Comparación automática de voces con finalidades judiciales a partir del espectro medio a largo plazo: el caso de los hablantes bilingües
| Autor | Paolo Roseano - Ana Ma. Fernández Planas - Wendy Elvira-García - Eugenio Martínez Celdrán |
| Páginas | 63-76 |
Page 65
La identitat d’un parlant és, cada vegada més sovint, un tema central en els casos judicials. La situació més comuna és aquella en la qual el jutjat disposa de dues gravacions: la gravació d’un criminal, la identitat del qual és desconeguda o en disputa, i la gravació de la veu d’un sospitós. En aquest marc, la igura del pèrit -en aquest cas el fonetista- té un paper clau a l’hora de proporcionar al jutjat, a petició de la iscalia, de l’acusació particular o de la defensa, elements per prendre una decisió sobre la identitat de les veus comparades. El fonetista, per tant, és l’expert que posa els òrgans del poder judicial en condició de valorar si, i ins a quin punt, és possible que la veu del sospitós (l’anomenada gravació indubitada) i la veu de la persona de la qual no es coneix amb seguretat la identitat (l’anomenada gravació dubitada) provinguin de la mateixa persona. Per tal de complir amb el seu paper i facilitar una resposta iable, el fonetista es basa en el seu coneixement cientíic de la llengua i en tècniques d’anàlisi adequades de paràmetres acústics objectius.
Al llarg de les últimes dècades s’ha anat deinint un conjunt de paràmetres acústics que es consideren aptes per ser utilitzats en la comparació de veus amb inalitats judicials. Tal com destaquen diferents estudis (Gil, 2014; Gold i French, 2011; Rose, 2002; Nolan, 2001), cap d’aquest paràmetres per si sol és suicient per obtenir un resultat iable. En altres paraules, qualsevol peritatge en l’àmbit de la fonètica forense o judicial no pot fonamentar-se en l’estudi d’un sol paràmetre acústic, sinó que n’ha de considerar tot un conjunt. Els paràmetres que se solen considerar aptes per ser utilitzats amb inalitats judicials han de tenir, idealment, una variació intralocutor baixa (és a dir, que s’han de mantenir estables a totes les mostres de parla d’un locutor) i una variació interlocutor alta (és a dir, que han de ser molt diferents entre les mostres de parla de locutors diferents). Entre els paràmetres que s’han pres en consideració hi ha l’espectre mitjà a llarg termini (o LTAS), que és una representació de l’espectre mitjà de l’amplitud en una gamma de freqüències donada calculat per a un interval de temps.1Des dels primers intents d’utilitzar l’LTAS per al reconeixement automàtic del locutor (Pruzansky 1963), s’ha obert un iló d’investigació que té com a inalitat valorar la iabilitat d’aquesta tècnica en la comparació de veus (Zalewski et al., 1975; Pittam, 1987; Nolan, 1983; Molina de Figueiredo i Bernales Lillo, 1999; Cicres, 2011; i.a.). Un dels aspectes que han rebut certa atenció és el de l’efectivitat d’aquesta tècnica en la comparació de mostres de veu del mateix locutor que difereixen entre si pel que fa a variacions degudes a ajustaments fonatoris o a efectes del canal de transmissió (Klingholz et al., 1988; Nordenberg i Sundberg, 2003; i.a.). Una atenció menor s’ha dedicat a l’aplicabilitat de l’LTAS en els casos on les mostres de veu dubitada i indubitada són de llengües diferents (a causa, per exemple, del fet que un sospitós poc col·laboratiu es negui a gravar en la mateixa llengua de la mostra dubitada).
Els treballs que se centren en l’aplicabilitat de l’LTAS en la comparació de mostres de veu produïdes en llengües diferents per parlants bilingües, a més de ser escassos, no coincideixen en les seves conclusions. Mentre que Harmegnies et al. (1991), per exemple, conclouen que les característiques de cada llengua no inlueixen sobre l’LTAS, estudis com els de Bruyninckx et al. (1994) i Manwa et al. (2012) advoquen que la llengua parlada té efectes sobre els LTAS. Cal destacar també que cap d’aquests treballs està enfocat a la fonètica judicial.
Aquest treball té dos objectius, dels quals un és de tipus teòric i l’altre té una caracterització més aviat aplicada. Des d’una perspectiva teòrica, es pretén reprendre l’estudi dels efectes sobre l’LTAS del canvi de llengua per part dels mateixos parlants, línia d’investigació que en els últims 20 anys ha estat objecte d’una atenció marginal.
El segon objectiu, de caràcter metodològic i aplicat, consisteix a desenvolupar una proposta de rutina d’anàlisi semiautomàtica de l’LTAS amb inalitats judicials. La rutina en qüestió, preparada a l’entorn de
Page 66
Praat (Boersma i Weenink, 2013), permet mesurar les distàncies entre diferents mostres de parla basant-se en l’LTAS (Majewski i Hollien, 1974; Zalewski et al., 1975). L’automatització de la comparació entre els LTAS de dues mostres de veu no té com a objectiu el de desautoritzar l’expert o de reduir la importància del seu paper, sinó el d’obviar alguns dels límits reconeguts dels mètodes més tradicionals de comparació de mostres de parla, és a dir la seva possible subjectivitat i el seu alt cost en termes de temps necessari (Künzel, 2011: 39). A més, és important subratllar com la literatura cientíica dels últims anys suggereix que la comparació automàtica de la parla podria representar un avantatge justament en els casos reals en què es disposi de dues mostres de parla en llengües diferents una de les quals sigui poc coneguda per l’expert (Künzel, 2011: 41-42).
El corpus utilitzat per a aquest treball està integrat per les gravacions de 13 parlants bilingües d’italià regional de Friül i del dialecte friülà de la Baixa Vall de Gorto. Són 8 dones i 5 homes que llegeixen el text de La tramuntana i el sol en les dues llengües i, a més, una conjunt de frases fonèticament balancejades en italià.2
L’edat mitjana dels informants és de 47 anys amb una desviació estàndard de 21. Els enregistraments es van efectuar en una sola sessió per a cada parlant, a casa seva, en una habitació silenciosa, mitjançant una gravadora digital Marantz model PMD620 que portava connectat un micròfon direccional Shure SM58. Els arxius de so es van gravar en format .wav mono amb una freqüència de mostreig de 44.100 Hz. Les gravacions del text La tramuntana i el sol en friülà tenen una durada mitjana de 42,2 s de parla útil (és a dir amb l’exclusió de silencis i parts amb soroll), amb una desviació estàndard de 3,6 s. Les gravacions del mateix text en italià tenen una durada mitjana de 41,3 s de parla útil, amb una desviació estàndard de 3,5 s. Finalment, les gravacions de les frases fonèticament balancejades en italià tenen una durada mitjana de 22,5 s de parla útil, amb una desviació estàndard de 1,9 s.
La decisió d’utilitzar veus masculines i femenines, així com la de treballar amb enregistraments d’alta qualitat de parla de laboratori realitzades en una sola sessió (totes condicions diferents de les que es donarien en un cas judicial real) responen a la necessitat de testar, en aquesta primera fase, el funcionament del mètode automàtic de comparació de veus en una situació propera a la ideal. Si el resultat fos satisfactori en aquestes condicions, es podria passar a altres fases d’experimentació que consistirien, per exemple, a utilitzar veus de parlants del mateix sexe i amb graus diferents d’alteració per efecte del canal de transmissió.
La comparació entre els LTAS de les diferents mostres s’ha dut a terme mitjançant un script de Praat (Elvira-García et al., 2014) que fa dues operacions: 1) calcula l’LTAS de cada mostra i, a continuació, 2) calcula les distàncies entre ells i les guarda en un document de text que pot ser gestionat mitjançant Excel.
