Catalunya
Page 135
Les disposicions més remarcables que han aparegut darrerament tenen com a objectiu desenvolupar i fer eficaç la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya (vegeu el text de la Llei a les Notes del núm. 1 d'aquesta Revista). En aquest sentit cal destacar el Decret 362/1983, de 30 d'agost (D.O.G. núm. 359, de 31 d'agost de 1983), sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, a l'àmbit de l'ensenyament no universitari, i l'Ordre de 8 de setembre de 1983 (D.O.G., núm. 362, de 9 de setembre de 1983), per la qual es desplega el Decret. En relació amb la normativa anterior ambdues normes suposen un pas decisiu en el camí de la normalització del català a les escoles en desplegar les conseqüències del fet que el català sigui llengua oficial i pròpia de l'Administració educativa a Catalunya i, sobretot, per la determinació d'àrees que s'han d'impartir necessàriament en llengua catalana en els diferents nivells no universitaris. Això darrer -la regulació de la llengua catalana com a llengua d'ensenyament- és objecte de requeriment del govern de l'Estat al govern de la Generalitat de Catalunya (art. 9 i disposició tran-
Page 136
sitòria primera del Decret, i arts. 6.1, 8.1, 9.1.2 i 4, disposició transitòria tercera de l'Ordre). Dins del desplegament de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, també hem de citar el Decret 396/1983, de 8 de setembre, de creació de la Comissió per a la Normalització Lingüística (D.O.G., núm. 368, de 30 de setembre de 1983), Comissió «que tindrà per funció promoure el compliment de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, a l'Administració de la Generalitat» (art. 1), i el Decret 397/1983, de 8 de setembre, pel qual s'assignen a la Direcció General de Política Lingüística funcions relatives al seguiment i la impulsió de l'aplicació de la Llei 7/1983 (D.O.G., núm. 368, de 30 de setembre de 1983).
Retornant al camp de l'ensenyament hem de tenir present la Llei 14/1983, de 14 de juliol, reguladora del procés d'integració a la xarxa de centres docents públics de diverses escoles privades (D.O.G., núm. 346, de 20 de juliol de 1983) que estableix que la Generalitat de Catalunya pot integrar a la xarxa de centres docents públics «els centres docents privats d'educació preescolar i d'E.G.B. existents actualment de reconeguda labor de catalanització i de renovació pedagògica...» (art. 1), com també l'Ordre de 25 d'agost de 1983 (D.O.G., núm. 363, de 14 de setembre de 1983), per la qual es fixen els criteris prioritaris dels programes d'investigació i experimentació educatives i es convoca concurs públic per a la selecció de programes i la seva adjudicació als centres docents. Segons l'Ordre, són programes d'investigació i experimentació prioritària, entre altres: «1. Programes d'alfabetització en llengua catalana i castellana. 2. Introducció de noves metodologies de l'ensenyament en català i en àrees sociolingüístiques específiques.» (art. 2). La labor d'impuls envers la catalanització en el camp de l'ensenyament ja havia tingut un precedent en l'Ordre de 5 d'agost de 1981 (D.O.G., número 157, de 9 de setembre de 1981), per la qual s'obria «la convocatòria de subvencions per a unitats docents que, degudament autoritzades, professin l'ensenyament en català» (art. 1). (Correció d'errades: D.O.G., núm. 162, de 30 de setembre de 1981).
En un altre àmbit, el Decret 389/1983, de 15 de setembre (D.O.G., núm. 368, de 30 de setembre de 1983), sobre etiquetatge dels productes que es comercialitzen a Catalunya, ha disposat que «Les dades obligatòries i facultatives de l'etiquetatge dels productes que es distribueixin en l'àmbit territorial de Catalunya figuraran en els idiomes català o castellà o bé en ambdós idiomes» (art. 1).
El recurs interposat contra la Llei 7/1983, de 18 d'abril (arts. 4.2 i 6.1), que vàrem anunciar a les Notes del número 2 d'aquesta Revista, té com a número de referència el 517/1983 (B.O.E., núm. 185, de 4 d'agost de 1983).
Completant les Notes anteriors recollim la Llei 6/1981, de 9 de juny, reguladora del Consell Assessor de RTVE a Catalunya (D.O.G., núm. 137, de 25 de juny de 1981), ja que aquesta Llei disposava en el seu art. 2 que «Els principis inspiradors de l'activitat del Consell són: (...) d) El respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social, e) La promoció de la llengua i de la cultura catalanes (...)». Aquest art. 2 va ser declarat, com a conseqüència de la incompetència de la Generalitat de Catalunya per
Page 137
a dictar-lo (no pel seu contingut), inconstitucional i consegüentment nul pel Tribunal Constitucional en la sentència 10/1982, de 23 de març (vegeu el text a l'apartat II. 1.) Així mateix, en el camp de la funció pública, hem de fer esment de l'Ordre de 31 de gener de 1983 (D.O.G., núm. 305, de 18 de febrer de 1983), per la qual es desenvolupa la reglamentació general per a la selecció de personal en règim de contracte administratiu i per a l'accés als càrrecs de comandament de Cap de Secció i Cap de Negociat, ja que estableix com a obligatòria la celebració d'una prova que «palesi el coneixement suficient de la llengua catalana» en tota convocatòria per a la selecció de personal en règim de contracte administratiu (art. 6.1, en relació amb la Base sisena 1, de l'Annex 1).
També, com a ampliació, fem referència a les disposicions de caràcter organitzatiu que, en relació amb el fet lingüístic, han estat dictades: Decret 115/1980, de 23 de juny, d'estructuració orgànica del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (D.O.G., número 75, de 23 de juliol de 1980) -vegeu els arts. 1 i 7; Decret 220/1980, de 3 d'octubre, creant diversos Serveis..., entre els quals: el Servei de Normalització de l'ús oficial de la llengua catalana i el Servei d'Assessorament Lingüístic (art. 3) (D.O.G., núm. 95, de 19 de novembre de 1980); Decret 296/1980, de 4 de desembre, de creació de l'Institut de Sociolingüística Catalana (D.O.G., núm. 105, de 7 de gener de 1981); Ordre de 17 de juliol de 1981, per la qual es crea la Junta Permanent de Català i se'n regulen la composició i el funcionament (D.O.G., núm. 153, de 26 d'agost de 1981). Donat que quan vàrem publicar les primeres Notes ja es trobava en vigor la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, optàrem per obviar la ressenya de disposicions anteriors a la Llei que foren per ella derogades. De tota manera, aprofitem aquesta ampliació per a recordar dues disposicions, el Decret 90/1980, de 27 de juny, sobre la normalització de l'ús del català en els òrgans de l'administració de la Generalitat de Catalunya, dels organismes autònoms i d'altres institucions que en depenen o hi estan vinculades (D.O.G., núm. 74, de 16 de juliol de 1980) i l'Ordre de 23 de juliol de 1980, de publicació de la Instrucció de 27 de juny de 1980, sobre l'ús de la llengua catalana a les escriptures públiques (D.O.G., núm. 76, de 30 de juliol de 1980), en ser l'expressió del marc legal anterior a la Llei.
