en primera instancia, segons la poblado de qué es tráete [223]. S'hi parla de la im-Page 178 possibilitat d'exempcions [224] o exempció i franquicia [225], i del pro-cediment burocrátic que cal seguir en aquests casos [226]. A l'hora de consignar la validesa de les declaracions d'una persona, aHudides amb l'expres-sió «pendre parer» [227], s'hi refereíxen mítjancant la fórmula «ésser de jurament» [228], el qual jurament és el procediment per respondre a les indagacions de la justicia [229] i esdevé finalment compromís del qui jura [230].
Pel que fa a la mes modesta justicia local, en casos de la seua competencia, l'executador de l'acte de justicia és el mustassaf [231].
[221] interposant les auctoritat y decret de sa senyoria (C). [222] puguen ser executats via executiva per qualsevol jutge o tribunal (P). [223] hajen de estar subjectes ad aquella en primera y qualsevol altres ynstáncies (P).
[224] sens que-s puguen exemir de dita jurisdicció y conebcensa(P).
[225] sens que es puguen eximir per qualsevol exempció o franquea alguna que tinguen o puguen teñir (P).
[226] fent totes les instáncies y diligencies que convindrá y será necesari, judicials o extrajudicials (P).
[227] que puguen pendre parer (A).
[228] o persona ... que sia de jurament (C).
[229] ho haja de respondre en sagrament y jurament (C).
[230] haja de ser cregut ab son jurament faedor (C).
[231] executadores per lo dit Mustasaf (A).
La documentació histórica registra una gran freqiiéncia de recursos a la tradició: els usos, els hábits, les tradicíons i els costums sólitament evocats com a forc,a generadora de dret i llei, de manera que no és estrany de tro-bar-hi el substantiu «costum» [232] o el verb «acostumar» en temps de present [233] o, encara, de preterir [234], [235]. Una modalitat interes-sant és la Iocució preposicional construida amb una conjunció copulativa [236]. Una altra possibilitat és la construcció «a ús i costum» [237], [238], construcció que pot resultar precisada [239], [240]. Finalment, hi ha una frase construida amb la voluntat de crear o conservar un costum [241].
[232] com és costum (A).
[233] partidora conforme se acostuma partir (C).
[234] que cascuna de aquelles respectivament acostumava (P),
[235] que se ha acostumat partir (C).Page 179
[236] si e segons se acostuma en la ciutat de Valencia (A).
[237] a ús y costum de bon adquiridor (A).
[238] a ús y costum de bon laurador (A).
[239] partidora conforme ús y costum (C).
[240] partidora conforme ús y furs, costums e establiments (C).
[241] a ben millorar y en res deteriorar aquelles (A).
Les modalitats en qué s'hi presenten les transgressions mereixen un apartat especial. En primer lloc, amb formes del verb contravenir, simples [242], [243] o compostes [244], pero totes en futur. En segon lloc, la lo-cució adverbial amb «contrari», precedida d'article [245] o de preposi-ció -\- article [246]. La idea d'atenir-se a alio que prescriu I'ordinacíó i no vulnerar-ho s'expressa amb una locució conjuntiva [247], i la de no exce-dir les quantitats fixades amb mes [248], [249].
[242] que si contravendrán a les coses contengudes (P).
[243] contravindrá algunes de les coses desusdites (C).
[244] que auran contravengut el present Capítol (C),
[245] que lo contrari faran (A) (C).
[246] y al contrari fará encórrega en pena de ... sous (C).
[247] y no de altra manera (A).
[248] y no a mes (C).
[249] la mateixa ganancia en cascuna onsa de sucre y no mes (C).
Les expressions d'avinenga, de concordaba amb aquelles que mani-festen conformitat o acord, son també abundoses a la documentació, atesa la necessitat que tenien els redactors de remetre a altres disposicions o si-tuacions análogues a la prescrita per donar validesa a aquell punt. En primer lloc, l'adjectiu, «conforme» [250], que mostra una gran vítalitat [251], [252] i matisos [253], [254], [255], [2%]; en segon lloc, la preposició «segons» [257], amb valors análegs a l'anterior [258], [259], [260] i fins i tot en forma de locució preposicional amb conjunció [261]. Finalment, la conformitat d'alguns preus s'expressa invocant el «for» a qué sólitament es ven [262], [263].
[250] conforme a furs del present Regne (P).
[251] administrant-la conforme furs y privilegis del regne y ab parer de advocats (P).
[252] essent interpeHats conforme a fur (P).Page 180
[253] conforme passa a Valencia (P).
[254] sots les penes en aquells y conforme Justicia dispostes y ordenades (P).
[255] conforme a la calitat del frau y de les persones que hauran comes aquell (P).
[256] la qual haja de pagar conforme está dit en lo antecedent capítol (P).
[257] segons furs del present regne y no de altra manera (P).
[258] segons desús és ordenat (C).
[259] segons fur de Valencia (A).
[260] partidors segons desús se conté (C).
[261] si e segons se conté en lo antecedent capítol (A).20
[262] al for y preu que les tindrá venudes (C).
[263] del comú for21 que pesa y es ven (C).
La tratisgressió de la normativa aprovada era punida amb un seguit de penes, consignades amb aquest substantiu, sovint precedit de la preposició «sots» [264], [265] i d'articles quan no va seguida de preposició; així, poden ser canceMats alguns permisos [266] o anullats alguns acords del Consell [267], [268]: d'altra banda, el transgressor pot arribar a perdre una determinada veneduria si la ven a un preu superior al que estipula la capitulado [269], [270], [282], [283]. Hi ha, pero, altres formes i preposicions que poden iniciar la frase de sanció, com ara «so» [270], [271], [271], [272]; o la preposició «a» [40], [273], [275]; «de» [276], [277] amb una construcció molt interessant, «en nom de pena» (= com a sanció) [278]. Un verb d'aparició molt prolixa en aqüestesPage 181 constitucions és, lógicament, encórrer, el qual hi apareix en infinitiu [279], [280], [281] i, amb mes freqüéncia, en formes d'imperatiu [282], [283], [284]. En una ocasió, entre la preposició i el nom + de, hi ha un arricie [285]. Finalment, aquesta és una modalitat que ofereix moltes possibili-tats de mantenir formes clássiques del Uatí, molt sovint híbridament com-binades amb el cátala [286], [287], [288],22
[264] sots les penes imposades per los furs del present Regne.
[265] sots les penes imposades per los dits furs (P).
[266] sots pena de nullitat de les llicéncies (P).
[267] sots pena de nutlitat de les determinacions (P).
[268] sots decret de nulitat (A).
[269] sots pena de ... sous y perdido de la cosa que vendrá (P).
[270] so pena de comís (P).
[271] se li executará so pena no puga dit tender recorrer, apellar ni valer-se de altre remey algú (C).23
[272] so pena de (A).
[273] a pena de ... lliures exigidores (P).
[274] a pena de comís de la tal cosa y ultra predicta encórrega en pena de ... lliures (P).
[275] a pena de ... sous cascuna vegada que ho fará (C).
[276] si será de dia paguen de pena ... sous (C).
[277] si será de nit pague de pena ... sous (C).
[278] pague en nom de pena lo ters del que montará lo deute (P).
[279] encórrer en pena de ... lliures pagadores de propis de dits officials (P).
[280] encórrer en penes ... exigidores dels béns dels officials (P).
[281] sens encórrer en pena alguna (C).
[282] encórreguen cascú de aquells respective en pena de ... sous y perdició del gra o fariña que se'ls trobara en frau (P).
[283] encórrega en pena de perdició de la tal fariña (P). [
[284] en continent encórrega en pena de ... sous (C). [285] lo qui contravindrá lo dessusdit no sois encórrega en la pena de comís (P).
[286] sots la mateixa pena ut supra (C). [287] tostemps sia nulle o de ningún efecte (A). [288] sien ipso iure nuiles (A).Page 182
Capítol destinat a aplegar-hi i classificar-hi les formules al-lusives a compres, vendes, transaccions i tot alio que es relaciona amb el món de l'economia local.
Si fa referencia a la quantitat, es pot comprar «en gros»24 o «per rae-nut» [289], [300]; peí que fa al comprador, aquest pot comprar al seu carree [290], a les seues despeses [291], que ja hi veiem escrits «gastos» [292], i fins i tot ambdues formes combinades [293]; es pot comprar «a costes de» [294], [295] o amb el doblet sinonímk «a costes y despeses de»25 [296]; així mateix, hom pot fer una compra «per conté de» [297], Finalment, si es tracta de despeses compartides, Pexpressió que hi fan servir és «a despeses comunes de» [298]; d'altra banda, l'import del compte pot ésser expressat amb «muntar» [278].
[289] comprar en gros o per menut (P).
[290] que sia a cárrech de dita Uníversitat (P).
[291] a ses própies despeses (A).
[292] a sos propis gastos (P).
[293] a despeses y gasto de dita Uníversitat (P).
[294] a costes de dit flaquer (C).
[295] a costes de dits avhualladors (C).
[296] a costes y despeses de aquel] (C).
[297] per conté de dit (P).
[298] se porte y tráete a despeses comunes de dit senyot .. e de la dita Universitat (P).
De la mateixa manera que en les compres, hom pot vendré «per menut» [299], [300], pero així com un comerciant -el botiguer del lloc-Page 183 pot comprar «en gros», es molt difícil que puga vendré en les mateixes condicions, perqué es tracta de localitats molt petites. Altrament, el ve-nedor té unes obligación s quant a la qualitat de la veneduria 26 expressades amb I'adjectiu «refaedor» [301], també en femení -i precedit ací d'altres adjectius [302], perqué arribaría a perdre-Ia [303], la qual eventualitat pot ésser expressada amb el nom inusual «perdiment» [304]. Si el boti-guer incompleix reiteradament les normes, rapidament pot ésser separat [305] i substituit [306], En definitiva, una frase construida de manera molt genérica [307] pot facilitar la discrecionaKtat de Pactuació dels jurats.
[299] puxa vendré per menut (P).
[300] puxa vendré ni comprar per menut (P).
[301] fer bon pa rebedor (C).
[302] a donar carn de moltó, bona, bastant y rebedora (C).
[303] dita mercadería perduda, aplicadors ut supra (C).
[304] per hon merexca perdiment de béns (P).
[305] lo puxen remoure tantes quantes vegades los pareixera (C).
[306] posar-ne altre a gust de dits jurats (C).
[307] totes les coses necesáries v respectan ts a tenders (C).
EIs nostres documents posen un émíasí especial en la necessitat que siguen complerts i així ho anuncien de bon comencament [308], amb tot un seguit de precisions [309] que arriben a invocar la literalítat [310] i a exigir-hi «puntualitat i fidelitat» en el compliment [311], amb la inclusió d'algunes condicions per atorgar-li validesa, expressada ací amb el femení poc freqüent «validitat» [312], Finalment, s'hi invoca la forca que ha de teñir de present i en l'esdevenidor [313] o, en cas contrari, recorrer a la justicia [314]. Altrament, hi ba un parell d'expressions que cal constatar, «sens perjuhí» [315] i «prova provada» [316],
[308] així per al bon govern e deguda administrado de Justicia, quietut y benefici universal ... com també per a qué la poblado y capítols de aquella y coses avengudes y concordades tinguen ... son degut effecte y compliment (P).
[309] lo qual se haja de fer ab totes les clausules executóries, re-nunciacions y promissions en semblants actes possar acos-tumades (P)'.Page 184
[310] se guarde y observe perpétuament a la Uetra (P).
[311] ab la deguda puntualitat y fidelitat (P).
[312] per a validitat y deguda observancia y execució de la pre-sent capitulado (P).
[313] que tinga forc.a per a les dites parts y successors de aquelles, de lley convencional paccionada (P).
[314] que los presents capítols y cascú d'ells sien executoris, y puga la una part qualsevol d'elles ser compelida al cumpli-ment y execució de les coses en dits capítols contengudes, y sengles de aquelles, per lo tribunal y juhí del jutge que la altra part eligirá, ab facultat de poder mudar y variar, per a tot lo qual les dítes parts y cadascuna de aquelles renuncien a son propi for, sotsmetent-se, etc. Y prometen y juren, etc., no litigar, etc. Y renuncien ais beneficis de appela-ció y recors y tot altre dret y benefici de que puguen ussar per a impugnar y invalidar la present capitulado, sots pena de ... sous, etc., de la qual pena se'n puga fer consemblant execuxió, rato pacto, etc. (P).
[315] sens perjuhí de lo que en aquest cas está dispost (P).
[316] de la qual ha de constar ab acte públich y proba probada (P).
Les possibiltats d'indoure, d'afegir un concepte nou (generalment un pagament) a un costum establert poden ésser expressades amb la preposició «ultra» [317], norrnalment acompanyada de formes verbals com ara acos-tumat, acosturoava [318], [320] o solia [319]. A banda, hi trobem la forma castellana «ademes» [321] o l'adverbi «juntament», seguit de la preposició «ab» [322] o «a» [323]; una manera d'expressar la indusió de tot el text és mitjanc.ant la locució preposicional «de ... fins ...» [324]. Pel que fa a les exdusions, només en podem consignar una que nega l'excés anotat [325] i, finalment, la forma llatina «excepto» [326].
[317] hajen de pagar, ultra lo dret y cens acostumat (P).
[318] hajen de pagar, ultra del delme acostumat (A) (P).
[319] ultra del dret ordinari que solia pagar-se antigament (P).
[320] ultra del cens ordinari que acostumava (P).
[321] y ademes de dit cens (A).
[322] juntament ab dita (A).
[323] juntament ab la obligació (P).
[324] de la primera línia fins la darrera indusive (C).
[325] com no hexcedixquen de xixanta sous-(A).
[326] excepto del qual taran (P).Page 185
Recollim ara un seguir de formules que conserven models «antics»r és a dir, que arrosseguen fragments en llatí del qual encara no havien po gut desprendre's, malgrat la major presencia del cátala. Després d'anotar-ne una tota redactada en llatí [327], podem fer-nos ressó de l'encapcalament del primer dels capítols [153], de la resta dels capítols [155] o del darrer [171]; tot seguit, reproduim les que teñen vocació de perpetuiitat [328] o d'eventualitat [329]; les redactades amb demostratius [228], [330],. [331], amb locucions preposicional [274], [332], [333] o adverbis [276], [303], [334], [335], [336], [365], pactes [314], unanimitat o negado de la discrepancia [337] i, finalment, la comissió d'un crim de lesa majestat [338].
[327] ad habendum memoriam in futurum (C).
[328] y a sos successors imperpetuum (P).
[329] que si per cas se esdevingués in eventum (P).
[330] i en cas que intenten de eximir-se, ipso facto cesse lo establiment (P).
[331] sino que ipso iure (P).
[332] et ultra predicta, pagar per pacte loco poene (P).
[333] Senyor inter alia de dit lloch (C).
[334] executadora y partidora ut supra (C).
[335] executadora y partidora ut infra (C).
[336] los furs del present Regne et alias (P).
[337] tots unánimes y concordes et nenime discrepante (C).
[338] cometrá crimen Lese Maiestatis, Divina et humana (P).
El substantiu «cas» és molt ric en formes i combínacions; consignem-lo d'antuvi isoladament, seguit de futur [339] o de subjuntiu [340] o amb valor obsolet, sinónim d'«objecte» [341]; pot anar precedit de «a» [342], també seguit de verbs en futur o de subjuntiu [343]; o de «en» [344],. darrere la qual pot ésser escrit un article [345] o un adjectiu [346], [347]; o, encara, de la preposició «per» [92], [348]. Finalment, volem remarcar la fórmula de «cas» precedit d'un pronom possessiu [349], avui caiguda en desuetud.
[339] e si cas será que (A) (P).
[340] y si cas fos ne porten algú mesclat (C).
[341] sia cas de comís (P).
[342] Y si a cas sera que (A).
[343] que si a cas morís (A).Page 186
[344] y en cas que (A) (P).
[345] y en lo cas que (A).
[346] y en tot cas que (A).
[347] en tal cas (A) (P).
[348] y si per cas no y haurá dany (A).
[349] y en son cas (P).
Per assenyalar les causes que motiven una acció, un decret, un paga-ment, etc., un dels substantius mes fecunds és «rao», que pot aparéixer en forma de locució preposicional precedit de la preposició «a» [350], «en» [351] o «per» [352], [353], combinat també amb «via» [354]; un altre substantiu apte per expressar aqüestes necessitats és «títol» [355], apare-gut també coro a parella sinonímica de «motiu» [356] i, finalment, de «causa» [357], totes, és ciar, amb valor causal.
[350] pagar a rahó de ... sous (C).
[351] per a pretendre, en rahó de aquells, ser exemps (P).
[352] tinguen obligado de pagat lo que deuran per rahó de dita responsió (P).
[353] per rahó de cada casa (A).27
[354] tinguen obligació de pagar per via y rahó de cens annuo (P). [355] ab títol de aprofitar-se (P). [356] ab títol ni motiu de priviíegi y exempció alguna, general o particular (P). [357] sia ab títol y causa de cens (P).
De tota la riquesa de locucions prepositives que ofereix el text, n'hem seleccionat, a mes de les que hem vist, les derivades de «quant», primera-ment aquelles que van precedides de la preposició «per» [358] i que solPage 187 anar davant d'una exposició de motius, com ara a [359], de manera que s'equipara a «perqué» [360] o a les formes actuáis «ates que», «donat que», etc. [361], [362]; en segon terme, aquelles que van seguides de la preposició «a» [363]; en tercer lloc, «si e segons» [236]; finalment, les formes «en tant quant» [364] i «en tant en quant» [365]. Per últim, hí ha un parell de frases amb la construcció «en respecte de» [366], [367].
[358] per quant seria contingent (P).
[359] Per quant en les ierres ... sois se ha de carregar la res- ponsió (P).
[360] Perqué la experiencia ha mostrat (P).
[361] per quant ab acte de capitulado, ordinació y concordia (C)
[362] per quant la solució y paga dels drets dominicals i deutes de la Senyoria es en primer lloch (P).
[363] quant a les dites parts contrahents (P).
[364] Y 396 en tant quant de Justicia poden renunciar (P).
[365] en tant en quant peí furs y privilegia del present Regne et alias s'i és concedit e perinés (A).
[366] segons és estat dit en respecte dels que se n'aniran (P).
[367] sois se ha de carregar la responsió y cens en respecte de lo que será la térra campa (P).
En primer lloc, Jes que teñen l'estructura «ara ... ara» [368], amplia-des a «ara per ... ara per» [369], «ara ... o» [370] i, finalment, peí que fa a aquest adverbi, «ara ... com» [371]. De la mateixa estructura, pero amb «així» [372], també seguit de la preposició «en» [373], de la preposició «a» [374] o de la preposició «de» [375] o de «com» [68], Per últim, amb la construcció «no sois ... pero» [376].
[368] ara les tornen a plantar ... o ara estiga plantada (A).
[369] ara fos per permissió y tolerancia ara per descuyt o ignorancia (P).
[370] ara sia en pasta o cuyt (C).
[371] ara sia de sucre com de qualsevol altra cosa (C).
[372] així sia dins lo terme ... com fora (A).
[373] així en lo present lloch com en ninguna part del terme (C) tP).
[374] així ais vehins del present lloch com a tots los forasters (C).
[375] així de ... com de les que (A).
[376] no sois ... pero (P).Page 188
Fins ací hem compilat una minúscula mostra de les possibilitats que podem obtenir de l'estudi de documentado com la que hem triat. No cal dir que, sense eixir dels límits documentáis seleccionats, podem orientar el treball des de molts altres punts de vista. Vegem-ne alguns: ens podíem haver deturat a considerar-hi una qüestió que preocupa molt actualment, el valor d'ús dels temps verbals,28 materia que per si sola exigeix un estudi a banda. Així com hem parat esment en els Ilatinismes léxics, ho podríem haver fet igualment en altres tipus de pervivéncies: manteniment de la -ff etimológica en mots com és ara «effecte» [308], conservació -encara vigent- de la preposició llatina «ad» davant de vocal: «ad aquella» [223]. Podríem també haver-hi introduít alguna reflexió sobre la forca de la pala-talització en cátala, com en «llegítim» [64], que transforma en patrimo-nials moltes formes considerades com a cuítismes. 29 Ens podríem haver referit a les diferents formes que preñen els increments dels verbs incoatius i podíem, espedalment, haver dedicat unes quantes línies al bandejat i poc reconegut sufix -or, -ora, en els casos freqüents en qué indica 'susceptible de', 'que ha de ser' o 'que pot ser' + participi d'un verb transitiu, tan fértil en la nostra tradició que gairebé nega qualsevol altra possibilitat: «contadors» (Page 189 «rebedor» (rebible?), perqué hí ha ocasions en qué una diferenciado de sufixos pot especializar el significat dels mots («pagador» 'que paga', «pagable» 'que pot ésser pagat»), pero és ciar que els comportaments indiscri-minats ben sovint poden dur a solucions poc rebedores.30
Des d'un altre punt de vista, també el léxic podia haver merescut la nostra atenció per analit2ar-lo des d'angles diferents; posem-hi l'exemple de la convivencia de solucions mes «arcaiques» al costat d'altres de mes «mcdernes»: «tostemps-sempre» (31 (1.6.4) o «ans-abans» (1.6.5), al mateix temps que trobem la forma «aprés»-0 (solució perifrástica) (1.6.6). Així mateix ens podíera haver acostat a les diverses possíbilitats que genera un mateix mot, com ara «perdiment» [304], «per-dició» [269], [272] -pérdua-; i, finalment, la selecció de formules contingudes dins d'altres de mes amplíes í que el seu carácter hauria obli-gat a separar: «via executiva» [222], «jurament faedor» [230], «mon-tar lo deute» [278] ...
De moment, pero, ens basta amb la tria i classifícació que hem fet ací. Hi hem examinat totes les possibles qüestions al voltant dels sistemes de datado per afegir-ho a treballs d'aquesta materia enllestits anteriorment, i n'hem extret un seguit de formules usades per l'administració municipal valendana de I'época del barroc.
Com que, segons hem enunciat, aquesta documentado encara permet de ser treballada amb interessos altres que no els que hem recollit ací, te-nim el propósit d'estudiar-la des del punt de vista semantk; aproximar-nos a les parelles sinonímiques o ais grups d'ampliació o de precisió semántica, estil d'abundant producció en I'época barroca que no repugna gens al llen-guatge admínistratíu, malgrat Tactual voluntat de sobrietat i concisió.
Tot i aixó, potser convindrá reiterar que el desígni d'utilitat que pot inspirar la realització d'estudis com aquest no ha de dur a pensar que totesPage 190 les solucions trobades poden ser directament traslladades al llenguatge con-temporani per satisfer els probiemes que presenta; ni totes les possibilitats es poden proposar actualment, ni totes les propostes poden ésser acceptades, pero sí que en cal un coneixement exhaustiu i detallat per poder formular-Íes.
----------------------------------
[1] Vegeu Ferran Fabregat Cosme i Antoni López quiles, Les determinacions temporals en les Consthucions de l'Estudí General de Valencia durant el segle xvi», dins Revista de llengua i Dret, 9; dels mateixos autors, «Una aproximado- a la fraseología administrativa municipal de l'época moderna (Catarroja, 1652-1658)», dins Actes II Congris Internacional de Llengua Catalana, i de Vicent S. Olmos i Tamarit, «Formuladons cronológiques en Tadministració local siscentista», dins Actes II Con-grés Internacional de Llengua Catalana, les dues darreres en curs de publicació; i, per últim, Ferran Fabregat Cosme, Antoni López Quiles i Vicent S. Olmos Tamarit, «Aproximació a I'estudi de les determinacions temporals en el llenguatge administratiu de les institucions valencianes de final del segle xvn», dins Atináis, 4 (Catarroja, 1986 [1987]), pags. .37-52.
[2] ' La carta de població d'AIcásser (A) fou publicada a Manuel V. Febrer Romaguera, Alcacer. Su Historia (Alcasser, 1981); va ser redactada peí notari Marc Antoni Bonavida. La de Catarroja (C) fou transcrita per Pelegrín Luis Llorens y Raga en La villa de Catarroja (Valencia, 1967) i el notari en fou Joan Fita; fjnalment, la de Picassent (P) será publicada per Manuel V- Febrer Romaguera, dins Primeres Joma-des d'Estudts Picassentins, en premsa; en fou l'escrivá el notari Onofre Alfonso. Hem seleccionat aquests tres documents perqué van ser elaboráis per a un ambit geográfic comú -la subcomarca de l'Horta-Albufera- i en una mateixa centuria, pero amb la certesa que aquests models es deurien reproduir al Uarg de tot el País -si mes no; hi cal encara una comparació amb els models de la resta dels Paisos Catalans perqué els escrivans tenien un ambit d'actuació superior, especialment si es tracta dels notaris que treballen a la zona central del regne. D'altra banda, no hem d'oblidar la circulado dels formularis o vademécums notaríais o curialescos, dels quals el professor Emili Casanova recull les referéncies a «D'elements histories per al restabliment del llen-guatge administratiu cátala», dins Revista de Uengua i Dret, núm. 5, vol. 3 (Barcelona, 1985), pags. 65-67. La figura del notari-escriva tit té molta relleváncia, per£>, no sois des del punt de vista jurídic -el document (C) diu «ConstituTt personalment (N) davant lo molt IHustre Senyor (N) y davant mi (N)»; aquest pronom darrer substi-tueix el nom del notari. I encara, «de totes les quals coses requeriten a mi, sino des del punt de vista dels aspectes redaccionals i formularis que son els que ens interes-sen -el document (A) en fa referencia quan escriu que és elaborat «juxta lo stil del notari rebedor», on «stil» es refereix tant al costum, al protocol, com a l'estíl de redacció-. Quant a la importancia de l'estudi de les Cartes Pobles, vegeu Emili Casa-nova, «El dret local valencia i la historia de la llengua catalana», dins Revista de Llengua i Dret, núm. 2, vol. 1 (Barcelona, 1983), pags. 73-75; a la nota núm. 5 ¡'autor demana una edició dels Establiments i de les Cartes Pobles loeditat per localitat de tot el país. D'altra banda, val a dir que en els casos en qué hem pogut hem consul-tat la documentado original, malgrat que els documents hagen estat préviament trans-crits, segons recomanen Emili Casanova, «El dret local ...», op. cit., pág. 76 i Germi Colon i Amadeu J. Soberanas, Panorama de la lexicografía catalana (Barcelona, 1985 [1986]), pag. 8.
[3] Ens referim a la coneguda polémica entre Coromines i Rovira i Virgili, süara reproduída a Revista de Uengua i Dret, núm. 4, vol. 2 (Barcelona, 1984), qualificada per Coromines com a «minucia lingüística» i que J. Sola considera un dels «bizantinis-mes mes curiosos de Pépoca que estudien» [1940]. Vegeu Joan Sola, Del catata stteorrecte al cátala corréete. Histeria dels criteris de cometió lingüística (Barcelona, 1985), pags. 145-148.
[4] Ultra els nostres treballs citats a la nota núm. 1, cf. les aportacions de M. Do-lors Fameny Sastre, «Notes d'interés lingüístic en set processos de crinas medievals (Lleida, s. xv)», dins Revista de llengua i Dret, núm. 7 (Barcelona, 1986), plgs. 56-57. Així mateix, per6 sense aílkr-les de la testa dels documents, vegeu Rosanna Cantave-lla Chiva, «Transcripció i notes lingüistiques d'uns documents municipals de prind-pis del segle xvm valencia», dins Revista de Llengua i Dret, núm. 2, vol. 1 (Barcelona, 1983), pags, 114-119. Son també d'interés les aportacions de Josep M. Mestres, «El món de les expressions temperáis. Una aproximado a la historia de l'expressió de la data», dins Revista de Llengua i Dret, núm. 9 (Barcelona, 1987), pp. 21-49, on ofereix un estudi diacrónic de la data.
[5] Per a la diferencia entre any i anyaáa, vegeu Vkent S. Olmos i Tamarit i An-toni López i Quiles, Administrador! i administráis. Introdúcelo a Veconomía i a la societat de la Catarroja del sis-cents (1652-1658) (Catarroja, 1987), pag. 197, i J. Co-romines, DECLC, s.v. any. Pel que fa a la juraderia, Vicent S. Olmos i Tamarit i An-toni López i Quiles, Administrador! .... op. cit., pág. 81 i J. Coromines, ibídem,, s.v. jurar.
[6] Sovint, els quadtímestres podien rebre la denominado fixa de terga -primera, segona i tercera, respectivament-, mentre que el període de sis mesos, si té el valor de la meitat de l'exercki económic, s'anomenava mitja anyada, com s'escau a Catarro-ja; vegeu Vicent S. Olmos r Tamakit i Antoni López i Quiles, Adminslradors i administráis ..., op. cit., pSg, 197.
[7] Noteu act la construcció de la palatal, de la mataba manera que s'esdevé a [76], [82], [195] i [2201.
[8] No és per casualitat que hi parlem de «presencia del sol»; en sentit contrari en la mateixa época, podetn trabar l'expressiá «en lo temps vulgarment dit a les fosques-»; Arxiu del Regne de Valencia, Reial Pattimoni, Lletres i Privilegis, I, 64, fol. 512, citat també per Vicente Branchat, Tratado de los derechos y regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reyno de Valencia y de la jurisdicción del intendente como subrogado en lugar del antiguo Bayle General (Valencia, 1784-1786), vol. ii, pág. 425. La diferenciado entre el temps corresponent a la «presencia del sol» i Ja nit o temps «a les fosques», data de molt abans; així, en el Libre del Mos-tassaf de Mallorca de 1448 podem llegir la distinció entre «... lo sol eixit e lo sol post»; en el cas de tractar-se de la segona possibílitat («del sol post»), igualment «haía a pagar en lo doble». Vegeu Libre del Mostassaf de Mallorca, transcripdó d'Antonio Pons (Mallorca, 1949), pág. 2. Vid. el. nota núm. 22.
