Conselh Generau d’Aran; Diputació de Lleida; Institut d’Estudis Ilerdencs; D. de Cultura, «Era Val d’Aran a trauèrs dera sua lengua: segles XII-XX: Vademecum aranense: Antologia de tèxtes en aranés: Gascon des nautes sorces dera Garona: segles XII-XX»
| Autor | Jordi Bañeres |
| Páginas | 321-322 |
Page 321
Jordi Bañeres i Miquel Strubell, Argumentaire sur les langues moins répandues, BrusseMes, Centre d'Informació de Brussel-les del Bureau Eu-ropéen pour les Langues Moins Répandues, 1998, 59 pág.
Aquest opuscle ha estat editat per l'organisme que traduím habi-tualment com a Oficina Europea per les Llengües Minoritáries. El Bureau, que va néixer el 1983, és un organis-me sense finalitat de lucre creat per ajudar les organitzacions que treba-llen en favor de les llengües dites minoritáries o regionals a Europa. La publicació ha estat subvencionada per la Comissió Europea i ha estat editada en francés i en anglés.
L'objectiu de l'obra és divulgar la importancia de les llengües així defi-nides a les quals ens referí rem tot seguit, per tal d'aclarir conceptes i donar a conéixer una serie d'argu-ments (d'aquí ve el títol d'«argumen-tari») en favor seu, del seu coneixe-ment i del seu ús en tots els ámbits, L'obra, a mes, vol desfer tópics i ma-lentesos i lluitar contra els argu-ments contraris, ja siguin de menys-preu, d'ignoráncia o d'autoodi.
Els autors son Jordi Bañeres, responsable del Centre de Documentado en Sociolingüística i autor de nombrosos estudis sobre sociolingüística, i sobre minories lingüísti-
ques en particular, i Miquel Strubell, director llavors de l'Institut de Sociolingüística Catalana, antic coordinador de l'estudi Euromosaic i president del Centre Europeu per les Cultures Tradicionals i Regionals de Llangollen (País de Gal-les). El segon pertanyia en aquell moment, com el primer encara ara, a la Di-recció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
A la página 9 hi ha la definició de «langues moins répandues, minori-taires, regionales». Aquesta expres-sió, així en conjunt, l'hauríem de traduir al cátala corn «llengües menys esteses, minoritáries o regionals», ja que ¡'equivalencia de «répandues» és «esteses, escampades o propagades».
Els autors ens avisen, pero, que amb aquest nom s'entenen conceptes diferents, si bé ells consideren el mes ciar el que ve del Consell d'Europa a través de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritáries. Aquesta definido inclou les llengües: «1. Parlades tradicio-nalment en un territori d'un estatPage 322per ciutadans d'aquest estat que constitueixen un grup numérica-ment inferior a la resta de la pobla-ció de 1'estat; i 2. Diferents de la/les llengua/gües oficial/s d'aquest estat». La definido, se'ns adverteix, no inclou els dialectes de la llengua o llengües oficiáis de l'estat ni les llengües dels immigrants.
En el preámbul ja trobem una frase que es fa servir com a constatacio que ens causa un cert impacte: «Els europeus en llur conjunt saben poc de les llengües minoritáries, per bé que aquest tema és naturalment familiar als milions de ciutadans de la Unió que les parlen.»
L'obra s'estructura en diferents apartats: «Introducció general sobre la protecció de les minories», «Drets de Phome i democracia», «Dret i legislado», «Administrado i servéis públics», «Ocupado i nego-cis», «Educado», «Vida social i cultural» i «Construcció europea».
En el primer, a part de les definí -cions que hem esmentat, s'hi donen dades importants a teñir en compte en el terrítori de la Unió Europea (ue): que hi ha de 20 a 50 milions de parlants d'aquestes llengües; que prop de 50 milions de persones viuen en zones bilingües (el que representa mes que la poblado total d'Espanya); que cada estat membre de la ue té almenys una llengua minoritaria i alguns en tenen fins a vuit. Portugal, amb una sola mino-ria el mirandés és en un extrem i Italia, Franca i Espanya, amb «la mes gran diversitat», a l'altre.
Els autors recullen l'expressió de la Carta europea que «la diversitat lingüística d'Europa és un atot que cal protegir: cap altre continent no presenta una varietat tan feble, pero Europa té la sort d'haver assolit un grau de desenvolupament que ens dona la possibilitat de treure('n) partir». Podem reteñir també pel seu valor una declaració de l'euro-diputada Eileen Lemass: «La diversitat lingüística i cultural no causa mai conflictes. És el refús d'alguns a adaptar-s'hi o d'acceptar-la que provoca problemes i dissensions».
Reproduirem uns exemples de 1'obra per veure com s'articula l'«argumentari», és a dir, el sistema objecció/argument o pregunta/res-posta. Vegem-los:
El primer: (Objecció) «Alguns diuen tanmateix que la qüestió . de les minories nacionals i de llurs llengües és secundaria».
(Argument) «La csce1 ha re-butjat aquesta posició reafirmant [...] la seva "profunda convicció que les relacions amicals entre els pobles, igual que la pau, la justicia, l'estabüitat i la democracia, exigei-xen que la identitat [...] lingüísticaPage 323[...] siguí protegida i que siguin creades les condicions de la promo-ció d'aquesta identitat".»
Un segon: (Objecció) «Si al-gunes persones volen parlar la seva Ilengua minoritaria, és el seu problema: l'Estat no hi té res a dir».
(Argument) «No. "Totes les persones son iguals davant la llei i tenen dret sense discríminació a una protecció igual davant la llei. En aquesta qüestió, la llei ha de prohibir qualsevol discriminado i garantir a tothom una protecció igual i eficac contra qualsevol discriminado, es-pecialment de [...] Ilengua".»
Un altre: (Objecció) «De ve-gades hom diu que la qüestió de les minories nacionals ha estat resolta per totes classe de régims po-lítics».
(Argument) «La csce no com-parteix aquest punt de vista: "Les qüestions relatives a les minories nacionals només poden trobar res-postes adequades en un marc poli-tic democrátic".»
El darrer: (Objecció) «La pro-moció de la diversitat lingüística podría constituir un obstacle suple-mentari als esforc.os per a la cons-trucció d'una Europa unida».
(Argument) «Tothom vol contribuir a la construcció d'Euro-pa, pero ningú no vol correr el risc de perdre la seva identitat. El respecte i el foment de la diversitat lingüística representen un aspecte indispensable del procés de construcció europea...»
Incorporat a l'argumentan els au-tors expliquen quins son els principáis acords intemacionals en materia de protecció de les minories lingüístiques, com la Carta europea de les llengües región ais o minoritá-ries (Consell d'Europa, 1992, en vigor des de 1998), el Conveni-marc per la protecció de les minories nacionals (Consell d'Europa, 1995, en vigor també des de 1998) i la Declarado universal de drets lingüístics (Barcelona, 1996).
Un conjunt de 76 notes donen la referencia dels textos de procedencia, dels quals han estat extractats molts dels parágrafs de l'obra. La majoria procedeixen, ultra els do-cuments ja esmentats, de 1'osce, de la unesco, de I'onu i del Parlament Europeu.
L'edició es presenta en un format manejable, de butxaca, i és impresa a dos colors, un per a les preguntes i un altre per a les respostes. Es completa amb uns dibuixos acolorits que fan mes agradable la lectura.
En resum, una obra interessant pel contingut i, especialment, per la manera com és presentada, entene-dora i amena, que recomanem tant a especialistes com a entitats i asso-ciacions que fan treball cultural o lengüístic en favor de les llengües minoritaries.
-------------------------------------
[1] CSCE: Conferencia sobre la Seguretat i Cooperació a Europa, que es va convertir pos-teriorment en l'Organització per a la Seguretat i Cooperado a Europa (OSCE).
