Les competències de la Generalitat (IV): Dret civil, justícia i seguretat pública

Autor:Mercè Barceló/Joan Vintró
Pàgines:283-303
RESUMEN

1. El dret civil: 1.1. El marc competencial. 1.2. L'abast de les competències de la Generalitat: 1.2.1 Els límits derivats de les matèries expressament reservades a l'Estat per l'article 149.1.8.a CE: a) Les regles relatives a l'aplicació i l'eficàcia de les normes jurídiques. b) Les relacions juridicod vils relatives a les formes del matrimoni. c) L'ordenació dels registres i els instruments públ... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

    Lliçó elaborada per Joan Vintró (apartat 1. El dret civil), Mercè Barceló (apartat 2. La Justícia) i Imma Folchi (apartat 3. La seguretat pública i la policia autonòmica).


Page 283

1. El dret civil
1.1. El marc competencial

Tal com afirma l'exposició de motius de la Llei 13/1984, la primera de caràcter general en matèria civil aprovada pel Parlament de Catalunya en el marc de l'Estatut del 1979, "el dret civil constitueix, juntament amb la llengua, una de les produccions culturals més importants del poble català, un dels principals exponents de la seva identitat com a poble [...]". Les diverses vicissituds de la història de Catalunya, a les quals ja s'ha fet referència en la lliçó I, van determinar que, en el moment de l'aprovació de la Constitució espanyola del 1978 i de l'Estatut d'autonomia de Cata-Page 284lunya del 1979, el dret civil català es trobés recollit en una llei aprovada durant el règim franquista, concretament la Llei 40/1960, la Compilació del dret civil especial de Catalunya. L'estructura i el contingut de la Compilació eren els següents: títol preliminar, aplicació del dret civil de Catalunya; Llibre I, família, filiació, règim econòmic matrimonial, relacions patrimonials entre cònjuges, heretaments; Llibre II, successions; Llibre III, drets reals; Llibre IV, obligacions i contractes, prescripció. En les matèries no regulades per la Compilació, el dret civil aplicable a Catalunya era el que establien el Codi civil espanyol i les lleis especials complementàries.

Cal fer aquesta breu al·lusió als antecedents perquè l'article 149.1.8.a CE s'hi refereix quan fa la delimitació competencial entre l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de dret civil. Concretament, el precepte esmentat estableix que l'Estat té competència exclusiva en legislació civil, "sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials per part de les Comunitats Autònomes allà on n'hi hagi". El mateix article de la Constitució afegeix que a l'Estat, en qualsevol cas, li corresponen les matèries següents: les regles relatives a l'aplicació i l'eficàcia de les normes jurídiques; les relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni; l'ordenació dels registres i instruments públics; les bases de les obligacions contractuals; les normes per resoldre els conflictes de lleis. Finalment, l'article 149.1.8.3 assenyala que l'Estat té la competència sobre la determinació de les fonts del dret d'acord amb les normes del dret foral o especial.

Sense entrar encara en l'abast de les competències estatals i autonòmiques que deriva de l'article 149.1.8." de la Constitució, cal destacar, d'entrada, dos elements d'aquest precepte; d'una banda, l'admissibilitat de la pluralitat d'ordenaments civils; de l'altra, el reconeixement de la competència autonòmica per legislar en matèria civil només a les comunitats autònomes que tinguin efectivament un dret propi. El Tribunal Constitucional s'ha pronunciat clarament amb relació a aquest darrer aspecte i ha indicat que la Constitució condiciona el reconeixement de la potestat normativa autonòmica a la dada històrica de l'existència prèvia d'un dret foral o especial, vigent en el territori corresponent en el moment de la promulgació del text constitucional (STC 88/1993). Aquest dret propi, la presència del qual esdevé el criteri per identificar les comunitats autònomes susceptibles d'assumir competències sobre legislació civil, pot ser un dret escrit i compilat -per exemple, en el cas de Catalunya-, o bé un dret consuetudinari, com va admetre el Tribunal Constitucional en el cas de la Comunitat Valenciana (STC 121 /1992).

A partir de les disposicions constitucionals l'Estatut, per la seva banda, atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català (art. 9.2) i estableix que, en la determinació de les fonts del dret civil, l'Estat respectarà les normes de dret civil català (art. 26.3).

Page 285

1.2. L'abast de les competències de la Generalitat
1.2.1. Els límits derivats cle les matèries expressament reservades a l'Estat per l'article 149 1.8.3 CE

Com ja s'ha avançat abans, l'article 149.1.8.a CE reserva a l'Estat la competència sobre unes matèries concretes, de manera que, independentment de la dimensió de la competència autonòmica sobre dret civil, això implica l'exclusió de la intervenció de les comunitats autònomes en aquests àmbits. Aquestes matèries enunciades en l'article 149.1.8.3 CE són les següents:

a) Les regles relatives a l'aplicació i l'eficàcia de les normes jurídiques

Es tracta de les disposicions que determinen els efectes de les lleis i les regles generals per aplicarles. La STC 83/1986 ha inclòs, en aquesta competència de l'Estat, la relativa a la interpretació de les normes jurídiques. De tota manera, malgrat aquesta posició del Tribunal Constitucional, la previsió constitucional no sembla que invalidi qualsevol norma autonòmica sobre interpretació. En aquest sentit, atesa la pluralitat d'ordenaments, es pot distingir entre les normes d'interpretació generals o comunes de competència estatal, d'una banda, i, de l'altra, les normes d'interpretació particulars de cada ordenament territorial. Cal tenir present, a més, que aquesta és una problemàtica estretament vinculada al sistema de fonts, com queda palès en les normes d'interpretació de la Compilació del dret civil de Catalunya (art. 1), a les quals més endavant es fa referència.

b) Les relacions juridicocivils relatives a les formes del matrimoni

Inclou la determinació del sistema matrimonial i el reconeixement d'efectes civils a determinades classes de matrimonis, però no el règim jurídic de les relacions patrimonials entre cònjuges, que pot correspondre a les comunitats autònomes. S'ha discutit doctrinalment si la regulació de la dissolució del matrimoni entra o no dins els límits establerts per l'article 149.1.8.3 CE: per a un sector, l'expressió "formes del matrimoni" es refereix al negoci matrimonial en la totalitat, és a dir, a la celebració i a la dissolució; per a una altra posició doctrinal, la mateixa expressió al·ludeix exclusivament a la celebració i, per tant, les comunitats autònomes podrien regular la dissolució del matrimoni. En la pràctica, cap comunitat autònoma fins al moment no s'ha decidit a aprovar una normativa sobre dissolució del matrimoni, si bé el Codi de família de Catalunya, del 1998, incorpora com a novetat en l'ordenament jurídic català la regulació de determinats efectes personals i patrimonials en els casos de nul·litat del matrimoni, de divorci i de separació judicial.

Page 286

c) L'ordenació dels registres i els instruments públics

Pel que fa als registres, la previsió constitucional implica reservar a l'Estat l'organització de la fe pública registral. El Tribunal Constitucional ha precisat que la competència estatal queda limitada als registres de dret privat (STC 71/1983 i 284/1993). Quant als instruments públics, el Tribunal Constitucional ha assenyalat que la reserva a l'Estat "tendeix a assegurar un tractament normatiu unitari i comú dels instruments públics notarialment autoritzats, i, per tant, de les escriptures públiques, uniformanne el règim de naturalesa i contingut, dels requisits interns i formals, de la validesa i l'eficàcia i, en general, de tots els aspectes que comprometin la unitat de la seva disciplina jurídica" (STC 74/1989). D'acord amb aquest raonament, la mateixa STC 74/1989 admet la competència de la Generalitat per regular la llengua de les escriptures públiques i la validesa de les redactades en català, ja que es tracta de regles que no afecten el règim de la naturalesa i el contingut de les escriptures públiques, ni la disciplina dels seus requisits i condicions de validesa i eficàcia.

d) Les bases de les obligacions contractuals

En matèria d'obligacions contractuals s'ha de subratllar, en primer Hoc, que la competència no és exclusiva de l'Estat, sinó que a aquest li correspon la legislació bàsica i a les comunitats autònomes el desenvolupament normatiu de les bases estatals. És, en conseqüència, una competència compartida. A propòsit de la delimitació material de la competència estatal, les orientacions doctrinals més autonomistes han posat l'accent en el fet que la Constitució parla estrictament d'obligacions contractuals i, per tant, haurien de quedar fora de la reserva estatal les obligacions extra-contractuals i la regulació contractual en ella mateixa. Tanmateix, amb relació a aquest darrer aspecte, el criteri del Tribunal...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA