Si no hi ha un consens de mínims en un termini raonable, emprendrem la modificació a fons de l'actual model de seguretat jurídica preventiva.

Autor:Francisco Caamaño Domínguez
Cargo:Ministre de Justícia
Páginas:23-30
RESUMEN

Va arribar al Ministeri de Justícia "en un moment difícil" i ha encapçalat la posada en marxa del Pla Estratègic de Modernització de la Justícia, un "programa de renovació" que conjuga nombroses reformes normatives i posa l’accent en la generalització de les noves tecnologies i la signatura electrònica a l’Administració de Justícia. En aquest àmbit, Francisco Caamaño destaca els avenços del... (ver resumen completo)

 
EXTRACTO GRATUITO

Page 23

Va arribar al Ministeri de Justícia "en un moment difícil" i ha encapçalat la posada en marxa del Pla Estratègic de Modernització de la Justícia, un "programa de renovació" que conjuga nombroses reformes normatives i posa l’accent en la generalització de les noves tecnologies i la signatura electrònica a l’Administració de Justícia. En aquest àmbit, Francisco Caamaño destaca els avenços del notariat, atès que "els gairebé tres mil notaris d’Espanya disposen de signatura electrònica reconeguda".

En l’àmbit de les noves tecnologies, en els últims temps s’ha impulsat una profusa legislació en matèria de correu electrònic, impuls de la societat de la informació i signatura electrònica, que també ha afectat la funció notarial, i en la implantació de la qual se seguirà treballant en el 2011-2012.

Page 24

P: Quin balanç fa de la seva gestió, superats ja els dos anys del seu mandat al capdavant del Ministeri de Justícia?

R: Vam arribar al Ministeri de Justícia en un moment difícil i després de gairebé dos anys al capdavant d’aquest, puc dir que estem complint els nostres compromisos de reforma i canvi. Ens vam proposar uns objectius ambiciosos i gens fàcils d’assolir però, tot i les dificultats, en poc temps hem fet molt. Amb transparència i sempre buscant el consens.

Vam començar l’any 2009 amb l’aprovació del Pla Estratègic de Modernització de la Justícia 2009-2012, que ha estat la guia per al nostre programa de renovació. Vàrem desbloquejar al Parlament les lleis necessàries per a la posada en marxa de la Nova Oficina Judicial i hem treballat sense descans, perquè el que era una promesa l’any 2003 hagi començat a ser realitat l’any 2010.

Vam intensificar tots els programes de modernització tecnològica del nostre sistema de justícia amb el propòsit d’implantar l’expedient digital electrònic i afavorir que tots els tribunals del país puguin treballar en xarxa i interactuar telemàticament amb els professionals del dret i els ciutadans. Respecte d’aquesta matèria en concret, en aquests dos anys hem donat passos molt importants. El desenvolupament de Lexnet i de Minerva NOJ, de l’Esquema Judicial d’Interoperabilitat i Seguretat -pactat amb les CA, la Fiscalia General de l’Estat i el Consell General del Poder Judicial-, amb el qual vam aconseguir la interconnexió de tots els òrgans judicials del territori, i la consolidació del sistema SIRAJ de registres judicials ens està permetent guanyar en eficiència, estalviar temps i evitar duplicitats, amb la qual cosa s’aporta més seguretat.

A tot això ha d’unir-se la generalització dels sistemes de videoconferència a les sales de vista i, sobretot, la digitalització i informatització de les dades que figuren als registres civils des de l’any 1950 fins a l’actualitat, amb la finalitat que a l’entrada en vigor de la nova llei desaparegui el sistema actual basat en llibres (un registre de fets i judicialitzat) i s’implanti un altre, completament diferent (un registre de persones i de caràcter administratiu), que operi electrònicament com una base de dades nacional confeccionada a partir de fitxers personals.

En aquest mateix àmbit, el passat 17 de desembre de 2010 vam presentar l’Avantprojecte de Llei reguladora de l’Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’Administració de Justícia, en el qual es reconeixen nous drets per als ciutadans i es fixen obligacions per als professionals de la justícia per potenciarent electrònic, de la notificació per correu certificat a la que es fa per correu electrònic, de l’autorització escrita a la signatura digital, de l’arxiu físic a la base de dades, i prestar, en definitiva, un servei més àgil i ne l’ús i passar, per fi, del lligall a l’expedi- de qualitat per als ciutadans.

P: I es van prende mesures per millorar la qualitat i rapidesa del Departament...?

D’una banda, amb l’objectiu de reduir la càrrega de treball dels nostres jutjats i tribunals, des del Minis-teri hem promogut i engegat multitud d’iniciatives i actuacions. Entre aquestes destaquen l’Avantprojecte de Llei de Mediació en Assumptes Civils i Mercantils i el Projecte de Llei d’Arbitratge i de Regulació de l’Arbitratge Institucional a l’Administració General de l’Estat, actualment en tramitació parlamentària, que potencien els mecanismes extrajudicials de solució de conflictes.

Per una altra, amb l’objectiu de millorar la qualitat i la rapidesa de la nostra Administració de Justícia, el passat dia 17 de desembre vam presentar l’Avantprojecte de Llei d’Agilització Processal al Consell de Ministres. En aquest s’hi suprimeixen tràmits innecessaris, es redueix el nombre de procediments i s’amplien les possibilitats d’acollir-se als processos més breus, a més de racionalitzar el sistema de recursos, entre altres aspectes.

Tot això sense oblidar el conjunt de reforços que han estat aprovats pel Ministeri de Justícia per als òrgans judicials amb més feina i que, només en l’any 2010, superen els 12 milions d’euros.

També hem operat en l’àmbit dels registres. En concret, el Projecte de Llei de

Registre Civil, que es troba en tramitació parlamentària, configura un Registre Civil modern, ràpid i accessible, únic per a tot Espanya, que es traduirà en un estalvi de costos i de desplaçaments per als ciutadans. Així mateix, pel que fa al Registre Civil Central, el juny de l’any passat es va aprovar un pla de xoc per reduir-ne la càrrega de treball, articulat sobre la base de dos tipus de mesures: a curt i a mitjà ter-mini. Entre les mesures a curt termini destaquen el reforç temporal de les plantilles, l’ampliació de la jornada de treball, l’habilitació d’un correu electrònic específic per a la sol·licitud i expedició de certificacions, la reestructuració dels serveis d’atenció al ciutadà i cursos de formació per afavorir l’especialització i el rendiment del personal. Entre les mesures a mitjà termini, les actuacions dirigides a la interoperabilitat del Registre, la informatització dels registres consulars i la digitalització de les dades, així com la reforma del Reglament del Registre Civil per millorar els procediments de gestió.

Com poden comprovar, es tracta d’un conjunt d’iniciatives molt importants, a les quals cal afegir moltes altres, com són la reforma del Codi penal, la reforma de la jurisdicció social, la reforma de la Llei Concursal o la recent reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei de Planta per crear els tribunals d’instància.

La meta definitiva és situar la nostra Administració de Justícia al segle XXI

Tot això per posar alguns exemples del que ja s’ha realitzat, sense perjudici del fet que seguirem treballant com fins a ara per arribar a la meta definitiva, que no és altra que situar la nostra Administració de Justícia al segle XXI.

P: Quines altres normes de les projectades per al període 2011-2012 incidiran en l’àmbit notarial?

R: Donada la funció desenvolupada pels notaris i que es projecta en diversos àmbits del dret (dret immobiliari, dret de família, dret de successions i dret de societats), voldria destacar algu-

Page 25

na de les propostes normatives impulsades per aquest Ministeri per al període 2011-2012, com són l’Avantprojecte de Llei de Mesures d’Agilització Processal, l’Avantprojecte de la Llei de Reforma de la Llei Concursal, el Projecte de Reforma de la Llei d’Arbitratge, el Projecte de Llei del Registre Civil, l’Avantprojecte de Llei de Mediació, o l’Avantprojecte de la Llei Reguladora de l’Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’Administració de Justícia, entre d’altres.

Així mateix, treballem en l’adaptació de la normativa notarial a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, impulsant la reforma de l’article 182.1 del Reglament Notarial (capacitat per intervenir com a testimoni en una escriptura) la ràtio de la qual són els articles 2, 4 i 12.4 de la precitada Convenció i l’article 49 de la Constitució. Una adaptació que exigeix l’obertura d’un sender de canvis per promoure, protegir i garantir els drets de les persones amb discapacitat.

El...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA