Comentan d'urgéncia al Projecte de Llei sobre relacions de convivencia diferents del matrimoni
| Autor | Judith Solé Resina |
| Cargo | Professora Titular de Dret Civil. U.A.B. |
| Páginas | 58-94 |
El 16 de desembre de 1997, la Mesa del Parlament de Catalunya va admetre a trámit el Projecte de Llei sobre relacions de convivencia diferents del matrimoni, presentat per la Consellera de Justicia.
L'esmentat Projecte es troba hores d'ara tot just en fase de tramitació parlamentaria. No obstant, pensem que el seu text, per quan planteja una nova, o primera, regulació de determinades relacions de convivencia, mereix ser objecte d'algunes reflexions.
Aquesta tasca legislativa es deu, segons s'explica a l'exposició de motius, a la voluntat de respondre a un fenomen social que si bé no és nou, sí sembla augmentar en freqüéncia i diversificació i resulta, cada dia, mes acceptat per la societat catalana. Es tracta de les relacions de convivencia diferents del matrimoni que es creen entre parelles heterosexuals o homosexuals i d'altres formes convivencials d'ajut mutu no basades en la relació de parella o, si es prefereix, mancades del component sexual.
Fins aquí no podem sino lloar la iniciativa del Govern de la Generalitat que respon, sens dubte, a la voluntat de col-laborar en la modernització del dret civil cátala. No hem d'oblidar que aquest, darrerament, ha estat pioner en la regulació d'algunes matéries i punt de referencia per altres ordenaments.
És sabut que el Projecte de llei de Codi de familia ja pren en considerado determináis aspectes d'aquest fenomen social; en concret, regula els efectes de l'extinció de la relació de parella heterosexual per ruptura de la relació i per mort d'un deis convivents, en la seva Disposició Addicional Ia. No obstant, la nova normativa pretén, segons l'exposició de motius, "establir una regulado mes completa i matisada sobre la convivencia de les pareiies de fet, amb independencia de la seva orientado sexual; com també, d'aquelles situacions convivencials entre persones que, sense constituir una familia nuclear, comparteixen un mateix habitatge, unides per vineles de parentiu mes o menys llunyá en la línia col-lateral, o de simple amistat o companyonia, i que posen en comú elements patrimonials i treball doméstic, amb voluntat d'ajuda mutua i de permanencia". Per aquest motiu, la Disposició Derogatoria única del Projecte estableix que queda derogada la disposició addicional primera del Codi de familia.
Aquest projecte descarta la possibilitat d'englobar aquesta normativa en un possible futur Codi de familia amb base, sempre segons la seva exposició de motius, en que, a diferencia del matrimoni, les relacions que es regulen no teñen reconeixement constitucional. Al nostre entendre, la falta d'aquest reconeixement no es pot al·legar com un argument de dita exclusió, que sembla que respon mes aviat a raons de política legislativa o potser al fet que aquestes relacions no es reconeixen obertament com relacions familiars -en aquest sentit és significatiu que el terme "familia" no aparegui en cap moment en el text del Projecte.-.
D'altra banda, pensem que és perfectament raonable establir regulacions distintes en fundó del tipus de relació de convivencia que es contempli. En aquesta línia el Projecte s'estructura en quatre capítols que es dediquen respectivament a la unió estable heterosexual; la unió estable de pareiies formades per persones del mateix sexe; les situacions convivencials d'ajuda mutua; i l'acolliment de persones grans.
Cadascuna d'aquestes relacions de convivencia presenta característiques própies i, en aquest sentit, el Projecte senyala com diferencies considerables que "la parella heterosexual que viu marítalment, si no es casa, és per voluntat propia. La parella homosexual no pot casarse encara que ho desitgi. La primera és capaç d'engendrar descendencia biológica, la segona no. I encara, dintre de les pareiies heterosexual que conviuen more uxorio és possible distingir aquelles que rebutgen tota classe de formalismes i que, per raons de seguretat jurídica, son objecte d'una major exigencia a l'hora de fer valdré drets. Óbviament, totes aquestes relacions son absolutament distintes de les situacions de convivencia d'aquelles persones que comparteixen un mateix habitatge i es procuren aluda mutua, sense afecte de parella. Aquelles teñen, almenys, el component comú de la sexualitat, absent en aqüestes darreres, entre les quals també cal distingir les que son essencialment motivades per Vacolliment de persones grans de les que responen a altres raons i conveniéncies".
Presentem, tot seguit, un breu análisi de la regulació que estableix aquest projecte per a cadascuna d'aquestes relacions així com, en cada cas, un comentan crític del seu contingut, en termes generáis .
I. LA UNIÓ ESTABLE HETEROSEXUAL
El Capítol primer es dedica a regular la unió estable heterosexual. L'article 1 estableix:
"1. Les disposicions del present capítol son aplicables a la unió estable d'un home i una dona, ambdós majors d'edat que, sense impediment per contraure matrimoni entre si, hagin viscut maritalment, com a mínim, un període ininterromput de tres anys o hagin atorgat escriptura pública manifestant la voluntat d'acollir-se al que s'hi estableix. Almenys un deis dos membres de la parella ha de teñir ve'i'natge civil a Catalunya.
-
No és necessari el transcurs de resmentat període de temps quan tinguin filis comuns, naturals o adoptius, pero sí que cal el requisit de la convivencia, que s'ha de produir o ha de continuar després de la filiado.
-
En el cas que un o els dos membres de la parella estiguin lligats per un vincle matrimonial, el temps de convivencia transcorregut fins al moment en que l'últim d'ells obtingui la dissolució, s'ha de teñir en compte en el cómput de rindicat període de tres anys. "
D'aquesta manera es limita el reconeixement d'efectes jurídics a la unió heterosexual que presenta les següents notes: a) els seus components han de ser majors d'edat; b) no existeix cap impediment matrimonial que afecti a algún deis membres de la parella o a la seva relació -no es preveu la possibilitat de dispensa.-; c) poden acreditar -per qualssevol mitjá de prova admissible i suficient (art. 2)- tres anys de convivencia; teñen un fill en comú; o han acordat per escriptura pública acollir-se a aquesta normativa, sempre complint el re-quisit de la convivencia; i d) almenys un d'ells ha de teñir el veínatge civil a Catalunya.
Així, a diferencia del Projecte de Codi de familia, el que aquí comentem preveu la possibilitat de que la relació es constitueixi per escriptura pública o peí naixement d'un fill comú, sense necessitat de que transcorri un determinat termini de temps.
Amb independencia de l'opinió que ens pugui meréixer l'oportunitat d'aquests requisits, a la que ens referirem mes endavant, cal senyalar que no té sentit la menció de l'article 1.2 a la possibilitat que s'apliquin les disposicions del Capítol I a una parella que no havent conviscut durant un període ininterromput de tres anys ni atorgat escriptura pública, tinguin un "fill adoptiu comú", ja que els membres de la parella únicament poden adoptar conjuntament quan constitueixen una unió estable heterosexual (art. 4 del Projecte i art. 20 de la Llei 37/1991); aixó és, quan reuneixen un deis requisits esmentats anteriorment.
En la definició d'unió estable heterosexual es llegeixen, entre línies, les principáis preocupacions del Govern a l'hora de limitar el reconeixement d'efectes jurídics a les relacions estables heterosexuals. Aqüestes es concreten, d'una banda, en l'exigéncia de que la relació sigui estable (per aixó s'exigeixen els tres anys previs de convivencia o l'existéncia d'un fill comú que també s'entén que contribueix a l'estabilitat de la parella) o que com a mínim es presentí com a quelcom serios o reflexionat (acord per escriptura pública). D'una altra, en que no es constitueixi en una via indirecta per la qual els integrants de la parella afectats per un impediment per contraure matrimoni obtinguin uns efectes jurídics similars ais del matrimoni que la llei els hi prohibeix contraure.
Tenint en compte el concepte d'unió estable heterosexual que introdueix el Projecte vegem el que proposa en ordre a la regulació d'a-quest tipus de relació de convivencia.
L'article 3 estableix, en el seu apartat primer, que "Els membres de la parella estable poden regular válidament en forma verbal, per escrit privat o en document públic, les relacions personáis i patrimonials derivades de la convivencia i els drets i deures respectius".
La previsió de la possibilitat de que els membres de la parella regulin els efectes patrimonials de la seva relació no comporta cap novetat mes que la que implica el propi reconeixement legal, dones la validesa d'aquests convenís, sostinguda per la majoria de la doctrina, ha estat reiteradament reconeguda per la jurisprudencia -vegeu, per totes, la STS de 18 de maig de 1992-. Per contra, si que suposa un canvi substancial el fet que, com veurem mes endavant, s'estableixin un seguit d'efectes jurídics ex lege que afecten a l'ámbit patrimonial deis convivents, i atorguen drets irrenunciables ais components de la parella; en unes altres paraules, si és innovador que algunes matéries es sostreguin de l'ámbit de la regulació convencional.
Igualment resulta innovadora la possibilitat de regular per pacte els efectes personáis de la relació. En aquest punt, la doctrina majoritária ha defensat que l'objecte deis convenís entre convivents s'ha de reduir a l'ámbit patrimonial. També en la nostra opinió l'opció que el Projecte atorga ais convivents en aquest sentit ha de considerar-se ab-solutament desafortunada, ja que si ens atenem ais principis básics del dret civil, no pot considerar-se válid el negoci jurídic peí qual els convivents regulin les seves relacions personáis perqué té un objecte il-lícit en tant que la materia regulada és de carácter íntim i personal.
Pero al marge de la qüestió de la validesa o invalidesa d'aquests pactes, s'han de considerar les conseqüéncies que tindria la seva admi-ssibilitat. Pensem que amb ella, la unió estable heterosexual esdevindria...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba