Comparative Legal Linguistics
| Autor | Carles Duarte i Montserrat |
| Páginas | 516-517 |
Mattila, Heikki E.S., Comparative Legal Linguistics, Aldershot-Burlington, Ashgate, 2006, 347 pàg., ISBN: 07546 4874 5/978-0-7546-4874-1.
Page 516
Des de fa temps, Heikki E.S. Mattila treballa en el camp del llenguatge jurídic, sobretot des d’un punt de vista comparatiu i evolutiu. I a hores d’ara exerceix com a professor a la Facultat de Dret de la Universitat de Lapònia a Rovaniemi, Finlàndia, on realitza una labor exemplar de formació de juristes, que, gràcies als cursos de Mattila, disposen d’instruments valuosos per utilitzar d’una forma més lúcida i eficaç el llenguatge en l’exercici de la seva activitat. Hi ha poques professions que requereixin tant com la dels juristes dominar els recursos lingüístics orals i escrits per poder desenvolupar d’una manera reeixida la seva funció.
El llibre que ressenyem és una excel.lent obra de síntesi d’una disciplina que, potser per la diversitat d’aplicacions professionals —advocats, jutges, notaris, administracions públiques...— i per les especificitats de cada llengua, sovint ha estat analitzada des de perspectives molt focalitzades i parcials. Cal celebrar, doncs, la labor duta a terme per Mattila, per l’esforç d’integració de coneixements i aportacions d’origen prou divers i que, aplegats i analitzats aquí, ens permeten de tenir una visió de conjunt sobre una matèria fonamental des del punt de vista dels usos lingüístics formals en societats avançades.
El volum, que inclou diverses referències al llenguatge jurídic català, havia estat publicat prèviament en finès l’any 2002 i està previst que se n’editi properament una versió abreujada en francès. Aquesta edició anglesa, amb traducció de Christopher Goddard, dóna l’oportunitat que l’obra de Heikki Mattila adquireixi, com es mereix, una projecció més gran.
Una de les qualitats que fan singularment interessant la contribució de Mattila a l’estudi del llenguatge jurídic és la incorporació d’un criteri històric, que dóna gruix i profunditat a la seva aportació. I és que el llenguatge jurídic és un dels llenguatges d’especialitat que es manifesten més primerencament en moltes llengües, com observem també en el cas català, on trobem els fragments conservats de les traduccions del Liber iudiciorum, del segle XII, o monuments tan extraor-Page 517dinaris com els Costums de Tortosa, del segle XIII. Un dels aspectes en què Mattila s’ha especialitzat és l’anàlisi del patrimoni jurídic llatí i la seva incidència en les principals tradicions jurídiques occidentals i en la configuració d’una terminologia jurídica internacional amb components recurrents.
El volum s’inicia amb un pròleg a l’edició anglesa i la traducció anglesa del pròleg a l’edició finesa. Tot seguit, a la primera part del llibre, Mattila s’endinsa en la delimitació del concepte de llenguatge jurídic o legal i de l’àmbit d’actuació de la lingüística jurídica. A la segona part, Mattila es concentra en el tractament del llenguatge jurídic com a llenguatge d’especialitat: les seves funcions, les seves característiques i els aspectes terminològics. La tercera part del volum tracta d’entrada del llegat del llatí jurídic, de la seva importància, de la seva història i de la seva influència en els llenguatges jurídics moderns. En un segon bloc d’aquesta tercera part Mattila examina l’alemany jurídic, tenint en compte el vessant històric, però també les característiques de l’alemany jurídic i la seva importància. El tercer bloc d’aquesta tercera part, Mattila el dedica al francès jurídic, tant a França com a Bèlgica, al Canadà, a Suïssa, als països africans on el francès té un ús oficial i a les organitzacions internacionals que utilitzen el francès. Al darrer bloc d’aquesta tercera part, Mattila estudia el cas de l’anglès jurídic, començant per referir-se a la naturalesa del sistema jurídic anglosaxó que coneixem amb el nom de Common Law i aturant-se en una anàlisi de l’evolució i de les característiques del llenguatge jurídic anglès, amb una atenció específica a la seva situació als Estats Units i l’Índia. A la darrera part, Mattila ens presenta unes interessants conclusions orientades especialment a l’àmbit del lèxic i la terminologia. El volum es tanca amb una completa bibliografia, un índex de termes i expressions no anglesos i un índex detallat.
El llibre de Mattila constitueix una invitació, d’una banda, a adoptar una actitud més reflexiva i exigent davant del llenguatge jurídic i, de l’altra, a prendre consciència, des dels àmbits del dret i de la lingüística, de la necessitat de combinar-hi l’aplicació de criteris científics moderns i el coneixement de la realitat pràctica dels redactors i els destinataris dels documents jurídics.
