«Avui dia no hi ha una convicció de fons del fet que l'important és l'ordre institucional»

Autor:Sandra Purroy
Páginas:31-35
 
EXTRACTO GRATUITO

Page 31

Nascut a Tremp (Lleida) el 1934, va iniciar els seus estudis universitaris de Dret a la Universitat de Saragossa i els va acabar a la Universitat Central de Madrid. Va ingressar al Cos de Lletrats del Tribunal de Comptes el 1958 i al Cos de Lletrats del Consell d’Estat el 1959. Als 27 anys, va ser nomenat Secretari General del Banc Espanyol de Crèdit, però la seva vocació política el va conduir al Ministeri de Justícia (1976-1979), sota la presidència d’Adolfo Suárez. Posteriorment, va presidir el Congrés dels Diputats (1979-1982) i la UCD. Va abandonar la política per reprendre el seu camí al Consell d’Estat, on encara avui continua com a Conseller Permanent. Paral·lelament, el 1996, va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i ha presidit la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació durant els últims nou anys (2003-2012), càrrec que va abandonar, per renúncia a la reelecció, el darrer mes de juny.

Page 32

P: En la seva trajectòria professional, hi consta una breu però intensa carrera política, a més de nombrosos càrrecs de responsabilitat en l’àmbit de la Justícia. Com definiria la seva etapa prepolítica?

R: La meva vida és la vida d’un Jurista, amb els seus diferents avatars. Vaig iniciar la meva vida professional com a Lletrat del Consell d’Estat, on vaig ingressar-hi el 1959, amb 24 anys. En aquella època, malgrat tenir una sèrie d’incompatibilitats, mantenia altres activitats professionals en el món econòmic, empresarial i financer. Així, amb 27 anys, vaig ser Secretari General de Banesto. Però la meva vida professional és fonamentalment el Consell d’Estat, l’exercici professional, l’activitat en l’àmbit financer, en el Dret Tributari i en l’Administratiu. Sempre he estat més en l’òrbita del Dret Públic que en la del Privat, ja que m’hi he sentit més còmode, perquè el tipus de formació que requereix el fet de guanyar una oposició com la del Consell d’Estat és molt de Dret Públic. Aquells anys, quan hi vaig ingressar, van ser els anys en què es van posar els pilars del modern Dret Públic espanyol, des del Consell d’Estat, la revista de l’Administració pública a l’Institut d’Estudis Polítics, les càtedres universitàries... Tot allò va anar construint les grans peces de l’ordenament jurídic d’acord amb les quals després vam poder fer la Transició. Va ser una època en què al Règim li agradava dir que érem un Estat de Dret, tot i que políticament no ho érem -un company catedràtic parlava d’«Estat de Dret Administratiu».

En els anys 50 i 60 es van posar els pilars del modern Dret Públic espanyol

P: Quines van ser les principals lleis promulgades en aquell moment?

R: Les lleis d’aquella època van forjar un cos jurídic d’entitat i que va ser molt útil; els pilars fonamentals d’aquella construcció jurisdiccional són al 1956. Per exemple, es van fer la Llei de la Jurisdicció Contenciosa-administrativa de 1956 -que va ser una gran peça en l’ordenament jurídic espanyol i que ha estat en vigor fins al 1998-, la Llei d’Expropiació Forçosa, la Llei de Procediment Administratiu, la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques... Algunes les vaig conèixer com a alumne o com a opositor; en altres, en canvi, vaig participar en la seva elaboració, perquè ja era Lletrat al Consell d’Estat, i també hi vaig participar des d’un gabinet d’estudis de reformes administratives. En la dècada dels seixanta vam fer, entre d’altres, la Llei de Contractes Administratius de l’Estat -que avui s’anomena Llei de Contractes del Sector Públic-, el nou règim de la funció pública i la Llei de Patrimoni de l’Estat. És a dir, vaig participar en tot el règim nou de la contractació, perquè es requeria la meva col·laboració en grups de treball que elaboraven totes aquestes lleis.

P: Sempre va tenir aquesta vocació de Dret Públic?

R: Sempre m’he sentit més còmode professionalment en el maneig del Dret Públic, en l’execució de la meva funció al servei de l’interès públic, malgrat que, tal com comentava, vaig estar en el món empresarial, com a President, com a Conseller i fins i tot creant empreses. El cert és que he desenvolupat activitats sempre singulars, tant en la meva participació en el món empresarial com en el funcionarial. No es tractava de funcions executives, sinó d’operacions especials d’assessorament, de negociacions, de construcció, d’elaboració d’estatuts, de creació d’empreses... sempre juntament amb un equip de tècnics i de financers. També vaig tenir una activitat vinculada al món del periodisme al diari Ya, fundat per Editorial...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA