Bibliografia recent d’interès
| Autor | Marina Solís |
| Páginas | 341-347 |
Page 341
Aquesta bibliografia selectiva sobre dret lingüístic i sociolingüística ha estat elaborada a partir de la informació que difonen Linguistlist, la llista de distribució internacional especialitzada en lingüística i sociolingüística, el ciemen i el Centre de Documentació en Sociolingüística de la Secretaria de Política Lingüística, entre d’altres.
A més, en aquest recull també us oferim un apartat amb una selecció de diferents llocs web, interessants pels seus continguts actuals tant pel que fa al món del dret lingüístic com de la sociolingüística, al qual us convidem a participar amb l’enviament d’enllaços del vostre interès per publicar-los en aquestes pàgines.
Hizkuntz Eeskubideen Behatokia. Espainiako Estatuak Erregio edo Gutxiengoen Hizkuntze Europako Ituna euskarari aplikatzearen bigarren ebaluazioa: 10. txosten berezitua= Segunda evaluación de la aplicación por parte del Estado español de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias al Euskara. Iruñea: Hizkuntz Eskubideen Behatokia, 2007.
Trentino-Alto Adige (Itàlia). Codice delle leggi della Regione Trentino-Alto Adige. [Trento]: Provincia Autonoma di Trento [2003].
Vernet, J.; Punset, R. Lenguas y Constitución. Madrid: Iustel, 2007. (Breviarios jurídicos). isbn 978-84-96717-35-0.
Weller, M. (ed.). The Rights of minorities in Europe: a commentary on the European Framework Convention for the Protection of National Minorities. Nova York: Oxford University Press, 2006. (Oxford commentaries on international law).
Berruto, G. Sociolinguistica dell’italiano contemporaneo. Roma: Carocci, 2006. (Università. Linguistica; 6). isbn 88-430-1024-7.
Page 342
Burban, C.; Lagarde, C. L’École, instrument de sauvegarde des langues menacées?: actes du colloque du 30 september er 1er octobre 2005, Université de Perpignan Via Domitia. Perpignan: CRILAUP, Presses Universitaires de Perpignan, 2007. (Études (Presses universitaires de Perpignan). isbn 978-2-35412-018-4.
Campí, P. EL català a la telefonia mòbil: (desembre de 2007). (Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2007).
Chevalier, G. [et al.]. (dirs.) Journées scientifiques du réseau Sociolinguistique et dynamique des langues (3es: 2005: Moncton). Les Actions sur les langues: Synergie et partenariat. París: Éditions des archives contemporaines, 2007. isbn 978-2-914610-43-8.
Comissió de les Comunitats Europees. High Level Group on Multilingualism. «Final Report [of the] High Level Group on Multilingualism». A: Documents internacionals de referència sobre multilingüisme (2007), núm. 1, p. 39-64. isbn 978-92-79-06902-4.
Conrick, M. French in Canada: language issues. Bern: Peter Lang, 2007. (Modern french identities; 28). isbn 978-3-03-910142-9.
Danet, B.; Herring, S. C. (eds.). The Multilingual internet: language, culture, and communication online. Nova York: Oxford University Press, 2007. isbn 978-0-19-530479-4; isbn 978-0-19-530480-0.
De Dios Luque Durán, J.; Pamies Bertrán, A. (eds.). Identidad cultural y pluralidad lingüística. Granada: Granada Lingvistica, 2007. (Interculturalidad y lenguaje; 2). isbn 978-84-7933-482-6.
Documents internacionals de referència sobre multilingüisme (2007), núm. 1 Conté:
— Comissió de les Comunitats Europees. «Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions : Una nova estratègia marc per al multilingüisme», p. 1-31
— cilt : The national Centre for Languages, Interact International. «elan: Efectes de l’economia europea de la manca de coneixements de llengües estrangeres a l’empresa», p. 32-38.
— Comissió de les Comunitats Europees. Grup d’Alt Nivell sobre Multilingüisme (hlgm). «Informe final», p. 39-64.
Ferrer i Gironès, F. Llengua i país. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència, 2007. (Col.lecció història i pensament; 4). isbn 978-84-393-7533-3.
Forcadell Saport, J. V.; Isabel, F. (eds.). Alacant en valencià: Observatori de la Llengua (2002/2003). Alacant: Universitat d’Alacant, DL 2004. (Extensió universitària; 4). isbn 978-84-7908-928-3.
Page 343
Garcia-Ripoll Duran, M. La ràdio en català a l’estranger. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007. (Documents). isbn 978-84-490-2499-3.
Glaser, K. Minority languages and cultural diversity in Europe: gaelic and sorbian perspectives. Clevedon; Buffalo: Multilingual Matters, cop. (Linguistic diversity and language rights; 3). isbn 978-1-85359-932-3.
Janezic, A. Minoranze e collaborazione transfrontaliera nell’area di Alpe-Adria linguistiche. [S.l.]: Comunità di Lavoro Alpe-Adria, 2004.
Llengua i cultura catalanes a la Fira del Llibre de Frankfurt (I): dossiers temàtics. (Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència, Secretaria de Política Lingüística, 2007). (Dossiers temàtics).
Martí i Castell, J.; Mestres i Serra, J. M. El Català i la Unió Europea:Actes del Seminari del CUIMPB-CEL 2004. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona-Centre Ernest Lluch, 2006. isbn 84-7283-867-6.
Mollà, T. Quina política lingüística. Alzira: Bromera, 2007. (Graella; 18). isbn 978-84-9824-237-9.
Nadal Farreras, J. M. Las 1001 lenguas. Bellcaire d’Empordà: Aresta, 2007. (Nuevo Punto de Vista). isbn 978-84-9359481-7.
Office de la Langue Bretonne. Observatoire de la Langue Bretonne. Rapport [général] sur l’état de la langue bretonne. Carhaix: Office de la Langue Bretonne. Observatoire de la Langue Bretonne, 2002.
Páll Kristinsson, A.; Kristmannsson, G. (eds.). A: Málstefna language planning. Reykjavík: Íslensk málnefnd, 2004 (Rit íslenskrar málnefndar; 14). isbn 9979-842-73-3.
Pan, C. Le Minoranze in Europa: Manuale. Wien: Wilhelm Braumüller: Universitäts-Verlagbuchhandlung, 2004.
Què faig si...?: alguns suggeriments que poden ésser útils per afrontar situacions quotidianes pel que fa a l’ús del català. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2006.
Ros i Pardo, H. (coord.). Llibre blanc de l’ús del valencià-I [Multimèdia]: enquesta sobre la situació social del valencià, 2004. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2005. issn V-3460.
Saragossà, A. Reivindicació del valencià: una contribució. València: Tabarca Llibres, cop. 2007. isbn 978-84-8025-209-6.
Simó i Mesquida, T. L’ús de la llengua catalana a l’ensenyament superior als Països Catalans. ([Barcelona]: [Institut d’Estudis Catalans], 2007).
Page 344
Ten Thije, J. D.; Zeevaert, L. (eds.). Receptive multilingualism: linguistic analyses, language policies and didactic concepts. Amsterdam: John Benjamins Publishing, cop. 2007. (Hamburg studies on multilingualism; 6). isbn 978-90-272-1926-8.
Witte, E. [et al.]. (eds). Language, attitudes & education in multilingual cities: 27-28 mei 2004. Wetteren: Koninklijke Vlaamse Academie van Belgie voor Wetenschappen en Kunsten, 2005.
Langage & société (2007), núm. 121-122.
Conté:
— Calvet, J. L. «La (Socio)linguistique au filtre de la l’inventaire des langues du monde. Quelques considérations sur ses rapports avec la sociologie», p. [259]-273.
— Codó i Olsina, E.; Nussbaum, L. «Plurilingüisme et promotion d’une langue minoritaire: tensions et contradictions», p. [275]-288.
Language problems & language planning (2007), vol. 31, núm. 3.
Conté:
— Cardinal, L.; Denault, A.-A.; Riendeau, N. «Bilingualism and the politics of language planning and policy-making in Wales», p. 211-234.
— Pietiläinen, J. «Evoluo de lingvoscio en Europa Unio», p. 257-279.
Lengas: revue de sociolinguistique (2006), núm. 60.
Conté:
— Schanen, F.; Lulling, J. «Lëtzebuergesch: la langue nationale du Grand-Duché de Luxemburg», p. [13]-48.
— Rindler Schjerve, R. «Le sarde: une langue minoritaite en recul», p. [49]-70.
— Neweklowsky, G. «La Langue des Croates du Burgenland autrichien», p. [71]-88.
— Viaut, A. «Politiques linguistiques et frontières dans les pays de l’est et de l’ex-Union Soviétique», p. [91]-95.
— Djordjevic, K. «Frontière, territoire et enclaves linguistiques et culturelles: langues trans- et intrafrontalières», p. [97]-113.
— Rolland, F. «Les politiques linguistiques et les frontières en asie centrale ex-soviétique», p. [143]-171.
Page 345
— Jetchev, G. «Élements de politique linguistique de l’État bulgare», p. [191]-203.
— Ziakova, G. «Les Parallèles de la politique linguistique slovaque: entre valorisation et intégration», p. [219]-240.
Llengua i Ús: revista tècnica de política lingüística [Barcelona] (2007), núm. 39. issn 1134-7724
Conté:
— Vila i Ros, D. «El despertar dels parlants», p. 4-9.
— Domingo i Palau, A. «Acolliment lingüístic. Conclusions de la jornada de Tarragona», p. 10-13.
— Company i Pagès, A. «+sabors: el foment de l’ús del català vist des de la diversitat», p. 14-15.
— Canyelles i Pastó, J. M. «Llengua i responsabilitat social de les empreses», p. 16-21.
— Casals, D. «Futbol en antena», p. 22-26.
— Mayans i Balcells, P. «galí, una benvinguda en català per alumnat nouvingut», p. 27-32.
— Planas, C. «Tens trenta hores? Aprenentatge simultani de llengües romàniques segons l’enfocament EuRom 4», p. 33-38.
— Esteban, J. «Parlar una llengua d’ús social (2). Pràctiques de conversa a l’aula», p. 39-50.
— Gimeno, M. «La formació del professorat de català per a adults», p. 51-55.
— Ferran, J. «tic-Llengua: els usos lingüístics en les tecnologies de la informació i la comunicació i a Internet», p. 56-65.
— Martínez, M. «El Paper de la llengua entre els consumidors», p. 66-71.
— Berenguer i Sau, J. «Diccionari de telecomunicacions [Ressenya]», p. 72-74.
— Massanell i Messalles, M. «L’entonació del català [Ressenya]», p. 74-75.
— Escolà, A. «Veus del món a Barcelona. Recull de 107 històries de nous barcelonins i barcelonines», p. 75.
Llengua Nacional (2007), núm. 61.
Conté:
— Serra, B. «Preguntes a Miquel Pueyo», p. 34-35.
— Joan i Marí, B. «Política lingüística: repte i oportunitat», p. 37.
— Gibert i Font, Q. «Unes preguntes a Ferran Suay, del telp», p. 38.
Page 346
Revista de Llengua i Dret (2007), núm. 48.
Conté:
— Thiers, G. «Lingua corsa: un fiatu novu?», p. 15-35.
— Vallès i Elizalde, À. «Resolucions judicials i qualitat lingüística», p. 37-58.
— Pou i Pujolràs, A. «El català a l’Administració de justícia i el nou Estatut», p. 133-186.
— Prat i Bofill, R.; Serra i Albert, R. «L’impuls parlamentari de l’acció política i de govern pel que fa a la normalització lingüística durant les set darreres legislatures del Parlament de Catalunya (1980-2006)», p. 187-222.
— Skerrett, D. M. «La represión de lenguas nacionales bajo el autoritarismo en el siglo XX: los casos de Estonia y Cataluña», p. 251-311.
Treballs de Sociolingüística Catalana. «La situació sociolingüística a Andorra» (2007), núm. 19.
Conté:
— Vila Blanch, J. «La dinamització lingüística a Andorra (1988-2006)», p. [25]-51.
— Cairat, M. Teresa. «Plantejament lingüístic de l’escola andorrana», p. [53]-69.
— Bauçà, A. «Un model de projecció internacional d’Andorra i la seva llengua oficial: el lectorat de català de la Universitat Carolina de Praga (descripció i característiques)», p. [71]-99.
— Cavero, P. «El Principat d’Andorra i el català», p. [101]-118.
— Rull, X. «El nomenclàtor d’Andorra: un projecte interdisciplinari per a la consolidació de la toponímia andorrana», p. [119]-182.
— Ballarín i Garoña, J. M. «Identitats culturals i usos lingüístics a Andorra», p. [183]-220.
— González-Casallo, J. «Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra», p. [221]-239.
— Querol Puig, E. «Qui parla català a Andorra i per què?», p. [241]-267.
— Micó, J. R. «Els estudis de sociolingüística a Andorra», p. [269]-290.
— Solís, M. «Proposta de llibre d’estil per a Andorra Televisió: notes sobre el procés d’estandardització de la varietat lingüística nord-occidental», p. [291]-308.
Page 347
En aquest número donarem a conèixer alguns enllaços pel que fa a les visions negacionistes quant a la repressió de la llengua catalana, i també contràries a la normalització d’aquesta.
La negació de la repressió contra la llengua catalana
Aquest núm. 3 del Butlletí del Cercle 21 està dedicat al negacionisme, és a dir, al discurs polític i intel.lectual que, des del nacionalisme espanyol, nega, relativitza, minimitza o silencia la persecució política de la llengua catalana. En els darrers anys aquest discurs s’ha reforçat i, per tant, val la pena que hi parem esment.
Rèplica en 10 punts a l’espanyolisme lingüístic
L’objectiu principal de l’espanyolisme lingüístic és impedir la normalització de l’ús del català. La manera més eficaç d’aconseguir-ho, més enllà de la denigració sistemàtica de la política lingüística catalana, és fer un discurs contra l’autonomia política de Catalunya i a favor de l’Espanya unitària i centralista de sempre.
