Bibliografia recent d'interès

AutorMarina Solís
CargoConsultora de política i planificació lingüístiques de la Universitat Oberta de Catalunya.
Páginas511-521

Page 511

Aquesta bibliografia selectiva sobre dret lingüístic, sociolingüística i política i planificació lingüístiques ha estat elaborada a partir de la informació que difonen Linguistlist, la llista de distribució internacional especialitzada en lingüística i sociolingüística, el CIEMEN i el Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística, entre d’altres.

A més, en aquest recull també us oferim un apartat amb una selecció de dife-rents llocs web, interessants pels seus continguts actuals tant pel que fa al món del dret lingüístic com de la sociolingüística i la planificació lingüística, al qual us convidem a participar amb l’enviament d’enllaços del vostre interès per publicar-los en aquestes pàgines.

Marina Solís Obiols, consultora de política i planificació lingüístiques de la Universitat Oberta de Catalunya. msoliso@uoc.edu.

Page 512

1. Dret lingüístic

Articles, llibres i revistes

Catalunya. Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2009. ISBN 978-84-393-8130-3

"¿Conoces tus derechos lingüísticos : el Servicio para la Garantía de los Derechos Lingüísticos Ebide, ofrece a la ciudadanía la posibilidad de resolver sus dudas, formular preguntas, y recibir y tramitar sus quejas". Euskararen berripapera, 2010, núm. 206, pàg. 1.

Duran, L. «La nova llei del cinema». De cine, 2009, núm. 3, pàg. 52-54.

Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya: gener 2010. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2010. [Consulta: 20 maig 2010]

García Gil, H. L’asturiano-lleonès: aspectes lingüístics, sociolingüístics i legislació. Barcelona: CIEMEN, 2008. [Consulta: 21 maig 2010]

Gràcia, J. M. «Llums i ombres de la nova Llei». Temps de franja, 2010, núm. 92, pàg. 10-11.

Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana

. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (10 de juny de 2010), núm. 5647, p. 45011-45017. [Consulta: 15 juny 2010]

Mercator: butlletí del centre mercator: dret i legislació lingüístics, 2009, núm. 70.

Conté:

- «Suècia. Llei de la llengua 2009:600», pàg. 30-31.

[Consulta: 12 juny 2010]

- «Catalunya. Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (DOGC núm. 5422 de 16/07/2009)», pàg. 36-39.

[Consulta: 12 juny 2010]

- «Espanya. Llei 27/2007, de 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues: (BOE 255, de 24-10-2007)», pàg. 44-60. [Consulta: 12 juny 2010]

Milian i Massana, A. (coord.); Arzoz Santisteban, X. [et al.]. El plurilingüisme a la Constitució espanyola: seminari, Barcelona, 18 de març de 2009. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics, 2009. ISBN 978-84-393-8159-4

Page 513

Millaret Valls, J. «L’avantprojecte de llei del cinema de Catalunya». Serra d’Or, 2010, núm. 605, pàg. 67-68.

Projecte de llei de l’aranès

. Butlletí oficial del Parlament de Catalunya (20 de gener de 2010), núm. 615, pàg. 8-17. [Consulta: 12 juny 2010]

Quintana, A. «Llei de llengües: podia haver estat molt pitjor». Temps de Franja, 2009, núm. 89, pàg. 14.

Quintana, A. [et al.]. «Manifest de les associacions culturals de la Franja sobre la Llei de Llengües». Temps de franja, 2009, núm. 91, pàg. 14.

Revista d’estudis autonòmics i federals, abril, 2010, núm. 10.

Conté:

- Milian i Massana, A. «2004-2009: l’evolució del règim lingüístic en el dret de la Unió Europea», pàg. 109-161. [Consulta: 13 juny 2010]

- Pla Boix, A. M. «La protecció del plurilingüisme a nivell estatal: Espanya i el model helvètic en l’escenari del dret comparat», pàg. 162-206. [Consulta: 13 juny 2010]

Totoricagüena, G.; Urrutia, I. (eds.). The legal status of the Basque language today: one language, three administrations, seven different geographies and a diaspora. Donostia: Eusko Ikaskuntza, 2008. ISBN: 978-84-8419-164-3

2. Sociolingüística i planificació lingüística

Llibres

Alte Conference (3rd: 2008: Cambridge). Language testing matters: investigationg the wider social and educational impact of assessment. Cambridge, UK; Nova York: Cambridge University Press, 2009. ISBN 978-0-521-16391-0

Amorós Negre, C. Norma y estandarización. Salamanca: Luso-Española de Ediciones, 2008. ISBN 978-84-935292-9-1

Anàlisi sobre les notícies de premsa de la campanya «Encomana el català»: Informe d’anàlisi de continguts a la premsa tant impresa com digital, diària i no diària, sobre la campanya «Encomana el català» promoguda per la Secretaria de Política Lingüística durant l’any 2005. Barcelona: mecanoscrit inèdit, 2009.

Barni, M.; Extra, G. (eds.). Mapping linguistic diversity in multilingual context. Berlín [etc.]: Mouton de Gruyter, 2008. ISBN 978-3-11-019621-4

Baztarrika, P. Babel o barbarie: una política lingüística legítima y eficaz para la convivencia. Irun: Alberdania, 2010. ISBN 978-84-9868-095-9

Bodoque Arribas, A. La política lingüística dels governs valencians (1983-2008): Un

Page 514

estudi de polítiques públiques. Universitat de València, 2009. ISBN 978-84-370-7318-7

Boyer, H. Langue et identité: sur le nationalisme linguistique. Limoges: Lambert-Lucas, 2008. ISBN 978-2-915806-87-8

Bustos Tovar, J. J. D.; Iglesias Recuero, S. (coords.). Identidades sociales e identidades lingüísticas. Madrid: Editorial Complutense, 2009. ISBN 978-84-7491-960-8

Cahen, M. Le portugal bilingue: histoire et droits politiques d’une minorité linguistique. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2009. ISBN 978-2-7535-0771-5

Carod-Rovira, J. L. El català, llengua de 10 milions de persones: [conferència pronunciada pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el 4 de febrer de 2010 a la Fira Expolangues de París]: [Consulta: 12 juny 2010]

Casals i Martorell, D. En totes direccions (1971) de Ràdio Barcelona: resistència de la llengua catalana en la radiodifusió del tardofranquisme. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-490-2486-3

De cara a la ciutadania, de cara al català: Una guia sobre l’acollida lingüística per al personal de les administracions públiques i entitats prestadores de serveis públic. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2009. [Consulta: 10 juny 2010]

Díaz García, M. T.; Mas Álvarez, I.; Zas Varela, L. (coord.). Integración lingüística e inmigración. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, Servizo de Publicacións e Intercambio Científico, 2008. ISBN 978-84-9887-020-6

Duchêne, A. Ideologies across nations: the construction of linguistic minorities at the United Nations. Berlín; Nova York: Mouton de Gruyter, 2008. ISBN 978-3-11-020583-1 ((hb)); 978-3-11-050584-8 ((pb))

Ginebra, J. Llengua, nació i modernitat: projectes i conflictes en la Catalunya dels segles XIX i XX. Valls: Cossetània, 2009. ISBN 978-84-9791-581-6

Hogan-Brun, G.; Mar-Molinero, C.; Stevenson, O. (eds.). Discourses on language and integration: critical perspective on language testing regimes in Europe. Amsterdam [etc.]: Benjamins, 2009. ISBN 978-90-272-0623-7

Institut Dym. Informe de resultats de l’enquesta sobre "Avaluació de l’eina Plats a la Carta". Barcelona: Institut DYM, 2009.

Junyent, M. C. (ed.), Nettle, D.; Nadal, J. M. [et al]. Transferències: La manifestació dels processos extralingüístics en les

Page 515

llengües del món= Transferences. Vic: Eumo: Universitat de Vic, 2009. ISBN 978-84-9766-352-6

Kabatek, J.; Pusch, C. D. (eds.). Variació, poliglòssia i estàndard: processos de convergència i divergència lingüístiques en català, occità i basc. Aachen: Shaker, 2009. ISBN 978-3-8322-7856-4; ISSN 1614-7650

Khalifa, H.; Weir, C. J. Examining reading: research and practice in assessing second language reading. Cambridge, UK; Nova York: Cambridge University Press, 2009. ISBN 978-0-521-73671-8

L’estudi ELAN.cat: són prou multilingües les empreses catalanes = El estudio ELAN.cat. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya: Càtedra Linguamón, 2010.

La gestió de la diversitat lingüística i els processos de pau. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya- Unescocat, 2010. ISBN 978-84-95705-93-8

Larrivée, P. Les Français, les Québécois et la langue de l’autre. París: L’Harmattan, 2009. ISBN 978-2-296-07476-7

La situación del euskera en Sakana 2007: estudios sociolingüísticos = Euskararen egoera Sakanan 2007. [Pamplona]: Gobierno de Navarra. Departamento de Educación. Instituto Navarro del Vascuence, 2009.

Llengua i joves: usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana. Barcelona: Secretaria de Joventut, Observatori Català de la Joventut, 2010.

Documents/Arxiu/Publicacions/Col_ Aportacions/aportacions43.pdf> [Consul-ta: 12 juny 2010] ISBN 978-84-393-8356-7

López García, Á. La Lengua común en la España plurilingüe. Madrid: Iberoamericana. Frankfurt am Main: Vervuert, 2009. ISBN 978-84-8489-438-4; ISBN 3-86527-454-0

Ly, N. (dir.). Plurilinguismes et multiculturalismes; deuxième Colloque Montaigne [Bordeaux, 13-15 décembre 2007]. Pessac: Re. Val. Ed.: Presses Universitaires de Bordeaux, 2009. ISBN 978-2-86781-508-9

Mackridge, P. Language and national identity in Greece, 1766-1976. Oxford; Nova York: Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-19-921442-6

País Basc. Consejo Asesor del Euskera. Comisión especial "Bases para la política lingüística de principios del Siglo xxi". Bases para la política lingüística de principios del siglo XXI: aportaciones de los miembros de la Comisión especial. Viceconsejería de Política Lingüística; Consejo Asesor del Euskera. Vitoria-Gasteiz: Euskal Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia, 2008. [Consul-ta: 12 juny 2010]

Prats, M.; Feliu, F. (ed.). Engrunes i retalls: escrits de llengua i de cultura catalanes. Girona: Universitat de Girona, Institut de

Page 516

Llengua i Cultura Catalanes: CCG Edicions, 2009. ISBN 978-84-96766-99-0

PROFIT: programa orientat a la formació integral dels treballadors. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010. [Consul-ta: 12 juny 2010]

Pujolar, J. (dir.). Resum de l’estudi: Entre la identitat i el pragmatisme lingüístic: Usos i percepcions lingüístiques dels joves catalans a principis de segle. Recerca promoguda per la Secretaria de Política Lingüística i l’Observatori Català de la Joventut. ([s.l.]: mecanoscrit inèdit, 2010.

Serracant Melendres, P.; Soler i Martí, R. La joventut catalana al segle XXI. Una anàlisi del Sistema d’indicadors sobre la joventut a Catalunya. Barcelona: Secretaria de Joventut, Observatori Català de la Joventut, 2009. [Consulta: 13 juny 2010] ISBN 978-84-393-8211-9

Simposi Internacional sobre el Català al Segle xx 2007: Barcelona. Vallverdú, F. (coord.). Simposi Internacional sobre el Català al Segle XX: balanç de la situació i perspectives de futur. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2009. ISBN 978-84-92583-27-0

Solé, C. (dir.).; Alarcón, A. (coord.). Capitals lingüístics i empreses: racionalitat de l’extensió social de l’ús del català davant dels nous reptes d’organització social. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISBN 978-84-7283-991-5

Suay, F.; Sanginés, G. Sortir de l’armari lingüístic: una guia de conducta per a viure en català. Barcelona: Angle, 2010. ISBN 978-84-15002-07-9

Torras, A. La presència del català als catà-legs de les agències de viatges: anàlisi de l’ús de la llengua catalana als catàlegs recollits a agències de viatges de Catalunya. Barcelona: Consum Català, 2009. [Consulta: 18 juny 2010]

Torrents, E. El català en l’etiquetatge dels productes amb segell ecològic del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Barcelona: Plataforma per la Llengua, 2010. [Consulta: 18 juny 2010]

Revistes

Current issues in language planning. Vol. 10 (2009), núm. 4.

Conté:

- Hilmarsson-Dunn, A. M.; Kristinsson, A. P. «Iceland’s language technology: policy versus practice», pàg. 361-376.

Page 517

- Mostari, H. A. «What do mobiles speak in Algeria : evidence from SMS Language», pàg. 377-386.

- Premaratne, D. D. «The impact of information and communication technology on script policy in Japan», pàg. 387-404.

- Sperling, J. «Improving immigrants’ access to public services in the United States: language access policy and policy implementation», pàg. 405-421.

- Sindoni, M. G. «Language-in-education planning: the use of emergent Web 2.0 genres in the south of Italy», pàg. 422-441.

Escola catalana (2009), núm. 460.

Conté:

- Querol, E. [et al.]. «L’estat de la llengua», pàg. 4-39.

- Balagué, S. «Parlar clar i català: entrevista a Joan Solà», pàg. 41-47.

Euskararen berripapera (2010), núm. 208.

Conté:

- «El comité directivo de Network to Promote Linguistic Diversity (NPLD) celebró su reunión de febrero en Euskadi». [Consulta: 15 juny 2010]

Gutiérrez i Abella, D. «El català a revisió, 25 anys després». Òmnium: llengua, cultura, país (2009), núm. 13, pàg. 28-31.

Hogan-Burn, G. (ed.). «Language planning and sign languages». Current issues in language planning Clevedon. Vol. 10 (2009), núm. 3, pàg. [243]-354.

International journal of the sociology of language (2010), núm. 202.

Conté:

- Hult, F. M. «Analysis of language policy discourses across the scales of space and time», pàg. 7-24.

- Kelly-Holmes, H. «Rethinking the macro-micro relationship: some insights from the marketing domain», pàg. 25-39.

- Lane, P. «"Whe did what we thought was best for our children": a nexus analysis of language shift in a Kven community», pàg. 63-78.

- Pietikäinen, S. «Sámi language mobility: scales and discourses of multilingualism in a polycentric environment», pàg. 79-101.

Journal of multilingual & multicultural development. Vol. 31 (2010), núm. 1.

Conté:

- Dubiner, D. «The impact of incipient trilinguality on the socio-affective development of Jewish elementary school children in Israel», pàg. 1-12.

- Deumert, A. «Tracking the demographics of (urban) language shift: an analysis of South African census data», pàg. 13-35.

- Mikolic, V. «The relationship between communicative competence and language use in a multicultural environment: the case of Slovene Istria», pàg. 37-53.

Page 518

- Rao, Z. «Chinese student’s perceptions of native English-speaking teachers in EFL teaching», pàg. 55-68.

- Hoare, P. «Content-based language teaching in China: contextual influences on implementation», pàg. 69-86.

- GIRI, R. A. «Cultural anarchism: the consequences of privileging languages in Nepal», pàg. 87-100.

Journal of sociolinguistics. Vol. 14 (2010), núm. 1.

Conté:

- Mesthrie, R. «Socio-phonetics and social change: deracialisation of the GOOSE vowel in South African English», pàg. 3-33.

- D’Arcy, A. «Quoting ethnicity: constructing dialogue in Aotearoa/New Ze-land», pàg. 60-88.

- Stanford, J. N. «The Role of marriage in linguistic contact and variation: two Hmong dialects in Texas», pàg. 89-115.

- Milani, T. M. «What’s in a name : language ideology and social differentation in a Swedish print-mediated debate», pàg. 116-142.

Journal of sociolinguistics. Vol. 14 (2010), núm. 2.

Conté:

- Bunin Benor, S. «Ethnolinguistic repertoire: shifting the analytic focus in language and ethnicity», pàg. 159-183.

- Ornaghi, D. «A phonological study of the spatial diffusion of urban linguistic forms to the varieties of the Nile Delta», pàg. 184-206.

- Newman, M. «Focusing, implicational scaling, and the dialect status of New York Latino English», pàg. 207-239

L’Escletxa (2008), núm. 18.

Conté:

- Tedó, X. «Carme Junyent: "la independència ara ja no ajudaria a la supervivència del català"», pàg. 6-7.

- Mayans, P. «L’Alguer: el lent camí de la recuperació lingüística», pàg. 12-14.

- Tedó, X. «Franja de Ponent: crònica de l’enèsim desengany», pàg. 15-16.

- Romaguera, À. «El català a Europa: crònica d’un desengany», pàg. 18-20.

Language policy. Vol. 8 (2009), núm. 2.

Conté:

- Da Silva, E.; Heller, M. «From protector to producer: the role of the State in the discursive shift from minority rights to economic development», pàg. 95-116.

- Dixon, L. Q. «Assumptions behind Singapore’s language-in-education policy: implications for language planning and second language acquisition», pàg. 117-137.

- Cassels Johnson, D. «Ethnograpy of language policy», pàg. 139-159.

Llengua i Ús (2009), núm. 46. [Consulta 12 juny 2010]

Conté:

- Riera, E. «Convit, I Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana», pàg. 1-2.

Page 519

- Sanvicén, P. «Responsabilitat social de l’empresa i política lingüística. Una interessant eina de sensibilització de present i de futur», pàg. 3-12.

- Fargas Valero, F. X. «La influència de Joan Solà en l’assessorament lingüístic», pàg. 13-20.

- Esteban, J. «Treballar amb tasques, conjugar activitat social i aprenentatge gramatical», pàg. 21-34.

- Estella, M. «Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0», pàg. 35-44.

- Lizarralde Urritia, N. «L’euskadunització del món laboral des del punt de vista d’EMUN», pàg. 45-57.

- Campoy Mestres, M. «L’experimentació de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Vallès Occidental 3», pàg. 58-66.

- Garriga, E.; Torrijos, A. «Què és i com funciona l’aplicació web Indexplà», p. 67-80.

- Villarejo, Ll.; Corral, A. Cullen, D. «La integració de les tecnologies de la llengua en el flux de treball del Servei Lingüistic de la UOC», pàg. 81-89.

- Solé, J. Torrijos, A. «Balanç sociolingüístic 1998-2008», pàg. 90-94.

- Querol, E. «Demolingüística: nova enquesta demogràfica, nous mètodes i noves dades», pàg. 95-108.

- Marí, I. «Primers resultats de l’estudi ELAN.cat: el català en el multilingüisme de les empreses catalanes», pàg. 109-119.

- Montserrat Grau, M. «Bibliografia: criteris de presentació en els treballs terminològics» [Ressenya], pàg. 120-123.

- Fabà, A. «El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians» [Ressenya], pàg. 124-126.

Llengua i Ús (2010), núm. 47. [Consulta: 15 juny 2010]

Conté:

- Riera i Gil, E. «Expolangues», pàg. 1-2.

- Joan i Marí, B. «Entrevista a Patxi Baztarrika, exviceconseller de Política Lingüística del Govern Basc», pàg. 3-11.

- Novell i Puig, M. «NPLD: una xarxa de pensament i acció en l’espai europeu», pàg. 12-14.

- Gallego, A. «Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià: més de 100 hores de ràdio», pàg. 15-27.

- Ferret Baig, A.; Perramon, D.; Romà, M. «Aspectes participatius de la campanya "Encomana el català" 2009» [en línia], pàg. 28-35.

- Balaguer, C. «La Lllengua occitana i les noves tecnologies», pàg. 36-44.

- Rabella i Ribas, J. A. «La segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya», pàg. 45-51.

- Abelló Vilella, X. «L’avaluació de l’aprenentatge en un enfocament comunicatiu per tasques als nivells intermedi i de suficiència», pàg. 52-59.

- Bonet Galobart, M. À. «Fitonímia en llengua catalana: una aproximació a l’estudi dels noms de les plantes», pàg. 60-67.

- Di Paolo, A. «Els determinants del coneixement lingüístic de la població im-

Page 520

migrada: una aproximació economètrica aplicada al cas del català», pàg. 68-79.

- Casals, D.; Miró, M. «Estudi sobre usos, actituds i identitats lingüístics de l’estudiantat de les universitats catalanes», pàg. 80-88.

Marges, Els (2010), núm. 90.

Conté:

- Carrera Baiget, A. «Breu radiografia sociolingüística de l’occità a l’inici del tercer mil·leni», pàg. 15-39.

- Comellas, P. «La diversitat lingüística i la defensa del francès, objectius compatibles », pàg. 106-110.

Mcewan-Fujita, E. «Ideology, affect, and socialization in language shift and revitalization: The experiences of adults learning Gaelic in the Western Isles of Scotland». Language in society. Vol. 39 (2010), núm. 1, pàg. 27-64.

Pérez-Pérez, N. «Terminàlia parla amb... Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística».Terminàlia (2009), pàg. 31-33. [Consulta: 11 juny 2010]

Zeitschrift für Katalanistik. Vol. 22 (2009) [Consul-ta: 11 juny 2010]

Conté:

- Wieland, K. «Llengua i joves als Països Catalans», pàg. 3-5.

- Bernal Gallén, E.; Sinner, C. «Al seu rotllo: aproximació al llenguatge juvenil català», pàg. 7-36.

- Simon, S. «"Algherese Sì, ma solo per scherzare": Zum Gebrauch katalanischer Versatzstücke in der Jugendsprache von L’Alguer», pàg. 37-70.

- Baldaquí Escandell, J. M. «Inseguretat lingüística o consciència normativa : inseguretat i ús de la llengua entre els joves valencians», pàg. 71-94.

- Vila, I.; Siqués, C.; Oller, J. «Usos lingüístics de l’alumnat d’origen estranger a l’educació primària de Catalunya», pàg. 95-124.

- Woolard, K. A. «Linguistic Consciousness among Adolescents in Catalonia: a Case Study from Barcelona Urban Area in Longitudinal Perspective», pàg. 125-149.

- Palou, J.; Fons, M. «Actituds dels docents davant les noves situacions esco-lars multiculturals i multilingües: qüestions recurrents», pàg. 151-169.

- Bretxa, V. «El salt a secundària: els preadolescents, consum cultural i llengua», pàg. 171-202.

- Heidepriem, E. «Bibliografia seleccionada i comentada sobre llengua i joventut», pàg. 203-223.

- Wieland, K.; Medina, M. «La sociolingüística catalana als països de parla alemanya: bibliografia seleccionada i comentada d’obres d’autors germanòfons». Caplletra (2009), núm. 47, pàg. 179-206.

Page 521

Revista de Llengua i Dret, núm. 53, juny de 2010

Conté:

- Fortis, D. «La nova comunicació bancària a Itàlia: de la transparència administrativa a la transparència lingüística». Pàg. 13-54.

- González, J. M. «Les ambigüitats del llenguatge jurídic com una forma de control de l’autonomia reproductiva de les dones. Una mirada a l’ordre internacional». Pàg. 55-80.

- Doucet, M. «Els drets lingüístics al Nouveau-Brunswick: per una igualtat real entre les llengües oficials i les comunitats de llengües oficials». Pàg. 81-110.

- Vacca, A. «Una aproximació comparativa als tractats del Consell d’Europa i al marc de la Unió Europea pel que fa a la protecció de les llengües minoritàries». Pàg. 111-136.

- Tafalla, M. «El multilingüisme a l’Organització de les Nacions Unides». Pàg. 137-162.

- Vila, F. X. «Praat mar frysk! ("Senzillament, parla’m en frisó"). La situació del frisó i la política lingüística a Frísia». Pàg. 187-211.

- Fukuda, M. «Supervivència de la colònia japonesa a Catalunya: l’organització interna i la seva implicació en l’ecosistema lingüístic català». Pàg. 213-241.

- Querol, E. «Enquesta demogràfica 2007: nova font, noves dades sociolingüístiques». Pàg. 243-264.

Llocs web

La situació juridicolingüística a Bèlgica està regulada des del federalisme lingüístic, la qual cosa comporta que la diversitat lingüística està regida pel principi de territorialitat. Així, en cada regió administrativa només és oficial la llengua pròpia de la població de la regió en qüestió.

Si voleu ampliar la informació sobre aquest aspecte, podeu consultar els enllaços següents:

- Drets lingüístics recollits en la Constitució belga de 1831, i revisada l’any 1994, que trobareu al web (versió en anglès) de la Unesco: [Consulta: 12 de juny de 2010]

- Article en línia: «El pluralismo lingüístico en Bélgica», de Matilde Gurrera Roig (Revista de Estudios Políticos, núm. 54, novembre-desembre 1986): [Consulta: 12 de juny de 2010]

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR