Document de la Comissió de treball d’assessorament sobre desjudicialització en l’àmbit civil: «Límits a la solució judicial dels conflictes en l’àmbit civil i propostes de descongestió»
| Páginas | 30-52 |
Page 30
Per la importància que té, es publica íntegrament el document elaborat per la Comissió de treball d’assessorament sobre desjudicialització en l’àmbit civil, presidida pel magistrat Xavier Pereda Gámez, i impulsada des de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, concretament des del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, dirigit per la també magistrada Roser Bach Pámies. Té una rellevància molt significativa, perquè es tracta d’un document de consens, per a la redacció del qual s’ha comptat amb la col·laboració dels diferents operadors jurídics en representació de les diferents institucions catalanes: alts representants de l’Administració, magistrats, notaris, registradors, advocats, procuradors i secretaris judicials. La Junta Directiva del Col·legi de Notaris de Catalunya es va implicar molt activament en aquest projecte, en el qual va estar representada pel director de LA NOTARIA, Ángel Serrano de Nicolás.
Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. DOCUMENT FINAL
Comissió de treball d’assessorament sobre desjudicialització en l’àmbit civil
Barcelona. Abril de 2010
Page 31
Comissió de treball d’assessorament sobre desjudicialització en l’àmbit civil
Per Resolució JUS/3644/2009, de 15 de desembre, es crea la Comissió de treball d’assessorament sobre desjudicialització en l’àmbit civil (DOGC n. 5532, de 23 de desembre de 2009), amb la funció de redactar un document que contingui una descripció genèrica dels principis de la desjudicialització, per tal de millorar la situació actual de congestió dels jutjats i tribunals, una proposta concreta d’aquells àmbits en els quals es consideri adient aquesta actuació, i una proposició de modificacions legislatives en cas que es considerin necessàries per a la seva implantació.
La Comissió ha realitzat diverses reunions i aquest és el document final que presenta.
Cal constatar, en primer lloc, el valor del procés judicial com a eina democràtica de solució dels conflictes i, per tant, hem de partir de la base que per intentar definir els paràmetres per a una desjudicialització, s’ha de respectar el dret a la tutela judicial efectiva.
A partir d’aquesta constatació, hem intentat definir els principis que han de portar a una desjudicialització des de la definició de les funcions o competències jurídiques alienes a la funció jurisdiccional (assessorament, fixació jurídica, tramitació, avinença, etc.) com a pressupost de la reconducció de les competències judicials al seu estricte àmbit, que és l’àmbit decisori.
La part fonamental del treball inclou reflexions i propostes específiques de derivació de funcions a cadascun d’aquests àmbits i de millor definició de les competències respectives.
El document finalitza amb unes conclusions i recomanacions generals.
Hem de partir d’una afirmació irrenunciable: el procés judicial és un instrument vàlid per a la solució dels conflictes i és per això que la nostra Constitució proclama el dret fonamental a la tutela judicial efectiva.
Tanmateix, a priori, no hi ha, en la demanda de desjudicialitzar, una denúncia d’excessiva intromissió del poder de l’Estat, a través dels jutges, en la vida dels particulars.
La demanda de desjudicialització de la justícia civil i mercantil no es justifica tant en la denúncia d’excessos dels òrgans judicials com en la denúncia de l’excessiva càrrega de treball que suporten els tribunals. Quan sorgeixen veus favorables a la “desjudicialització” no ho fan sobre la base d’una excessiva “judicialització” de la vida social i econòmica (per la invasió judicial de la vida privada, social i política en tots els seus àmbits, per una “universalització” de l’ús del procés o per una “politització” de la justícia), sinó per la “pressió de la feina”, per la insuficiència de l’aparell judicial per atendre amb promptitud i eficàcia les demandes de justícia. Són aquestes carències les que porten a molts professionals i estaments a reclamar la dita desjudicialització.
Volem destacar el valor del procés, i definir què hem d’entendre per “desjudicialitzar”, tot salvant el dret a la tutela judicial efectiva. Sols així les propostes de solució a la “sobresaturació” tindran una legitimitat constitucional.
La defensa dels principis, els drets i els valors constitucionals i la tutela dels drets reconeguts en l’ordenament jurídic a les persones (i als grups) sovint exigeixen un control judicial.
Aquest control minimitza la justícia de pròpia mà, afavoreix la pau social i contribueix a enaltir i propagar els drets fonamentals i els valors en què es fonamenta la nostra societat.
L’existència del procés i de la litigiositat no constitueix un mal social, sinó, ben al contrari, el reflex d’una forma ordenada i democràtica de solució dels conflictes, amb la intervenció de l’Estat. Sotmetre les disputes (civils, mercantils, i també laborals, administratives, penals) al poder arbitrador de l’Estat i a les regles del litigi i del procés és un símbol de civilització i constitueix un valor positiu de primer ordre d’una societat democràtica. El poder judicial duu a terme un servei públic importantíssim i és garantia de l’Estat social i democràtic de dret.
Però el litigi no és un fi en si mateix, sinó un instrument de restabliment de l’equilibri social. Si el “principi civil” comporta que els particulars regulen, en llibertat, els seus interessos i disposen dels seus drets, la solució judicial del conflicte privat només ha de garantir l’exercici d’aquesta llibertat, tot protegint la part més feble.
En concret, en el procés civil el jutge no és titular dels drets dels particulars ni els pot retenir, sinó que es limita a retornar el poder que la llei atorga a l’individu que l’ha vist vulnerat per l’actuació d’altri. Per això, el jutge ha de preservar els drets fonamentals, però només mentre hi ha conflicte i davant la situació dels desvalguts, tot respectant la llibertat dels ciutadans per configurar i solucionar les seves pugnes, tant en forma col·lectiva com individual.
Page 32
En el primer sentit, els canvis socials no han de comportar, necessàriament, una major activitat jurisdiccional. La superació de determinats mecanismes de control social (com l’estratificació social o la moral religiosa), la major vindicació ciutadana de drets i prestacions socials, el control democràtic dels defectes de funcionament de les institucions públiques i dels grups polítics, la regulació de les pautes de convivència d’una societat multicultural o els conflictes que neixen dels cicles econòmics negatius, per posar alguns exemples, no tenen com a única solució la judicialització dels conflictes que generen.
L’equilibri social es pot restablir per mecanismes diversos que el del conflicte judicial, com l’autocomposició, l’acció política, la progressió de la cultura o l’educació en valors.
Des de la perspectiva individual, cal també diferenciar la funció jurisdiccional de la prestació d’altres serveis socials col·laterals o merament assistencials que busquen també la justícia distributiva (com l’orientació jurídica, la defensa legal o la fixació jurídica), de forma que es poden desvincular de la jurisdicció alguns aspectes ara relacionats, però que no formen part de la seva essència. Quan el conflicte neix de la inseguretat en la definició de les expectatives, les situacions jurídiques subjectives o els drets, ha de ser possible que la tasca de definició la faci una institució social diferent de la jurisdicció i així es previnguin els litigis.
Per altra banda, és innegable l’increment constant de la litigiositat en el nostre país, en una progressió exponencial1, la qual cosa ha anat acompanyada d’importants esforços inversors de les administracions públiques per aconseguir un servei eficaç i dotat dels necessaris mitjans personals i materials. Tanmateix, davant de l’esmentada progressió, els esforços apareixen com a insuficients.
El fenomen és degut a diversos factors (econòmics, socials, culturals) i mereix una anàlisi més extensa del que aquest document abasta. Cal dir, tot i això, que la política pressupostària no ha de ser un fre per a la defensa dels drets constitucionals (en especial, de la tutela judicial efectiva), però tampoc n’és l’única solució i ha de ser possible analitzar nous camins per solucionar la congestió que pateix l’ordre jurisdiccional civil des de fa dècades.
No està definit què hem d’entendre per “desjudicialització”, però sembla que una opció reduccionista ha d’incloure tant la disminució de la càrrega de treball dels jutges, a través de la redistribució de competències amb els secretaris judicials i la resta de l’organització judicial i dels operadors jurídics, com la redefinició dels mecanismes dissuasius d’accés a la jurisdicció (a través de medis alternatius de solució dels conflictes), així com l’assignació a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba