Comentari a la Llei 1/2001, de 15 de marc, de mediació familiar de Catalunya (DOGC núm. 3355, de 26-03-2001)
| Autor | Judith Solé Resina i María Ysás Solanes |
| Cargo | Professores Titulars de Dret Civil de la UAB |
| Páginas | 19-48 |
-
ANTECEDENTS IMMEDIATS DE LA LLEI DE MEDIACIÓ FAMILIAR DE CATALUNYA
Els antecedents immediats de la Llei de mediació familiar de Catalunya es troben, d'una banda, en la Recomanació del Comité de Ministres del Consell d'Europa núm. R. (98) I, de 21 de gener de 1998, i d'una altra, en el Codi de Familia cátala.
La Recomanació del Consell d'Europa, sobre mediació familiar, insta els governs dels Estats membres a instituirla o, si és el cas, a vigoritzar la ja existent amb els següents objectius:
- facilitar la comunicació entre els membres de la familia;
- reduir la conflictivitat entre les parts;
- aconseguir acords amistosos;
- assegurar la continuítat dels contactes personals entre pares i filis;
- reduir el cost social i económic que les separacions i els divorcis comporten als estats; i
- reduir la durada o el temps en qué les parts es troben en una situació conflictiva.
Per la seva part, la Disposició final tercera del Codi de Familia, sobre el Projecte de llei reguladora de la mediació familiar, estableix que «En el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquest Codi, el Govern de la Generalitat ha de presentar al Parlament un projecte de llei reguladora de la mediació familiar, sobre les bases següents: a) Confidencialitat absoluta del contingut de les sessions de mediació. b) Llibertat de les parts per a apartarse o desistir de la mediació en qualsevol moment. c) Aprovació judicial dels acords assolits en la mediació. d) Durada máxima del procés de mediació limitada a tres mesos, prorrogables pel mateix temps a petició del mediador o mediadora».
En compliment d'aquesta disposició, el Govern de la Generalitat va aprovar un avantprojecte de Llei de Mediació Familiar de Catalunya amb data de 9 de marc de 1999 que va decaure en finalitzar la legislatura. El 26 de juny de 2000 s'aprova, pero, un nou avantprojecte de Llei de mediació familiar que és admés a trámit per la mesa del Parlament el 5 de juliol de 2000 i que, finalment, dona lloc a la Llei 1/2001, de 15 de mar?, de mediació familiar de Catalunya.
El més significatiu, quant al procés d'elaboració d'aquesta llei, és que, com tindrem ocasió de comprovar més endavant, entre el primer avantprojecte esmentat i la llei resultant hi ha importants variacions pel que fa, d'una banda, al paper que els collegis professionals juguen en la mediació i, d'una altra, a la legitimació subjectiva i el seu ámbit objectiu que, en ambdós casos, augmenta progressivament a mesura que s'avan?a en els treballs preparatoris.
-
ELS PRINCIPIS QUE REGEIXEN LA MATERIA
En l'exposició de motius es defineix la mediació en els següents termes: «com a institució complexa, en la mesura que comporta la presencia i intervenció d'una tercera persona, és aplicable a diferents ámbits i consisteix en un métode de resolució de conflictes que es caracteritza per la intervenció d'una tercera persona imparcial i experta, sigui a iniciativa propia de les parts, sigui a indicació d'una autoritat judicial, que té com a objecte ajudar les parts i facilitarlos l'obtenció per elles mateixes d'un acord satisfactori» i s'afegeix que «si inicialment la mediació es dirigia principalment a la reconciliació de la parella, actualment s'orienta vers l'assoliment dels acords necessaris per a la regulació de la ruptura, com son els relatius a l'exercici de la potestat, la custodia dels filis, al régim de visites i als aliments i, si s'escau, l'atribució de l'habitatge familiar, la pensió compensatoria o els altres aspectes que, d'acord amb la legislado aplicable i les circumstáncies del cas, correspongui de regular».
En aquesta línia, l'article 79.2 CF recull ja la intenció del legislador de resoldre els conflictes derivats de les situacions de crisi matrimonial mitjancant aquesta institució quan estableix que «si ateses les circumstáncies del cas, 1'autoritat judicial considera que els aspectes indicats en l'article 76 encara poden ésser resolts mitjancant acord, pot remetre les parts a una persona o una entitat mediadora amb la finalitat que intentin resoldre les diferencies i que presentin una proposta de conveni regulador, a la qual, si s'escau, s'aplica el que disposa l'article 78».
De fet, pero, aquest precepte és, tret de la Disposició final tercera, Túnica referencia a la mediació, en sentit estricte, que es troba en el text del Codi de Familia. És sabut que aquest cos legal parla també de "mediació" en seu de l'adopció internacional, quan estableix que «només pot intervenir amb funcions de mediació per l'adopció internacional l'organisme competent de la Generalitat» (art. 126), no obstant és clar que aquí s'utilitza aquest terme amb un significat distint d'aquell que recull la Llei de mediació familiar.
D'altra banda, cal recordar que les lleis d'unions estables de parella i de situacions de convivencia d'ajuda mutua ni tan sois esmenten aquesta institució.
El preámbul de la Llei de mediació familiar adverteix que els principis als quals respon s'identifiquen amb aquells que es formulen a la Recomanació del Comité de Ministres del Consell d'Europa núm. R (98) I, de 21 de gener de 1998, sobre mediació familiar, segons la qual:
- el mediador és imparcial;
- el mediador és neutral;
- el mediador respectará el punt de vista de les parts i vetllará per l'equitat dels acords que aquestes prenguin;
- el mediador no podrá imposar una solució a les parts;
- les condicions de la mediació serán privades;
- les discussions a les que condueix la mediació serán confidencials;
- el mediador haurá d'informar a les parts de la possibilitat de recorrer a un conseller matrimonial o a altres consellers que resolguin conflictes matrimonials o familiars;
- el mediador vetllará molt especialment pels interessos dels nens i recordará als pares les necessitats dels seus filis, el contingut de la seva responsabilitat envers la seva cura i la necessitat d'informar i consultar amb els seus filis;
- el mediador tindrá especial cura si hi ha antecedents de violencia entre les parts o sospita que en pot haver en un futur, en els efectes dels acords que prenguin les parts. En aquest cas pot entrar a considerar si la mediació és apropiada;
- el mediador pot donar informació legal pero no consell legal. En aquest punt informará a les parts de la possibilitat de consultar un advocat o altres professionals.
Certament, la Llei de mediació familiar, en compliment estríete de la Recomanació, exposa aquestes línies directrius en el Capítol II, que titula «Característiques de la mediació familiar».
Així, l'art. 11 tracta de la voluntarietat de la mediació. Disposa, en el seu primer apartat, que «la mediació está basada en el principi de voluntarietat, segons el qual les parts no solament son lliures d'acollirse o no a la mediació, sino també de desistirne en qualsevol moment».
L'art. 12.1 estableix la imparcialitat del mediador en els següents termes: «la persona mediadora té el deure de la imparcialitat i, en conseqüéncia, ha d'ajudar els participants a assolir els acords pertinents sense imposar cap solució ni mesura concreta ni prendrehi part».
L'art. 13 parla de la confidencialitat de la mediació. Estableix que «en la mesura que en el curs de la mediació es pot revelar informació confidencial, la persona mediadora i les parts han de mantenir el deure de confidencialitat en relació amb la informació que s'hi tracti. En compliment d'aquest deure, les parts es comprometen a mantenirne el secret i, per tant, renuncien a proposar la persona mediadora com a testimoni en cap procediment que afecti l'objecte de la mediació; també la persona mediadora ha de renunciar a actuar com a perit en els mateixos casos. Les actes que s'elaboren al llarg del procés de mediació tenen carácter reservat. No está subjecta al deure de confidencialitat establert pels apartats 1 i 2 la informado obtinguda en el curs de la mediació que: a) No és personalitzada i s'utilitza per a finalitats de formado o recerca; b) Comporta una amenaca per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona. En qualsevol cas, la persona mediadora está obligada a informar les autoritats competents de les dades que puguin revelar l'existéncia d'una amenaca per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona o de fets delictius perseguibles d'ofici».
Per últim, l'art. 15 estableix el carácter personalíssim de la mediació dient que «les parts i la persona mediadora han d'assistir personalment a les reunions de mediació sense que es puguin valer de representants o intermediaris».
Pero a aquests principis se n'afegeixen encara dos més que es recullen en les Disposicions Generáals (Capítol I). D'una banda, s'estableix la necessitat que els acords que s'adoptin es refereixin a matéries de dret dispositiu (art. 6.1); i, d'una altra, es proclama l'obligació de prioritzar l'interés superior i el benestar dels filis (art. 6.2) i, pel cas que no hi hagi filis comuns o que siguin majors d'edat o emancipáis, l'interés del cónjuge o del membre de la parella més necessitat, en atenció a criteris d'edat, de situació laboral, de salut física i psíquica i de durada de la convivencia.
Per tot plegat es pot afirmar que la Llei 1/2001 compleix amb el contingut de la Recomanació, per la qual cosa, en aquest sentit, ha de ser objecte d'una valoració positiva.
-
L'ÁMBIT D'APLICACIÓ DE LA MEDIACIÓ FAMILIAR
Tal com hem avangat en línies anteriors, els treballs preparatoris de la Llei 1/2000 s'han caracteritzat per una ampliació progressiva de la legitimació subjectiva i, alhora, de l'ámbit objectiu d'aplicació de la mediació.
Així, el Projecte de 9 de marc de 1999 establia:
Están legitimades per instar la mediació familiar que regula aquesta Llei les persones que s'expressen seguidament per a la solventació de les situacions conflictives que també s'hi indiquen:
1. Persones unides pel vincle matrimonial.
a) En les crisis de convivencia sorgides abans de la iniciado de qualsevol procés judicial, per tal d'arribar als acords necessaris que evitin el trencament, o...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba