«L Autorització parental per a la disposició de béns

AutorProf. Pere Esteve
CargoDepartament de Dret Civil. Universitat Rovira i Virgili.
Páginas116-150

D'acord amb la regulado del Codi civil, el jutge és la persona que auxilia i controla els pares en l´exercici de la patria potestat. Efectivament, entre d'altres funcions correspon al jutge discernir les discrepáncies entre els titulars de la potestat (art. 156.2 Cc) i autoritzar certs actes dispositius d'especial importancia patrimonial (art. 166.1 Cc). Ara bé, alguns ordenaments han permés la substitució de la intervenció judicial per la parental, és a dir, per la de subjectes amb una estreta relació amb el menor que es suposa que buscaran sempre el seu interés. Així ha succei't en el Dret aragonés, mitjançant l´anomenada "Junta de Parientes"[1], el navarrés, on intervenen els "Parientes Mayores"[2], i també en el Dret civil cátala[3]. Efectivament, l'art. 66.1 CS diu que "Per a la disposiáó o el gravamen de béns de menors adquirits per títol successori, no cal Vautoritzaáó judicial quan a mes de consentirla el o els titulars de la patria potestat, lyautoritzen els dosparents a qui es refereix l´article 149, les regles del qual s'apliquen supletoriamente. No es pot dir que aquesta intervenció parental tingui una sólida tradició histórica dins l'ámbit del Dret de familia cátala[4]. Només podem fer esment de la norma de l´Usatge Tutores que preveía un "consilio proborum hominum" que aconsellaria al tutor a l´hora de buscar marit per a la sotmesa a tutela[5], i de la Constitució de Pere III a les Corts de Perpinyá l'any 1351 que exigia el consentiment dels parents en les donacions fetes per un menor de vint anys en favor dels seus representants legáls[6].

El precepte que podría haver estat l´inspirador de l´artióle 66 CS no es trobava dins d'un cos legal, sino dins d'un projecte privat d'apéndix i, per tant, amb un simple valor doctrinal. Ens referim a Partióle 13 del Projecte d'apéndix d'ALMEDA i TRÍAS, que per alienar o gravar béns immobles del menor exigía l´autorització de dos parents. No es tractava d'un régim optatiu com el de l´article 66 CS, sino obligatori (únicament si no existien els dos parents podia demanarse l´autorització al jutge); s'aplicava a tots els béns del menor, i no únicament ais adquirits a títol successori; els parents havien de ser barons, dins el quart grau, els mes próxims al fill, un per cada línia, residents a Catalunya i en el pie exercici dels seus drets civils[7].

Actualment sembla que es vulgui retrobar la intervenció dels parents en les decisions familiars. La Llei de la Tutela i Institucions Tutelars preveu un carrec, el de protutor, que moltes vegades será exercit per un familiar, i que pot donar l´autorització en Uoc del jutge per a la realització dels actes previstos a l´article 61. l´article 66 CS ha significat un altre pas de cara a fer mes rellevant la intervenció dels parents. I cal fer notar que aquesta intervenció s'accentua en el Projecte de llei sobre potestat dels pares, ampliantse en Pesfera patrimonial (no únicament respecte als béns adquirits per títol successori, art. 23.2) i este-nentse també a l´ámbit personal (art. 7.2).

Tot seguit anem a veure alguns dels problemes que pot plantej ar aquesta autorització parental.

1. LA DETERMINACIÓ DELS PARENTS

Un dels problemes básics que planteja l´autorització parental és la determinació dels parents idonis per a donarla. L'article 66.1 CS es remet a Part. 149 CS, precepte que regula la institució d'hereu per fiduaciari[8]. Ja d'entrada cal dir que sería aconsellable una normativa específica i no una remissió a un precepte pensat per a un supósit ben diferent: Pun tracta de facilitar els actes de disposició en benefici del menor, i Paltre vol nomenar Phereu mes capaç, entre els filis, per portar la casa[9]. l´art. 149 CS[10], a Phora de determinar els parents, dona preferencia a la voluntat del testador; després al costum, i, en defecte d'aquestes dues fonts, estableix unes normes supletóries.

1.1.' LA VOLUNTAT DEL TESTADOR.

Está subjecte a cap límit Parbitri del testador? Sembla en principi que s'haurá de respectar la seva voluntat. No hi ha problema en acceptar la designació nominativa dels parents. També podran establirse criteris discriminatoris (legitimitat del parentiu, sexe) sempre que vagin en interés del menor. Igualment es podran excloure alguns parents si el testador creu que no desenvoluparan bé la seva funció o entén que no son els mes idonis. En canvi, d'acord amb Part. 149 CS, és mes dubtós que es pugui excloure una línia de parentiu, per exemple la del seu cónjuge, o modificar el nombre de parents. No obstant, entenem que, en principi, s'ha d'admetre qualsevol limitado. El causant pot establir, d'acord amb Tarticle 66.2 CS, un régim especial d'administració i disposició. Si pot eliminar qualsevol autorització[11] podrá igualment assenyalar el criteri que vulgui per tal de determinar els parents que Phan de donar. Els únics límits vindran donats per la iinalitat de la institució, de manera que no podrá actuar capriciosament contra els interessos de la familia o de la persona que ha d'ésser protegida[12].

1.1- EL COSTUM.

La segona font a la que remet l'article 149 és el costum, vigent básicament al territori del Pallars Sobirá, i que presenta una serie d'especialitats respecte a les normes supletóries (en relació a la legitimitat del parentiu, límit de grau, moralitat i bona fama dels parents, nombre d'aquests i preferencia pels barons) que examinarem en analitzar en régim supletori.

La qüestió que ara cal plantejarse és la de si és possible un nou costum local. Sembla difícil actualment, ja que el costum requereix una práctica repetida que, a causa de la joventut de la norma, encara no s'ha pogut formar. No obstant, Miquel TARRAGONA COROMINA[13] parla de la possibilitat d'un "costum nou i actual, i que respon a la pregunta de «a qui es consulta en les decisions familiars importants de carácter patrimonial»?". Realment, quan s'ha de prendre alguna important decisió de tipus económic i es vol consultar a algún parent, no es va a buscar a la persona de qui parla l´article 149 (el de parentiu mes próxim i de mes edat), sino a la persona que es consideri mes idónia i preparada. Es demanará Popinió al cosí economista i no a l´ávia que durant tota la seva vida s'ha dedicat a les feines de la llar.Peró aquesta solució generaría una gran inseguretat, la seva prova seria quasi impossible i deixaria al notari en una difícil situació. Estem d'acord amb l´esperit de buscar els parents mes aptes i no els de mes edat, pero la via per arribar a aixó hauria d'haver estat establintno a les normes supletóries de l´article 149 i no pretenent invocar un nou costum local.

1.3.- EL RÉGIM SUPLETORI DE L'ARTICLE 149 CS.

Les dues primeres fonts,voluntat del testador i costum, no ens son de gran utilitat. La primera perqué quedaría absorbida per l´article 66.2 CS quan el causant regules el régim dispositiu, i la segona perqué actualment está limitada a un territori molt reduit.(Si bé hi hauria la possibilitat, amb el transcurs del temps, de crear un nou costum).S'haurá d'acudir,per tant, quasi sempre a la regla la. de l´article 149, que parla de "dos parents consanguinisy dyun sexe o de Valtre, que, al temps d'exerdrla, gaudeixin de plena capadtat per a disposar, no hagin renundat a una talfacultat ipertanyin Vun a la línia paterna i Valtre a la materna i, dins caaascuna d'elles, el de parentiu mes próxim en relado amb els filis o els descendents, i amb preferénda el de mes edat". Analitzem tot seguit aquests criteris o requisits i els problemes que plantegen.

1.3.1.- El parentiu.

13.1.1.- La no exclusió dels parents de la línia del progenitor que viu.

Qüestió delicada és la de determinar si, en el cas que hagi mort un dels titulars de la patria potestat, queden ex closos els parents del cónjuge que viu. Analitzarem la qüestió en primer lloc centrantnos exclusivament en el que disposa l´article 149 CS, i després posant en relació aquest article amb el 66 CS.

  1. El supósit previst per l´article 149 és el següent: mor el testador i s'na d'instituir hereu a un dels filis. Si el cónjuge també ha mort o no ha estat designat per a aquesta facultat, correspon el nomenament ais dos parents mes próxims que pertanyin l´un a la línia paterna i Paltre a la materna. Pero, en relació a qui? Ja ROCA SASTRE[14] entenia que "han d'ésser els méspróxims en relació ais filis. Es evident aixó, per deduirse ae la circumstancia de línia o branca distinta" I així sembla que ho establia l´article 116 de la Compilació i ara el 149 CS. Pero també es podría entendre que el que diu aquest article és que el grau de parentiu s'ha de comptar en relació als filis, pero dins la línia materna o paterna corresponent a la del testador. És aquesta una interpretació forjada del precepte que es podría tractar de justificar dient que del que es tracta és de substituir la voluntat del testador per mitjá de la intervenció d'una persona o persones de la seva confianga, qualitat que és mes fácil que tinguin parents d'ell que no del seu consort. Pero aquesta opinió pot rebatre's, ja que, primerament, si així fos, el text de l´article hauria de dir "els seus dos parents" i diu només "els dos parents"; i, en segon lloc, no hi ha motiu per excloure Paltra línia en relació al fill, ja que, per una banda, aquesta designació pot ser feta pel cónjuge, i, per altra, no hi han raons per pensar en una possible mala decisió per part dels parents de Paltra línia, ja que en tot cas els filis o descendents en qui haurá de recaure Pelecció serán del mateix grau per a ells : no n'hi haurá un mes proper que un altre. A mes, si s'exclogués la línia del cónjuge, ens podriem trobar a veeades amb que faltarien parents o que aquests serien molt vells o d'un grau molt llunyá en relació amb els filis o descendents.

    La doctrina, en general, segueix la mateixa opinió que ROCA SASTRE[15].

  2. Relacionant els articles 66 i 149 CS sorgeix la pregunta de si, quan un dels pares ha mort, s'hauran d'excloure els parents de Paltre línia. Així ho entén Miquel TARRAGONA COROMINA...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR