Comunitats autònomes

En aquesta secció pretenem anar recollint l'activitat legislativa dels diferents Parlaments autonòmics i, així mateix, comentant aquelles lleis que, pel seu contingut material o per la seva novetat, presentin algun interès significatiu. La glossa breu d'aquestes lleis anirà a càrrec d'especialistes en el tema o en la mateixa redacció.

També hi figurarà una llista de totes les lleis promulgades en cada Comunitat Autònoma en el període considerat en cada número de la Revista. En la mesura que sigui possible, s'inclourà la referència del Diari o del Butlletí Oficial de la Comunitat. Autònoma corresponent per tal de facilitar la localització posterior de les lleis. Finalment, volem agrair la col·laboració rebuda del «Servei de Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya» i, en particular, del Sr. Antoni Bosch.

Joan Subirats

Llei 4/1984, de 5 d'octubre, d'ordenació fe rial, de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó

Llei 5/1984, de 27 de desembre, de fires i mercats, de la Comunitat Autònoma d'Extremadura

En aquestes dues lleis, aprovades en el període que es recull aquí,¹ es pretén regular una competència que la Constitució i l'Estatut respectiu concedeixen en exclusiva a la Comunitat Autònoma, i en tots dos casos s'hi procedeix amb posterioritat als decrets de transferència de les funcions i elsPage 160 serveis necessaris per desenvolupar l'esmentada competència.

L'estructura formal d'ambdues lleis és relativament similar. Primer que res s'estableix la definició de les Fires Comercials i la seva classificació segons el seu àmbit territorial, o bé en funció de les característiques dels productes objecte d'exhibició. La llei de la Comunitat Autònoma d'Extremadura estableix, en termes taxatius, el límit de durada de les Fires i la seva periodicitat mínima,

A continuació es regulen les entitats susceptibles d'organitzar les Fires Comercials en totes dues Comunitats, amb el requisit que els seus estatuts respectius hauran d'ésser aprovats per la Conselleria competent.² Per a l'organització d'una Fira es requerirà la presentació d'una sol·licitud de la Conselleria competent en tal sentit, en un termini de tres mesos abans que acabi l'any en què es pretén celebrar la manifestació comercial. Aqueixos tres mesos són els que té la Conselleria per accedir o no a la petició. A la vista de les peticions presentades, es procedeix a l'elaboració del Calendari Oficial de Fires a celebrar en la Comunitat durant el curs de l'any següent. Així mateix, es crearà el Registre Oficial de Fires, en el qual es consignaran les Institucions i les Fires Comercials.

De la mateixa manera, les lleis que comentem estableixen els compromisos dels organismes de govern de les Comunitats respectives amb aquelles

Fires que compleixin els requisits legals i constin al Calendari Oficial. En aquest sentit és molt més explícit el text legislatiu castellano-lleonès quan es refereix als ajuts, les subvencions i els convenis de cooperació.

Per altra banda es recullen les obligacions a complir per les Institucions ferials, i també les possibles responsabilitats a les quals donaria lloc l'incompliment de les disposicions contingudes en ambdós textos legislatius. En aquest punt la llei de la Comunitat d'Extremadura concreta els òrgans competents per imposar sancions i les possibles quanties d'aquestes amb un límit de deu milions de pessetes.

Així mateix aquests dos textos legislatius inclouen sengles disposicions transitòries, per les quals el primer any de vigència de la llei només caldrà avisar amb dos mesos d'antelació pel que fa a la celebració d'una manifestació ferial.

Finalment la llei d'Extremadura fa extensiva la llei als Centres de Con tractació en Origen de Productes Co mercials i distingeix entre Mercats Ra maders i Llotges, i d'altres centres de contractació.

Concretament es regulen les obli gacions a complir per a la realització de tals manifestacions comercials, l'au-toritzacíó necessària de la Conselleria d'Agricultura i Comerç i els Registres Oficials de tals centres de contractació

J. S.

Page 161

Llei 3/1984, de 26 de setembre, per la qual es crea el Consell de Joventut de la Regió de Múrcia

Llei 3/1984, de 5 d'octubre, de creació del Consell de Joventut de Castella i Lleó

Llei 4/1984, de 21 de desembre, del Consell de la Joventut d'Extremadura

En aquest període han estat aprovades tres lleis molt similars, referides a la creació del «Consell de Joventut» de les Comunitats Autònomes de Múrcia, Castella-Lleó i Extremadura, respectivament.³ Els esmentats textos legislatius es fonamenten en la competència exclusiva sobre la joventut que els seus Estatuts respectius els atorguen i, explícitament en el cas de Castella i Lleó, en el traspàs de les competències en matèria de suport al desenvolupament de l'activitat associativa juvenil per part de l'Administració central.

Els Consells de la Joventut, en la seva condició d'entitats de Dret públic, tenen com a objecte legal promoure la participació dels joves en el desenvolupament polític, social, econòmic, cultural i esportiu de la Comunitat respectiva, i fomentar l'associacionisme juvenil i la creació de Consells de la Joventut en els àmbits territorials més reduïts al de la mateixa Comunitat, la qual cosa ha de servir de via de representació fonamental dels joves de cada regió.

Els Consells de la Joventut col·laboren també amb l'Administració autonòmica trametent informes, quan se'ls demanen, o generant-los per si mateixos, si així ho consideren, amb la qual cosa s'obren vies eficaces de diàleg. En aquest sentit, les disposicions legals són molt genèriques i en constitueix una excepció la regulació del

Consell de la Joventut castellano-lleo-nès, que haurà d'informar preceptivament, abans -àc la seva promulgació, de totes les disposicions legals que dictin les Institucions i les Administracions públiques de Castella i Lleó sobre temes que afecten la joventut.

Quant als membres dels Consells respectius, els requisits legals són relativament semblants. En general, hauran d'ésser associacions juvenils, organitzacions polítiques juvenils o seccions juvenils d'organitzacions d'adults, sempre que gaudeixin d'autonomia funcional i d'òrgans de direcció propis per als seus assumptes específics. En canvi, quant a la força numèrica i a la implantació territorial, els requisits varien. Així, a Múrcia, una organització juvenil, per poder ser membre del Consell de la Joventut de la Regió, ha de disposar d'un nombre d'afiliats no inferior a 250 i d'una implantació com a mínim de dos municipis. En el cas de Castella i Lleó, es requereix un mínim de 400 afiliats, independentment de la seva implantació local o regional, o bé que la seva afiliació no sigui inferior si 5 % del total de la població de la localitat en què estigui ubicada l'associació en qüestió. A Extremadura, el mínim requerit és també el de 250 membres per associació membre del Consell, i una implantació territorial de, com a mínim, 4 partits judicials, i un d'aquests ha d'estar en una altra província.

Page 162

Un altre requisit comú per acceptar la inclusió d'una associació juvenil còm a membre del Consell de la Joventut respectiu és la seva acceptació expressa d'acatar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de la seva Comuni-ta't.

Els textos legislatius comenten també les disposicions referents als òrgans de govern dels Consells de la Joventut respectius, i coincideixen en l'existència d'una Assemblea i de Comitès executius o permanents. També s'articula la composició de tals organismes, i es relaciona el nombre de delegats a l'assemblea amb la implantació numèrica i territorial de cada associació. Així mateix, s'especifiquen la forma d'elecció, la composició i les funcions dels Comitès de direcció o permanents.

Pel que fa als recursos econòmics dels Consells, les coincidències són manifestes. En primer lloc es consideren els fons que la Comunitat Autònoma pot destinar a tals finalitats en els seus Pressupostos Generals, i també les donacions, les subvencions i les quotes o rendiment del seu patrimoni.

Finalment, a les disposicions transitòries, s'hi recull la creació de Comissions Gestores, les quals, en un termini que oscil·la entre els quatre mesos (Múrcia) i els sis mesos (Castella-Lleó i Extremadura), hauran de convocar l'Assemblea constituent del Consell de la Joventtu de cadascuna de les Comunitats.⁴

J. S.

Llei 9/1984, de 22 de novembre, reguladora de la iniciativa legislativa popular, dels Ajuntaments i Comarques de la Regió de Múrcia Llei 7/1984, de 27 de desembre, reguladora de la iniciativa legislativa popular davant les Corts d'Aragó

Les lleis que comentem aquí segueixen, tant des del punt de vista cronològic com de matèria, la Llei 4/1984, dé 5 de juny, que va aprovar la Junta General del Principat d'Astúries. En general, s'han seguit tant les disposicions constitucionals i estatutàries pròpies com les previsions de la Llei Orgànica 3/1984, de 28 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular.

Com és prou sabut, la nostra Constitució, al seu article 87.3, preveia la promulgació necessària de l'esmentada llei orgànica com a pas previ per a la plena viabilitat de la iniciativa legislativa popular. Un cop aprovades aquestes tres lleis, i tenint en compte que en gairebé la totalitat⁵ dels EstatutsPage 163 d'Autonomia de les Comunitats Autònomes es recull la concreció en el seu àmbit d'aqueixa via d'iniciativa legislativa, és de preveure que, en un termini curt, s'aprovaran les lleis de les altres Comunitats Autònomes,⁶

Les possibles coincidències entre ambdues lleis se circumscriuen en l'àmbit de la iniciativa popular. Es pot destacar així la inclusió en la llei de la Regió de Múrcia de la via d'iniciativa legislativa dels Ajuntaments i Comarques. Aquesta és una particularitat digna d'esment, ja que, tot deixant de banda l'Estatut murcià, només als Estatuts d'Autonomia d'Andalusia, Astúries, Castella-la Manxa, Navarra i Madrid trobem una referència a la possible iniciativa legislativa dels Ajuntaments, mentre que pel que fa a les comarques o d'altres ens de caràcter supramunicipal (Capítols o Consells Insulars, Diputacions Forals...) únicament en els del País Basc, Catalunya, Canàries i en el de les Illes Balears.

Primer que res, veurem com es regula en tots dos textos legislatius la iniciativa legislativa popular. La iniciativa legislativa es canalitza a través de la Mesa de í'Assemblea Legislativa de la Comunitat, la qual examinarà la seva admissibilitat a partir de la consideració de la seva unitat substantiva, la seva no sorneguería amb iniciatives parlamentàries que vagin en el mateix sentit, o per raons que la matèria sobre la qual tracti la proposició sigui una de les que s'exclouen d'aquesta mena d'iniciativa legislativa. Així, doncs, se segueix la línia traçada per la citada Llei Orgànica 3/1984. Això no obstant, es pot destacar que la llei murciana admet la possibilitat que la Mesa permeti una modificació de la proposició en el cas que consideri que els seus defectes són esmenables. En el cas de la llei aragonesa s'admet que els acords d'inadmissibilitat de la Mesa poden ser objecte de queixa davant la Justícia d'Aragó, la qual resoldrà de manera no vinculant. Tot això sens perjudici, evidentment, del possible recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.

La iniciativa legislativa popular s'exercirà a través de la presentació de 10.000 signatures, com a mínim, en el cas de Múrcia, i de 15.000 en el cas d'Aragó.⁷ Aquestes signatures seran autenticades per procediments similars als que preveu la susdita llei orgànica⁸

El termini per a la recollida de signatures serà de sis mesos, i es procedirà a rescabalar la Comissió Promotora amb una compensació econòmica si s'arriba a completar el nombre de signatures exigit.

Quant a la iniciativa legislativa d'Ajuntaments i Comarques, la llei de la Regió de Múrcia estableix que podran presentar proposicions de llei un o diversos Ajuntaments o Comarques, sempre que el seu cens electoral con-junt superi les 10.000 persones, i sempre que la decisió dels seus òrgans de govern hagi estat presa perPage 164 majoria absoluta.⁹ Sí la proposició és admesa a tràmit per la Mesa de l'Assemblea Legislativa, es procedirà a la seva publicació al Butlletí Oficial de la Regió i en un diari d'aquesta per dues vegades consecutives. A partir d'aquest moment, s'obre un període de dos mesos, en els quals la resta d'entitats locals de la Regió podran presentar «al-legacions i suggeriments», que en cap cas no tindran força vinculant per a l'Assemblea Legislativa.

Un cop s'han reunit les signatures i sína procedit a la seva autenticació, o bé un cop s'han complert els tràmits esmentats anteriorment per a les proposicions sorgides dels Ajuntaments o de ]les Comarques, la proposició de llei estarà en condicions de ser inclosa en l'ordre del dia del Ple per tal que sigui presa en consideració. No existeix cap disposició que estableixi el termini peremptori per a la seva discussió en el Ple, però, en canvi, sí que n'hi ha perquè no recaigui en cas de dissolució de l'Assemblea Legislativa de la Regió¹⁰ És important remarcar dos aspectes de la tramitació parlamentària, quant a la iniciativa legislativa popular, en el cas de la llei d'Aragó. La llei assenyala que la Comissió Promotora de la iniciativa podrà designar un dels seus membres per a la defensa de la proposició en el tràmit de la presa en consideració; i, per altra banda, es faculta la Comissió perquè pugui sol·licitar la retirada de la proposició de llei si entén que durant el curs de la seva tramitació parlamentària s'ha desvirtuat l'objectiu de la iniciativa.

J.S.

Llei 2/1984, de 30 d'octubre, de reversió de béns i drets confiscats del País Basc

La Llei 2/1984 de 30 d'octubre, de reversió de béns i drets confiscats, presenta algunes característiques, sens dubte, singulars. En primer lloc, aquesta Llei suposa una autèntica novetat dins del panorama legislatiu de l'Estat espanyol. Recordem que les iniciatives, suscitades a les Corts Generals no han reeixit en textos legals que tractessin globalment la problemàtica dels confiscaments, ni tan sols varen propiciar una política efectiva en les Administracions públiques afectades que tendís a la devolució generalitzada de béns i de drets confiscats. Com a exemple d'aquestes iniciatives parlamentàries mancades de ressò en el pla legal, n'esmentarem dues: la proposició de llei del Grup Parlamentari «Catalunya, Democràcia i Socialisme» presentada al Senat l'abril del 1981, sobre l'extinció del domini i de la resta de drets reals immobiliaris inscrits a favor de l'Estat com a conseqüència de confiscaments a entitats o a particulars en virtut de la Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939, i la pregunta, amb sol·licitud dé resposta per escrit, formulada pel diputat socialista per Ciudad Real, Mi-Page 165guel Àngel Martínez, el maig de 1981, sobre la devolució a la UGT i al PSOE de diverses propietats confiscades amb motiu de la Guerra Civil en la susdita província a les organitzacions esmentades. En conseqüència, la Llei 2/ 1984, aprovada pel Parlament basc és una novetat legislativa que regula les condicions, els requisits i el procediment perquè pugui operar la reversió de béns i de drets confiscats després del 18 de juliol de 1936, a l'emparà de la legislació o la normativa d'excepció que va sorgir després de la Guerra Civil.

Aquesta llei és, primer que res, Í en funció de les seves característiques i limitacions, una llei de caràcter ètic, un gest històric autèntic que pretén oferir una resposta a una situació de veritable injustícia, la qual prové de les despossessions produïdes per represàlies o motius político-socials. A més a més, cal tenir en compte que la llei té un clar sentit reconciliador en la mesura que té operativitat, tant pel que fa als confiscaments efectuats per les au-ritats i governs franquistes com a les que hagi pogut efectuar el Govern autònom d'Euskadi.

La llei és fonamentalment d'abast limitat, és un remei exigu i parcial, per tal com només es operativa en relació a béns i drets confiscats transferits a la Comunitat Autònoma del País Basc «amb títol que permeti la seva cessió a terceres persones». En conseqüència, no hi estan inclosos béns i drets de ti-tularitat de l'Estat, Territoris Històrics o Ajuntaments.

Com a pionera, el seu gran mèrit pot trobar-se potser en el fet que pugui servir d'estímul perquè l'Estat i d'altres Comunitats Autònomes es proposin objectius similars i de major envergadura, sobretot tenint en compte que hi ha pendents de resolució problemes peluts com el del patrimoni sindical i d'altres de semblants.

Es tracta d'una llei aprovada per unanimitat de la Cambra, sense que cap Grup Parlamentari hagi reservat esmenes per a la seva defensa davant el Ple. El text de la llei va tenir consens en el tràmit de Ponència després de debats amplis i de sessions llargues. Per altra banda, és una llei amb contingut tècnic en la mesura que detalla requisits, procediments, recursos d'una manera molt acceptable. Sens dubte, el tràmit parlamentari va millorar el contingut i la sistemàtica del projecte de llei tot mantenint l'esperit inicial. Cal remarcar que en el tràmit parlamentari es va concretar el procediment de reversió mitjançant expedient contradictori, amb especial subjecció als principis continguts a la Llei d'Expropiació Forçosa quant a la fixació de les compensacions que es poguessin derivar d'alteracions en els béns. Finalment, entre les millores introduïdes en el Projecte de llei, cal assenyalar el quadre de recursos, amb particular esment del recurs contenciós administratiu contra els actes del govern que han de posar fi a la via administrativa, i el control parlamentari sobre els expedients de reversió.

Alberto Figueroa

Page 166

Lleis autonòmiques promulgades durant el període setembre-desembre de 1984

Andalusia

Llei 11/1984, de 19 d'octubre, de declaració de les zones humides del sud de Còrdova -Zorïar, Amarga, Rincón, Tíscar, los Jarales i el Conde- com a reserves integrals BOJA núm. 97, de 25-X-1984, correcció d'errades, núm. 118, de 26-XII-1984.

Llei 12/1984, de 19 d'octubre, de declaració de les «Marismas de Odiel» com a paratge natural i de les «Islas de Enmedio» i la «Ma-risma del Burro» com a reserves integrals. BOJA núm. 97, de 25-X-1984.

Llei 13/1984, d'li de desembre, del Consell Social de les Universitats d'Andalusia. BOJA núm. 116, de 18-XII-1984.

Aragó

Llei 6/1984, de 26 de novembre, per la qual s'autoritza a la Diputació General d'Aragó l'emissió de Deute Públic per un import de 2.000 milions de pessetes. BOA núm. 42, de 27-XI-1984.

Llei 7/1984, de 27 de desembre, reguladora de la iniciativa legislativa popular davant les Corts d'Aragó. BOA núm. 1, de 4-1-1985.

Llei 8/1984, de 27 de desembre, reguladora de les taxes de la Comunitat Autònoma d'Aragó. BOA núm. 1, de 4-1-1985.

Llei 9/1984, de 27 de desembre, de concessió de dos crèdits extraordinaris al Departament de Cultura i Educació. BOA núm. 1, de 4-1-1985.

Astúries

Llei 10/1984, de 2 d'octubre, per la qual es modifiquen les taxes per prestació de serveis en el Conservatori Professional de Música d'Oviedo. BOPA núm. 236, d'll-X-1984.

Llei 11/1984, de 15 d'octubre, de salut escolar per al Principat d'Astúries.

Llei 12/1984, de 21 de novembre, per la qual s'habilita el Consell dePage 167 Govern del Principat d'Astúries per delegar la facultat d'informe de l'Agència de Medi Ambient sobre Activitats Molestes, Malsanes, Nocives i Perilloses en els Ajuntaments. BOJA núm. 279, 3-XII-1984. Llei 14/1984, de 19 de desembre, de concessió de suplements de. crèdit a la Secció 13 dels Pressupostos Generals del Principat d'Astúries. BOPA núm. 294, 21-XII-1984. Llei 15/1984, de 29 de desembre, de Pressupostos Generals del Principat per l'exercici de 1985. BOPA núm. 31-XII-1984.

Canàries

Llei 5/1984, de 14 de novembre, per la qual s'autoritza un crèdit suplementari per atendre diversos programes urgents. BOCAC núm. 121, 21-XI-1984, p. 1878.

Llei 6/1984, de 30 de novembre, dels Consells Socials de Coordinació Universitària, i de Creació d'Universitats, Centres i Estudis Universitaris. BOCAC núm. 127, 5-XII-1984, p. 1952.

Llei 7/1984, d'11 de desembre, de la Hisenda Pública de la Comunitat Autònoma de Canàries. BOCAC núm. 14-XII-1984, p. 2054.

Llei 8/1984, d'li de desembre, de Radiodifusió i Televisió de la Comunitat Autònoma de Canàries. BOCAC núm. 132, 17-XII-1984, p. 2082.

Cantàbria

Llei 4/1984, de 10 de setembre, de Pressupostos Generals de la Diputació Regional de Cantàbria per al 1984. BOC núm. extraordinari 14, 20-IX-1984.

Llei 5/1984, de 18 d'octubre, d'Incompatibilitats d'Alts Càrrecs, BOC núm. 152, 31-X-1984.

Llei 6/1984, de 29 d'octubre, sobre protecció i foment de les espècies forestals autòctones. BOC núm. 162, 16-XI-1984; corr. d'errors: BOC núm. 178, 14-XII-1984.

Llei 7/1984, de 21 de desembre, de Finances de la Diputació Regional de Cantàbria. BOC núm. extraordinari 24, 24-1-1985.

Llei 8/1984, de 22 de desembre, de l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Cantàbria, BOC núm. 5, 9-1-1985.

Llei 9/1984, de 11 de desembre, de la Bandera de la Comunitat Autònoma de Cantàbria. BOC núm. 5, 9-1-1985.

Castellà-La Manxa

Llei 4/1984, de 6 de setembre, d'aplicació del superàvit de l'exercici 1983, DOCM núm. 38, 18-IX-1984.

Llei 5/1984, de 19 de desembre, de les Comunitats Originàries de Castella-La Manxa, DOCM núm. 54, 31-XII-1984.

Llei 6/1984, de 29 de desembre, sobre comparecència a judici de la Junta de Comunitas de Castella-La Manxa. DOCM núm. 54 (suplement), 31-XII-1984.

Page 168

Castella i Lleó

Llei 3/1984, de 5 d'octubre, de creació del Consell de la Joventut de Castella i Lleó. BOCL núm. 47, 22-X-1984.

Llei 4/1984, de 5 d'octubre, d'Ordenació Feriaí. BOCL núm. 47, 22-X-1984.

Extremadura

Llei 4/1984, de 21 de desembre, del Consell de la Joventut.

Llei 5/1984, de 27 de desembre, de Fires i Mercats.

Galícia

Llei 11/1984, d'11 de desembre, relativa als treballs de dotació artistica a edificis i construccions públiques de la Comunitat Autònoma de Galícia. DOG núm. 19, 26-1-1985.

Llei 12/1984, de 28 de desembre, de l'Estatut Galleg del Consumidor. DOG núm. 23, 1-II-1985.

Illes Balears

Llei 5/1984, de 24 d'octubre, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. BOB núm. 18, 20-X-1984.

Llei 6/1984, de 15 de novembre, del Consell Assessor de RTVE a les Illes Balears. BOB 10-XII-1984. Llei 7/1984, de 21 de novembre, de l'escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. BOB núm 20, 10-XII-1984.

Llei 8/1984, de 21 de novembre, de la Comissió Tècnica Interinsular. BOB núm. 20, 10-XII-1984.

Llei 9/1984, de 30 d'octubre, de declaració del Primer de març com a Dia de les Illes Balears. BOB núm. 21. 20-XII-1984.

La Rioja

(No ens consta que s'hagi aprovat cap llei en el període setembre-de- sembre de 1984.)

Madrid

Llei 14/1984, de 30 de novembre, sobre modificació de crèdits en el Pressupost de la Comunitat per l'any 1984 amb un import de 860.355.631 pessetes. BOM núm. 292, 7-XII-1984.

Llei 15/1984, de 19 de desembre, del Fons de Solidaritat Municipal de Madrid. BOM núm. 308, 27-XII-1984.

Llei 16/1984, de 20 de desembre, per la qual es modifica la disposició addicional cinquena de la Llei 1/1983, de 13 de desembre, de Govern i Administració de la Comunitat de Madrid. BOM núm. 309, 28-XII-1984.

Llei 17/1984, de 20 de desembre, reguladora de l'abastament i el sanejament d'aigua en la Comunitat de Madrid. BOM núm. 311, 31-XII-1984.

Page 169

Múrcia

Llei 3/1984, de 26 de setembre, per la qual es crea el Consell de la Joventut de la Regió de Múrcia. BORM núm. 222, 27-IX-1984.

Llei 4/1984, de 12 de novembre, per la qual es crea el Consell Assessor de RTVE de la Regió de Múrcia. BORM núm. 269, 23-XI-1984.

Llei 5/1984, de 14 de novembre, de modificació de Pressupostos Generals de la Comunitat de la Regió de Múrcia per al 1984. BORM núm. 265, 19-XI-1984.

Llei 6/1984, de 14 de novembre, de modificació de l'enunciat de la partida 14.01.752 del Pressupost del 1984. BORM núm. 265, 19-XI-1984.

Llei 7/1984, de 14 de novembre, de modificació del concepte 14.02.621 del Pressupost de Despeses del 1984. BORM núm. 265, 19-XI-1984.

Llei 8/1984, de 14 de novembre, de concessió d un crèdit extraordinari per import de 3.098.000 pessetes, per atorgar subvencions a la Universitat de Múrcia, destinades al finançament d'activitats culturals.

Navarra¹¹

Llei Foral per la qual es modifiquen els articles 32 i 44 de la Norma General de Contratació.

Llei Foral sobre concessió d'un suplement de crèdit per import de 8.522.000 pessetes per a l'abonament d'hores extres a realitzar per la Policia Foral fins a l'acabament de l'exercici.

Llei Foral sobre aprovació dels Comptes Generals de Navarra corresponents a l'exercici del 1982. BORM núm. 265, 19-XI-1984.

Llei 9/1984, de 22 de novembre, reguladora de la iniciativa legislativa popular dels Ajuntaments i Comarques. BORM núm. 281, 10-XII-1984.

Llei 10/1984, de 27 de novembre, General de Taxes de la Regió de Múrcia. BORM núm. 289, 19-XII-1984.

Llei 11/1984, de 27 de desembre, de concessió d'un crèdit extraordinari per un import de 300.000.000 de pessetes, destinats a l'« Adquisició, reforma, adequació i equipament del sanatori mèdic-quirúrgic i de maternitat Los Arços». BORM núm. 295. 28-XII-1984.

Llei 12/1984, de 27 de desembre, d'imposició sobre els jocs de sort, envit o atzar. BORM núm. 295, 28-XII-1984;corr.d'errors: BORM núm. 25, 30-1-1985.

Llei 13/1984, de desembre, de modificació de l'enunciat de la partida 16.01.621 dels Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma. BORM núm. 296, 29-XII-1984.

Llei Foral sobre modificació de l'art. 29 de la Llei Foral 47/1983 de Pressupostos Generals de Navarra per a l'exercici del 1984.

Llei Foral sobre concesió d'un suplement de crèdit per a finançar els convenis amb la clínica «La Mila-grosa» de Tudela i la Fundació «Ar-gibide».

Llei Foral sobre concessió d'un suplement de crèdit per a atendre les despeses de serveis socials.

Page 170

Llei Foral sobre concessió d'un su-iplement de crèdit per a finançar les despeses de funcionament de l'Hospital de Navarra.

Llei Foral sobre concessió d'un crèdit extraordinari per a l'atorgament d'una subvenció a l'Audiència Ter-jritoriai de Pamplona.

Llei Foral de la Cambra de Comptes.

Llei Foral reguladora de la concessió d'ajuts per al sanejament i el relançament.

País Basc

Llei 1/1984, de 30 d'octubre, per la qual es modifica la disposició final primera de la Llei 1/1982, d'li He febrer, sobre cooperatives. BO ]del País Basc núm. 188, de 13-XI-'1984.

Llei 2/1984, de 30 d'octubre, de re-yersió de béns i drets confiscats. SO País Basc núm. 188 de 13-XI-1984.

Llei 3/1984, de 30 d'octubre, per la qual s'aprova l'acord de la Comissió Mixta Govern Basc-Diputacions Forals, a què es refereix l'article 32.4 de la Llei 30/1983, de 20 de desembre, de Pressupostos Gèneca. Valenciana

Llei 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seva utilització. DOGV núm. 211, de 13-XII-1984.

Llei 9/1984, de 29 de desembre, per la qual s'aprova el Programa Econòmic Valencià per a 1984-1987.

Llei Foral de creació i regulació del Consell Assessor de Ràdio Televisió Espanyola a Navarra.

Llei Foral 21/1984, de 29 de desembre, de Pressupostos Generals de Navarra per a l'exercici 1985. BON núm. 160, de 31-XII-1984, correcció d'errades, BON núm. 12, de 25-1-1985.

Reglament del Parlament de Navarra.

Llei 4/1984, de 15 de novembre, sobre el Consell Econòmic i Social Basc. BO País Basc núm. 207, de 6-XII-1984.

Llei 5/1984, de 28 de desembre, per la qual es regulen determinades matèries en relació a l'ampliació de la vigència durant el 1985 de la Llei de Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma d'Euskadi per al 1984. BO País Basc núm. 1, de 2-1-1985.

DOGV núm. 215, de 31-XII-1984.

Llei 10/1984, de 29 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 1985. DOGV núm. 215, 31-XII-1984.

Llei 11/1984, de 31 de desembre, de Consells Escolars. DOGV núm. 217. de 20-1-1985.

-----------------------------

[1] Anteriorment, es va aprovar la Llei 9/1984, de 5 de març, de Fires Comercials de la Generalitat de Catalunya, que presenta molts punts de contacte amb les lleis que comentem.

[2] En el cas d'Extremadura, es tracta de la Conselleria d'Agricultura i Comerç; en el cas de Castella-Lleó es tracta de la Conselleria de Transports, Turisme i Comerç. A Catalunya s'o. cupa del tema la Conselleria de Comerç, Consum i Turisme.

[3] Segons la nostra informació, són les primeres lleis que apareixen sobre aquesta matèria en l'àmbit autonòmic. A Catalunya, des del 1980, està funcionant un Consell de la Joventut que compta, en l'actualitat, amb 48 organiïzaciorss, però el fonament legal d'aquestes és un Decret del Govern de la Generalitat provisional de l'abril de 1979. També funciona un altre Consell a la Rioja des del gener de 19S3, amb .10 associacions, però sense cap text legislatiu.

[4] A la resta de les Comunitats que encara no disposen de llei en aquest respecte, han començat a funcionar Comissions Gestores que col·laboren en les consultes prèvies a l'elaboració del text legislatiu i comencen a assumir tasques de coordinació, (Vegeu «Els Consells de Joventut: un instrument vàlid o una entelèquia?», en Papers de Joventut, núm. 26, desembre 1984. Barcelona).

[5] En efecte, trobem referències explícites a la iniciativa legislativa popular en tots els Estatuts d'Autonomia, excepte en el de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Evidentment, això no l'impedeix de legislar sobre aquesta matèria, ja que tal com diu l'article 7.1 del seu Estatut d'Autonomia: «els drets i les llibertats fonamentals dels casteílano-tleonesos són els que estableix la Constitució».

[6] Així es va presentar una proposició de llei reguladora de la iniciativa legislativa popular al Parlament de Catalunya -el Grup Parlamentari del PSUC-, el dia 24 de gener d'aquest any.

[7] En aquest respecte, no s'ha previst res en cap Estatut, llevat del cas d'Extremadura, en què l'article 25 del seu text estatutari fa esment d'un mínim del 5 % del cens electoral. En el cas de la llei d'Astúries la xifra també era de 10.000 signatures, i l'actual proposició de Uei en tramitació del Parlament de Catalunya en preveu 50.000.

[8] A Múrcia, el control del procés de recollida de signatures i de recompte el fa la Junta Electora] Provincial, i a Aragó, ho fa la Junta de Control creada a posta i la composició de la qual s'especifica en el text legislatiu.

[9] En el cas de la llei del Principat d'Astúries cal que la proposició de llei tingui el su-pori de tres Ajuntaments com a mínim, encara que es mantingui la mateixa xifra global del cen's a cobrir.

[10] En canvi, a Itàlia, les disposicions estatutàries en la matèria estableixen terminis peremptoris de dos o tres mesos per a la inclusió definitiva en l'ordre del dia dels Consells Regionals de les proposicions de llei fruit de la iniciativa legislativa popular.

[11] No disposem de dades anterior: a la Llei Foral 21/1984, amb referència a la data de de promulgació i de publicació al Boletín Oficial de Navarra. En números propers intentarem suplir aquesta deficiència.