[9] Per a la substitució de 'depuis en avant' per 'd'allí en avant' que fa Joan Bon-Ilavi en k seua modernització (1521) del Blanquerna de Llull (s. Xin), vegeu Germán Colón, El léxico catalán en la Romanía (Madrid, 1976), pág. 100.
[10] Quant a la capacitat de negociado dels vassalls enfront del senyor i la forca c!e pressió i de control dels senyors sobre els vassalls, vegeu Antoni López Quiles i Vicent S. Olmos Tamarit, «Nova, escassa i poc incrementada poblado; vella, intensa i reiterada crisi económica. De les dificultáis demografiques i financeres del se-gle xvn, díns Terra, poblado, economía i propietat. obre la historia i la geografía de Picassent (Picassent, 1988). Així mateix, la condició de Ilei «paccionada» es fa constar a la documentado, segons comprovem a [313].
[11] Antoni López Quiles i Vicent Sr Olmos Tamarit, «Agitarions, revoltes i conflictes. Catarroja (segles xm-xvii). Un estudi de moviments sodals al País Valencia», dins Torrente, 3 (Torrent, 1983 [1984]), pag. 36.
[12] Noteu la locució preposicional «Igual que» a [160] i [161].
[13] Aquest és sempre l'encapcalament que hi fa servir I'escrivá, uet del capítol xvm, que segueix a una explicado de rootius. Al capítol lviii, h¡ ha l'exposidó de motius, «Per fo és estat pactat y concordat entre dites parís», No hi ha cap encap-Calament ais capítols lxxxvii i lxxxiii.
[14] Capítol lxxxxi d'aquesta Carta Pobla.
[15] Per a unes altres possibilitats semántiques de «títol», vegeu [355], [356] í [357],
[16] Ací amb un valor un poc mes emfasitzat que no el registrat per J. Coromi-nes sota la forma haver esguard 'considerar, pendre en considerado' i mes próxima a la que aquest mateix autor registra en la locució preposicional per esguard sia en 'depengui del judici de1, ates que hi apareix com a sinónim de tocar 'correspondre'; vegeu declc, s.v. guardar. Per a un altre valor d'aquest verb, vegeu [16]. Finalment, hern de teñir presents les propostes de C. Duarte, «La tradició del Ilenguatge admi-nistratiu catald: dues notes practiques», dins Llengua i Administrado (Barcelona, 19...). píg. 45.
[17] Cal anotar aquesta forma del parcicipi, seguraraent elaborada a partir de l'in-finitiu «tindre», igual que a [197]. La forma usual, pero, encara era «teñir» [127], 1225].
[18] La fórmula «ben vist será» sembla usual en aquesta época i té nombrosos precedents, com ara en el testament de sant Francesc de Borja de 1550: «Se facen celebrar mil misses per la mia anima en la Iglesia o Iglésies que mes ben vist será ais dits marmessors meus». Transcripció de Joan Pellicek i Enríe Ferrer, Antología d'es-criptors de la Sajar (Valencia, 1986), L'extensió d'aquesta fórmula abasta tot el domini lingüístic: «y que puga lo Rector, vltra dels sobre dits dies convocar los consi-liarís, setnpre que ben vist li sera», tret de les Ordinations e nov redreg fet per ins~ tavratio, reformatio, reparado de la Vniversitat del Studi General de la Citttat de Barcelona, en lo atty Mil sinc-cents ttoranta-y-sis, pag. 85.
[19] Importantíssim en el segle xvil valencia, tant que I'historiador James CASEY ha arribat a parlar del «govern dels jutges» com a- poder supletori -i superposat- al buit que produí la debíltat de la noblesa del barroc; vegeu James Casey, El Regne de Valencia al segle XVII (Barcelona, 1981).
[20] Vegeu també Emití Casanova, «Elements histories ...», op. cit.
[21] El mot for amb significat de 'preu' té molts precedente histories: «... que lo dit mícec fíelip vislant sia tengüt e obligat reebre del dit paper setanta-sis raymes e pagar lo preu de aquelles a raho e for dels dits trenta-tres sois per rayma ... Die xxx mensis martii armo predicto Mcccdxxvj», citat per José Enrique Serrano Morales, Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868, con noticias bio-bibliogr&ficas de los principales impresores (Valencia, 1899), pág. 603, vegeu J. Coromines, declc, s.v. fur. Vegeu, a mes, les notes de Caries Duarte i Montserrat, «Sobre l'origen de Dret», dins Revista de JJengua i Dret, núm. 6, vol. 3 (Barcelona, 1985), págs. 40-41, i M. Dolors Fakreny, «Notes d'interés língüístíc...», op. cit., pagina 55. D'altra banda, l'especialització entre for i fur es veu prou clarament en comparar aqüestes dues darreres construccions amb [250], [251], [252], [257], [259], [337], [365]. Per a una contradicció, pero, vegeu [314], Escrig, en el seu Diccionario ValencianchCasltllano (Valencia, 1887) identifica, tanmateix, ambdues veus.
[22] Hem de destacar que l'increment de la pena, quan es duplica per qualsevol causa, és expressat amb la Iocució preposicional «en doble»; «si será de nit, la dita pena, en doble» (C); «la haja de pagar lo tal offidal de béns propis, en doble» (P). Vid. [63], [64], [65] i nota núm. 8.
[23] Hí trobem, aíxí mateix, «sot»: «no puixen eixir sot pena ...» (C).
[24] En aquest cas no hem seguit el ctiteti enunciat mes amunt d'aglutinar els mots, perqué la construcció de la frase indica que encara no s'havia lexicalitzat la forma «engrós».
[25] Per a una possibilitat de traducció de la locució castellana por cuenta y riesgo de, vegeu Fertan Fabregat Cosme i Antoni López Quiles, «Llengua dássica i locu-cions modernes (I)», dins Sao, 98 (Valencia, maig 1987), pág. 29. Logicament, si es-corcollávem en la documentado medieval, hi trobaríem tot de precedents, com ata: «e teñen l'espital a son cost e a sa messió», lletra del Hoctinent del Castella d'Amposta al Procurador de l'Encomanda de Torrent, 1734. Transctipció de Manuel V. Febrer i Josep Royo, dins Tonents, 3 (Torrent, 1984 [1983]), pág. 257.
[26 ] Hem pres aquesta forma del ULibre de Compíes del Conseü de Catarroja. Es-tudi preliminar, transcripció i notes de Viccnt S. Olmos i Tamarit i Antoni López i Quiles (Catarroja, 1986), El document (P) parla, petó, de «vendería»: «vendería que-s ven en Ja dita tenda».
[27] Per a precedents de les locucions preposicionals «a rao de», i «per rao de», vegeu Caries Duarte, Josep Ferrer i Ramón Torrents, «L'aprofitament de la documentado medieval en l'establiment del llenguatge administratiu», dins Revista de lien-gua i Dret, 4, vol. 3 (Barcelona, 1985), pág. 5. La construcció «per rao de» ve reeo-Uida a Joan Coromines, declc, s.v. «rao», pero no «a rao de», igual que a A. M. Al-cover, dcvb, s.v. «rao», tot i que ja l'havia consignada Josep Escrig, Diccionario Va-lenaanaCastellüno (Valencia, 1887), s.v. «rahó»: «A rahó: A razón, modisme adverbial. Al respecto. U. en las imposiciones de censos i dinero. A rahó de sis per cent: A razón de seis por cien».
[28] Ho demostra, per exemple, el fet que els membres del «grup de treball sobre aprofitament de k tradició histórica en el llenguatge administratiu» tinguen con-siderat aquest punt com un dels mes importante a I'hora d'estudiar la documentado histórica.
[29] La forma palatalitzada 'llegítim' era la normal en el segle xvn i, és dar, pro-cedeix d'abans; a principi de segle (15 de desembre de 1613) ja ha penetral en el conservador llenguatge notarial: «fill meu molt amat llegítim y natural y de llegítim y camal matrimoni nat y procreat». Fragment del testament de Giner Rabassa de Pere-llós, olim Ramón de Perellós, en qué institueix el vincle familiar (arv, ec, 1762, exp. 30). Aquesta forma ofereíx una continuítat documental secular, de manera que al segle xvm podem llegir «es desposaren per paraules aptes, Ilegitimes: y de present...», Caries Ros, Diccionario Valenciano-Castellano (Valencia, 1764), dtat per Antoni López Quiles i Ferran Fabregat Cosme, «La tradúcelo de certificats», dins Sao, 100 (Valencia, juliol-setembre, 1987), pág. 41. La forma amb ü- és la usual en els textos ad-ministratius d'aquella centuria, tambe" en altres mots com ara 'Ilógica', segons consta en les Constitucions de l'Estudi General de Valencia de 1611. J. Coromines registra les formes 'llegítim-a', 'Ilegitimar' i 'Ilegitimado'. Així mateix, '116gic-a' o 'llogical', etcétera, vegeu declc, s.v. 'llei', 'lógic'.
[30] La productivitat d'aquesc recurs no hauria de ser ignorada i podria reportar una gran utilitat, la majoria de vegades al costat d'un altre sufix de valor semblant pero no ben bé exacte -able. Entre l'un i l'altre no h¡ ha, com diem, identitat perfecta; comptable, per exemple, pot teñir un valor tot diferent de comptador, vist que, a part el valor de substantiu diferent d'aquest darrer, també com a adjectiu se'n dis-tingeix: documents comptables (i no pas comptadors) contra efectes comptables i ven-ciments comptadors». Vegeu Caries Duarte i Ramón Torrents, «Notes sobre documents administratius dels segles xvi i xvn», dins Revista de Uengua i Dret, 7 (Barcelona, 1986), cap. ni, a, sufix -or. El procés, pero, és molt antic, com ho prova l'ac-tualització de «lloadora» per 'lloabie' en la modernització de Bonllavi a que ens hem referit. Vegeu Germán Colón, El léxico ..., op. cit., pág. 101. En sentít contrari, tan-mateix, hi ha «profitable» esdevingut 'profitosa', ibídem, pág. 102.
[31] Aquesta és una de les parelles el resseguiment de l'evolució de la qual reco-mana Germán Colón, El léxico ..., ibídem, pag. 97.