Les versions més recents de Praat permeten calcular, a més de l’LTAS tradicional, també el pitch-corrected LTAS, que és una versió més reinada de l’LTAS que intenta corregir els efectes de les variacions d’F0 (Boersma i Kova?i? 2006) i que és la que s’ha utilitzat per a aquest treball. L’script que s’ha preparat calcula l’LTAS per a un rang freqüencial que arriba ins als 8000 Hz, dividits en passes de 100 Hz. Com a resultat, l’LTAS de cada mostra resulta ser una seqüència de 80 valors numèrics (Figura 1), ordenats segons la freqüència a la qual corresponen. Els 80 valors numèrics en qüestió es guarden en una base de dades des de la qual es recuperaran en la fase següent de l’anàlisi.
Page 67
[VER PDF ADJUNTO]
Figura 1 - LTAS d’un arxiu de so que conté la gravació del text La tramuntana i el sol
Una vegada determinat l’LTAS de totes les mostres que es volen comparar, el pas següent és el còmput de les diferències entre cadascuna d’elles i les altres. El càlcul de la diferència entre dues seqüències de 80 nombres, que anomenem LTAS1 y LTAS2, és una operació matemàtica senzilla. La diferència en qüestió, que anomenem ?LTAS, és la suma dels valors absoluts de les diferències entre cada parella de nombres que ocupen la mateixa posició en la seqüència dividida pel nombre d’observacions. En termes més formals:
LTAS1 = {x1, x2, x3, x4, x5... x80}
LTAS2 = {y1, y2, y3, y4, y5... y80}
?LTAS = ?(|x1-y1| + |x2-y2| + |x3-y3| + |x4-y4|... + |x80-y80|)/80
Com més gran és ?LTAS, més gran és la diferència entre els LTAS de les dues mostres. Si fos cert que, en parlants bilingües, el canvi de llengua no produeix cap efecte apreciable sobre l’LTAS (que podem considerar la nostra hipòtesi de treball), el ?LTAS entre les dues mostres del mateix subjecte parlant llengües diferents hauria de ser inferior al ?LTAS entre cadascuna d’aquestes mostres i qualsevol altra mostra de subjectes diferents.
No obstant això, abans de veriicar aquesta hipòtesi a partir de les dades del nostre corpus, cal fer algunes correccions al model matemàtic -massa senzill- que s’acaba de presentar. Aquestes correccions són requerides per la naturalesa mateixa de l’LTAS. Recordem, de fet, que l’LTAS és funció, en primer lloc, de la intensitat del senyal en cada banda de freqüència. Això pot tenir conseqüències nefastes a l’hora de comparar els LTAS de dues mostres, com es demostra en l’exemple a continuació. Imaginem que s’enregistrin dos subjectes (el parlant A i el parlant B) llegint el mateix text en català (La tramuntana i el sol). El parlant A s’ha gravat amb una gravadora connectada a un micròfon direccional posat a 30 cm de la seva boca. La mostra obtinguda es dirà ?30. El parlant B s’ha gravat amb dues gravadores idèntiques connectades a dos micròfons del mateix model, posats a 30 i a 70 cm de la seva boca. Les mostres obtingudes es diran ?30 y ?70 (igura 2).
Page 68
[VER PDF ADJUNTO]
Figura 2 - Condicions d’enregistrament del parlant A (imatge de l’esquerra) i del parlant B (imatge de la dreta)
Els LTAS de les tres mostres, calculats amb el mètode exposat anteriorment, són les que es representen a la igura 3. Les dues línies discontínues representen la mostra ?30 (línia de punts, la més alta de totes tres), la ?70 (línia de ratlles, la més baixa) i la ?30 (línia contínua).
[VER PDF ADJUNTO]
Figura 3 - LTAS de les mostres ?30, ?30 i ?70
D’acord amb les fórmules per al càlcul de les distàncies que s’han presentat anteriorment, la diferència entre l’LTAS de ?30 i ?30 seria molt menor que la que hi ha entre els LTAS de ?30 i ?70, tot i correspondre aquestes
Page 69
dues gravacions a la mateixa emissió de veu. Per tant, a partir del resultat de la fórmula en qüestió, en un context judicial s’hauria de rebutjar la possibilitat d’airmar que ?30 i ?70 fossin emissions realitzades pel mateix parlant, ja que són les més diferents del grup. Aquesta conclusió és contrària al que sabem que és cert (i l’ull d’un expert efectivament reconeix que els LTAS de ?30 i ?70 tenen el mateix peril, tot i trobar-se a intensitats diferents). L’error deriva de la incapacitat de la fórmula esmentada per comparar eicaçment els perils de dos LTAS que, tot i tenir un peril idèntic, se situen a alçades diferents a causa de la major/menor intensitat de gravació de l’emissió.
La solució matemàtica que permet obviar errors tan evidents consisteix a calcular la mitjana aritmètica (x ? ) dels LTAS que es comparen i utilitzar-la per neutralitzar les diferències globals d’intensitat entre les mostres, mentre que les diferències locals, és a dir, els pics i valls de l’LTAS, es mantenen. Per exemple, si comparem els LTAS de ?70 i ?30, observem que x?(LTAS ?70) = 26 y x?(LTAS ?30) = 4, per tant, la diferència entre les dues és ?x? = x?(LTAS ?70) - x?(LTAS ?30) = 22. Si, a continuació, sumem a cada valor de la segona seqüència de l’LTAS (en aquest cas ?30) el valor de la ?x?, neutralitzem l’efecte de la diferència global d’intensitat. Si es vol visualitzar gràicament aquesta correcció, en el cas de les corbes dels LTAS ?30 i ?70 de la igura 3 es pot dir que es desplaça cap amunt la línia discontínua inferior (?30) de 22 unitats, ins que se sobreposa a la superior (?70), amb el resultat que s’observa a la igura 4.
[VER PDF ADJUNTO]
Figura 4 - LTAS de les mostres ?30, ?30 y ?70 després de corregir els efectes de la intensitat global de la gravació
Recordem que un dels objectius d’aquest treball és comprovar si l’LTAS és un paràmetre resistent al canvi de llengua (v. apartat 4.2), és a dir si els resultats de l’aplicació d’aquesta tècnica a mostres d’un mateix parlant
Page 70
en llengües diferents són comparables amb els que s’obtenen quan les dues mostres igualment d’un mateix parlant estan en la mateixa llengua. Per tant, la primera fase d’aquest treball consisteix a aplicar la tècnica d’anàlisi en qüestió a un corpus format per gravacions en una sola llengua (apartat 4.1) i, a continuació, a mostres de parla en dues llengües diferents (apartat 4.2).
Per determinar el grau de iabilitat de la comparació de l’LTAS en si mateix, s’ha aplicat la tècnica d’anàlisi al subcorpus format per les 13 gravacions de frases fonèticament balancejades en italià i les 13 gravacions del conte La tramuntana i el sol en la mateixa llengua. La hipòtesis en aquest cas és que, si l’LTAS és un paràmetre robust en la comparació de veus, el ?LTAS entre les dues mostres ? i ? del mateix subjecte hauria de ser inferior al ?LTAS entre cadascuna d’aquestes mostres i qualsevol altra mostra de subjectes diferents. En termes més formals, si deinim com ??? la distància entre els LTAS de la mostra ? i la mostra ? i com D el conjunt de les distàncies ? entre ? i totes les altres mostres del subcorpus:
[VER PDF ADJUNTO]
L’aplicació de l’script al conjunt de dades analitzades proporciona els resultats detallats que s’ofereixen a l’Apèndix 1. L’anàlisi dels resultats revela que la hipòtesi es compleix perfectament per a 10 locutors de 13, és a dir en un 77% dels casos, la qual cosa representa un nivell molt satisfactori. S’ha de concloure, per tant, que en les condicions de gravació esmentades a l’apartat 3.1. el càlcul de les distàncies entre els LTAS és una tècnica que proporciona informacions valuoses, que, combinades amb les que provinguin de l’anàlisi d’altres paràmetres acústics, poden contribuir a formar el posicionament del pèrit. En concret, a l’hora d’interpretar els resultats de la tècnica en qüestió en un cas real, el que el pèrit hauria de concloure és que si la distància entre l’LTAS de la mostra dubitada i la indubitada és la més petita de totes, hi ha un nivell força bo de probabilitat (un 75%) que les dues mostres provinguin de la mateixa font; en aquest sentit la tècnica que hem utilitzat pot aportar elements en favor de la hipòtesi de la iscalia, que sol ser justament que la gravació dubitada i la indubitada són en realitat de la mateixa persona. De la mateixa manera, si el pèrit observa que la distància entre l’LTAS de la mostra dubitada i la indubitada és la més gran de totes hi ha un nivell molt bo de probabilitat (un 100%, a partir de les nostres dades) que les dues mostres no provinguin de la mateixa font; en aquest sentit la tècnica que s’ha descrit pot aportar elements en contra de la hipòtesi de la iscalia i en favor de la hipòtesi de la defensa3.
Un cop establert que el càlcul de les distàncies entre LTAS proporciona resultats útils en el cas d’un corpus monolingüe, volem comprovar si aquests resultats es mantenen en el cas de gravacions en llengües diferents, és a dir -en termes més formals- si l’LTAS és una paràmetre resistent al canvi de llengua. La hipòtesi en aquest cas és que el ?LTAS entre les dues mostres ? (en una llengua) i ? (en una altra llengua) del mateix subjecte hauria de ser inferior al ?LTAS entre cadascuna d’aquestes mostres i qualsevol altra mostra de subjectes diferents. Per tant, si deinim com ??? la distància entre els LTAS de la mostra ? i la mostra ? i com D el conjunt de les distàncies ? entre ? i totes les altres mostres del subcorpus:
[VER PDF ADJUNTO]
Per comprovar aquesta hipòtesi, s’ha aplicat la tècnica d’anàlisi al subcorpus format per les gravacions del conte La tramuntana i el sol en italià i en friülà llegit pels 13 informants. Els resultats, que es detallen a l’apèndix 2, coincideixen amb els que s’han exposat en el cas d’anàlisi de gravacions en una sola llengua a l’apartat anterior, ja que la hipòtesi, en aquest cas, també es compleix per a 10 locutors de 13, és a dir en un 77% dels casos. Per tant, s’ha de concloure que el canvi de llengua, en les condicions de gravació esmentades, no té efectes sobre els resultats proporcionats mitjançant la tècnica del càlcul de les distàncies entre els LTAS.
Page 71
Aquest treball, tal com s’ha expressat a l’apartat 2, perseguia dos objectius, un dels quals era de tipus aplicat i l’altre tenia un caràcter teòric. Pel que fa a l’objectiu aplicat, s’ha pogut deinir un protocol d’anàlisi basat en un script de Praat que permet calcular automàticament les distàncies entre els LTAS de diverses mostres. L’script en qüestió, a més de ser aplicable al cas de l’estudi concret que s’ha presentat, es pot utilitzar en qualsevol altra situació en què es vulgui utilitzar l’LTAS com a paràmetre en la comparació de veus.
Pel que fa a la pregunta d’investigació teòrica, és a dir si l’LTAS és un paràmetre resistent al canvi de llengua, els experiments que s’han exposat als apartats 4.1 i 4.2 permeten concloure que efectivament l’LTAS té aquestes característiques, ja que obtenim els mateixos resultats satisfactoris tant si es comparen mostres en una sola llengua com en dues. Aquesta característica fa que el càlcul de distàncies entre els LTAS de les mostres de veu sigui un dels elements que poden contribuir a conformar el judici del pèrit també en els casos en què hagi de comparar mostres en llengües diferents.
BOERSMA, Paul; Kova?i?, Gordana. «Spectral characteristics of three styles of Croatian folk singing». Journal of the Acoustical Society of America, núm. 119 (2006).
BOERSMA, Paul; WeeninK, David. Praat: doing phonetics by compute. Version 5.3.57. [S. l.]: 2013. [Consulta: 27 octubre 2013]
BruynincKx, Marielle; Harmegnies, Bernard; LListerri, Joaquim; PocH, Dolors. «Language-induced voice quality variability in bilinguals». Journal of Phonetics, núm. 22 (1994).
CICRES, Jordi. «Los sonidos fricativos sordos y sus implicaciones forenses». Estudios Filológicos, núm. 48 (2011).
ELVIRA-GARCÍA, Wendy; ROSEANO, Paolo; FERNÁNDEZ PLANAS, Ana Ma. LTAS differences. Praat script. [S. l.]: 2014.
GIL, Juana. «Más allá del "efecto CSI": avances y metas en fonética judicial». A: Y. Congosto Martín, M.L. Montero Curiel i A. Salvador Plans (ed.) Fonética Experimental, Educación Superior e Investigación. Vol. I. Madrid: Arco Libros, 2014, p. 63-112.
GOLD, Erica; FrencH, Peter. «International practices in forensic speaker comparison». International Journal of Speech, Language and the Law, núm. 18 (2).
HARMEGNIES, Bernard; BruynincKx, Marielle; LListerri, Joaquim; PocH, Dolors. «Effects of language change in voice quality in bilingual speakers. Corpus content effects». A: Proceedings of the 2nd European conference onspeech communication and technology, 1991, Vol. 1, p.165-168.
KLINGHOLZ, F.; Penning, R.; LieBHart, E. (1988). «Recognition of low-level of alcohol intoxication from SPEECH SIGNAL». Journal of the Acoustical Society of America, núm. 84(3) (1988).
KÜNZEL, Hermann J. «La prueba de voz en la investigación criminalística». Ciencia Forense, núm. 1(1) (2011).
MAJEWSKI, Wojciech; HoLLien, Harry. «Euclidean distance between long-term speech spectra as a criterion for speaker identiication». A: Proceedings of the Speech Communication Seminar, 1974, p. 303-310.
MANWA, Lawrence Ng.; cHen, Yang; cHan, Ellen Y.K. «Cantonese and English Produced by Proicient Cantonese-English Bilingual Speakers: A Long-Term Average Spectral Analysis». Journal of Voice, núm. 26(4) (2010).
Page 72
MOLINA DE FIGUEIREDO, Ricardo; BERNALES LiLLo, Mario. «Reconocimiento de hablantes basado en el espectro a largo tiempo». A: Actas del VI Simposio Internacional de Comunicación Social. Santiago de Cuba: Centro de Lingüística Aplicada, 1999, p. 1372-1378.
NOLAN, Francis J. The Phonetic Bases of Speaker Recognition. Cambridge: Cambridge University Press, 1983.
NOLAN, Francis J. «Speaker identiication evidence: its forms, limitations, and roles». Proceedings of the conference ‘Law and Language: Prospect and Retrospect’, December 12-15 2001, Levi.
NORDENBERG, Maria; SUNDBERG, Johan. «Effect on LTAS of vocal loudness variation». TMH Quarterly Progress Status Report, núm. 45(1) (2003).
PITTAM, Jeff. «The long term spectral measurement of voice quality as a social and personality marker: A review». Language and Speech, núm. 30 (1987).
PRUZANSKY, Sandra. «Pattern-matching Procedure for Automatic Talker Recognition». Journal of the Acoustical Society of America, núm. 35 (1963).
ROSE, Philip. Forensic speaker identiication. Londres: Taylor & Francis, 2002.
ZALEWSKI, Janusz; majeWsKi, Wojciech; HoLLien, Harry. «Cross-correlation between Long-Term Speech Spectra as a criterion for speaker identiication». Acoustics, núm. 34 (1975).
Agraïments
Volem expressar el nostre agraïment al Dr. Christoph Gabriel i la Dra. Andrea Pešková de l’Institut für Romanistik de la Universität Hamburg, que han posat a disposició les gravacions, i a la Dra. María Machuca de la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies a una conversa per mitjà de la qual va néixer la primera idea per a aquest treball.
Page 73
Apèndix 1
En aquest apèndix es presenten els resultats de l’aplicació de la tècnica d’anàlisi de l’LTAS a un corpus format per mostres de veu de dos tipus (conte i frase) en una sola llengua (italià). Cada taula conté els resultats de la comparació entre l’LTAS d’una mostra i l’LTAS de totes les altres mostres del corpus. Per a cada parell de mostres (els noms dels quals s’indiquen a les primeres dues columnes de cada taula), es proporciona la distància entre elles (a la tercera columna). La línia de la taula que correspon amb dues mostres de veu de la mateixa persona està ombrejada. Com que les distàncies s’han ordenat de manera decreixent, els casos en què la Hp1 es compleix (vegeu apartat 4.1) són aquells on la línia ombrejada és la primera de la taula (excloent, òbviament, la capçalera).
[VER PDF ADJUNTO]
Page 74
[VER PDF ADJUNTO]
Apèndix 2
En aquest apèndix es presenten els resultats de l’aplicació de la tècnica d’anàlisi de l’LTAS a un corpus format per mostres de veu en dues llengües, italià i friülà. Cada taula conté els resultats de la comparació entre l’LTAS d’una mostra i l’LTAS de totes les altres mostres del corpus. Per a cada parell de mostres (els noms de les quals s’indiquen a les primeres dues columnes de cada taula), es proporciona la distància entre elles (a la tercera columna). La línia de la taula que correspon amb dues mostres de veu de la mateixa persona està ombrejada. Com que les distàncies s’han ordenat de manera decreixent, els casos en què la Hp1 es compleix (vegeu apartat 4.2) són aquells on la línia ombrejada és la primera de la taula (excloent, òbviament, la capçalera).
Page 75
[VER PDF ADJUNTO]
Page 76
[VER PDF ADJUNTO]
[1] Una manera de concebre l’LTAS en termes menys tècnics i més intuïtius és la següent. La veu humana està caracteritzada per una sèrie de paràmetres com la intensitat (el que s’anomena popularment també "volum") i la freqüència (fenomen que en termes no tècnics es descriu amb expressions com a "alçada d’un so" en el sentit de "so greu", "so agut", etc.). L’LTAS és un gràic que proporciona informacions sobre el "volum" que té cada "nivell d’alçada d’una veu", és a dir, és una prova que relaciona aquests dos paràmetres.
[2] Els materials es van gravar al desembre de 2013 en el marc d’un projecte d’investigació sobre les característiques rítmiques de llengües en contacte (friülà i italià) que el Laboratori de Fonètica de la Universitat de Barcelona està duent a terme en col·laboració amb la Universität Hamburg. Tots els informants han donat el seu consentiment al tractament de les dades personals d’acord amb les lleis vigents.
[3] Determinar la força d’aquesta evidència contrària (és a dir quant en contra de la hipòtesi de la iscalia indiquen les dades de l’LTAS) i determinar la manera més adequada per expressar aquesta conclusió constitueixen un tema que transcendeix les inalitats d’aquest treball (vegeu Gil, 2014 per a una síntesi del debat sobre la presentació dels resultats de les comparacions judicials de mostres de parla).
