Sistemas jurídicos comparados. Lecciones y materiales, Gianmaria Ajani, Miriam Anderson, Esther Arroyo i Amayuelas y Bárbara Pasa.
| Autor | Ángel Serrano de Nicolás |
| Cargo | Notari de Barcelona |
| Páginas | 116-118 |
Page 116
L'obra que em proposo ressenyar no és un manual típic sobre Dret comparat, d'altra banda molt escassos en llengua castellana, els més cèlebres -amb plantejaments bastant diferents i en algun cas de data ja una mica antiga- són els de Konrad Zweigert / Heinz Kötz, René David, Alessandro Pizzorusso i, podem també incloure en aquest àmbit l' Atlas de Galgano. Si, com se subratlla a la pròpia obra, és una tasca difícil la de comparar sistemes jurídics, no ho seria menys la de pretendre comparar aquest Manual amb les obres citades, singularment perquè no és una mera traducció, més o menys adaptada al temps i país al qual s'espera que tingui la més àmplia difusió, sinó que es tracta d'una autèntica refacció -singularment en el capítol 11, sobre responsabilitat extracontractual, en el qual les autores mateixes parlen d'autoria "mancomunada indivisible"- la que han realitzat les professores M. Anderson, E. Arroyo i B. Pasa, d'altra banda sobradament conegudes i especialitzades en Dret comparat com perquè calgui presentar-les, tot i que si fos necessari conté una elemental presentació a la solapa. Tampoc es pot deixar d'agrair la seva aportació com a traductora a la també professora Beatriz Fernández Gregoraci.
Abans de començar la ressenya del contingut sí que convé anticipar que es tracta d'una senzilla però cuidada edició, això resulta transcendental -per a una consulta i lectura fàcil i molt útil- en barrejar-se contínuament el propi text expositiu amb els materials que serveixen de recolzament a tot allò que s'explica, en ocasions són textos legals (als quals no acostuma a faltar a peu de pàgina el pertinent enllaç per a la consulta íntegra) i d'altres parts d'obres o articles doctrinals -dels autors més rellevants que han escrit sobre la matèria- que, de manera clara i precisa, indiquen com s'han anat incorporant les diverses categories o supraconceptes com, per exemple, la recepció de la Verwirkung o retard deslleial, pàg. 271-274, o del negoci jurídic, pàg. 362-363.
L'obra en si es divideix en onze capítols i dues parts ben dife renciades. La primera part es destina a qüestions metodològiques, doncs, en efecte, acudir al Dret comparat requereix la seva pròpia metodologia, i tots sabem molt bé que no es poden trasplantar institucions d'un Ordenament com si es tractés de qualsevol planta. Per aquest motiu, el primer capítol es destina a allò que podríem anomenar les eines perquè sigui fèrtil i productiu acudir al Dret comparat. Singularment interessa destacar les qüestions relatives al llenguatge jurídic, la terminologia i com s'ha de realitzar la traducció, ja que, no s'ha d'oblidar, que el llenguatge jurídic no coincideix necessàriament amb l'ús habitual, i serveixi el ben trobat exemple -p. 44- del concepte de productor; ni alguns conceptes o categories tenen una fàcil traducció, o, encara...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba