De la Compilació al Codi civil català

Autor:Ángel Serrano de Nicolás
Cargo:Director. Doctor en Dret. Notari de Barcelona
Páginas:3-4
 
EXTRACTO GRATUITO

Page 3

L’aprovació de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del Llibre II del Codi Civil de Catalunya, suposa, de moment, la culminació del Codi Civil català, al qual, per regular totes les matèries que són pròpies d’un codi civil, li faltaria la matèria relativa a les obligacions i contractes, o possible futur Llibre VI.

Òbviament, un futur Llibre VI planteja més problemes que els ja aprovats, no només constitucionals -atès que la base de les obligacions, art. 149.1.8 CE’78, és competència exclusiva de l’Estat i concretar-les pot ser problemàtic en si i en el seu abast respecte a l’ulterior regulació dels contractes en particular- sinó que a això se suma l’ingent treball realitzat per diversos grups dintre de la UE, juntament a la legislació d’aquesta, que no pot ser aliena a un CC del segle XXI, encara que ja estigui transposada a l’Ordenament Jurídic Espanyol. Ni pot tampoc ocultar-se la sempre viva polèmica interna espanyola sobre unificació de les obligacions i contractes en una sola regulació, sense distingir entre civil i mercantil, ni la rellevant incidència que aquesta matèria té en la sempre omnipresent, amb diverses finalitats i pretensions, unitat de mercat.

No és qüestió ara d’aturar-nos en el que pot ser aquest futur, sinó de ressaltar la transcendència que per a Catalunya, en tants aspectes i singularment en l’àmbit del dret civil, ha tingut aquest últim mig segle. En efecte, encara que la Compilació no era un apèndix, ni pot ocultar-se que va acabar imposant-se un clar sistema de fonts propi, malgrat això no era un cos normatiu complet, ja que, juntament a les remissions al Codi Civil espanyol, es plantejaven problemes amb els seus diferents principis jurídics inspiradors. A més, com que la Compilació quedava integrada dintre del sistema del Codi Civil espanyol, mentre que el Codi és codi i amb una autonomia idènUn codi civil és un cos complet de normes sobre una determinada matèria, en aquest cas la civil, presidit per unitat de criteri, matèria i temps. Sobre això últim l’aprovació successiva dels diversos llibres pot haver donat lloc a alguna col·lisió, però això és el de menys. Greu seria no respectar que un codi, sense ser res petrificat, tampoc pot estar a l’atzar dels diferents governs ni pretensions del moment, d’uns o altres grups d’interès. Ara convé, abans que ràpides i singulars modificacions, que la doctrina, la jurisprudència i els operadors en general l’apliquin i sàpiguen trobar la solució concreta dintre de...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA