Catalunya (dogc d'1 de gener a 30 de juny de 2001)

En aquest àmbit cal assenyalar les disposicions següents:

Ordre de 13 de desembre de 2000 (dogc núm. 3297, de 3 de gener de 2001) del Departament de Cultura, de modificació de les bases que han de regir la concessió d'ajuts a les produccions videogràfiques en llengua catalana aprovades per l'Ordre de 25 de febrer de 1998:

Article únic

Es modifica la base 8 de l'annex de l'Ordre de 25 de febrer de 1998, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts a les produccions videogràfiques en llengua catalana i es convoquen els corresponents a 1998, que queda redactada de la manera següent: »-8 Els projectes seleccionats hauran de realitzar-se abans del 31 de març de l'any següent al de la concessió de l'ajut. Abans d'aquesta data, l'adjudicatari està obligat a lliurar al Departament de Cultura una còpia de primera generació en un dels següents formats: Betacam sp, U-Matic lb o cd-rom.

»La Direcció General de Promoció Cultural es reserva el dret de fer el seguiment de la producció per tal de Page 210 comprovar que s'ajusta a la memòria presentada.»

El nou termini de lliurament és d'aplicació als projectes seleccionats en la convocatòria d'ajuts a persones físiques per promoure les produccions videogràfiques en llengua catalana corresponents a l'any 2000.

Resolució de 18 de desembre de 2000 (dogc núm. 3297, de 3 de gener de 2001) del Departament de Cultura, per la qual es modifica la dotació pressupostària de la convocatòria de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana durant l'any 2000:

Per la Resolució d'11 de maig de 2000 (dogc núm. 3145, de 23.5.2000) es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana durant l'any 2000. L'article 2 d'aquella Resolució preveu una dotació màxima de 12.000.000 de pessetes amb càrrec a la partida 07.04.471.01/3.

Vista la proposta del director general de Política Lingüística de modificar la dotació inicialment prevista en el sentit de augmentar-la en 10.300.477 pessetes,

Resolc:

Modificar la dotació pressupostària destinada a la convocatòria de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana durant l'any 2000, que queda fixada en 22.300.477 pessetes.

Resolució de 8 de febrer de 2001 (dogc núm. 3336, de 27 de febrer) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana, corresponents a l'any 2001:

-1 Es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats i/o subtitulats en llengua catalana durant l'any 2001.

-2 Les subvencions previstes en aquesta convocatòria es regeixen per les bases previstes a l'Ordre de 20 de desembre de 1999, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges Page 211 doblats i/o subtitulats en llengua catalana (dogc núm. 3058, de 18.1.2000), i per la normativa general de subvencions.

Resolució de 12 de febrer de 2001 (dogc núm. 3339, de 2 de març) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a persones físiques per promoure les produccions videogràfiques en llengua catalana corresponents a l'any 2001:

Resolc:

-1 Es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a persones físiques per promoure les produccions videogràfiques en llengua catalana corresponents a l'any 2001.

-2 L'import màxim de les subvencions previstes per aquesta Resolució és de 5.000.000 de pessetes (30.050,61 euros), distribuïdes en les anualitats següents: un import màxim de 4.000.000 de pessetes (24.040,48 euros) amb càrrec a la partida 07.03.481.02/4 del pressupost de l'any 2001, i un import màxim d'1.000.000 de pessetes (6.010,12 euros) amb càrrec al pressupost de l'any 2002.

-3 Les subvencions previstes en aquesta Resolució es regeixen per les bases contingudes en l'annex de l'Ordre de 25 de febrer de 1998, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió d'ajuts per promoure les produccions videogràfiques en llengua catalana (dogc núm. 2595, de 10.3.1998), modificada per l'Ordre de 13 de desembre de 2000 (dogc núm. 3297, de 3.1.2001), i per la normativa general de subvencions.

Resolució de 19 de febrer de 2001 (dogc núm. 3347, de 14 de març) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana durant l'any 2001:

-1 Es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana durant l'any 2001.

-3 Les subvencions previstes en aquesta Resolució es regeixen per les bases contingudes en l'annex de l'Ordre d'11 de maig de 2000, per la qual s'aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar la presència a videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana, i per la normativa general de subvencions. Page 212

Acord 3/2001, de 28 de febrer (dogc núm. 3377, de 27 d'abril) del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, pel qual s'aprova l'Estatut orgànic i de funcionament del Consell de l'Audiovisual de Catalunya: ment jurídic, d'objectivitat, de llibertat d'expressió, de difusió, de comunicació i d'informació i en la compatibilitat d'aquests principis amb els de pluralisme polític, religiós, social, de pensament, cultural i lingüístic, de neutralitat, d'honestedat informativa i de lliure concurrència en el sector audiovisual. El Consell, en l'exercici de les seves funcions reguladores i sancionadores, s'ha d'inspirar en el criteri de proporcionalitat entre les mesures adoptades i les conductes dels operadors i en la promoció de l'autoregulació d'aquests.

Ordre de 10 d'abril de 2001 (dogc núm. 3385, de 10 de maig) del Departament de Cultura, per la qual es modifiquen els annexos 8 i 11 de l'Ordre de 27 de febrer de 1998, que aprova les bases per a la concessió de subvencions a activitats culturals de caràcter professional:

Es modifiquen les bases 1 i 5 de l'annex 8 de l'Ordre de 27 de febrer de 1998, en el qual s'estableixen les bases específiques dels ajuts a la producció de curtmetratges cinematogràfics, que queden redactades de la manera següent: »-1 Poden optar a aquestes subvencions les productores cinematogràfiques inscrites al Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya pels curtmetratges ja acabats dels quals es disposi de versió en català. Les subvencions consistiran en:

[...].

Resolució de 10 d'abril de 2001 (dogc núm. 3385, de 10 de maig) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a determinades activitats cinematogràfiques de caràcter professional corresponents a l'any 2001 (annexos 7 i 11 de l'Ordre de 27 de febrer de 1998):

Resolc:

-1 Obrir la convocatòria corresponent a l'any 2001 de les següents línies de subvencions previstes a l'Ordre de 27 de febrer de 1998: a) Producció de llargmetratges en català dirigits per nous/ves realitzadors/es (annex 7).

Capítol IV Procediments del Consell de l'Audiovisual

Secció 1 Disposicions de caràcter general

Article 29 Principis d'actuació 29.1. L'actuació del Consell i la dels seus membres s'ha d'inspirar sempre en el respecte dels principis de legalitat i estricta subjecció a l'ordena. Page 213

Resolució de 10 d'abril de 2001 (dogc núm. 3385, de 10 de maig) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a determinades activitats cinematogràfiques de caràcter professional per a l'any 2001 (annexos 6, 8, 9 i 10 de l'Ordre de 27 de febrer):

Resolc: -1 Obrir la convocatòria corresponent a l'any 2001 de les següents línies de subvencions previstes a l'Ordre de 27 de febrer de 1998:

a) Llargmetratges cinematogràfics en versió catalana (annex 6).

b) Producció de curtmetratges cinematogràfics (annex 8).

c) Ajuts a empreses d'exhibició cinematogràfica (annex 9).

d) Ajuts a distribuïdores cinematogràfiques (annex 10).

Resolució de 30 d'abril de 2001 (dogc núm. 3391, de 18 de maig) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a propostes de creació de guions audiovisuals en llengua catalana durant l'any 2001:

Annex

Bases

-1 Objecte

Aquesta convocatòria té com a objecte la concessió de subvencions a les propostes de creació de guions audiovisuals en llengua catalana que es vulguin realitzar durant l'any 2001. -2 Condicions

Les subvencions consisteixen en una dotació econòmica no percentual.

-3 Destinataris/àries

Poden optar a aquestes subvencions els/les guionistes que tinguin projectada la creació durant l'any 2001 d'una de les obres descrita a la base 1.

En aquest àmbit, continuem ressenyant les disposicions mitjançant les quals els ajuntaments, en compliment de l'article 9.3 de la Llei 1/1998, de política lingüística, van aprovant els reglaments d'ús de la llengua catalana, seguint el model tipus adaptat a la Llei indicada. Tots els edictes i anuncis que s'esmenten a continuació es refereixen a l'aprovació inicial:

Edicte de l'Ajuntament de Vilagrassa de 12 de desembre de 2000 (dogc núm. 3314, de 26 de gener de 2001), sobre l'aprovació del Reglament d'ús de la llengua catalana, segons acord de 7 de desembre de 2000.

Anunci de l'Ajuntament de Campins de 15 de gener de 2001 (dogc Page 214 núm. 3343, de 8 de març) sobre l'aprovació del Reglament per a l'ús de la llengua catalana, segons acord de 18 de desembre de 2000.

Edicte de l'Ajuntament d'Altafulla de 30 de gener de 2001(dogc núm. 3329, de 16 de febrer) sobre l'aprovació del Reglament d'ús de la llengua catalana, segons acord de 26 de gener de 2001.

Edicte de l'Ajuntament d'Alcoletge de 9 de febrer de 2001 (dogc núm. 3340, de 5 de març) sobre l'aprovació del Reglament per a l'ús de la llengua catalana, segons acord de 5 de febrer de 2001.

Anunci de l'Ajuntament de Mollerussa de 30 de març de 2001 (dogc núm. 3379, de 2 de maig), sobre l'aprovació del Reglament per a l'ús de la llengua catalana, segons acord de 29 de març de 2001.

Anunci de de l'Ajuntament d'Almenar de 3 d'abril de 2001 (dogc núm. 3379, de 2 de maig), sobre l'aprovació del Reglament d'ús de la llengua catalana.

Edicte de l'Ajuntament de Palau-sator de 5 d'abril de 2001(dogc núm. 3409, de 14 de juny) sobre l'aprovació del Reglament per a l'ús de la llengua catalana, segons acord de 4 d'abril de 2001.

Edicte de l'Ajuntament de Maials de 14 de maig de 2001(dogc núm. 3403, de 6 de juny) sobre l'aprovació del Reglament per a l'ús de la llengua catalana, segons acord de 27 d'abril de 2001.

Esmentem finalment el cas d'aprovació definitiva que es publica mitjançant l'Anunci de l'Ajuntament de Tagamanent de 24 d'abril de 2001 (dogc núm. 3392, de 21 de maig), sobre aprovació d'un reglament: 214

Aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament en sessió de data 27 de novembre de 2000, el Reglament per a l'ús de la llengua catalana a l'Administració Local i transcorregut el termini d'exposició al públic sense que s'hagin presentat reclamacions, ha esdevingut definitiu. El text de l'esmentat reglament i al qual s'ha adherit aquesta Corporació, és el publicat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental en el Butlletí Oficial de la Província número 41 de 16 de febrer de 2001.

Resolució de 4 de maig de 2001 (dogc núm. 3387, de 14 de maig) del Departament de Justícia, de modificació dels estatuts del Col.legi d'Advocats de Lleida:

Article 7

El català és la llengua pròpia del Col.legi d'Advocats de Lleida, sens perjudici del que disposen la Constitució i l'Estatut d'autonomia de Catalunya sobre l'ús de les demés llengües oficials de l'Estat.

No presenta canvis, pel que fa a la llengua, respecte als estatuts modificats, de 10 de gener de 1990.

En aquest apartat esmentem en primer lloc el Decret 152/2001, de 29 de maig (dogc núm. 3406, de l'11 de juny) del Departament de Cultura, sobre avaluació i certificació de coneixements de català, que transcrivim tot seguit, llevat dels annexos:

L'exclusió de l'ensenyament de la llengua catalana de l'escola, iniciada amb la Reial Cèdula de 23 de juny de 1768, va perdurar fins a la promulgació del Reial Decret 2092/1978, també de 23 de juny, sense altres excepcions que els curts períodes en què la Mancomunitat de Catalunya primer i la Generalitat republicana després van poder organitzar l'ensenyament.

L'absència del català en els currículums escolars feia necessari, un cop reconeguda l'oficialitat de la llengua pròpia del país, l'establiment d'un sistema d'avaluació del coneixement de llengua dels ciutadans que ho sol.licitessin, amb independència del seu nivell d'estudis. Per això, l'any 1934 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va crear el Tribunal Permanent de Català, presidit per Pompeu Fabra, el qual, un cop recuperada l'autonomia, va ser novament constituït, com a Junta Permanent de Català, adscrita a la Direcció General de Política Lingüística, per Ordre del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de 17 de juliol de 1981.

La Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, va establir que no es podia expedir el certificat de grau de l'ensenyament general bàsic a cap alumne que, havent començat aquest ensenyament després de publicada, no acredités en acabar-lo un coneixement suficient del català i del castellà i en preveia les excepcions convenients. Aquestes previsions legislatives han estat incorporades a l'article 21 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que disposa que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria.

Tot i això, l'existència d'un sector encara important de la ciutadania que es va veure impedit legalment d'aprendre el català a l'escola, la condició oberta de la societat catalana a la qual s'incorporen constantment persones que no l'han pogut estudiar en els seus llocs d'origen, l'increment de la mobilitat la- Page 216 boral i acadèmica dels ciutadans de la Unió Europea en el context de la integració, l'augment de la immigració procedent de països no comunitaris i la demanda creixent d'acreditació de coneixement de català per part de ciutadans i ciutadanes residents fora del domini lingüístic, fan necessari mantenir un sistema d'avaluació del coneixement de català de la població adulta que voluntàriament desitgi acreditar-lo.

Els canvis sociolingüístics succeïts a Catalunya en els darrers vint anys, les modificacions legislatives que afecten el tractament jurídic de la llengua catalana i l'organització de l'Administració de la Generalitat i l'experiència acumulada en gairebé dues dècades d'avaluació de coneixements lingüístics tant per mitjà de les proves dels certificats de la Junta Permanent com dels Certificats Internacionals de Català, així com la necessitat de dotar la regulació de les esmentades proves i certificats d'un rang normatiu més adequat, aconsellen de revisar l'actual sistema de certificats i establir-ne una nova regulació.

Aquest Decret té per objecte regular els certificats que acrediten de manera oficial el coneixement de català per part de la població adulta amb independència de l'ensenyament reglat de la llengua, incloses les persones residents fora del domini lingüístic. Amb aquesta finalitat s'unifiquen els dos sistemes de certificació actuals, el de la Junta Permanent de Català i el del Certificat Internacional de Català, per fer-los correspondre amb el marc de referència per a l'avaluació de llengües modernes del Consell d'Europa i el de l'Associació d'Avaluadors de Llengua d'Europa (alte), de manera que estableix una gradació més precisa dels nivells de coneixement de la llengua.

Els certificats i les proves que es regulen en aquest Decret són de coneixements de llengua general i de coneixements específics. Es publiquen, com a annex, la descripció del nivell de coneixements de llengua i l'estructura i les àrees corresponents a la prova de cada un dels certificats. Es fa més operativa l'administració de les proves, que convoca el director o directora general de Política Lingüística, se n'adequa la regulació a la realitat actual, es regulen els tribunals de cada certificat i, en benefici d'una major simplificació administrativa, se suprimeix la Junta Permanent de Català.

Per tot plegat, per facilitar el compliment dels articles 2.3, 4.1, 11, 36 i 37 i la Disposició addicional tercera de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística;

D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura, i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1 Objecte

És objecte d'aquest Decret regular els certificats de coneixement de català i les proves per obtenir-los, al marge dels estudis reglats de català.

Article 2 Àmbit

Poden prendre part en les proves per a l'obtenció dels certificats regulats en aquest Decret les persones majors de setze anys en el moment de realitzarles, de qualsevol nacionalitat, que vul- Page 217 guin acreditar el seu coneixement de català al marge dels estudis reglats.

Article 3 Competència

3.1 Correspon al Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, convocar i administrar les proves i expedir els certificats que regula aquest Decret.

3.2 La Direcció General de Política Lingüística ha de vetllar perquè les proves que preveu aquest Decret siguin adequades a la funció social que compleixen d'acord amb la realitat sociolingüística de cada moment, els criteris pedagògics, l'evolució del sistema educatiu, el respecte a la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, els avenços de la lingüística catalana i els criteris d'avaluació de llengües que apliquin organismes reconeguts per a d'altres llengües europees. També ha de vetllar perquè les proves garanteixin la convenient coordinació amb les dels organismes encarregats de l'avaluació de coneixements de català dels altres països de parla catalana.

Article 4 Certificats

La Direcció General de Política Lingüística expedeix dos tipus de certificats de català: certificats de coneixements de llengua general i certificats de coneixements específics.

Article 5 Certificats de coneixements de llengua general Els certificats de coneixements de llengua general són els següents:

a) Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic): acredita un domini de l'ús de la llengua general que permetsatisfer les necessitats més bàsiques de comunicació.

b) Certificat de nivell elemental de català (A elemental): acredita un domini de l'ús de la llengua general que permet desenvolupar amb efectivitat i autonomia una activitat comunicativa pròpia de les situacions més habituals de comunicació.

c) Certificat de nivell intermedi de català (B): acredita un domini de l'ús de la llengua general que permet afrontar satisfactòriament una diversitat de situacions de la vida quotidiana -de transacció i interacció col.loquials o de formalitat mitjanano gaire complexes, amb seguretat, flexibilitat, correcció adequada i adaptació a la situació de comunicació.

d) Certificat de nivell de suficiència de català (C): acredita un domini de l'ús de la llengua general, en la varietat estàndard, que permet comunicar-se amb adequació i correcció en les situacions comunicatives que requereixen l'ús d'un llenguatge mitjanament formal o formal. e) Certificat de nivell superior de català (D): acredita, d'una banda, un domini de l'ús de la llengua general que permet comunicar-se amb adequació i correcció en qualsevol situació comunicativa, especialment les que requereixen un ús més formal de la llengua, i, de l'altra, la capacitat d'analitzar qüestions i conceptes relacionats amb el bon funcionament del sistema lingüístic català.

Article 6 Certificats de coneixements específics

Els certificats de coneixements específics són els següents:

a) Certificat de coneixements de Page 218 llenguatge administratiu: acredita la capacitat de comprendre tota mena de textos administratius i d'elaborar amb adequació i correcció els més usuals. b) Certificat de coneixements de llenguatge jurídic: acredita la capacitat d'elaborar amb adequació i correcció els textos jurídics escrits més usuals. c) Certificat de coneixements de llenguatge comercial: acredita la capacitat de comprendre tota mena de textos comercials i d'elaborar amb adequació i correcció els més usuals.

d) Certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits: acredita el coneixement suficient i la competència per aplicar els criteris i els recursos necessaris per a la correcció de textos orals i escrits.

Article 7 Convocatòria de les proves

7.1 Les proves per a l'obtenció dels certificats de coneixement de català són convocades anualment pel director o directora general de Política Lingüística per mitjà d'una resolució que es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

7.2 Les convocatòries han d'indicar:

a) Els certificats objecte de convocatòria.

b) Les dates de les proves i les localitats on es realitzaran. Cal preveure almenys una convocatòria anual per a cada certificat.

c) Les dates, els terminis i els llocs, i també els llocs web, de preinscripció i d'inscripció.

d) L'import de les taxes. e) Les dates i els llocs, i també els llocs web, de publicació de resultats i el procediment de revisió d'examen.

f) La composició del tribunal de cada certificat.

7.3 La convocatòria de les proves corresponents a l'obtenció de cadascun dels certificats generals s'ha de fer de manera que no coincideixin temporalment entre elles i procurant una distribució territorial raonable dels llocs on s'administren.

7.4 El director o directora general de Política Lingüística pot convocar proves extraordinàries en dates i localitats no previstes en el calendari de les resolucions anuals, que han de complir els requisits que preveuen els apartats precedents.

Article 8 Requisits per a la inscripció en les proves

8.1 Per presentar-se a les proves regulades en aquest Decret no s'exigeix cap requisit acadèmic previ.

8.2 Per presentar-se a les proves dels certificats de llenguatge administratiu, de llenguatge comercial i de llenguatge jurídic cal acreditar com a requisit previ tenir el certificat de nivell de suficiència de català (C) o un altre que s'hagi declarat equivalent per Ordre del conseller o consellera de Cultura. Per presentar-se a la proves del certificat de capacitació professional per a la correcció de textos orals i escrits cal acreditar com a requisit previ tenir el certificat de nivell superior de català (D) o un altre que s'hagi declarat equivalent per Ordre del conseller o consellera de Cultura.

Article 9 Estructura i contingut de les proves

La descripció del nivell de coneixements de llengua, i l'estructura i les àre- Page 219 es corresponents a la prova de cada un dels certificats són les que figuren a l'annex d'aquest Decret.

Article 10 Tribunals

10.1 En les convocatòries de les proves per a l'obtenció dels certificats a què es fa referència en els articles 5 i 6 s'ha de nomenar un tribunal per a cada certificat integrat, almenys, per una presidència, una secretaria i dues vocalies designades pel director o directora general de Política Lingüística entre persones expertes en avaluació de coneixements de llengua catalana.

10.2 Les funcions dels tribunals són les següents:

a) Elaborar, administrar, corregir i valorar les proves.

b) Proposar al director o a la directora general de Política Lingüística el nomenament d'auxiliars per a l'administració de les proves.

c) Aprovar els resultats. d) Informar sobre els recursos administratius que es presentin contra les qualificacions.

10.3 Contra les decisions dels tribunals es pot interposar recurs d'alçada davant el director o la directora general de Política Lingüística.

10.4 Per a l'elaboració, organització, administració i correcció de les proves, els tribunals fan servir els recursos humans i materials de la Direcció General de Política Lingüística i poden també recórrer a auxiliars, que han de ser professionals de la llengua catalana, les quals actuen sempre sota la direcció del tribunal i no intervenen en la qualificació final dels exercicis.

Article 11 Expedició i registre de certificats

11.1 El director o directora general de Política Lingüística expedeix els certificats a les persones que han superat les proves corresponents. Aquests certificats incorporen senyals de seguretat i d'autenticitat i es numeren mitjançant sèries alfanumèriques.

11.2 La Direcció General de Política Lingüística porta el Registre de certificats de coneixements de català, que té caràcter administratiu, en el qual s'inscriuen les dades estrictament identificatives de les persones que els han obtingut i la identificació alfanumèrica dels certificats.

Disposició addicional Per Ordre del conseller o consellera de Cultura es poden establir, d'acord amb la normativa vigent, els títols, diplomes i certificats que són considerats equivalents als que regula aquest Decret.

Disposicions transitòries

Primera

Els certificats expedits a partir de 1981 per la Junta Permanent de Català, adscrita a la Direcció General de Política Lingüística, i els certificats expedits a partir de 1991 per la Direcció General de Política Lingüística sota la denominació de Certificat Internacional de Català conserven tota la seva validesa i queden incorporats d'ofici al Registre que preveu l'article 11.

Segona

Les proves de la Junta Permanent de Català i del Certificat Internacional de Català que estiguin convocades en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Decret es regiran per la normativa i els programes vigents en el moment de la Page 220 convocatòria. Mentre no finalitzi el procés corresponent, les persones que formen part de la Junta Permanent de Català en el moment de l'entrada en vigor del present Decret continuaran exercint les funcions que siguin necessàries a aquest efecte.

Tercera

L'any 2002 la Direcció General de Política Lingüística, a més de convocar les proves per als certificats de coneixements generals i específics que preveu aquest Decret, convocarà proves del certificat de coneixements elementals orals i escrits de llengua catalana (certificat B) d'acord amb els objectius, continguts i descripció que té establerts la Junta Permanent en el moment de la seva entrada en vigor.

Quarta

La correspondència entre els certificats de la Junta Permanent de Català i els del Certificat Internacional de Català, i el sistema de certificats que s'estableix en aquest Decret és la següent:

Certificat Internacional de Català

Nivell bàsic: Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic).

Nivell llindar: Certificat de nivell elemental de català (A elemental).

Nivell avançat: Certificat de nivell intermedi de català (B).

Junta Permanent de Català

Certificat de coneixements orals bàsics de llengua catalana (certificat A): Certificat de nivell elemental de català (A elemental).

Certificat de coneixements elementals orals i escrits de llengua catalana (certificat B): Certificat de nivell intermedi de català (B).

Certificat de coneixements mitjans orals i escrits de català (certificat C): Certificat de nivell de suficiència de català (C).

Certificat de coneixements superiors orals i escrits de català (certificat D): Certificat de nivell superior de català (D).

Certificat de coneixements suficients de llenguatge administratiu (certificat G): Certificat de coneixements de llenguatge administratiu.

Certificat de coneixements suficients de llenguatge comercial (certificat M): Certificat de coneixements de llenguatge comercial.

Certificat de coneixements suficients de llenguatge jurídic (certificat J): Certificat de coneixements de llenguatge jurídic.

Certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits (certificat K): Certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits.

Disposicions finals

Primera

Es deroguen l'Ordre de 17 de juliol de 1981, per la qual es crea la Junta Permanent de Català i se'n regulen la composició i el funcionament, modificada per Ordre de 31 de gener de 1984, i l'Ordre de 24 de gener de 1991, de creació dels certificats internacionals de llengua catalana, modificada per Ordre de 4 de febrer de 2000.

Segona

Aquest Decret entrarà en vigor al cap de dos mesos d'haver-se publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Page 221

Assenyalem, també, en aquest apartat, les disposicions següents:

Llei 20/2000, de 29 de desembre (dogc núm. 3304, de 12 de gener de 2001) de la Presidència de la Generalitat, de creació de l'Institut Català de les Indústries Culturals:

Article 3

Funcions

1. Les funcions de l'Institut Català de les Indústries Culturals són les següents:

   j) Vetllar pel compliment de la normativa de promoció de la llengua i la cultura catalanes i de la llengua i la cultura araneses.

   Resolució de 19 de gener de 2001 (dogc núm. 3319, de 2 de febrer) del Departament de Cultura, per la qual es convoquen les proves de la Junta Permanent de Català per als mesos de maig-juny i novembre-desembre de 2001:

   -1 Convocar les proves per a l'obtenció dels següents certificats de coneixements de llengua catalana, per als mesos de maig-juny de 2001, en primera convocatòria, i novembre-desembre de 2001, en segona convocatòria:

   Certificat A: coneixements orals bàsics de llengua catalana.

   Certificat B: coneixements elementals de llengua catalana orals i escrits.

   Certificat C: coneixements mitjans de llengua catalana orals i escrits.

   Certificat D: coneixements superiors de llengua catalana orals i escrits.

   Certificat G: coneixements suficients de llenguatge administratiu.

   Certificat J: coneixements suficients de llenguatge jurídic.

   Certificat K: capacitació per a la correcció de textos orals i escrits.

   Certificat M: coneixements suficients de llenguatge comercial.

   Les proves del certificat M es fan només a la primera convocatòria.

   Decret 29/2001, de 23 de gener (dogc núm. 3318, d'1 de febrer) del Departament de Cultura, de nomenament de les vocalies del Consell Social de la Llengua Catalana:

   El Decret 148/2000, d'11 d'abril, del Consell Social de la Llengua Catalana determina la composició del Consell i estableix que en el termini de sis mesos comptats des de la seva entrada en vigor es procedirà a la renovació completa de les persones vocals que no en són membres nats.

   Un cop realitzades les consultes amb les institucions i organismes que, d'acord amb l'article 3.e del Decret esmentat, proposen el nomenament de les persones vocals i fetes les altres deliberacions pertinents, a proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Govern, Page 222

   Decreto:

   Article 1

   A proposta de les institucions i organismes que s'esmenten, es nomenen com a vocals del Consell Social de la Llengua Catalana les persones següents:

1. A proposta del Consell de Treball, els senyors Josep M. Álvarez i Suárez, Santiago Campo i Haro, Javier Ibars i Álvaro i Jordi Roig i Bonet.

2. A proposta del Consell Escolar de Catalunya, la senyora Sara Blasi i Gutiérrez.

3. A proposta del Consell Interuniversitari de Catalunya, la senyora M. Teresa Cabré i Castellví.

4. A proposta de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, el senyor Josep Guinart i Solà.

5. A proposta de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, el senyor David Serrat i Congost.

6. A proposta de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, el senyor Ramon Llumà i Guitart.

7. A proposta de la Federació de Municipis de Catalunya, la senyora Montserrat Capdevila i Tatché.

8. A proposta del Grup Català de Sociolingüística, el senyor Francesc Vallverdú i Canes.

9. A proposta del Consell Nacional de Dones de Catalunya, la senyora Margarida Àlvarez i Àlvarez.

10. A proposta del Consell Nacional de la Joventut, el senyor Carles Mundó i Blanch.

11. A proposta de la Institució de les Lletres Catalanes, el senyor Jordi Sarsanedas i Vives.

12. A proposta de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, els senyors Jordi Joan Català i Gimeno i Miquel Puig i Raposo.

13. A proposta de l'Ens Públic de Radiotelevisió Espanyola, la senyora Ana M. Bordas Julve i el senyor Francisco J. Grima Guallart.

    Article 2

    D'entre persones que s'han distingit en l'estudi de la llengua catalana o el foment del català en qualsevol activitat de la societat, es nomenen vocals del Consell Social de la Llengua Catalana:

1. El senyor Antoni M. Badia i Margarit.

2. El senyor Josep Manuel Basáñez i Villalvenga.

3. El senyor Xavier Bosch i Sancho.

4. El senyor Francesc Candel i Tortajada.

5. El senyor Oriol Cassassas i Simó.

6. El senyor Joan Castells i Trius.

7. El senyor Josep Espar i Ticó.

8. El senyor Josep Faulí i Olivella.

9. El senyor Joaquim Ferrer i Mallol.

10. El senyor Antonio Franco Estadella.

11. El senyor Albert Jané i Riera.

12. El senyor Joan Martí i Castell.

13. El senyor Lluís Martínez i Sistach.

14. El senyor Josep Millàs i Estany.

15. El senyor Antoni Mirambell i Abancó.

16. El senyor Antoni Negre i Villavecchia. Page 223

17. El senyor Vicent Partal i Montesinos.

18. El senyor Marcel Pascual i Forns.

19. El senyor Josep Pernau i Riu.

20. El senyor Joan Josep Pintó i Ruiz.

21. El senyor Enric Piquet i Miquel.

22. El senyor Josep M. Puig Salellas.

23. El senyor Josep Puigbó i Valeri.

24. El senyor Robert Rodergas i Pagès.

25. La senyora Clementina Roig i Plans.

26. El senyor Sebastià Serrano i Farrera.

27. El senyor Joan Triadú i Font.

28. La senyora Àngels Viladot i Presas.

    Article 3

    D'acord amb l'article 4.1 i amb la disposició transitòria del Decret 148/2000, totes les persones nomenades ho són per un termini de quatre anys. La meitat de les nomenades a l'article 2, que es determinarà per sorteig, seran renovades dos anys després del present nomenament. 223

    Decret 99/2001, de 3 d'abril (dogc núm. 3369, de 17 d'abril), del Departament de Cultura, de primera modificació del Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

    Decreto:

    Article únic

    Es deroguen els apartats 2 i 3 de l'article 4 del Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

    Disposicions finals

    -1 L'únic apartat que subsisteix de l'article 4 del Decret 36/1998, de 4 de

    febrer, de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, queda sense numeració.

    -2 Es deroga l'Ordre de 21 d'octubre de 1999, per la qual es regula la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (dogc núm. 3009, de 5.11.1999).

    Finalment, pel que fa a aquest àmbit cal esmentar, a més, les convocatòries de concurs públic per a les subvencions següents:

    Resolució de 29 de gener de 2001 (dogc núm. 3322, de 7 de febrer) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a activitats teatrals corresponents a l'any 2001:

    -7 En la selecció dels projectes, dels criteris previstos a l'annex 5 de l'Ordre de 27 de febrer de 1998 s'aplicaran, de manera prioritària, els següents:

    [...]. Amb caràcter específic per a les diferents modalitats:

    En el cas de subvencions a companyies de teatre i empreses teatrals: a) La utilització de la llengua catalana en el projecte proposat.

    Resolució de 29 de gener de 2001 (dogc núm. 3322, de 7 de febrer) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a activitats musicals de caràcter professional i per a l'edició i promoció de fonogrames corresponents a l'any 2001:

    -7 En la selecció dels projectes, dels criteris previstos als annexos 3 i 4 de l'Ordre de 27 de febrer de 1998 s'aplicaran, de manera prioritària, els següents:

    7.1 En les subvencions per a activitats musicals de caràcter professional (annex 3):

    b) L'ús de la llengua catalana en el projecte en qüestió, sempre en funció de la naturalesa de l'activitat.

    7.2 En les subvencions per a l'edició i promoció de fonogrames (annex 4):

    a) [...]. L'ús de la llengua catalana en el projecte en qüestió, sempre en funció de la naturalesa del projecte.

    [...]. b) En cas de suport a la promoció de fonogrames:

    [...]. L'ús de la llengua catalana en el projecte en qüestió, sempre en funció de la naturalesa del projecte.

    [...].

    Resolució d'1 de febrer de 2001 (dogc núm. 3339, de 2 de març) del Departament de Cultura, per la qual s'obre convocatòria per a la concessió de subvencions a les edicions en llengua catalana o aranesa d'especial interès cultural durant l'any 2001:

    Annex

    Bases

    -1 Objecte

    Aquesta convocatòria té com a objecte la concessió de subvencions a la redacció i l'edició en llengua catalana o aranesa de llibres o col.leccions de llibres i de partitures d'autors/es catalans/es d'especial interès cultural o de difícil comercialització.

    Són exclosos d'aquesta convocatòria els llibres de text i els manuals universitaris, així com els butlletins interns d'institucions i associacions, les publicacions de partits polítics i entitats públiques o privades i les de distribució gratuïta o no comercial.

    -3 Destinataris/àries

    Poden optar a aquestes subvencions les empreses editorials, excloses les en- Page 225 titats sense finalitat de lucre, amb seu social a Catalunya que tinguin en projecte dur a terme alguna de les activitats que preveu la base 1.

    -8 Criteris de valoració

    En la valoració de les sol.licituds s'han d'aplicar els criteris següents: b) El tractament de temàtiques poc difoses en publicacions en llengua catalana o aranesa o relacionades amb commemoracions o efemèrides.

    Resolució de 9 de febrer de 2001 (dogc núm. 3335, de 26 de febrer) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a la premsa escrita en català o en aranès corresponent a l'any 2001:

    Resolc:

    -1 Es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a la premsa escrita en català o en aranès corresponent a l'any 2001. Les línies de subvencions objecte de convocatòria són les següents:

    a) Subvencions a l'edició i comercialització de publicacions periòdiques en català o en aranès.

    b) Subvencions a projectes per a la consolidació d'empreses periodístiques i extensió de la premsa en català o en aranès.

    c) Subvencions a activitats relacionades amb la premsa.

    Annex 1

    Bases generals

    -1 Objecte

    Aquesta convocatòria té com a objecte la concessió de subvencions a publicacions periòdiques en català, d'abast nacional i local, o en aranès, per tal de contribuir a la vertebració d'un espai de comunicació social i procurar enriquir el patrimoni cultural del país, amb l'objectiu d'ampliar i consolidar el sector de l'edició de premsa escrita en aquestes llengües. -2 Destinataris/àries

    2.1 Poden optar a les subvencions a l'edició i comercialització de publicacions periòdiques en català o en aranès i a les subvencions a projectes per a la consolidació d'empreses periodístiques i extensió de la premsa en català o en aranès, regulades en els annexos 2 i 3 d'aquesta Resolució, les empreses i entitats editores de publicacions periòdiques amb difusió significativa a Catalunya, que es posen a disposició del públic en suport paper i estan realitzades amb mitjans d'impremta.

    Les publicacions han d'estar escrites íntegrament en català o en aranès. Excepcionalment, poden optar-hi també les publicacions locals escrites parcialment en català, sempre que almenys la redacció del 50% del seu contingut sigui en català, com a mitjana dels números editats l'any 2000, quan les condicions sociolingüístiques de la seva àrea de difusió dificultin la comercialització íntegra en aquesta llengua. En els mateixos termes, poden optar a les subvencions les publicacions escrites parcialment en aranès.

    Annex 2

    Bases específiques de les subven- Page 226 cions a l'edició i comercialització de publicacions periòdiques en català o en aranès

    -1 La finalitat de les subvencions a l'edició i comercialització és contribuir a la continuïtat de les publicacions. En conseqüència, per poder fer efectiva la subvenció cal que el/la sol.licitant mantingui la publicació en actiu en el moment de la resolució de la sol.licitud.

    -11 Requisits i càlcul de les subvencions a l'edició de diaris 11.1 Poden optar a aquestes subvencions les empreses periodístiques que editen diaris escrits en català o aranès, o que tenen edicions en aquestes llengües.

    -12 Requisits i càlcul de les subvencions a l'edició de setmanaris d'abast nacional 12.1 Poden optar a aquestes subvencions les empreses periodístiques i altres entitats que editen setmanaris escrits en català, o que tenen edició en català, que reuneixen els següents requisits mínims, de mitjana dels números ordinaris editats el 2000:

    2.500 exemplars de tiratge per als d'informació general.

    1.500 exemplars de tiratge per als especialitzats.

    20 pàgines din a3 o 28 din a4, o l'equivalent en altres formats.

    -13 Requisits i càlcul de les subvencions a l'edició de setmanaris d'abast local

    13.1 Poden optar a les subvencions les empreses periodístiques i altres entitats que editen setmanaris escrits en català o aranès, o que tenen edició en alguna d'aquestes llengües, que reuneixen els següents requisits mínims de mitjana dels números ordinaris editats l'any 2000:

    a) Setmanaris editats per empreses periodístiques:

    800 exemplars de tiratge. 16 pàgines din a3 o 20 din a4, o l'equivalent en altres formats.

    b) Setmanaris editats per altres entitats:

    300 exemplars de tiratge. 8 pàgines din a3 o 12 din a4 o l'equivalent en altres formats.

    Als setmanaris editats per empreses periodístiques que no compleixen els requisits mínims, se'ls aplica els criteris corresponents als setmanaris editats per altres entitats.

    Als setmanaris editats en aranès se'ls aplica els mínims de paginació i tiratge corresponents als setmanaris editats per altres entitats.

    -14 Requisits i càlcul de les subvencions a l'edició de revistes d'abast nacional 14.1 Poden optar a aquestes subvencions les empreses periodístiques i altres entitats que editen revistes d'abast nacional escrites íntegrament en català (amb independència que puguin incloure la traducció a altres llengües), o edicions en català de revistes en altres llengües, que reuneixen els següents requisits mínims de mitjana dels números ordinaris editats l'any 2000:

    a) Editades per empreses periodístiques:

    Periodicitat mínima trimestral. Tiratge mínim de 1.500 exemplars. 20 pàgines din a3 o 28 din a4, o l'equivalència en altres formats, tenint en Page 227 compte les característiques de tipografia i disseny.

    b) Editades per altres entitats: Periodicitat mínima semestral. Tiratge mínim de 500 exemplars. 16 pàgines din a3 o 20 din a4, o l'equivalència en altres formats, tenint en compte les característiques de tipografia i disseny.

    Si la paginació ordinària de les revistes en castellà del mateix segment de la que demana subvenció és inferior a l'exigit en aquest annex, s'adopta com a requisit mínim específic per a les publicacions d'aquesta especialitat.

    A les revistes editades per empreses periodístiques que no compleixen els requisits mínims que s'exigeix, se'ls apliquen els criteris corresponents a les revistes editades per altres entitats, però poden obtenir el complement de subvenció per distribució en quioscos i altres punts de venda previst en l'apartat 14.2.a), si compleixen els requisits corresponents.

    -15 Requisits i càlcul de les subvencions a l'edició de revistes d'abast local 15.1 Poden optar a aquestes subvencions les empreses i entitats que editen revistes locals escrites en català o en aranès, que reuneixen els següents requisits mínims de mitjana dels números ordinaris editats l'any 2000:

    Periodicitat mínima semestral. Tiratge mínim de 300 exemplars. 12 pàgines din a3 o 18 din a4, o l'equivalència en altres formats, tenint en compte les característiques de disseny i tipografia.

    El requisit de tiratge mínim no s'aplicarà a les revistes editades en municipis de menys de mil habitants, segons el darrer cens.

    15.4 Excepcionalment, poden acollir-se a les subvencions les revistes locals escrites parcialment en català o en aranès, sempre que concorrin les circumstàncies previstes en la base 2.1 de l'annex 1 d'aquesta Resolució.

    L'import de la subvenció es calcula d'acord amb les bases anteriors d'aquest annex, el que s'especifica a la resta d'apartats d'aquesta base i d'acord amb la presència de textos no publicitaris en català o en aranès respecte al total i la situació lingüística de la seva àrea de distribució.

    Annex 3

    Bases específiques de les subvencions a projectes per a la consolidació d'empreses periodístiques i extensió de la premsa en català o aranès

    -1 Aquestes subvencions s'atorguen per donar suport a les actuacions extraordinàries dels/de les editors/res per impulsar noves publicacions en català o aranès o realitzar accions per a la consolidació o reforçament de publicacions en aquestes llengües al mercat.

    -2 Poden optar a aquestes subvencions les empreses periodístiques editores de premsa en català o en aranès per a projectes que es duguin a terme l'any 2001, íntegrament o en part, i que s'inscriguin en un dels casos següents:

    a) Edició de noves publicacions. b) Accions per a la consolidació i reforçament de publicacions en català o en aranès al mercat.

    -5 La proposta de resolució del concurs ha de ser motivada i es basarà en l'aplicació dels criteris següents:

    a) Aportació de la publicació o pu- Page 228 blicacions beneficiàries al conjunt de la premsa en català i en aranès.

    d) Interès social i lingüístic de la nova publicació beneficiària o del projecte.

    Annex 4

    Bases específiques de les subvencions a activitats relacionades amb la premsa

    -1 Aquestes subvencions s'atorguen per donar suport a les activitats que s'inscriuen en alguns dels supòsits següents:

    a) Activitats de formació professional.

    b) Activitats de promoció de les publicacions en català.

    c) Realització de debats, seminaris, publicacions i altres actuacions que tendeixin al foment de la difusió i coneixement de la premsa i el periodisme, i de manera especial de la premsa en català.

    -2 Poden optar a les subvencions que preveu aquest annex les entitats sense finalitat de lucre relacionades amb la premsa escrita, que tinguin domicili social a Catalunya, i que realitzin alguna de les activitats previstes a la base 1 d'aquest annex entre l'1 de novembre de 2000 i el 30 d'octubre de 2001.

    No hi ha variacions respecte a la convocatòria anterior, de 7 de gener de 2000.

    Resolució de 9 de febrer de 2001 (dogc núm. 3339, de 2 de març) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a produccions unitàries de teatre corresponents a l'any 2001:

    Resolc:

    -1 Obrir la convocatòria corresponent a l'any 2001 per a la concessió de subvencions a produccions unitàries de teatre.

    La producció del muntatge s'haurà d'iniciar durant l'any 2001 i la data màxima d'estrena de l'espectacle per al qual se sol.liciti la subvenció serà el 31 de març de l'any 2002.

    -7 En la selecció dels projectes, dels criteris previstos a l'annex 5 de l'Ordre de 27 de febrer de 1998 s'aplicaran, de manera prioritària, els següents:

    d) La utilització de la llengua catalana en el projecte proposat.

    Resolució de 9 de febrer de 2001 (dogc núm. 3339, de 2 de març) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a activitats de dansa corresponents a l'any 2001: Page 229 criteris previstos a l'annex 5 de l'Ordre de 27 de febrer de 1998, s'aplicaran, de manera prioritària, els següents:

    Subvencions per a companyies de dansa:

    d) La utilització de la llengua catalana en el projecte presentat.

    Subvencions per a empreses i entitats per activitats de dansa:

    d) La utilització de la llengua catalana en el projecte presentat.

    Resolc:

    -1 Obrir la convocatòria corresponent a l'any 2001 per a la concessió de subvencions per a activitats de dansa en les següents modalitats:

    a) Subvencions per a companyies de dansa.

    b) Subvencions per a empreses i entitats per a activitats de dansa.

    -7 En la selecció dels projectes, dels

    Resolució de 13 de febrer de 2001 (dogc núm. 3335, de 26 de febrer) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per al manteniment de serveis lingüístics i la realització de programes de foment de l'ús social de la llengua catalana en l'àmbit d'actuacions de les organitzacions i entitats privades sense finalitat de lucre durant l'any 2001:

    Resolc:

    -1 Es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per al manteniment de serveis lingüístics i la realització de programes de foment de l'ús social de la llengua catalana en l'àmbit d'actuació de les organitzacions i entitats privades sense finalitat de lucre durant l'any 2001.

    Annex

    Bases

    -1 Objecte

    Aquesta convocatòria té per objecte la concessió de subvencions per al manteniment de serveis lingüístics i per a la realització de programes de foment de l'ús de la llengua catalana dins l'àmbit de les organitzacions i entitats privades sense finalitat de lucre. Queden excloses de la convocatòria les accions aïllades o puntuals. -2 Destinataris

    Poden optar a aquestes subvencions les organitzacions i entitats següents: a) Entitats privades sense finalitat de lucre que disposin de servei lingüístic propi.

    b) Col.legis professionals, federacions esportives, organitzacions sindicals, organitzacions empresarials i entitats privades sense finalitat de lucre que tinguin previst portar a terme programes de foment de l'ús de la llengua catalana dins el seu àmbit.

    -7 Criteris de valoració

    Les sol.licituds es valoren aplicant els criteris següents:

    a) Repercussió social dels projectes presentats.

    b) Incidència en el món laboral, empresarial, professional i associatiu. c) Manteniment d'un servei lingüístic.

    d) Desenvolupament de plans de Page 230 formació global que incloguin les necessitats de l'organització.

    e) Desenvolupament d'actuacions adreçades a sectors deficitaris pel que fa a la llengua catalana.

    -12 Altres obligacions dels beneficiaris

    A més de l'obligació de justificació descrita a la base anterior, les entitats beneficiàries de les subvencions tenen les obligacions següents:

    c) Vetllar de manera especial per la correcció lingüística i l'ús de la terminologia normalitzada pel Termcat en totes les publicacions relacionades amb el projecte i fer-hi constar el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Resolució de 20 de febrer de 2001 (dogc núm. 3346, de 13 de març) del Departament de Cultura, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a organismes de l'àmbit socioeconòmic i entitats privades sense finalitat de lucre, destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística de la llengua catalana:

    Annex

    Bases

    -1 Objecte

    Aquesta convocatòria té per objecte la concessió de subvencions a l'organització de cursos de català per a adults, adreçats al personal de l'àmbit professional de les organitzacions sindicals, empresarials i col.legis professionals, i per a la població en general, en el cas de les entitats privades sense finalitat de lucre, que es realitzin dins els períodes següents:

    Primer període, gener-juny de 2001 Segon període, juliol a setembre de 2001 (estiu).

    -3 Destinataris/àries

    Poden optar a aquestes subvencions els col.legis professionals, les organitzacions sindicals, les organitzacions empresarials i les entitats privades sense finalitat de lucre que realitzin activitats destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística en català segons la base 1.

    -8 Criteris de valoració

    Les sol.licituds es valoren aplicant els criteris següents:

    a) Repercussió social dels projectes presentats.

    b) Incidència en el món laboral, empresarial, professional i associatiu. c) Manteniment d'un servei lingüístic.

    d) Desenvolupament de plans de formació global que abastin les necessitats de l'organització.

    e) Desenvolupament d'actuacions adreçades a sectors deficitaris pel que fa al coneixement de la llengua catalana.

    -13 Altres obligacions dels beneficiaris/àries

    A més de l'obligació de justificació descrita a la base anterior, els organismes i les entitats beneficiaris de les subvencions tenen les obligacions següents: Page 231

    a) Comunicar per escrit al Servei de Normalització Lingüística de la Direcció General de Política Lingüística qualsevol variació entre el nombre de cursos de català sol.licitats i els iniciats, per excés o per defecte.

    No s'aprecien diferències en vist la convocatòria anterior, de 14 d'abril de 2000.

    Resolució de 26 de febrer de 2001(dogc núm. 3354, de 23 de març) de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes pel qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a persones físiques i entitats privades sense finalitat de lucre, per a activitats literàries corresponents a l'any 2001:

    Annex 2

    Bases específiques de les subvencions a propostes de creació literària en llengua catalana per a l'any 2001

    -1 La finalitat d'aquesta línia de subvencions és donar suport a les propostes de creació d'obres literàries en llengua catalana en tots els gèneres i les modalitats que es vulguin realitzar durant l'any 2001.

    S'exclouen les propostes de creació de textos teatrals i de guions audiovisuals, que ja són objecte d'altres subvencions de la Generalitat.

    -2 Poden optar a aquesta línia de subvencions els/les escriptors/es que tinguin projectada la creació d'obres literàries en llengua catalana en tots els gèneres i les modalitats que es vulguin realitzar durant l'any 2001.

    -3 A més de la documentació que preveu la base 4 de l'annex 1 d'aquest Acord, els/les sol.licitants han de presentar la documentació següent:

    c) Compromís escrit de fer constar en la difusió de la seva obra el text següent: «L'elaboració d'aquesta obra ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació d'obres literàries l'any 2001».

    Annex 3

    Bases específiques de les subvencions a traductors/es per a propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües per a l'any 2001

    -1 La finalitat d'aquesta línia de subvencions és donar suport a propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües que es realitzin durant l'any 2001.

    -2 Poden optar a aquesta línia de subvencions, els/les traductors/es que tinguin previst realitzar traduccions al català d'obres literàries en altres llengües durant l'any 2001.

    -3 A més de la documentació que preveu la base 4 de l'annex 1 d'aquest Acord, els/les sol.licitants han de presentar la documentació següent: Page 232

    e) Compromís escrit de fer constar, en cas que es faci públic el treball subvencionat, la menció següent: «La traducció d'aquesta obra ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes l'any 2001».

    -4 Són criteris preferents per a l'adjudicació de les subvencions els següents:

    c) L'interès de la incorporació al català de l'autor/a i/o l'obra literària que es proposa traduir, especialment quan es tracti de versions d'obres de cultures remotes en el temps i/o en l'espai.

    Annex 5

    Bases específiques de les subvencions per a la realització d'activitats de promoció i difusió de la literatura en català durant l'any 2001

    -1 La finalitat d'aquesta línia de subvencions és donar suport a la realització d'activitats de promoció i difusió de la literatura en català que es duguin a terme durant l'any 2001.

    S'exclouen expressament les subvencions per a la convocatòria i concessió de premis literaris i per a l'edició de llibres i revistes, a excepció d'aquelles publicacions dedicades a la difusió de les activitats literàries de la pròpia entitat.

    Poden optar a aquesta línia de subvencions, les entitats privades sense finalitat de lucre que tinguin prevista la realització d'activitats de promoció i difusió de la literatura en català durant l'any 2001.

    Resolució de 19 d'abril de 2001 (dogc núm. 3383, de 8 de maig) de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura, per la qual es dóna publicitat a un acord de la Junta de Govern de convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions a empreses editorials per a activitats literàries corresponents a l'any 2001:

    Annex 2

    Bases específiques de les subvencions per a la realització d'activitats de promoció de la literatura catalana traduïda al castellà durant l'any 2001

    -1 La finalitat d'aquesta línia de subvencions és donar suport a la realització d'activitats de promoció de la literatura catalana traduïda al castellà durant l'any 2001.

    -2 Poden optar a aquesta línia de subvencions les empreses editorials que tinguin prevista la realització d'activitats de promoció de la literatura catalana traduïda al castellà a l'Estat espanyol fora de Catalunya durant l'any 2001.

    Per poder optar a aquestes subvencions, cal que entre l'aparició de l'edició en llengua catalana i l'edició en llengua castellana hagi transcorregut un temps no inferior a sis mesos.

    Annex 3

    Bases específiques de les subvencions a traduccions de fragments d'obres literàries en català per facilitar la seva promoció i difusió durant l'any 2001 Page 233

    -1 La finalitat d'aquesta línia de subvencions és donar suport a la realització de traduccions de fragments d'obres literàries en català per facilitar la seva promoció i difusió durant l'any 2001.

    -2 Poden optar a aquestes subvencions les empreses editorials i agències literàries amb domicili social a Catalunya titulars de drets d'obres de creació literària que, amb l'objectiu de facilitar la seva difusió en el mercat literari internacional, necessitin disposar durant l'any 2001 d'una part del text i d'un dossier de promoció traduïts a altres llengües.

    -3 Les subvencions consisteixen en un ajut econòmic per al cost de la traducció d'una part de l'obra i d'un dossier de promoció. Cada empresa pot sol.licitar subvenció per a un màxim de dues propostes de traducció i per a una sola llengua en cada cas. L'import màxim que es pot atorgar a cada proposta no pot ser superior a 250.000 pessetes (1.502,53 euros).

    -5 Són criteris preferents per a la concessió de les subvencions els següents:

    a) L'interès i viabilitat del conjunt del programa de promoció.

    b) La previsible qualitat de la traducció i la idoneïtat del/de la traductor/a proposat/ada.

    Annex 4

    Bases específiques de les subvencions per a l'edició o promoció de traduccions a altres llengües d'obres literàries originals en llengua catalana durant l'any 2001 -1 La finalitat d'aquesta línia de subvencions és donar suport a l'edició o promoció de traduccions a altres llengües d'obres literàries originals en llengua catalana durant l'any 2001.

    -2 Poden optar a aquestes subvencions les empreses editorials estrangeres que tinguin programada la traducció d'obres literàries originals en llengua catalana a altres llengües durant l'any 2001.

    Annex 5

    Bases específiques de les subvencions per a propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües

    -1 L'objecte d'aquesta línia de subvencions és donar suport a propostes de traducció al català d'obres literàries en altes llengües la publicació de les quals es realitzi abans del 30 de setembre de 2002.

    Queden exclosos els projectes que hagin obtingut algun ajut de la Generalitat i les traduccions que un cop publicades no tinguin un mínim de 105.000 espais en total, amb excepció dels llibres de poesia i les obres infantils i de teatre.

    La quantitat destinada a cada subvenció s'estableix segons l'interès i la valoració de la proposta, d'acord amb els criteris preferents que s'esmenten a la base 4 d'aquest annex.

    -2 Poden optar a aquesta línia de subvencions les empreses editorials amb domicili social a Catalunya que estiguin interessades a realitzar l'activitat que preveu la base 1. Page 234

    -4 Són criteris preferents per a la concessió de les subvencions els següents:

    a) L'interès de la incorporació al català de l'autor/a i l'obra literària que es proposa traduir i l'enriquiment que pugui reportar a les lletres catalanes. b) La trajectòria de l'editor/a i el/la traductor/a.

    c) La qualitat final o previsible de la traducció, atesa sobretot la mostra que se'n pugui examinar.

    Ensenyament i universitats

    En aquests àmbits cal esmentar les disposicions següents:

    Ordre de 24 de gener de 2001 (dogc núm. 3323, de 8 de febrer) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria d'ajuts corresponents a les accions descentralitzades de la segona fase del Projecte Sòcrates de la Unió Europea, per al període comprès entre l'1 de juny de 2001 i el 31 de juliol de 2002:

    Capítol 1 Criteris generals

    Article 1 Modalitats d'ajuts

    S'obre convocatòria per a la concessió d'ajuts amb càrrec als fons del programa Sòcrates de la Unió Europea per a la participació en règim de concurrència de caràcter competitiu en les següents accions descentralitzades del programa esmentat:

    Comenius 1, associacions escolars transnacionals:

    1.2 Projectes lingüístics Comenius.

    Comenius 2.2, beques individuals de formació:

    2.2.B Ajudants lingüístics.

    Capítol 2 Comenius 1: associacions escolars transnacionals Article 9 Objecte

    Els objectius generals són millorar la qualitat de l'educació escolar i reforçar la seva dimensió europea, afavorir l'aprenentatge d'idiomes i promoure la consciència de la diversitat cultural. En el marc de Comenius 1, els centres docents poden sol.licitar ajuts financers per a tres tipus de projectes:

    1.1 Projectes escolars Comenius; 1.2 Projectes lingüístics Comenius i 1.3 Projectes Comenius per al desenvolupament escolar.

    Així mateix, els centres docents també poden sol.licitar que se'ls assigni un ajudant lingüístic Comenius, tal com s'indica als articles 28 a 33 d'aquesta Ordre.

    Article 11 Pla Comenius

    [...] Els centres docents presentaran el seu Pla Comenius juntament amb les seves sol.licituds per a projectes Come- Page 235 nius 1 i per a l'acolliment d'ajudants lingüístics Comenius. [...].

    Article 20 Característiques dels ajuts: 1.2 Projectes lingüístics Comenius

    Objecte:

    L'objectiu d'aquests projectes és augmentar la motivació, la capacitat i la confiança dels joves per a comunicar-se en llengües estrangeres.

    Un projecte lingüístic Comenius s'ha de realitzar conjuntament entre centres educatius de dos països participants. Ambdós hauran de presentar la sol.licitud d'ajut a la seva Agència Nacional corresponent. El seu element principal no és l'ensenyament formal de la llengua, sinó el seu aprenentatge mitjançant la realització d'un treball sobre un tema d'interès comú en col.laboració amb joves d'un altre país. S'haurà d'integrar en les activitats habituals del centre i formar part del programa d'estudis dels alumnes participants. Fomentarà especialment les activitats interdisciplinàries. Un element essencial dels projectes lingüístics Comenius és l'intercanvi d'alumnes durant almenys 14 dies inclòs el viatge.

    Tot projecte haurà de donar com a resultat un «producte» elaborat conjuntament pels grups d'alumnes, en els idiomes dels dos socis representats, o en una versió lingüística mixta en la que ambdós idiomes estiguin plenament representats.

    Article 22 Requisits de participació h) Si el programa d'estudis de l'alumnat participant no inclou classes en la llengua del soci, la preparació del projecte haurà d'incloure una introducció a aquesta d'entre 20 i 40 hores, i la fase d'intercanvi ha de preveure algun temps per a la seva instrucció.

    Article 25 Procés de selecció 25.2 Els projectes lingüístics es valoraran en funció del barem següent: b) Contribució del projecte lingüístic a la millora i la capacitat dels joves per comunicar-se en una llengua estrangera: fins a 2 punts.

    Article 28 Característiques dels ajuts per a l'acollida d'ajudants lingüístics Comenius

    L'objectiu d'aquesta acció és millorar les aptituds lingüístiques dels alumnes del centre d'acollida i augmentar la seva motivació respecte l'aprenentatge de llengües i el seu interès pel país i la cultura de l'ajudant.

    [...].

    Article 31 Procés de selecció

    31.2 Es prioritzaran les sol.licituds que:

    [...]. Estiguin relacionades amb les llengües menys difoses i menys ensenyades de la Unió Europea i incloguin el seu ensenyament com a preparació a la mobilitat en els projectes lingüístics Comenius 1.

    Fomentin l'aprenentatge d'un idioma estranger des d'una edat primerenca.

    Estiguin destinades a ajudar les persones menys afavorides o que necessitin d'un suport particular per a l'aprenentatge de les llengües estrangeres. Page 236

    Capítol 3 Comenius 2.2: beques individuals de formació

    Article 34

    En el marc d'aquesta acció s'atorguen beques al professorat o al personal amb altres funcions, que s'especifiquen més endavant, en l'àmbit de l'educació escolar o, fins i tot, a qui s'està formant per desenvolupar aquestes funcions en el futur, amb el propòsit que realitzin en altres països participants certes activitats de mobilitat lligades a la seva formació inicial o a la seva pràctica professional. En aquesta acció es consideren tres apartats:

    [...]. B Ajudants lingüístics.

    [...].

    Article 40 Comenius 2.2.B: ajudants lingüístics Descripció

    Aquesta acció consisteix en la concessió d'ajuts financers a futurs professors d'idiomes estrangers perquè desenvolupin un període de pràctiques docents en altres països europeus dels participants del Programa Sòcrates com a ajudants lingüístics. Aquesta acció persegueix tant el perfeccionament del futur professor, com la millora de les aptituds lingüístiques de l'alumnat i del seu interès per altres països i cultures representats pel professorat ajudant.

    Article 42 Participants i requisits

    Podran sol.licitar aquests ajuts les persones que reuneixin els requisits següents:

    c) Estar en possessió del títol o estar cursant els estudis de filologia d'un idioma de la Unió Europea o magisteri en l'especialitat d'idioma estranger.

    Article 48 Comenius 2.2.C.1

    L'objecte de l'acció Comenius 2.2.C.1 és la concessió d'ajuts a professorat d'idiomes i altres professionals del sector educatiu per participar en activitats de formació permanent en altres estats membres de la Unió Europea, destinats a afavorir i millorar l'ensenyament de les llengües estrangeres.

    [...].

    Article 49 Característiques de les activitats

    Els cursos de formació es podran realitzar en totes les llengües oficials de la Unió Europea (més el gaèlic i el luxemburguès), i en especial en les llengües menys utilitzades i ensenyades de la Unió Europea. També s'admeten les llengües nacionals dels altres països que participen en el programa Sòcrates, segons la relació que figura a la Guia de Candidatures.

    [...].

    Article 50 Persones destinatàries Poden sol.licitar aquests ajuts:

    50.1 Els mestres, el professorat d'ensenyaments secundaris i el d'escoles oficials d'idiomes que en el moment de presentar la seva sol.licitud compleixi alguna de les condicions següents:

    1. Que tingui com a activitat regular la docència d'una o més llengües de l'acció Comenius 2.2.C.1 esmentades a l'article 49 d'aquesta Ordre, en centres docents públics o privats d'acord amb la normativa en vigor. Page 237

       b) Que havent tingut com a activitat regular l'ensenyament d'una o més llengües de les incloses a l'acció Comenius 2.2.C.1 i estant en situació d'excedència, tingui previst reincorporarse al seu lloc de treball com a docent de llengües estrangeres el curs 2001- 02.

       c) Que participi en el programa de reciclatge de llengües estrangeres del Departament d'Ensenyament: cursos d'anglès descentralitzats, reserva de places d'escola oficial d'idiomes o cursos d'especialització en llengües estrangeres. d) Que imparteixi alguna de les llengües clàssiques.

       e) Que imparteixi la seva matèria en la llengua estrangera per a la qual sol.licita l'activitat de formació.

       50.2 Els funcionaris docents destinats a unitats orgàniques del Departament d'Ensenyament que tinguin relació amb l'ensenyament de les llengües estrangeres.

       50.3 Els formadors de professorat de llengües estrangeres.

       [...].

       Article 51 Prioritats Tindran prioritat: a) Les persones sol.licitants que realitzin una activitat de formació que contribueixi a diversificar l'oferta de llengües estrangeres, i a l'ensenyament de les llengües menys emprades i ensenyades de les incloses a l'acció Comenius 2.2.C.1, entenent que ho són totes llevat de l'anglès.

       Article 52 Documentació

       A la sol.licitud, que s'haurà de lliurar per duplicat, s'hauran de fer constar:

    3. Els mèrits acadèmics i professionals relacionats amb la llengua, segons el barem específic d'aquesta acció, que es detalla en l'article 55 d'aquesta Ordre.

       A la sol.licitud cal adjuntar la documentació següent:

       a) En el cas de les persones sol.licitants que hi participin emparant-se en l'article 50.1.a) d'aquesta Ordre, certificat del director del centre de destinació on es faci constar la llengua inclosa a l'acció Comenius 2.2.C.1 que el sol.licitant imparteix actualment.

       d) En el cas de les persones sol.licitants que hi participin emparant-se en l'article 50.1.d) d'aquesta Ordre, certificat de la direcció del centre on consti la llengua clàssica que imparteix.

       e) En el cas de les persones sol.licitants que hi participin emparant-se en l'article 50.1.e) d'aquesta Ordre, certificat de la direcció del centre on consti la matèria que imparteix en una llengua estrangera i quina és aquesta llengua. h) Acreditació dels mèrits acadèmics i professionals relacionats amb la llengua, que seran justificats mitjançant els documents que s'indiquen a l'article 55 d'aquesta Ordre.

       Article 55 Barem de mèrits

       55.1 Mèrits docents.

       55.1.1 Per cada any com a professor de les llengües incloses a l'article 49 d'aquesta Ordre; o per cada any de docència en el cas dels sol.licitants especificats en els punts 1.a), 1.b) i 1.c) de l'article 50 d'aquesta Ordre; o per cada any com a funcionari docent amb destinació a unitats orgàniques del Departament d'Ensenyament que tinguin relació amb l'ensenyament de les llengües Page 238 estrangeres: 0,25 punts per any, fins a un màxim de 2 punts.

       Documentació acreditativa: certificat/s del/s director/s dels centres que indiquin les matèries impartides i els cursos escolars en què s'han impartit, o bé certificat/s dels caps de les unitats orgàniques corresponents que indiquin els cursos escolars en què s'ha exercit com a funcionari d'unitats orgàniques del Departament d'Ensenyament que tinguin relació amb l'ensenyament de les llengües estrangeres.

       55.1.3 Participació en projectes d'innovació o de formació en centres docents relacionats amb les llengües incloses a l'acció Comenius 2.2.C.1: fins a 0,50 punts per curs escolar i/o projecte, fins a un màxim de 2 punts.

       Documentació acreditativa: fotocòpies compulsades dels certificats de participació.

       55.1.4 Activitats docents que demostrin la dedicació a l'ensenyament de les llengües incloses a l'acció Comenius 2.2.C.1: participació en projectes educatius europeus, intercanvis, experiències didàctiques o altres activitats reconegudes per les administracions educatives: fins a 0,50 punts per activitat docent, fins a un màxim de 2 punts.

       Documentació acreditativa: fotocòpies compulsades dels certificats acreditatius.

       55.1.5.1 Direcció, docència i/o coordinació d'activitats de formació permanent relacionades amb les llengües a què fa referència l'article 49 d'aquesta Ordre i la seva metodologia, que estiguin incloses en el pla de formació permanent o reconegudes per les administracions educatives: fins a un màxim de 2 punts.

       Documentació acreditativa: fotocòpies compulsades dels certificats acreditatius.

       55.1.5.2 Assistència a cursos, seminaris, grups de treball i altres modalitats de formació permanent relacionades amb les llengües incloses a l'acció Comenius 2.2.C.1 i la seva metodologia, que estiguin incloses en el pla de formació permanent o reconegudes per les administracions educatives: fins a un màxim de 3 punts.

       Documentació acreditativa: fotocòpies compulsades dels certificats d'assistència.

       55.2 Mèrits acadèmics. Títols i diplomes relacionats amb la llengua inclosa a l'acció Comenius 2.2.C.1 per a la qual sol.licita l'ajut, excepte la titulació al.legada per ingressar al cos i/o necessària per exercir al lloc de treball que ocupa: fins a un màxim de 4 punts.

       Documentació acreditativa: fotocòpia compulsada del títol o diploma.

       55.3 Publicacions. Publicacions amb isbn, treballs d'investigació i altres sobre les llengües incloses a l'acció Comenius 2.2.C.1 i el seu ensenyament: fins a un màxim de 2 punts.

       Documentació acreditativa: fotocòpia compulsada del sumari i de l'autoria de les publicacions. Si és un material inèdit s'hi adjuntarà un certificat de l'organisme corresponent que n'acredi ti l'autoria.

       Article 60 Catàleg Comenius

       Per sol.licitar una beca, les persones interessades hauran de consultar el catàleg Comenius, que estarà disponible a l'adreça electrònica , triar el curs i Page 239 sol.licitar directament a l'organitzador una inscripció provisional.

       Capítol 4 Grundtvig: educació d'adults i altres itineraris educatius

       Article 77 Requisits

       Els ajuts es podran concedir al personal que treballa amb adults, a temps parcial o complet, tant en l'educació formal com en la no formal. S'inclouen:

       [...]. Professorat qualificat d'idiomes estrangers que exerceixi en l'ensenyament d'adults.

       Formadors de professorat d'idiomes estrangers esmentats.

       Professorat d'adults que utilitza una llengua estrangera per impartir classes d'altres disciplines.

       Inspectors i assessors de l'àmbit de l'ensenyament de llengües.

       Capítol 5 Arió: visites d'estudi per a responsables en la presa de decisions en matèria d'educació

       Article 91 Selecció i procediment de resolució 91.1 La baremació de les sol.licituds la realitzarà una comissió de selecció formada pels membres següents:

       [...]. Un membre del Centre de Recursos de Llengües Estrangeres.

       [...].

       91.2 Les sol.licituds presentades seran avaluades per la comissió de selecció en funció del barem següent: d) Coneixement d'altres llengües oficials comunitàries: fins a 2 punts.

       [...]. Page 240

       Resolució de 27 de febrer de 2001(dogc núm. 3340, de 5 de març) del Departament d'Ensenyament, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matriculació dels alumnes dels centres docents sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments de règim general i d'arts plàstiques i disseny per al curs 2001-2002:

       Resolc:

       Article 4

       4.6 L'admissió d'alumnes es realitza amb independència de l'idioma estranger, o si és el cas, de la modalitat de batxillerat excepte la d'artístic, que vulgui cursar l'alumne en primer lloc. Per adscriure els alumnes a un determinat idioma estranger es tindrà en compte l'oferta de llocs existents en l'idioma i la preferència que, al respecte, hagi manifestat l'alumne.

       Resolució de 12 de març de 2001 (dogc núm. 3419, de 28 de juny) del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual s'aprova la constitució de la Comissió del Programa de formació en terceres llengües a la universitat, del Consell Interuniversitari de Catalunya:

       Resolc:

       Article 1

       Crear la Comissió del Programa de formació en terceres llengües a la universitat, del Consell Interuniversitari de Catalunya.

       Article 2

       Establir la composició de la Comissió que estarà integrada pels següents membres:

       President: el/la secretari/ària del Consell Interuniversitari de Catalunya.

       Secretari: un/una funcionari/ària del Consell Interuniversitari de Catalunya.

       Un/una vicerector/a o secretari/ària general de cada universitat pública.

       Un/a vicerector/a o secretari/ària general de cada universitat privada.

       Article 3

       Les funcions de la Comissió del Programa de formació en terceres llengües a la universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya són les següents: a) Fer el seguiment i supervisar el desplegament i la implementació de la missió, les línies estratègiques i els objectius del Programa de formació en terceres llengües a la universitat.

       b) Informar dels continguts de l'oferta docent.

       c) Proposar el sistema i els criteris d'avaluació.

       d) Fer el seguiment de les modificacions dels plans d'estudis als efectes de la introducció de la superació de la prova de tercera llengua com a requisit necessari per a l'obtenció de títol.

       e) Aquelles altres funcions de naturalesa anàloga que li encomani la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya.

       Decret 90/2001, de 20 de març (dogc núm. 3360, de 2 d'abril) del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, pel qual s'aprova la modificació de determinats articles dels estatuts de la Universitat Politècnica de Catalunya i es disposa la publicació del text íntegre dels estatuts.

       Els dos articles següents, amb esments lingüístics, no presenten cap canvi respecte als Estatuts anteriors, aprovats pel Decret 31/1995, de 7 de febrer.

       Estatuts de la Universitat Politècnica de Catalunya

       Capítol preliminar Naturalesa i finalitats

       Article 6

       La Universitat Politècnica de Catalunya és un centre creador i difusor de cultura, com a via indispensable per a la consecució d'una societat més justa. Ha de posar atenció especial en el foment de la cultura i la llengua catalanes, sobretot en els seus aspectes científics, tècnics i artístics, en l'esperit d'universalitat consubstancial al concepte d'universitat; a l'efecte estableix relacions Page 241 amb les universitats de l'àrea lingüística catalana.

       Article 8 El català és la llengua pròpia de la Universitat Politècnica de Catalunya, i el seu vehicle d'expressió normal. La Universitat Politècnica de Catalunya acull la llengua castellana, en convivència recíproca amb la catalana, en igualtat de drets per a tots els membres de la comunitat universitària, sobre la base del respecte a la llibertat d'expressar-se en cada cas en la llengua que es prefereixi. La Universitat ha d'establir els mitjans adients perquè tots els membres de la comunitat universitària puguin comprendre la llengua catalana.

       Ordre de 22 de març de 2001 (dogc núm. 3360, de 2 d'abril) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de concurs públic per a l'atorgament d'ajuts destinats al finançament d'activitats d'associacions, federacions i confederacions d'associacions de pares d'alumnes de centres docents no universitaris de Catalunya:

       Annex

       Bases

       -6 Per a la concessió de les subvencions es valoraran els aspectes següents:

       [...]. La utilització del català en les activitats pròpies de l'entitat.

       [...].

       Ordre de 4 d'abril de 2001 (dogc núm. 3375, de 25 d'abril) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria del vii Premi Pere Calders de Literatura Catalana:

       Annex

       Bases

       -1 L'objecte d'aquest premi és tant el reconeixement públic de la tasca literària dels docents com de la tasca docent de les escriptores i dels escriptors, així com la creació literària en llengua catalana i la difusió del gust per la lectura en el món de l'ensenyament. -2 Poden optar a aquest premi els docents en actiu en els nivells d'ensenyament infantil, primari i secundari de Catalunya.

       -3 Pel que fa a aquesta convocatòria, les obres que es presentin s'hauran d'emmarcar en la narrativa i en la prosa, hauran de ser inèdites i estar escrites en llengua catalana, i tindran una extensió aproximada d'unes de 100 pàgines. Page 242

       Resolució de 4 de maig de 2001 (dogc núm. 3386, d'11 de maig) del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual s'obre convocatòria per a la concessió de beques i subvencions en matèria de recerca:

       b) Currículum i documents que n'acreditin els mèrits.

       c) Justificants dels títols amb el segell de la institució que els lliura.

       d) Dues cartes de recomanació: un sol exemplar de cada una, segons el model que s'adjunta a l'imprès de sol.licitud, en sobre tancat i segellat amb la signatura.

       e) Descripció del projecte de recerca (d'una a tres pàgines).

       f) Carta d'acceptació d'una universitat o centre públic de recerca de Catalunya.

       Aquests documents podran ser presentats en francès, català, espanyol o anglès.

       Resolució de 14 de maig de 2001 (dogc núm. 3395, de 24 de maig) del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual s'obre convocatòria per a l'atorgament de places de lector de català a universitats estrangeres:

       Annex 1

       Convocatòria per a l'atorgament de places de lector de català a universitats estrangeres

       -1 Objecte: selecció de lectors de català que hauran d'impartir docència de llengua, literatura i cultura catalanes en les universitats de fora de l'àmbit territorial de Catalunya que tot seguit es detallen, que vulguin mantenir i potenciar els esmentats ensenyaments:

       [...].

       -2 Sol.licitants: ciutadans comunitaris, que tinguin una llicenciatura en titulacions dels àmbits d'humanitats i ciències socials i titulació de nivell D de la Junta Permanent de Català o equivalent, en el cas que no siguin llicenciats en filologia catalana, en la data de publicació d'aquesta convocatòria. En cas dels homes, no estar sotmesos a obligacions militars o civils.

       -3 Període d'execució de l'activitat: curs 2001-02, amb possible pròrroga per als cursos 2002-03 i 2003-04.

       9) Convocatòria de beques postdoctorals Catalunya-Quebec (quebec)

       -3 Àmbits d'aplicació: Els àmbits prioritaris, encara que no excloents, són els corresponents a les Àrees Concertades en les quals s'estructura el iii Pla de Recerca de Catalunya 2001- 2004:

       [...]. Cultura i societat.

       [...].

       -7 Documentació i informació que cal adjuntar a les sol.licituds

       a) Certificat de naixement i passaport. Page 243

       Resolució de 16 de maig de 2001 (dogc núm. 3395, de 24 de maig) del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual s'obre convocatòria per a la concessió d'ajuts a associacions d'estudiants universitaris per a la realització d'activitats científiques i formatives:

       Resolució de 22 de maig de 2001 (dogc núm. 3404, de 7 de juny) del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, per la qual es convoquen ajuts a les universitats públiques i privades de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística:

       Annex

       -1 Objecte: la concessió d'ajuts a les universitats públiques i privades de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística que desenvolupin durant l'any 2001, a fi de donar suport i potenciar la tasca de normalització duta a terme fins ara.

       -2 Sol.licitants: les universitats públiques i privades de Catalunya.

       -3 Període: projectes duts a terme durant l'any 2001.

       -8 Avaluació i selecció: la selecció serà feta per una comissió nomenada a aquest efecte pel director general d'Universitats.

       Tenint en compte la documentació presentada de conformitat amb l'apartat 6 de la present convocatòria, es prioritzaran els projectes i les activitats relatius a les accions següents:

       a) Els plans de dinamització lingüística per afavorir l'ús del català en la docència.

       b) Els plans d'actuació en centres o àmbits més deficitaris de cada universitat.

       c) L'elaboració de materials interuniversitaris de suport a la docència en català.

       d) Els plans per al seguiment de la qualitat lingüística.

       e) Classes de català per al professorat que vulgui impartir la docència en llengua catalana i no tingui el domini del català oral o escrit suficient.

       Article 1

       Convocar els ajuts a associacions d'estudiants universitaris per a la realització d'activitats científiques i formatives, les condicions dels quals figuren a l'annex d'aquesta Resolució.

       Annex

       -1 Objecte: donar suport a les activitats que potencien l'associacionisme juvenil en l'àmbit universitari, així com a les activitats de caire científic i formatiu organitzades per associacions d'estudiants universitaris de Catalunya.

       Les activitats concretes per les quals es pot sol.licitar l'ajut són:

       a) Les activitats que tinguin per objecte el foment i la difusió de la llengua i la cultura catalana a les universitats. Page 244

       Decret 132/2001, de 29 de maig (dogc núm. 3401, d'1 de juny) del Departament d'Ensenyament, pel qual es regulen els plans estratègics dels centres docents sostinguts amb fons públics:

       Article 2 Objectius i avaluació del pla estratègic

       2.3 A l'elaboració del seu pla estratègic, els centres tindran en compte el contingut del seu projecte educatiu, curricular i lingüístic, el pla d'avaluació interna i els informes de les avaluacions externes que s'hagin realitzat al centre.

       [...].

       Resolució de 8 de juny de 2001 (dogc núm. 3412, de 19 de juny) per la qual es convoquen ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana:

       Annex

       -1 Objecte

       L'objecte d' aquesta convocatòria és la concessió d'ajuts per promoure l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris en català, en suport paper o en suport electrònic, l'any 2001.

       La temàtica d'aquests manuals o llibres ha de ser universitària, és a dir, qualsevol matèria que s'estudiï en els centres universitaris, independentment que es tracti d'una edició pròpia o que procedeixi de la traducció de llibres existents en altres idiomes.

       El tiratge mínim de la primera edició serà de 1.000 exemplars, un cop deduïts els no-venals, d'acord amb el contracte amb l'autor. En el cas de les universitats, en casos excepcionals i amb la justificació prèvia, es podrà considerar una quantitat inferior que sempre haurà de superar els 700 exemplars.

       Tots els projectes hauran d'assegurar la qualitat lingüística dels textos mitjançant l'aplicació de criteris lingüístics vigents en cada llenguatge d'especialitat.

       En el cas concret del lèxic, hauran de garantir el tractament adequat de la terminologia específica de cada obra, d'acord amb el Centre de Terminologia (Termcat).

       -3 Període

       Els treballs d'edició dels llibres de text o manuals universitaris en català, en suport paper o electrònic, s'han de dur a terme durant l'any 2001.

       -6 Documentació que cal adjuntar a la sol.licitud

       Cal adjuntar a la sol.licitud una còpia de tota la documentació requerida a la base 6 de l'Ordre de 14 de març de 2001, així com la que seguidament es detalla:

       h) Sistema previst per tal de garantir que la qualitat lingüística i el tractament de la terminologia específica de l'obra és l'adequat. Page 245

       Ordre de 21 de maig de 2001 (dogc núm. 3409, de 14 de juny) del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per la qual s'aprova la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona i el seu Reglament, amb el caràcter transitori establert al Reglament cee 2081/1992:

       Annex

       Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona

       Capítol 1 Àmbit de protecció

       Article 2

       2.1 La protecció atorgada s'estén al nom en castellà «Manzana de Girona» així com al nom en català «Poma de Girona».

       2.2 La Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona no es podrà aplicar a cap altra classe de poma que la que protegeix aquest Reglament, ni es podran utilitzar termes, expressions, marques i signes que, per la seva similitud fonètica o gràfica amb aquesta, puguin induir a confusió amb la que és objecte de protecció, fins i tot en el cas d'anar precedits per les expressions com «tipus», «estil», «gust», «elaborat a», «manipulat a», «produït a», o altres d'anàlegs.

       Funció pública

       Administració de la Generalitat

       Assenyalem, d'entrada, en aquest àmbit de l'Administració, el Decret 169/2001, de 26 de juny (dogc núm. 3418, de 27 de juny), del Departament d'Interior, pel qual s'aprova el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra:

       Capítol 2 Provisió de llocs de treball mitjançant concurs i concurs oposició

       Article 6 Requisits de les convocatòries

       6.2 En els supòsits en què la possessió d'un determinat nivell de coneixement de català sigui un requisit per ocupar el lloc de treball, d'acord amb el que s'estableixi a la convocatòria, i els participants no puguin acreditar-ho documentalment, les comissions de valoració poden utilitzar els mitjans d'acreditació que considerin adequats per tal d'avaluar aquest nivell de coneixement.

       6.3 Amb aquesta finalitat, les co- Page 246 missions poden sol.licitar l'assessorament d'un expert en matèria lingüística, per tal d'avaluar els coneixements de català exigits a la convocatòria.

       Article 9 Mèrits

       9.1 En els concursos han de valorar-se els mèrits adequats a les característiques dels llocs oferts. També s'han de considerar el grau personal, la valoració del treball desenvolupat, l'experiència professional, els cursos de formació i perfeccionament, l'antiguitat, el nivell de coneixement de la llengua catalana, les titulacions acadèmiques i les distincions i recompenses, d'acord amb els criteris següents:

       g) En funció del perfil de les places es pot valorar la possessió de nivells de coneixement de la llengua catalana superiors a aquell que sigui exigit per ingressar en la corresponent categoria o escala del cos de mossos d'esquadra o per prendre part en el concurs.

       No s'hi aprecien diferències respecte al Decret anterior 111/1996, de 2 d'abril (dogc núm. 2192, de 10 d'abril), de Governació, pel qual s'aprova el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra, que queda derogat

       Pel que fa a convocatòries del mateix cos de mossos d'esquadra, tant de proves selectives com de provisió de llocs de treball, no hi ha novetats en vist resolucions anteriors, tret de les dues que indiquem tot seguit:

       Resolució de 27 de juny de 2001 (dogc núm. 3419, de 28 de juny) del Departament d'Interior, per la qual es convoca concurs per a la provisió de llocs de treball de la categoria de caporal del cos de mossos d'esquadra:

       Annex 1

       Bases

       -5 Valoració del concurs

       5.1.6 Cursos o certificats de llengua catalana i/o aranesa, fins a un màxim de 2 punts.

       5.1.6.a) Els cursos o certificats acreditatius del nivell C de la Junta Permanent de Català o equivalents es valo

       raran en 1 punt.

       Els cursos o certificats acreditatius del nivell D de la Junta Permanent de Català o equivalents es valoraran en 2 punts.

       5.1.6.b) Per als llocs ubicats a les localitats del territori d'Era Val d'Aran que s'assenyalen a l'annex 2 de la convocatòria, els coneixements de la llengua aranesa es valoraran amb els mateixos criteris de l'apartat anterior.

       En la Resolució anterior, de 16 de juliol de 1999, no hi havia cap referència a l'aranès. Page 247

       Resolució de 27 de juny de 2001 (dogc núm. 3419, de 28 de juny) del Departament d'Interior, per la qual es convoca concurs per a la provisió de llocs de treball de la categoria de mosso del cos de mossos d'esquadra.

       Els cursos o certificats acreditatius del nivell D de la Junta Permanent de Català o equivalents es valoraran en 2 punts.

       5.1.6.b) Per als llocs ubicats a les localitats del territori d'Era Val d'Aran que s'assenyalen a l'annex 2 de la convocatòria, els coneixements de la llengua aranesa es valoraran amb els mateixos criteris de l'apartat anterior.

       En la Resolució anterior, de 15 de juliol de 1999, tampoc no hi havia cap referència a l'aranès.

       En l'àmbit penitenciari assenyalem aquestes tres convocatòries:

       Resolució de 26 de gener de 2001 (dogc núm. 3319, de 2 de febrer) del Departament de Justícia, de convocatòria de concurs general restringit de mèrits i capacitats per a la provisió de determinats llocs de treball d'educador/a en els centres penitenciaris de Catalunya, del cos de tècnics especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup serveis penitenciaris, i del cos d'auxiliars tècnics de la Generalitat de Catalunya, grup serveis penitenciaris (convocatòria de provisió núm. ju/cp001/01).

       No presenta cap diferència respecte a la convocatòria immediatament anterior, de 7 de maig de 1999.

       Resolució de 3 de maig de 2001 (dogc núm. 3391, de 18 de maig) del Departament de Justícia, per la qual es fa pública la convocatòria del procés selectiu per a l'accés al cos de tècnics especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup serveis penitenciaris (núm. de registre de convocatòria ju013).

       En vist la convocatòria anterior, de 30 d'agost de 1999, en aquesta s'afegeix un altre paràgraf a la base 2.1.3, i dos a l'apartat 6.1.1.b). Els reproduïm a continuació:

       Annex 1

       Bases

       -5 Valoració del concurs

       5.1.6 Cursos o certificats de llengua catalana i/o aranesa, fins a un màxim de 2 punts.

       5.1.6.a) Els cursos o certificats acreditatius del nivell C de la Junta Permanent de Català o equivalents es valoraran en 1 punt. Page 248

       2.1.3.

       [...]

       Els aspirants que hagin superat una prova o, si escau, l'exercici de coneixements de llengua catalana del mateix nivell o superior al requerit en aquesta convocatòria, en alguns dels processos selectius compresos a les ofertes d'ocupació pública dels anys 1998, 1999 i 2000 per a cossos de funcionaris d'administració general i per a cossos de funcionaris d'administració especial, ho especificaran en aquest apartat, indicant el procés selectiu que correspongui.

       6.1.1.b) Segona prova

       [...]

       Així mateix, podran restar exempts de realitzar aquesta prova els aspirants que hagin superat una prova o l'exercici de coneixements de llengua catalana del mateix nivell o superior al requerit en aquesta convocatòria, en algun dels processos selectius corresponents a les ofertes d'ocupació pública dels anys 1998, 1999 i 2000 per a cossos i escales de funcionaris d'administració general i per a cossos de funcionaris d'administració especial, i així ho declarin a la sol.licitud de participació. També podran quedar exempts els aspirants que en la data i lloc de realització de la prova, abans de l'hora assenyalada per al seu inici, aportin davant el tribunal l'original i una fotocòpia de la documentació que acrediti aquesta circumstància.

       Així mateix, podran quedar exempts de la seva realització els aspirants que en la data i lloc de realització de la prova, abans de l'hora assenyalada per al seu inici, aportin davant el tribunal l'original i una fotocòpia de la documentació suficient acreditativa d'estar en possessió de coneixements de llengua catalana nivell B o superior de la Junta Permanent de Català, o equivalent. El tribunal trametrà a l'òrgan convocant fotocòpia de l'esmentada documentació, als efectes que s'incorpori a l'expedient de l'interessat.

       Resolució de 3 de maig de 2001 (dogc núm. 3391, de 18 de maig) del Departament de Justícia, per la qual es fa pública la convocatòria del procés selectiu per a l'accés al cos d'auxiliars tècnics de la Generalitat de Catalunya, grup serveis penitenciaris (núm. de registre de convocatòria ju012).

       Les diferències respecte a la convocatòria anterior, de 30 d'agost de 1999, són les mateixes que s'han esmentat en la Resolució immediatament anterior, relativa al cos de tècnics especialistes, llevat que en el supòsit present, és a dir, sobre el cos d'auxiliars tècnics, en la base 6.1.1.b), de la convocatòria anterior, de 30 d'agost de 1999, hi constava el següent:

       [...]

       Així mateix, queden exempts de realitzar aquesta prova els aspirants que hagin superat la prova de coneixements de llengua catalana del mateix nivell al requerit en aquesta convocatòria, en un dels processos selectius corresponents a l'oferta d'ocupació pública de Page 249 places per als cossos de tècnics especialistes de la Generalitat, serveis penitenciaris, i d'auxiliars tècnics de la Generalitat, serveis penitenciaris, publicat mitjançant la Resolució de 3 de desembre de 1998 (dogc núm. 2786, de 15.12.1998).

       Assenyalem, a l'últim, aquestes altres convocatòries de l'Administració de la Generalitat:

       Resolució de 23 de maig de 2001 (dogc núm. 3397, de 28 de maig; correcció d'errades en el dogc núm. 3408, de 13 de juny) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, de convocatòria de concurs general de mèrits i capacitats per a la provisió dels llocs de treball del cos subaltern d'administració dels departaments de l'Administració de la Generalitat (convocatòria de provisió núm. fp/009/01):

       Annex 1

       Bases

       -9 Mèrits i capacitats que es valoren

       9.1 Els mèrits i les capacitats dels candidats es valoraran en una sola fase, fins a 100 punts en total, en funció dels llocs de treball que cal proveir, segons els criteris i els barems següents:

       9.7 Coneixements de la llengua catalana.

       Pels coneixements de la llengua catalana s'atorguen fins a 10 punts, distribuïts de la manera següent:

       9.7.1 Amb caràcter general, es valorarà el nivell de coneixements de llengua catalana més alt assolit per l'aspirant:

       S'atorgaran 5 punts pel nivell B de la Junta Permanent de Català o equivalent, o s'atorgaran 7 punts pel nivell C i/o superior de la Junta Permanent de Català o equivalent.

       Les equivalències als esmentats nivells s'establiran segons el que disposen els acords de 19 de juny de 1991 i de 3 de juny de 1992 de la Comissió Interdepartamental per a la Normalització Lingüística i actualitzacions posteriors.

       9.7.2 D'altra banda, s'atorgaran fins a 3 punts pels coneixements especialitzats de llengua catalana.

       9.7.3 Per als llocs ubicats a les localitats del territori d'Era Val d'Aran que s'assenyalen a l'annex 3 de la convocatòria, els coneixements de la llengua aranesa es valoraran amb els mateixos criteris.

       En la convocatòria homònima anterior, de data 16 d'octubre de 1998, la valoració total pels coneixements de llengua catalana també era de 10 punts, però repartits de manera diferent. D'altra banda, no hi constava cap referència a l'aranès.

       Resolució de 7 de juny de 2001 (dogc núm. 3409, de 14 de juny) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, de convocatòria del Page 250 procés selectiu per a l'accés al cos de titulats superiors de la Generalitat de Catalunya, salut pública (núm. de registre de convocatòria 042):

       Annex 1

       Bases de la convocatòria

       -1 Normes generals

       1.5 D'acord amb el que estableixen l'article 19 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost; l'article 42 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, i l'article 11.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, els aspirants, al llarg del procés selectiu, han d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies del cos de titulats superiors de la Generalitat de Catalunya, salut pública.

       1.6 De conformitat amb el que estableix l'article 6 del Decret 389/1996, de 2 de desembre, pel qual es regula l'accés dels ciutadans dels estats membres de la Unió Europea a la funció pública de l'Administració de la Generalitat, els aspirants admesos en el procés selectiu que no tinguin la nacionalitat espanyola han d'acreditar el coneixement de la llengua castellana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a l'exercici de les funcions pròpies del cos de titulats superiors de la Generalitat de Catalunya, salut pública. Aquest coneixement s'acreditarà mitjançant l'exercici que s'especifica en la base 6.1.1.c).

       -3 Sol.licituds i drets d'examen

       3.2 [...]. Juntament amb la sol.licitud, els aspirants han de presentar:

       b) Fotocòpia confrontada de la documentació acreditativa d'estar en possessió, si escau, de coneixements de llengua catalana de nivell C o superior de la Junta Permanent de Català, o equivalent, per quedar exempt, si escau, de la realització de l'exercici de coneixements de llengua catalana.

       3.4 Instruccions per emplenar les sol.licituds.

       c) [...]. Així mateix, s'indicarà, si escau, el nivell de coneixements de llengua catalana que es té, d'acord amb els certificats de coneixements establerts per la Junta Permanent de Català, o els declarats equivalents a aquests.

       Els aspirants que hagin superat una prova o, si s'escau, l'exercici de llengua catalana del mateix nivell o superior al requerit en aquesta convocatòria, en algun dels processos selectius compresos a les ofertes d'ocupació pública per a cossos i escales de funcionaris d'administració general i per a cossos de funcionaris d'administració especial (dogc núm. 2786, de 15.12.1998, i dogc núm. 3046, de 30.12.1999), ho especificaran en aquest apartat, indicant el procés selectiu que correspongui.

       -5 Tribunal qualificador

       5.1 [...]. Així mateix, formaran part del tribunal com a representants titular i suplent, respectivament, en qualitat d'assessors en matèria de normalització lingüística, amb veu però sense vot, les persones següents:

       -6 Procediment de selecció. Inici de les proves. Qualificacions Page 251

       6.1 Fase d'oposició.

       6.1.1 La fase d'oposició està constituïda per les proves que s'indiquen a continuació:

       a) [...]. Primera: s'hi avaluaran el domini de l'expressió escrita mitjançant la redacció d'un text de 200 paraules com a màxim, i els coneixements pràctics de llengua mitjançant cinc blocs de preguntes sobre aspectes lingüístics relacionats amb les funcions del cos de titulats superiors de la Generalitat de Catalunya, salut pública.

       Segona: consisteix en la lectura en veu alta d'un text i una conversa sobre temes generals d'actualitat per tal d'avaluar l'expressió oral.

       El tribunal fixarà el temps per realitzar aquest exercici, que no podrà ser superior a 1 hora per a la primera part i 30 minuts per a la segona.

       La qualificació de l'exercici és d'apte o no apte.

       Exempció de l'exercici de coneixements de llengua catalana:

       Podran quedar exempts de realitzar l'exercici de coneixements de llengua catalana els aspirants que acreditin documentalment dins el termini de presentació de sol.licituds, sens perjudici del que estableix la base 4.2, estar en possessió, si escau, de coneixements de llengua catalana de nivell C o superior de la Junta Permanent de Català, o equivalent.

       En tot cas, per restar exempt de l'exercici serà indispensable l'acreditació documental de la possessió del nivell de coneixements requerit.

       Així mateix, podran restar exempts de realitzar aquest exercici els aspirants que hagin superat una prova o exercici de coneixements de llengua catalana del mateix nivell o superior al requerit en aquesta convocatòria, en algun dels processos selectius corresponents a les ofertes d'ocupació pública per a cossos i escales de funcionaris d'administració general i per a cossos de funcionaris d'administració especial (dogc núm. 2786, de 15.12.1998, i dogc núm. 3046, de 30.12.1999), i així ho declarin a la sol.licitud de participació. També podran quedar exempts els aspirants que en la data i lloc de realització de l'exercici, abans de l'hora assenyalada per al seu inici, aportin davant el tribunal l'original i una fotocòpia de la documentació que acrediti aquesta circumstància.

       Així mateix, podran quedar exempts de la seva realització els aspirants que en la data i el lloc de realització de l'exercici, abans de l'hora assenyalada per al seu inici, aportin davant el tribunal l'original i una fotocòpia de la documentació suficientment acreditativa d'estar en possessió de coneixements de llengua catalana de nivell C o superior de la Junta Permanent de Català, o equivalent. El tribunal trametrà a l'òrgan convocant una fotocòpia de l'esmentada documentació, als efectes que s'incorpori a l'expedient de l'interessat.

       c) Tercera prova. Consta de dos exercicis. 826 Primer exercici: de caràcter obligatori i eliminatori per als aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola.

       De conformitat amb el que estableix l'article 6 del Decret 389/1996, de 2 de desembre, pel qual es regula l'accés dels ciutadans dels estats membres de la Unió Europea a la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Page 252Catalunya, els aspirants admesos en el procés selectiu que no tinguin la nacionalitat espanyola han d'acreditar el coneixement de la llengua castellana, tant en l'expressió oral com en l'escrita.

       Per tal d'acreditar aquests coneixements, aquests aspirants hauran d'efectuar un exercici, que serà avaluat pel tribunal, tenint en compte que s'hi ha d'exigir un grau de coneixements idiomàtics adequats a l'exercici de les funcions pròpies del cos de titulats superiors de la Generalitat de Catalunya, salut pública.

       L'exercici consistirà en la realització d'una redacció de 200 paraules, com a mínim, i a mantenir una conversa amb membres del tribunal i, si s'escau, amb els assessors especialistes que aquest designi.

       El temps per a la realització d'aquest exercici no pot ser superior a 45 minuts per a la primera part i 15 minuts per a la segona.

       La qualificació d'aquest exercici és d'apte o no apte.

       Exempció de l'exercici de coneixements de llengua castellana:

       Podran quedar exempts de realitzar aquest exercici els aspirants que acreditin documentalment davant el tribunal, dins el termini de deu dies a comptar de l'endemà de la publicació de les qualificacions de la primera prova, estar en possessió d'un certificat conforme han cursat la primària, la secundària i el batxillerat a l'Estat espanyol; del diploma superior d'espanyol com a llengua estrangera que estableix el Reial decret 86/1988, de 20 de juliol, modificat i completat pel Reial decret 1/1992, de 10 de gener, o certificació acadèmica que acrediti haver superat totes les proves adreçades a l'obtenció d'aquest; o del certificat d'aptitud en espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d'idiomes.

       El tribunal farà pública, si s'escau, la llista d'aspirants exempts de realitzar l'exercici juntament amb les qualificacions de la segona prova.

       [...]

       No és igual a la Resolució anterior, de data 6 de maig de 1991, ja que en aquella convocatòria s'havia de demostrar, al llarg de la prova, coneixement del català i castellà, i ara només del català, tret dels aspirants comunitaris no espanyols. La segona diferència és que abans s'havia de fer un dels exercicis en català.

       El mateix comentari que acabem de fer és aplicable a la Resolució de 7 de juny de 2001(dogc núm. 3409, de 14 de juny) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, de convocatòria del procés selectiu per a l'accés al cos de diplomats de la Generalitat de Catalunya, salut pública (núm. de registre de convocatòria 043).

       També té el mateix contingut que aquestes dues convocatòries anteriors la Resolució de 26 de juny de 2001(dogc núm. 3420, de 29 de juny) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, de convocatòria del procés selectiu, torn de reserva especial, per a l'accés al cos de titulats Page 253 superiors de la Generalitat de Catalunya, geòlegs (núm. de registre de convocatòria 055). Aquesta, tanmateix, no té cap antecedent amb què comparar-la.

Decret 49/2001, de 6 de febrer (dogc núm. 3331, de 20 de febrer) del Departament de Justícia, sobre la provisió interina de places dels cossos de metges forenses, oficials, auxiliars i agents de l'Administració de justícia a Catalunya, mitjançant el nomenament de personal interí:

Capítol 2 Selecció de personal interí

Article 5 Requisits de participació en la convocatòria

5.3 Requisits específics que hauran de complir els aspirants en funció de la borsa d'interins a la qual es vulguin integrar:

5.3.1 Metges forenses

[...]. Certificat oficial del nivell C de català o equivalent o demostrar-ne el coneixement mitjançant la superació de la prova corresponent que s'ha de convocar a aquest efecte.

5.3.2 Oficials

[...]. Certificat oficial del nivell C de català o equivalent o demostrar-ne el coneixement mitjançant la superació de la prova corresponent que s'ha de convocar a aquest efecte.

5.3.3 Auxiliars

[...]. Certificat oficial del nivell C de català o equivalent o demostrar-ne el coneixement mitjançant la superació de la prova corresponent que s'ha de convocar a aquest efecte.

5.3.4 Agents judicials

[...]. Certificat oficial del nivell B de català o equivalent o demostrar-ne el coneixement mitjançant la superació de la prova corresponent que s'ha de convocar a aquest efecte.

Article 7 Procés de selecció per a la constitució de les borses d'interins

7.1 El procés de selecció per a la constitució de les borses d'interins estarà integrat per dues fases.

7.2 La primera fase comprendrà: b) Prova de català quan no s'hagi acreditat documentalment el nivell B o C requerit en l'article 5 per als respectius cossos. Aquesta prova tindrà caràcter obligatori i eliminatori i la qualificació serà d'apte o no apte.

c) Els aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola han d'acreditar també el coneixement de la llengua castellana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en la forma que estableixi la resolució de convocatòria.

Article 11 Proves de coneixements de llengua catalana i castellana Page 254

Un cop dictada la resolució d'aprovació definitiva de les llistes d'aspirants admesos i exclosos, s'efectuaran les proves de coneixements de llengua catalana o, si s'escau, castellana, si no s'ha acreditat documentalment el seu coneixement. La persona titular de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia, a proposta de la Comissió de Valoració, disposarà l'exposició dels seus resultats en els llocs que fixi la convocatòria. Així mateix disposarà l'exposició de la relació dels aspirants que, d'acord amb el nombre que prevegi la convocatòria, han de realitzar el curs de formació, com també la data d'inici, el lloc i l'horari de realització de l'esmentat curs.

Article 15 Període de pràctiques

15.1 Les persones aspirants que determini la convocatòria, sempre que hagin acreditat, mitjançant certificat o superació de la prova corresponent, el nivell de català requerit i, si s'escau, els coneixements de llengua castellana, i hagin superat el curs de formació, seran degudament identificades en les borses d'interins com a aspirants a interins, i quan siguin nomenades tindran la condició d'interins en pràctiques.

[...].

Disposicions transitòries

Primera

Pel que fa a l'acreditació del requisit del coneixement de la llengua catalana, les convocatòries podran preveure per als aspirants als cossos d'oficials, auxiliars i metges forenses que, en la data de la seva publicació, es trobin cobrint places en els diferents òrgans de l'Administració de justícia a Catalunya i també per als aspirants dels mateixos cossos que hi hagin prestat serveis durant el període mínim que es fixi en aquesta, la superació d'un curs obligatori i de caràcter selectiu organitzat pel Departament de Justícia quan aquest requisit no s'hagi acreditat documentalment o mitjançant la superació de la prova corresponent.

En la convocatòria anterior, de 10 de març de 1998, només es preveia el coneixement del català per als agents judicials. D'altra banda, cal dir que aquest Decret deroga l'Ordre homònima de 10 de març de 1998.

Resolució de 15 de febrer de 2001 (dogc núm. 3339, de 2 de març) del Departament de Justícia, per la qual es convoca concurs de trasllat de funcionaris del cos a extingir de secretaris de jutjats de pau de poblacions de més de 7.000 habitants, del cos d'oficials i del cos d'agents de l'Administració de justícia, per a la provisió de places vacants de jutjats de pau de Catalunya:

-3 Barems

3.1 La valoració de mèrits per a l'adjudicació dels llocs de treball de les secretaries o agrupacions de secretaries es farà d'acord amb el barem següent: Page 255

3.1.2 [...]. b) Coneixement oral i escrit del català.

De conformitat amb el que estableix l'Acord de la Comissió per a la normalització lingüística de 19 de juny de 1991, els funcionaris que ho acreditin, mitjançant certificació oficial o homologació del títol aportat emès per un òrgan competent, el coneixement oral i escrit del català suposarà només a aquests efectes el reconeixement de fins a 6 punts segons el nivell de coneixement acreditat en els termes de la disposició addicional 2 del Reglament orgànic aprovat pel Reial decret 249/1996, de 16 de febrer, de la manera següent:

1. Certificat de nivell B: 2 punts.

2. Certificat de nivell C: 4 punts.

3. Certificat de nivell D: 6 punts. La certificació oficial i el títol es podran acreditar mitjançant fotocòpia compulsada.

   3.2 Per a places d'oficial i d'agent judicial de secretaries de jutjat de pau i d'agrupacions de secretaries, la valoració de mèrits es farà d'acord amb el barem establert per valorar l'antiguitat i el coneixement de la llengua catalana: b) Coneixement oral i escrit del català.

   De conformitat amb el que estableix l'Acord de la Comissió per a la normalització lingüística de 19 de juny de 1991, els funcionaris que ho acreditin, mitjançant certificació oficial o homologació del títol aportat emès per un òrgan competent, el coneixement oral i escrit del català suposarà només a aquests efectes el reconeixement de fins a 6 punts segons el nivell de coneixement acreditat en els termes que assenyala la disposició addicional 2 del Reglament orgànic aprovat pel Reial decret 249/1996, de 16 de febrer, de la manera següent:

1. Certificat de nivell B: 2 punts.

2. Certificat de nivell C: 4 punts.

3. Certificat de nivell D: 6 punts. La certificació oficial i el títol es podran acreditar mitjançant fotocòpia compulsada. 255

   No hi ha modificacions en vist la convocatòria anterior, de 20 de maig de 1999.

Resolució de 27 de novembre de 2000 (dogc núm. 3319, de 2 de febrer) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per la qual es dóna publicitat a la convocatòria del concurs unitari per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal vacants a les entitats locals de Catalunya:

Bases

-5 Coneixement de la llengua pròpia i mèrits de determinació autonòmica

El coneixement de la llengua i mèrits de determinació autonòmica seran exigits en els termes en què, per a cada comunitat autònoma, es detallen a continuació:

Coneixement de la llengua catalana i mèrits de determinació autonòmica de la Comunitat Autònoma de Catalunya

1. Coneixement del català (Decret 14/1994, de 8 de febrer, dogc núm. 1859, de 11.2.1994)

1. Els concursants acreditaran el coneixement de la llengua catalana mitjançant el certificat de nivell C de la Junta Permanent de Català o algun dels certificats o títols equivalents que s'esmenten a l'annex del Decret 14/1994.

2. En el cas que algun dels concursants no compti amb el certificat o títol esmentats, el tribunal de valoració del concurs avaluarà aquests coneixements.

   En aquest cas, els membres del tribunal hauran de ser assessorats, si escau, per personal amb títol idoni per avaluar el coneixement de la llengua catalana.

   [...].

   No hi ha variacions en vist la convocatòria immediatament anterior, de 3 de desembre de 1999.

   Ensenyament

   En aquest àmbit de personal al servei de l'Administració cal esmentar les disposicions següents:

   Resolució de 12 de febrer de 2001 (dogc núm. 3329, de 16 de febrer) del Departament d'Ensenyament, de convocatòria de concurs públic per formar part de la llista d'aspirants per cobrir places vacants o substitucions en règim d'interinitat en centres docents públics d'ensenyaments no universitaris per al curs 2000-2001:

   -2 Per tal de formar part de la llista esmentada al punt anterior les persones interessades hauran de reunir els requisits següents:

   f) Estar en possessió d'alguna de les titulacions, certificats o condicions que acreditin el coneixement adequat de la llengua catalana, que s'especifiquen a l'annex 1 d'aquesta Resolució.

   El contingut és el mateix de la convocatòria anterior, de 13 de juliol de 2000.

   Resolució de 13 de març de 2001 (dogc núm. 3360, de 2 d'abril) del Departament d'Ensenyament, per la qual es convoca concurs públic per a Page 257 la concessió de llicències retribuïdes per dur a terme treballs de recerca i estudis directament relacionats amb els llocs de treball durant el curs 2000- 2001, destinades al funcionariat de carrera dels cossos docents dependents del Departament d'Ensenyament i als del cos d'inspectors al servei de l'administració educativa:

   Annex 1

   Barem de mèrits i documentació que hauran de presentar les persones preseleccionades

   -5 Titulacions acadèmiques diferents a les al.legades per a l'ingrés al cos, fins a un màxim de 2 punts, tenint en compte el barem següent:

   [...].

   Diploma de mestre de català, nivell D de la Junta Permanent de Català o certificat d'aptitud de la llengua catalana de l'Escola Oficial d'Idiomes: 0,20 punts.

   [...]. Certificat de nivell C de la Junta Permanent de Català, primer cicle de reciclatge de català o capacitació en llengua catalana (mòdul II) o diploma de capacitació d'aranès: 0,10 punts.

   [...].

   Decret 133/2001, de 29 de maig (dogc núm. 3401, d'1 de juny), del Departament d'Ensenyament, sobre la regulació de la borsa de treball per prestar serveis amb caràcter temporal com a personal interí docent:

   Article 2 Requisits que han de reunir els aspirants per formar part de la borsa de treball

   Per a formar part de la borsa de treball, les persones interessades han de complir els requisits indispensables següents:

   g) Acreditar el coneixement adequat, oral i escrit, de la llengua catalana, d'acord amb el que estableix el Decret 244/1991, de 28 d'octubre, sobre el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya que es requereix per a la provisió de llocs de treball dels centres públics d'ensenyament no universitari de Catalunya dependents del Departament d'Ensenyament.

   Normativa laboral

   En aquest període han aparegut les disposicions següents, relatives a convenis col.lectius i amb alguna clàusula lingüística:

   Resolució de 31 d'octubre de 2000 (dogc núm. 3302, de 10 de gener de 2001) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col.lectiu de treball del sector de les galetes de Barcelona i la seva província per a l'any 2000 (codi de conveni núm. 0801765): Page 258

   Capítol 1 Disposicions generals

   Article 7 Normalització lingüística

   S'acorda la redacció del present Conveni col.lectiu en idioma català, oficial a Catalunya i en llengua castellana, idioma oficial a tot l'Estat espanyol. En cas de discrepància en la interpretació del text del Conveni preval el text en llengua castellana.

   S'ha de procurar que en totes les empreses i centres de treball els anuncis al personal i les comunicacions internes siguin redactades en català i castellà.

   Resolució de 21 de novembre de 2000 (dogc núm. 3357, de 28 de març de 2001) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col.lectiu de treball d'àmbit de Catalunya de l'empresa Bestfoods España, sa (centres de la província de Barcelona), per al període 1.7.1999-31.12.2004 (codi de conveni núm. 0811382):

   Disposicions addicionals.

   Quarta Normalització lingüística

   Als efectes de facilitar la normalització lingüística, el text de Conveni serà editat en edició bilingüe, catalana i castellana. En cas de dubte per termes de traducció, es remet a la versió en castellà.

   Resolució de 8 de març de 2001 (dogc núm. 3384, de 9 de maig) del Departament de Treball, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col.lectiu de treball de càmpings i ciutats de vacances de la província de Barcelona, per als anys 2000 i 2001 (codi de conveni núm. 0800365):

   Article 30 Normalització lingüística S'acorda fomentar l'ús del català en les comunicacions entre empreses i treballadors, sens perjudici que es puguin fer en castellà, per tal d'avançar en la normalització del català en les relacions al si de les empreses.

   Sector privat

   Destaquem-hi, en primer lloc, el Decret 213/2001, de 24 de juliol (dogc núm. 3446, de 6 d'agost), de protecció dels drets del consumidor i usuari en la prestació de serveis sobre els béns de naturalesa duradora: Page 259

   Capítol 1 Àmbit d'aplicació i conceptes

   Article 1 Objecte i àmbit d'aplicació

   El present Decret té per objecte establir els drets dels consumidors i usuaris en els serveis de reparació dels béns de naturalesa duradora i s'aplica als serveis de reparació, instal.lació, conservació i manteniment sobre béns de naturalesa duradora, que es portin a terme en el territori de Catalunya.

   Article 2 Definicions

   Als efectes d'aquest decret s'entendrà per:

   2.1 Béns de naturalesa duradora: Als efectes del present Decret, són tots aquells béns enumerats a l'annex 1 d'aquest Decret.

   S'exclouen els serveis a domicili inclosos en l'àmbit d'aplicació del Decret 290/1995, de 28 de setembre, els quals són regulats per les seves normes específiques.

   2.2 Establiments prestadors del servei:

   Són aquells que directament efectuen el servei sobre el bé, ja sigui als locals propis, al domicili del prestador o al domicili de l'usuari.

   2.3 Establiments d'intermediació: Són els que fan d'esglaons intermedis entre l'usuari i el prestador del servei. Tenen contacte directe amb l'usuari, i alhora, aquest no el té amb el prestador del servei.

   2.4 Establiments de marca: Són aquells que disposen d'una autorització fefaent del responsable de la comercialització de l'aparell, fabricant, marquista o importador.

   Els que no disposin d'aquesta autorització, no poden ostentar ni utilitzar marques, indicacions o qualsevol altre element que pugui induir a error o confusió a l'usuari, respecte al caràcter d'establiment de marca.

   2.5 Peces de recanvi: Són els elements o conjunts d'aquests que facin una funció concreta i específica, fins i tot decorativa, en els béns de naturalesa duradora.

   Capítol 2 Normes comunes als establiments prestadors del servei i als establiments d'intermediació i a establiments de marca

   Article 3 Resguard de dipòsit

   3.1 Sempre que el bé sigui dipositat per l'usuari en un establiment, aquest està obligat a lliurar a l'usuari un resguard acreditatiu del dipòsit.

   En cas que hi hagi pressupost escrit i acceptat pel client, el mateix pressu- post pot fer de resguard.

   3.2 En el resguard, s'han de fer constar les dades següents:

   a) Número d'ordre correlatiu.

   b) Marca, model, referència i número de sèrie del bé lliurat.

   c) Nom, domicili i nif de l'establiment.

   d) Identificació de l'usuari. e) Descripció dels danys i anomalies visibles, presumptes defectes existents i/o, si s'escau, els serveis a realitzar.

   f) Data de recepció del bé i data prevista per al lliurament, ja sigui del pressupost, o del bé un cop realitzat el servei.

   g) Firma de l'usuari i de persona autoritzada per l'establiment. Page 260

   [...]

   Article 4 Informació de preus

   4.1 Tots els establiments estan obligats a exhibir de forma visible pels usuaris, els preus aplicables a temps de treball, despeses de transport, emmagatzematge, desplaçament i tots aquells que apliquin d'acord amb els serveis que presten.

   4.2 Els preus han d'incloure tot tipus d'impostos, càrregues o gravàmens, excepte l'iva, que en cas de no incorporar-lo, s'ha d'especificar clarament aquesta circumstància, amb indicació del tipus aplicable.

   Article 5 Informació dels drets de l'usuari

   Tots els establiments han de disposar d'un cartell que indiqui les llegendes següents:

   »Tot usuari té dret a un pressupost previ per escrit dels serveis que sol.liciti. Tanmateix, la renúncia al pressupost s'ha de consignar també per escrit».

   »L'usuari està obligat a pagar despeses de pressupost, quan l'ha sol.licitat i un cop lliurat formalment, no l'ha acceptat. Les despeses del pressupost seran aquelles que l'establiment publiciti en el seu llistat de preus».

   »Tots els serveis estan garantits almenys durant 3 mesos des que es lliura el bé, en les condicions especificades en l'article 15 del Decret 213/2001».

   »Aquest establiment disposa de fulls de reclamacions oficials, a disposició de l'usuari que els sol.liciti».

   Article 6 Fulls de reclamació

   Tots els establiments sotmesos a la present disposició han de disposar de fulls oficials de reclamació, d'acord amb el que disposa el Decret 171/1991, de 16 de juliol.

   Capítol 3 Establiments prestadors dels serveis i establiments de marca

   Article 10 Pressupost previ

   10.1 La renúncia al pressupost previ ha de constar per escrit en el resguard de dipòsit, de forma clara i amb caràcters de mesura no inferior als de la resta del document.

   En cas que no consti la renúncia escrita al pressupost, l'establiment està obligat a confeccionar un pressupost previ del servei de forma escrita, amb una validesa mínima de 30 dies des que es comunica a l'usuari.

   10.2 En el pressupost ha de constar com a mínim:

   a) Número d'ordre correlatiu.

   b) Marca, model, referència i número de sèrie del bé lliurat.

   c) Nom, domicili i nif de l'establiment.

   d) Identificació de l'usuari. e) Motiu del servei i diagnòstic de les anomalies o intervencions.

   f) Despeses a satisfer per la prestació del servei, així com les peces de recanvi a usar i llur preu.

   g) Termini de validesa. h) Termini previst de durada de realització del servei.

   i) Data de lliurament i signatura d'un responsable de l'establiment.

   j) Data de l'acceptació o no, i espais reservats a aquests efectes perquè signi l'usuari.

   [...] Page 261

   Article 14 Factures

   14.1 Els establiments han de lliurar una factura a l'usuari, amb els requisits següents:

   a) Número d'ordre correlatiu.

   b) Nom, domicili i nif del titular de l'establiment.

   c) Identificació de l'usuari. d) Marca, model, referència i número de sèrie del bé objecte del servei. e) Operacions i intervencions realitzades.

   f) Temps de mà d'obra emprat i peces utilitzades, amb expressió de llurs imports desglossats.

   g) Altres conceptes facturats: desplaçament, transports, etc., indicant els imports.

   h) Impostos aplicables i quantitat total a pagar.

   i) Indicació que el servei està garantit com a mínim durant 3 mesos. j) Data i signatura d'un responsable de l'establiment.

   [...]

   Capítol 4 Interrelacions entre establiments i l'usuari

   Article 18 Idioma de les relacions

   Tots els establiments han d'estar en disposició de lliurar a l'usuari tota la informació i documentació prevista en la present disposició almenys en català.

   Article 19 Publicitat dels serveis

   Qualsevol tipus de forma de comunicació publicitària o promocional dels establiments subjectes a aquesta disposició ha d'incorporar la raó social i domicili de l'empresa, on es puguin fer efectives posteriors reclamacions i consultes per part de l'usuari.

   [...]

   Capítol 5 Competències, infraccions i sancions

   Article 20 Responsabilitat

   Són responsables de l'incompliment de qualsevol dels preceptes inclosos en la present normativa, aquelles persones físiques o jurídiques que siguin titulars dels establiments als quals s'aplica el Decret, d'acord amb el que preceptua la Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris.

   Article 21 Infraccions i sancions

   A les activitats regulades en aquest Decret els és d'aplicació la Llei 1/1990, de 8 de gener, de disciplina de mercat i de defensa dels consumidors i usuaris. L'incompliment dels preceptes d'aquest Decret que constitueixi una infracció administrativa segons l'esmentada Llei, podrà ser sancionat d'acord amb el que estableix el Decret 108/1997, de 29 d'abril.

   Disposició transitòria

   En el termini de tres mesos, a comptar des de la publicació del present Decret, els serveis objecte de la present disposició hauran d'adequar-se a les obligacions que el Decret preveu.

   Annex

   Béns de naturalesa duradora als efectes del present Decret Page 262

   Aparells d'ús domèstic que utilitzin qualsevol tipus d'energia per al seu funcionament: electrodomèstics, làmpades, aparells de gas, aparells de telefonia, aparells electrònics i aparells electrotècnics.

   Instruments i material d'òptica, fotografia, rellotgeria i música.

   Eines de bricolatge i jardineria d'utilització directa per part del consumidor.

   Material informàtic. Bicicletes, joguines i material esportiu.

   Cal assenyalar, així mateix, aquestes altres disposicions, en aquest àmbit:

   Resolució de 15 de febrer de 2001 (dogc núm. 3336, de 27 de febrer) del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió de beques per a la realització de pràctiques en empreses o institucions a l'estranger:

   Annex

   Bases que regiran la convocatòria per a la concessió de beques per a la realització de pràctiques en empreses o institucions a l'estranger.

   -3 Beneficiaris

   Poden sol.licitar beques per a la realització de pràctiques en empreses o institucions a l'estranger les persones que reuneixin els requisits següents: f) Tenir coneixement del català i acreditar un bon domini de la llengua (o llengües) de treball del país de destinació.

   Resolució de 15 de febrer de 2001 (dogc núm. 3336, de 27 de febrer) del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, per la qual s'obre la convocatòria per a la concessió de beques en el marc del programa de formació en matèria de promoció comercial a l'estranger:

   Annex

   Bases que regiran la convocatòria per a la concessió de beques en matèria de promoció comercial a l'estranger.

   -3 Beneficiaris i) Tenir coneixement suficient del català i de l'idioma oficial del país de destinació o bé del que habitualment s'hi utilitza en les relacions econòmiques. Page 263

   Toponímia

   En aquest apartat ens hem de fer ressò de la publicació de les dues disposicions següents, complementàries l'una de l'altra i adreçades, més que res, a la regulació de la variació en els topònims ja fixats:

   Decret 59/2001, de 23 de gener (dogc núm. 3337, de 28 de febrer) de la Presidència de la Generalitat, pel qual s'estableix la Comissió de Toponímia i es modifica el Decret 78/1991, de 8 d'abril, sobre l'ús de la toponímia:

   Els noms que designen els llocs d'un territori tenen una funció alhora tècnica i cultural. Tècnica perquè els referencien geogràficament, i cultural perquè vehiculen informació sobre la cultura, la llengua o els costums d'aquells que els van anomenar. En aquest sentit, la toponímia catalana és un patrimoni col.lectiu que cal salvaguardar com a part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya.

   Per això, l'article 18 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, ha mantingut i reforçat els preceptes que ja contenia l'article 12 de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística de Catalunya, tot atribuint als ajuntaments i al Govern de la Generalitat la competència per a la determinació dels topònims, determinació que, amb l'excepció dels topònims aranesos, s'ha de fer d'acord amb la normativa general de la llengua establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.

   D'altra banda, la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, disposa que l'Administració de la Generalitat ha d'establir sistemes de col.laboració perquè les diferents administracions públiques de Catalunya segueixin en els usos lingüístics criteris coherents i ajustats a la normativa de la llengua.

   D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta dels consellers de Governació i Relacions Institucionals, de Política Territorial i Obres Públiques i de Cultura, i d'acord amb el Govern,

   Decreto:

   Article únic

   S'addiciona un article 9 al Decret 78/1991, de 8 d'abril, sobre l'ús de la toponímia, amb el contingut següent:

   »Article 9 »La Comissió de Toponímia »9.1 La Comissió de Toponímia, adscrita al Departament de Cultura, és l'òrgan d'assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya.

   »9.2 Integren la Comissió: »a) El director o directora general de Política Lingüística, que n'exerceix la presidència.

   »b) Les persones titulars de la Direcció de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i de la Direcció de l'Oficina d'Onomàstica de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, que n'exerceixen les vicepresidències.

   »c) Les persones titulars de la Di- Page 264 recció General d'Administració Local, la Direcció de Serveis del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i la Direcció de l'Institut d'Estadística de Catalunya o persones en qui deleguin.

   »d) Una persona representant del Departament de Cultura i una de l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb rang mínim de cap de servei o assimilat.

   »e) Cinc persones, una en representació de cada una de les institucions i entitats següents: l'Institut d'Estudis Catalans, el Consell General d'Aran, l'Associació Catalana de Municipis i

   Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, i del Consorci per a la Normalització Lingüística.

   »f) Una secretaria, que és exercida per un funcionari o funcionària de la Generalitat adscrit/a a qualsevol dels departaments integrants de la Comissió, designat/da per aquesta a proposta de la presidència.

   »9.3 Els membres de la Comissió que no són nats són designats per les entitats o pels òrgans als quals representen.

   »9.4 Són funcions de la Comissió de Toponímia:

   »a) Procurar la coordinació entre l'Institut d'Estudis Catalans i el Consell General d'Aran i l'Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms en matèria de toponímia.

   »b) Actuar com a òrgan de coordinació amb altres entitats o institucions amb competències en el camp de la toponímia.

   »c) Proposar criteris i regles d'escriptura per a l'ús dels topònims en rètols, cartografia, publicacions i mitjans de difusió audiovisual, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans i del Consell General d'Aran.

   »d ) Proposar criteris per a la determinació i fixació de la toponímia urbana, dels nuclis de població, de les divisions administratives, de la resta de la toponímia de Catalunya i de les formes catalanes de topònims d'altres llengües, sens perjudici de les competències que la legislació vigent atribueix als ajuntaments i a l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

   »e) Proposar i emprendre mesures per a la difusió de la toponímia oficial i per al foment dels estudis de toponímia en general.

   »f) Elaborar propostes en relació amb la determinació dels topònims de competència local d'acord amb el que preveu la normativa aplicable en aquesta matèria.

   »9.5 El funcionament de la Comissió es regeix per les normes següents:

   »a) La Comissió es reuneix en ple amb caràcter ordinari tres cops l'any, i amb caràcter extraordinari sempre que el president o la presidenta la convoqui.

   »b) Pot organitzar grups de treball amb l'objectiu d'elaborar informes o estudis específics que el Ple els encarregui. Poden formar part dels grups de treball persones externes expertes en la matèria específica.

   »c) El funcionament intern de la Comissió es regeix per allò que preveu la normativa general aplicable als òrgans col.legiats de l'Administració de la Generalitat.» Page 265

   Decret 60/2001, de 23 de gener (dogc núm. 3337, de 28 de febrer) del Departament de la Presidència, pel qual es regula el procediment per al canvi de denominació dels nuclis de població i les entitats municipals descentralitzades:

   L'article 9.8 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de denominació oficial dels municipis i topònims.

   D'acord amb l'article 3 de l'Estatut, la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana i atribueix als ajuntaments la determinació de la denominació dels nuclis de població.

   La Comissió de Toponímia, la qual es regula al Decret 78/1991, de 8 d'abril, sobre l'ús de la toponímia, modificat pel Decret 59/2001, de 23 de gener, és l'òrgan d'assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya. Aquesta Comissió, en iniciar els treballs necessaris per confeccionar un Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya, en compliment de la Resolució 563/V del Parlament de Catalunya, va constatar la necessitat de comptar amb un suport normatiu adequat, quant al que afecta la denominació oficial dels nuclis de població i de les entitats municipals descentralitzades, d'acord amb el principi de seguretat jurídica, i atesa la manca de regulació en la matèria i la pluralitat de competències i d'interessos que hi concorren.

   D'acord amb això, per tal de donar un marc normatiu a la competència municipal assenyalada, cal desplegar el procediment per a l'aprovació de la denominació dels nuclis de població de manera que es compatibilitzi la competència municipal per a la determinació d'aquests topònims amb les atribucions de l'Institut d'Estudis Catalans com a institució encarregada d'establir i actualitzar la normativa lingüística del català tal com reconeix la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans.

   També s'ha establir la regulació del procediment per a la modificació de la denominació de les entitats municipals descentralitzades mitjançant un règim anàleg al que regula els canvis de denominació dels municipis.

   Vist l'informe de la Comissió de Govern Local de Catalunya i d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta dels consellers de Governació i Relacions Institucionals i de Cultura i d'acord amb el Govern,

   Decreto:

   Capítol 1

   Article 1 Objecte

   Aquest Decret estableix els procediments que s'han de seguir per al canvi de la denominació dels nuclis de població i les entitats municipals descentralitzades i per a la determinació de la denominació dels nuclis de nova creació.

   Capítol 2 Denominació dels nuclis de població

   Article 2 Nucli de població Page 266

   Als efectes d'aquest Decret, s'entén per nucli de població el conjunt d'almenys deu edificacions que formen carrers, places i altres vies urbanes. Excepcionalment, el nombre d'edificacions pot ser inferior a deu sempre que la població superi els cinquanta habitants.

   S'inclouen en el nucli les edificacions que, tot i estar aïllades, estiguin a menys de 200 metres dels límits exteriors del conjunt. En la determinació d'aquesta distància s'han d'excloure els terrenys ocupats per instal.lacions industrials, comercials, cementiris, parcs, jardins, zones esportives, canals o rius que puguin ser creuats per ponts, aparcaments, infraestructures de transport o altres construccions o instal.lacions similars.

   Article 3 Competència

   3.1 La determinació de la denominació dels nuclis de població correspon a l'ajuntament del municipi en el qual es trobin.

   3.2 La iniciativa per al canvi de denominació correspon al mateix ajuntament o a la Generalitat de Catalunya.

   3.3 Els procediments que cal seguir per determinar la denominació dels nuclis de població són els que preveuen els articles 4 i 5 d'aquest Decret.

   Article 4 Procediment a iniciativa de l'ajuntament

   4.1 El procediment per a la determinació i per al canvi de denominació dels nuclis de població el pot iniciar d'ofici el mateix ajuntament del municipi en què es troben, mitjançant Decret de l'alcaldia amb la redacció prèvia d'una memòria que justifiqui la proposta. En aquest cas, l'expedient s'ha de sotmetre a informació pública per un termini de trenta dies i posteriorment s'ha de demanar un dictamen a l'Institut d'Estudis Catalans sobre la correcció lingüística de la proposta. Aquest dictamen s'ha d'emetre en el termini d'un mes.

   4.2 El ple de l'ajuntament ha de pronunciar-se en el termini de quatre mesos, a comptar de la data d'iniciació, per majoria simple dels membres presents. En el cas que no es pronunciï dins d'aquest termini, s'ha d'arxivar l'expedient.

   4.3 L'acord adoptat pel ple s'ha de comunicar al Departament de Governació i Relacions Institucionals.

   Article 5 Procediment a iniciativa de la Generalitat

   5.1 El Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, amb el dictamen favorable de l'Institut d'Estudis Catalans, pot proposar als municipis el canvi de la denominació dels seus nuclis de població per tal que s'adeqüin a la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans i a la tradició toponomàstica catalana.

   5.2 L'ajuntament ha de sotmetre la proposta a informació pública per un termini de trenta dies i posteriorment el ple ha de pronunciar-se sobre la proposta per majoria simple dels membres presents, en el termini de tres mesos a comptar de la data d'entrada de la proposta en el registre general de l'ajuntament.

   5.3 L'acord adoptat pel ple s'ha de comunicar al Departament de Governació i Relacions Institucionals. Page 267

   5.4 Si el ple no notifica l'acord al Departament de Governació i Relacions Institucionals, aquest Departament ha de comunicar aquest fet a l'ajuntament interessat. Un cop trans corregut el termini d'un mes des de la data d'entrada de la comunicació esmentada en el registre general de l'ajuntament la proposta s'entén denegada per l'ajuntament.

   Article 6 Registre i comunicació dels canvis de denominació

   6.1 El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha d'anotar al registre d'ens locals els canvis de denominació de nuclis de població que es produeixin.

   6.2 El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de comunicar al Departament de Cultura, a l'Institut d'Estadística de Catalunya, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya i a l'Institut d'Estudis Catalans els canvis de denominació de nuclis de població que hagin estat inscrits al registre d'ens locals.

   6.3 En el cas que la denominació aprovada per l'ajuntament no s'ajusti a la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, es podrà procedir d'acord amb el que estableix l'article 65 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

   Article 7 Coordinació amb l'Institut Nacional d'Estadística

   En el marc dels acords de col.laboració que s'estableixin, i sens perjudici de les obligacions que corresponen als ajuntaments d'acord amb la normativa que regula el padró municipal d'habitants, l'Institut d'Estadística de Catalunya ha de facilitar a l'Institut Nacional d'Estadística la informació necessària per a l'actualització de les denominacions dels nuclis de població a la relació d'unitats de població.

   Article 8 Efectes

   8.1 L'aprovació de la denominació dels nuclis de població d'acord amb algun dels procediments regulats en aquest Decret atorga el caràcter de denominació oficial.

   8.2 Aquesta denominació és la que s'haurà d'emprar en la retolació, a la cartografia i la documentació oficial i, en especial, en la revisió anual de la relació de nuclis de població que s'ha de dur a terme d'acord amb el que estableix la normativa que regula el padró municipal d'habitants.

   8.3 El canvi de nom dels nuclis de població no afecta la denominació del municipi al qual pertany ni en pot alterar la capitalitat.

   Article 9 Canvi de denominació del municipi

   Els canvis en la denominació del municipi no afecten la denominació de cap dels nuclis que en formen part.

   Capítol 3 Entitats municipals descentralitzades

   Article 10 Canvi de denominació

   10.1 El procediment per al canvi de denominació de les entitats municipals descentralitzades es pot iniciar a instància del Govern de la Generalitat, de l'ajuntament afectat o de la mateixa entitat. El procediment que s'ha de se- Page 268 guir i els requisits de publicitat són els establerts per al canvi de denominació dels municipis en el Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals.

   10.2 En el cas que l'expedient l'iniciï la mateixa entitat, l'acord d'iniciació ha de ser adoptat per la junta de veïns a proposta del president i s'ha de presentar a l'ajuntament per a la seva tramitació. Per a l'adopció dels acords de l'entitat s'atindrà al que determina l'article 80 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya. L'ajuntament ha de tramitar l'expedient d'acord amb el procediment establert en el Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals per al canvi de denominació dels municipis a iniciativa de l'ajuntament.

   Disposicions addicionals

   -1 La denominació oficial de les entitats municipals descentralitzades és la que figura a l'Edicte de 13 d'abril de 1999, pel qual es dóna publicitat als noms oficials dels municipis, de les seves capitals respectives i de les entitats municipals descentralitzades de Catalunya. Qualsevol canvi en aquestes denominacions s'ha de fer d'acord amb el que estableix l'article 10 d'aquest Decret.

   -2 Els dictàmens de l'Institut d'Estudis Catalans als quals es refereixen els articles 4 i 5 i la disposició transitòria 1 d'aquest Decret els ha d'emetre l'òrgan que determini el Conselh Generau dera Val d'Aran quan es tracti de nuclis de població i d'entitats municipals descentralitzades situades en el territori de la Val d'Aran.

   Disposicions transitòries

   -1 La Comissió de Toponímia, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, ha d'elaborar una proposta amb la denominació dels nuclis de població dels municipis de Catalunya, amb el dictamen favorable de l'Institut d'Estudis Catalans, que s'ha de sotmetre a l'aprovació dels municipis respectius d'acord amb el que estableix l'article 5 d'aquest Decret.

   -2 Els ajuntaments i la resta d'administracions competents en cada cas han d'adoptar les mesures necessàries per tal que, en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, si guin substituïts els rètols que no s'ajustin a les denominacions oficials.

   Disposició derogatòria

   Es deroguen els apartats 2 i 3 de l'article 6 del Decret 78/1991, de 8 d'abril, sobre l'ús de la toponímia.

   Disposicions finals

   -1 Es modifica la lletra i) de l'apartat 1 de l'article 115 del Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals, aprovat pel Decret 140/1988, de 24 de maig, que queda redactat de la manera següent:

   »i) Nuclis de població.»

   -2 Aquest Decret entra en vigor l'endemà d'haver estat publicat al Diari

   Oficial de la Generalitat de Catalunya. Page 269

   Traducció

   Resolució de 30 d'abril de 2001 (dogc núm. 3392, de 21 de maig) del Departament de Cultura, per la qual es convoquen les proves per a l'habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català i viceversa:

   Altres disposicions dels departaments de la Generalitat

   En aquest apartat assenyalem, en primer lloc, transcrivim dues disposicions prou significatives, com la de constitució de la Comissió Interdepartamental per a l'Any Europeu de les Llengües, d'una banda, i la de modificació dels estatuts de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'altra:

   Decret 43/2001, de 6 de febrer (dogc núm. 3327, de 14 de febrer), pel qual es constitueix la Comissió Interdepartamental per a l'Any Europeu de les Llengües:

   La Decisió 1934/2000/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juliol de 2000, declara l'any 2001 Any Europeu de les Llengües amb els objectius de:

   a) Fomentar la sensibilització dels ciutadans sobre la importància de la riquesa de la diversitat lingüística i cultural a la Unió Europea.

   b) Encoratjar el multilingüisme. c) Posar en coneixement del públic els avantatges de dominar diversos idiomes com a clau del desenvolupament personal i professional de l'individu.

   d) Fomentar l'aprenentatge permanent dels idiomes, si s'escau, des dels nivells de preescolar i primària, i també l'adquisició de competències afins vinculades a l'ús dels idiomes per a finalitats específiques, especialment professionals.

   Annex 1

   -1 Llengües

   Les llengües objecte d'examen són l'anglès, el castellà i el francès.

   -2 Nombre de places

   Proves per a l'habilitació professional per a la traducció jurada d'altres llengües al català: sense límit.

   Proves per a l'habilitació professional per a la interpretació jurada d'altres llengües al català: anglès, 25 places; castellà, 50 places, i francès, 25 places.

   -3 Requisits dels aspirants

   Poden prendre part en les proves les persones majors d'edat que posseeixen, com a mínim, un títol de diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic o equivalent. En cas que es presenti un títol equivalent, cal que estigui homologat. Page 270

   e) Recollir i difondre informació sobre l'ensenyament i l'aprenentatge d'idiomes i sobre les competències, els mètodes i els instruments que hi contribueixen, inclosos els que s'elaborin en el marc d'altres accions i iniciatives comunitàries o que facilitin la comunicació entre els parlants de diferents llengües.

   El Govern de la Generalitat, conscient que la diversitat lingüística és una de les riqueses culturals col.lectives d'Europa i el multilingüisme, un enriquiment personal per als ciutadans i ciutadanes, considera oportú d'afegirse als actes que, a tot Europa, se celebrin per a la consecució dels objectius de l'any i de difondre d'una manera especial el valor de la llengua catalana, i també de l'aranès, com a part del patrimoni lingüístic europeu. La celebració de l'Any Europeu de les Llengües ha de propiciar, també, l'estat d'opinió favorable per aconseguir la modificació de la normativa estatal i europea que encara atorga a la llengua catalana un tractament inadequat a la seva aportació a la cultura universal i a la importància demogràfica, la vitalitat econòmica i la creativitat cultural de la seva comunitat lingüística.

   El Govern de la Generalitat porta a terme d'una manera permanent una política de suport actiu a la llengua catalana i a l'aranès, d'ensenyament del català, del castellà i, a Era Val d'Aran, també de l'aranès. Igualment, el Govern té entre les seves prioritats l'ensenyament de llengües estrangeres a tots els ciutadans. Són diversos els departaments implicats en l'aplicació d'aquesta política que té com a objectiu final conjuminar d'una manera harmònica l'enfortiment de la identitat de Catalunya com a poble, de la qual la llengua és un element fonamental, i l'obertura al món del país i dels seus ciutadans, per la qual cosa avui és imprescindible del tot el coneixement d'una o més llengües estrangeres sens perjudici del coneixement de la llengua castellana, oficial a Catalunya com ho és a tot l'Estat espanyol.

   Per tal de donar el relleu adequat a la commemoració de l'Any Europeu de les Llengües, d'obtenir la necessària coordinació entre els departaments de la Generalitat i de facilitar l'aprofitament i rendibilitat dels recursos humans i materials;

   D'acord amb l'article 51 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de

   Catalunya;

   A proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Govern,

   Decreto:

   Article 1 Objecte

   Es constitueix, amb caràcter temporal, la Comissió Interdepartamental per a l'Any Europeu de les Llengües amb l'objectiu d'elaborar i executar el programa del Govern de la Generalitat per a la difusió dels objectius de l'Any Europeu de les Llengües, establerts per la Decisió 1934/2000/ce, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juliol de 2000, des d'una perspectiva catalana.

   Article 2 Composició

   La Comissió és presidida pel conse- Page 271 ller o la consellera de Cultura i està integrada, a més, per les persones titulars de les direccions generals d'Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència, de Política Lingüística del Departament de Cultura, d'Ordenació i Innovació Educativa del Departament d'Ensenyament, de Formació d'Adults del Departament de Benestar Social, de Relacions Exteriors del Departament de Governació i Relacions Institucionals, d'Universitats del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, de la presidència i de la direcció del Patronat Català Pro Europa, de la gerència del Consorci per a la Normalització Lingüística i de la direcció del Centre de Terminologia Termcat.

   La Secretaria de la Comissió correspon a la persona que designi la presidència.

   Article 3 Funcions

   Són funcions de la Comissió: a) Establir, executar i fer el seguiment del programa d'activitats del Govern de la Generalitat per a l'Any Europeu de les Llengües.

   b) Difondre entre la població general els objectius generals de l'Any i els específics marcats pel Govern de la Generalitat.

   c) Coordinar les activitats dels diferents departaments relacionades amb l'ensenyament de llengües als adults i amb la promoció de la diversitat lingüística i del multilingüisme durant l'any 2001.

   d) Coordinar les activitats del Govern esmentades en els punts anteriors amb les que proposin les corporacions locals i les universitats de Catalunya, així com el Consell General d'Era Val d'Aran i les institucions de govern dels altres territoris de parla catalana.

   e) Promoure la realització d'activitats relacionades amb els objectius de l'Any Europeu de les Llengües per part de la societat. f) Coordinar-se, per mitjà del seu representant, amb el Comitè Espanyol de l'Any Europeu de les Llengües.

   Article 4 Comitè tècnic

   La Comissió rep el suport d'un comitè tècnic format per personal al servei dels departaments o organismes que l'integren designat pels seus titulars i presidit pel director o directora general de Política Lingüística. Aquest comitè prepara les reunions de la Comissió i executa les seves decisions, fa un seguiment continuat de l'activitat programada i promou, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, les activitats adequades a la seva finalitat, elabora la memòria d'activitats de l'any i assumeix les altres tasques que li encomana la Comissió.

   Article 5 Consell assessor

   La Comissió pot dotar-se d'un consell assessor format per representants de les institucions i entitats civils i per persones que s'han destacat en la promoció dels valors de la diversitat lingüística i del multilingüisme. La constitució d'aquest consell i el nomenament dels seus membres es fan per resolució del conseller o la consellera de Cultura.

   Article 6 Funcionament Page 272

   El funcionament intern de la Comissió, del comitè tècnic i, si s'escau, del consell assessor, es regeix per la normativa aplicable als òrgans col.legiats de l'Administració de la Generalitat de

   Catalunya.

   Article 7 Mitjans humans i materials

   Cada departament o organisme integrat en la Comissió assumirà, d'acord amb les respectives previsions i disponibilitats pressupostàries i, si s'escau, amb els seus propis mitjans humans i materials, el cost de les activitats que programi en el marc de l'Any Europeu de les Llengües. La Direcció General de Política Lingüística, per mitjà de la seva pròpia estructura, garanteix els mitjans humans i materials necessaris per al funcionament del consell assessor.

   Article 8 Extinció i memòria

   La Comissió quedarà extingida el 31 de març de 2002 i la memòria de les seves activitats s'incorporarà, com a annex, a l'informe sobre política lingüística corresponent a l'any 2001 que preveu l'article 39.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

   Disposició final

   Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La Comissió ha de quedar constituïda en el termini màxim de vint dies comptats des de la seva entrada en vigor.

   Resolució de 17 de maig de 2001 (dogc núm. 3393, de 22 de maig) del Departament de Justícia, de modificació dels estatuts de l'Institut d'Estudis Catalans.

   Annex

   Modificació global dels Estatuts de l'Institut d'Estudis Catalans

   Preàmbul

   L'Institut d'Estudis Catalans fou fundat el 18 de juny de 1907 per la Diputació de Barcelona, a iniciativa del seu president, Enric Prat de la Riba. Sota els principis de rigor científic, catalanitat i obertura a l'exterior, els seus objectius eren l'alta recerca en els àmbits de la cultura catalana, en especial, la metodologia històrica aplicada a les ciències humanístiques, l'estudi, la codificació i el desenvolupament de la llengua catalana i el conreu de la ciència en aquesta llengua. El prestigi dels membres que en feien part i els resultats de les recerques dutes a terme van portar a un reconeixement de la qualitat de l'Institut, el qual, des de l'any 1922, és membre de ple dret de la Unió Acadèmica Internacional.

   La notable activitat científica de l'Institut es reflectí en nombroses publicacions del més alt nivell de totes les especialitats, entre les quals -pel que fa a la codificació de la llenguales Normes ortogràfiques, el Diccionari ortogràfic, la Gramàtica catalana i el Diccionari general de la llengua catala- Page 273 na de Pompeu Fabra, i també en la creació i l'obertura al públic de la seva biblioteca amb el nom de Biblioteca de Catalunya.

   Les vicissituds històriques del nostre país no van deixar d'afectar l'Institut, el qual, des del 1939 fins al 1976, es veié seriosament perjudicat per la repressió que patí la cultura catalana, però sobrevisqué gràcies a l'esperit de resistència i de fidelitat als objectius tradicionals, així com a la tasca dels seus membres i al suport de determinades entitats.

   Poc després d'iniciada la transició política, l'Estat espanyol reconeixia l'Institut d'Estudis Catalans i n'aprovava els Estatuts per mitjà del Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, on consta que l'àmbit d'actuació de la institució s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes. Aquest àmbit d'actuació es reflecteix en el reconeixement que fan de la llengua catalana la Constitució d'Andorra i els estatuts d'autonomia de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, en aquest cas amb la denominació històrica de valencià. Així mateix, les legislacions francesa, italiana i de la Comunitat Autònoma d'Aragó confereixen diversos graus de reconeixement jurídic al català.

   En les noves condicions, l'Institut aconseguí continuar la tasca per a la qual va ser fundat i, molt especialment, la referida a l'estudi i el desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes.

   Amb el restabliment definitiu de la Generalitat de Catalunya, el primer Govern català disposà, en el Decret 90/1980, del 27 de juny, que l'Administració seguiria les normes lingüístiques de l'Institut. Aquest reconeixement assolí el màxim rang amb la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, i ha estat reforçat per la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística.

   Els Estatuts de l'Institut d'Estudis Catalans van ser aprovats pel Reial decret 3118/1976 damunt dit, però van ser modificats el 25 d'abril de 1988 pel Ple de l'Institut, amb la voluntat de transformar la institució i adaptar-la a les noves circumstàncies. Aquests Estatuts foren modificats novament per un acord pres pel Ple el 12 de maig de 1997, per tal com es considerà que havia de constar explícitament una referència a la unitat de la llengua catalana, per damunt de les denominacions que pugui presentar en els diferents indrets de la seva extensió geogràfica.

   Aquesta és, per tant, la tercera vegada que es procedeix a una reforma estatutària, la qual respon a uns objectius posats de manifest en els documents i acords aprovats pel Ple de l'Institut des de 1988, i a la voluntat d'adequar les normes jurídiques que regeixen l'Institut a l'entorn cultural, científic i social.

   Aquests Estatuts han de permetre, d'una banda, flexibilitzar l'estructura dels òrgans de govern, tot i mantenir els mecanismes de participació i de control que hi han d'exercir els membres de l'Institut, i, d'altra, desenvolupar les relacions amb els territoris que són l'àmbit natural d'actuació de la institució. Els Estatuts, però, no constitueixen l'única norma aplicable a la vida institucional. Caldrà, per tant, completar-los amb un desenvolupament reglamentari d'aquelles normes estatutàries que així ho requereixin. Page 274

   Capítol 1 Disposicions generals

   Article 1 Denominació i objecte de la institució

   L'Institut d'Estudis Catalans és una institució acadèmica que té per objecte l'alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la cultura catalana.

   Article 2 Àmbit d'actuació

   L'àmbit d'actuació de l'Institut d'Estudis Catalans s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes.

   Article 3 Finalitats

   Són finalitats de l'Institut d'Estudis Catalans:

   a) Tenir cura de l'estudi de la llengua catalana, establir-ne la normativa i vetllar perquè el procés de normalització d'aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit lingüístic.

   b) Contribuir a la planificació, la coordinació, la realització i la difusió de la recerca, en les diferents àrees de la ciència i la tecnologia.

   c) Impulsar, amb les activitats que li són pròpies, el progrés i el desenvolupament generals de la societat i realitzar, quan s'escaigui, tasques d'assessorament dels poders públics i altres institucions.

   Article 4 Llengua pròpia

   La llengua pròpia de l'Institut d'Estudis Catalans és el català.

   Article 5 Personalitat i capacitat jurídiques

   L'Institut d'Estudis Catalans té personalitat jurídica de dret públic amb base privada i, en conseqüència, capacitat per a:

   a) Coordinar-se i relacionar-se amb altres institucions científiques i culturals d'arreu i signar amb elles els convenis que consideri pertinents.

   b) Adquirir i posseir béns de tota mena a títol onerós o gratuït, obligar-se amb qualsevol persona pública o privada i exercir accions conformement al dret. c) Disposar lliurement dels seus recursos econòmics, que procedeixen de subvencions institucionals o donacions i del patrimoni propi, per dur a terme les seves finalitats, sens perjudici del rendiment de comptes d'acord amb la normativa vigent.

   Article 6 Seus i delegacions

   L'Institut d'Estudis Catalans té el domicili a l'antiga Casa de Convalescència, situada al número 47 del carrer del Carme de Barcelona, on té la seva seu principal. A més d'aquesta, pot establir altres seus i delegacions dins i fora del seu àmbit geogràfic d'actuació.

   Article 7 Règim jurídic

   L'Institut d'Estudis Catalans es regeix per aquests Estatuts i pel Reglament de règim interior, sens perjudici del que estableix la normativa general per a aquestes institucions.

   Capítol 2 De l'organització interna

   Article 8 Les seccions Page 275

   L'Institut d'Estudis Catalans s'estructura en seccions, establertes segons grans unitats temàtiques de la ciència i la tecnologia.

   Article 9 Creació, funcions i òrgan de govern de les seccions

1. Les seccions de l'Institut d'Estudis Catalans són creades pel Ple a proposta d'un dels col.lectius següents: a) Una o més seccions preexistents.

   b) El Consell Permanent. c) Una tercera part dels membres numeraris i emèrits de l'Institut.

2. Les seccions s'encarreguen d'organitzar i desenvolupar la recerca i de programar les activitats en les seves disciplines amb mitjans i publicacions propis.

3. Cada secció és regida per un consell elegit pels seus membres.

   Article 10 Composició de les seccions

1. Cada secció de l'Institut d'Estudis Catalans és formada per un màxim de vint-i-vuit membres numeraris, pels membres emèrits i pels presidents de les societats filials adscrites a la secció. La composició de la secció cal que tingui en compte la realitat diversa de l'àmbit lingüístic català.

2. L'Institut d'Estudis Catalans pot adscriure a cadascuna de les seccions un màxim de trenta membres corresponents.

   Article 11 Creació de societats filials i altres ens científics

   L'Institut d'Estudis Catalans pot crear societats filials, centres de recerca, serveis científics i altres ens anàlegs, dins els límits de la seva missió fonamental i sempre sota la seva superior orientació i responsabilitat.

   Capítol 3 Dels membres

   Article 12 Condició de membre

1. La condició de membre de l'Institut és vitalícia.

2. Els membres de l'Institut d'Estudis Catalans poden ésser numeraris, emèrits, supernumeraris i corresponents.

   Article 13 Els membres numeraris

   Són membres numeraris les persones que, elegides pel Ple, gaudeixen de tots els drets i tenen totes les obligacions que fixen els Estatuts i el Reglament de règim interior de l'Institut, que són: a) Exercir els càrrecs de govern per als quals siguin elegits o designats. b) Assistir als plens de l'Institut i a les reunions de la seva secció.

   c) Participar en les votacions reglamentàries.

   d) Prendre part en les tasques de recerca de l'Institut i en les altres que els siguin encomanades.

   Article 14 Els membres emèrits

   Són membres emèrits les persones que, havent estat membres numeraris, per raó de l'edat són exonerades de les obligacions institucionals, d'acord amb el Reglament de règim interior.

   Article 15 Els membres supernumeraris Page 276

   Esdevenen membres supernumeraris els membres numeraris que, a petició pròpia o d'acord amb el Reglament, són declarats supernumeraris pel Ple.

   Article 16 Els membres corresponents

   Són membres corresponents les persones que, elegides pel Ple, col.laboren en les tasques científiques de l'Institut d'Estudis Catalans i no participen en òrgans de govern.

   Capítol 4 Dels òrgans de govern

   Article 17 Els òrgans de l'Institut

   Els òrgans de govern, gestió i representació de l'Institut d'Estudis Catalans són:

   a) El Ple.

   b) El Consell Permanent. c) El president.

   Article 18 El Ple

1. El Ple és l'òrgan màxim de govern de l'Institut d'Estudis Catalans, i resol tot allò que es refereix a la vida col.lectiva de la institució, n'aprova les línies generals d'actuació i el pressupost, i controla la gestió dels càrrecs i dels altres òrgans de govern.

2. Constitueixen el Ple els membres numeraris i els emèrits. També en fan part els presidents de les societats filials en les condicions establertes pel Reglament de règim interior.

   Article 19 El Consell Permanent

1. El Consell Permanent actua per delegació del Ple i exerceix el govern de la institució.

2. El Consell Permanent és format pel president de l'Institut, l'Equip de Govern i els presidents de les seccions.

   Article 20 El president

1. El president és el representant ordinari de l'Institut, en presideix el Ple, el Consell Permanent i l'Equip de Govern i té cura de l'execució dels acords.

2. El president és elegit pel Ple i té la facultat de nomenar i fer cessar l'Equip de Govern.

   Article 21 L'Equip de Govern

1. L'Equip de Govern assisteix el president en les seves funcions executives i administratives.

2. L'Equip de Govern és format, exclusivament, per membres de l'Institut d'Estudis Catalans, fins a un màxim de tres, a més del president, i ha de tenir, necessàriament, un vicepresident i un secretari general. La composició de l'Equip de Govern proposada pels candidats a president serà donada a conèixer en presentar la candidatura.

   Article 22 Durada dels càrrecs

1. Tots els càrrecs, tant els electius com els de designació directa, són exercits per membres de l'Institut d'Estudis Catalans.

2. El mandat dels càrrecs electius té una durada de quatre anys, renovables consecutivament una sola vegada.

3. El mandat dels càrrecs de designació directa cessa, en tot cas, amb el mandat del president que els ha designat. Page 277

4. Si durant el mandat presidencial es produeix alguna vacant en l'Equip de Govern, la provisió d'aquesta pertoca al president, i la durada del nou càrrec no pot excedir la part encara no transcorreguda del mandat del membre substituït.

   Article 23 Participació en la Biblioteca de Catalunya

   L'Institut d'Estudis Catalans, com a fundador de la Biblioteca de Catalunya, és membre de ple dret de l'ens que la governa.

   Capítol 5 De la reforma dels Estatuts

   Article 24 Límit de la reforma i suport necessari

1. L'Institut d'Estudis Catalans pot elevar a la instància corresponent de l'Administració la proposta de reforma dels seus Estatuts, sempre que no comporti cap alteració del que disposa l'article 1.

2. La proposta de modificació dels Estatuts ha d'obtenir el vot favorable de dos terços dels membres de l'Institut amb dret a vot.

   Capítol 6 Part final

   Disposició transitòria

   Durada del mandat dels càrrecs actuals

   A tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans que ocupen càrrecs d'elecció en entrar en vigor aquests Estatuts, els és aplicable la normativa vigent en el moment d'haver estat elegits. 277

   Assenyalem, en darrer terme, les disposicions següents:

   Ordre de 23 de gener de 2001 (dogc núm. 3321, de 6 de febrer) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per la qual s'aprova la convocatòria de concurs per a la concessió de beques per a la recerca sobre les autonomies polítiques territorials:

   Annex 3

   Bases comunes a les beques de l'annex 1 i de l'annex 2

   -2 Matèries preferents

   [...]. La política lingüística.

   [...].

   Resolució de 24 de gener de 2001 (dogc núm. 3319, de 2 de febrer) de la Presidència de la Generalitat, de convocatòria per a la concessió de subvencions a entitats per al foment i la promoció de camps de treball d'intercanvi de joves d'altres comunitats autònomes i d'altres països que es realitzin a Catalunya i d'aprovació de les bases corresponents:

   d) Els camps de treball on participin estrangers han de disposar d'un equip de responsables que dominin l'idioma que s'hagi triat com a vehicular del camp. Aquest idioma serà preferentment l'anglès i subsidiàriament el francès.

   Annex Bases reguladores

   -6 Característiques dels camps de treball

   Els camps de treball objecte d'aquestes subvencions han de complir les característiques següents:

   No hi ha diferències respecte a la convocatòria homònima anterior, de 16 de febrer de 2000.

   Resolució de 26 de gener de 2001(dogc núm. 3338, d'1 de març) de Turisme de Catalunya del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, de concessió de beques Turisme de Catalunya d'investigació de mercats, d'accions de promoció i comercialització turística:

   -2 Condicions i incompatibilitats

   Podran demanar les beques per les activitats de promoció i comercialització turístiques esmentades les persones que reuneixin els requisits següents: e) Tenir coneixement de català, castellà i de l'idioma oficial del país de destinació o bé del que habitualment s'utilitzi en les relacions professionals.

   Es valorarà el coneixement d'altres idiomes.

   -5 Selecció i resolució Els aspirants hauran de fer les proves següents:

   a) Prova escrita de coneixements generals d'economia i turisme.

   Una part d'aquesta prova es farà en català o en castellà i l'altra en un dels idiomes escollits pel candidat.

   b) Prova oral en l'idioma o idiomes escollits.

   Resolució de 13 de març de 2001 (dogc núm. 3355, de 26 de març) del Servei Català de la Salut del Departament de Sanitat i Seguretat Social, de convocatòria de la sisena edició del Premi de Recerca en Atenció Primària de la Regió Sanitària Centre, del Servei Català de la Salut:

   Annex

   Bases

   -4 Presentació de treballs

   Els projectes es poden redactar indistintament en català o en castellà.

   [...]

   Les prescripcions lingüístiques són les mateixes que les de la convocatòria homònima anterior, de 6 de març de 2000. Page 279

   Ordre de 3 de maig de 2001 (dogc núm. 3390, de 17 de maig) del Departament de Benestar Social, de convocatòria del vii Premi Rafael Farré de narrativa curta: persones inscrites a l'etapa instrumental, i una altra per a persones inscrites a l'etapa bàsica o altres activitats formatives.

   -5 Cada persona només pot presentar una narració. Ha de ser original, inèdita, en català i no pot haver rebut cap altre premi.

   No hi ha variacions en vist la convocatòria anterior, d'11 de març de 2000.

   Ordre de 7 de juny de 2001 (dogc núm. 3415, de 22 de juny) del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per la qual s'aproven les bases reguladores d'ajuts a les comunitats catalanes de l'exterior i s'efectua una segona convocatòria dels ajuts corresponents a l'any 2001:

   Annex

   -1 Règim jurídic

   -2 Objecte dels ajuts

   L'objecte d'aquesta línia d'ajuts és la promoció d'activitats de caràcter assistencial, social i/o cultural, programades per les comunitats catalanes de l'exterior, que tinguin algun o alguns dels objectius següents:

   a) Donar a conèixer Catalunya, la seva llengua, cultura i tradicions.

   Llei 8/2001, de 14 de juny (dogc núm. 3418, de 27 de juny) de la Presidència de la Generalitat, del Pla estadístic de Catalunya 2001-2004:

   Annex 3

   Descripció identificativa de les estadístiques consolidades

   Consolidades

   Generalitat de Catalunya

   Institut d'Estadística de Catalunya

   [...]. Estadística del coneixement del català.

   [...]. Estadística de característiques lingüístiques de les famílies

   [...].

   Annex

   Bases -1 Poden optar al premi les persones adultes que durant l'any 2001 estiguin inscrites a programes o cursos de formació d'adults.