Aproximació al règim Jurídic de les servituds en la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent
| Autor | Ma Luisa Zahino Ruiz |
| Cargo | Departament de Dret Civil Universitat de Barcelona |
| Páginas | 73- |
(DOGC núm. 3556, de 18.1.2002, Correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24.4.2002)(1)
I. INTRODUCCIÓ
La Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent [LSSDA] té per objecte establir el règim jurídic dels drets de superfície (Capítol I, art. 1-5 LSSDA), de servitud (Capítol II, art. 6-18 LSSDA) i voluntaris d'adquisició -opció i tanteig- (Capítol III, art. 19-35 LSSDA), en el dret civil de Catalunya.
En matèria de servituds la llei es presenta com a renovadora (Preàmbul §9 LSSDA) i -en la línia de l'esperit substitutori que informa la disposició final primera de la Compilació del dret civil de Catalunya [CDCC]- deroga els articles 4-25 de la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge[LANISRV](2) llei que, en el seu moment, va constituir un pas decisiu en el procés de reforma i modernització del dret immobiliari de Catalunya en el seu intent de superar la regulació de les servituds continguda, fins al moment, en la Compilació del dret civil de Catalunya, ampliant-la i adaptant-la a la realitat social i econòmica d'aquell moment (Preàmbul § 1 i 2 LANISRV).
L'esmentat caràcter renovador es fa palès en aspectes substantius, sistemàtics i terminologies de la regulació.
Pel que fa als aspectes substantius, cal destacar la renovació introduïda en relació amb els modes de constitució del dret i l'àmbit dels subjectes legitimats, atès que s'elimina la usucapió com a modalitat adquisitiva del dret (art. 7.4 i Preàmbul §14 i 16 LSSDA) i s'amplia l'àmbit dels subjectes legitimats, pel que fa a la seva constitució i adquisició -més enllà del propietari-, als titulars de drets reals limitats amb contingut possessori sobre la finca (art. 7.2 i Preàmbul § 15 LSSDA); la reordenació i ampliació dels supòsits d'extinció (art. 15 LSSDA) i el tractament específic de les conseqüències de la pèrdua de la utilitat de l'ús o de la impossibilitat d'exercici de la servitud (art. 15, h i Preàmbul §21 LSSDA); el règim de la modificació del contingut i de la forma d'exercici del dret (art. 9-11, 15-17 i Preàmbul §19, 21 LSSDA); i l'amplitud de l'objecte que s'atribueix a l'acció confessòria com a mecanisme de protecció del dret, atès que abasta, fins i tot, les pertorbacions futures de la servitud (art. 18 i Preàmbul §22 LSSDA).
En relació amb els aspectes sistemàtics s'aprecia l'esforç del legislador, no només perquè com en d'altres lleis civils catalanes els articles apareixen precedits de rúbrica, sinó també perquè, menys dispersa que en la Llei 13/1990(3), la matèria es distribueix en quatre seccions: la primera -Disposicions generals (art. 6-11 LSSDA)- fa referència al concepte, la constitució i el contingut de les servituds; la segona -Servituds forçoses- sistematitza en tan sols tres preceptes -els art. 12-14 LSSDA- la regulació de les servituds forçoses, a les quals la Llei 13/1990 dedicava gairebé el doble -art 18-24 LANISRV-; la tercera -Extinció de les servituds (art. 15-17 LSSDA)- regula l'extinció del dret i la incidència de la modificació de les finques en la seva existència; i la quarta -Protecció del dret de servitud- comprèn, en només un precepte -l'art. 18 LSSDA-, el règim jurídic de l'acció confessòria.
I, quant als aspectes terminologies, destaca en el text la substitució de les clàssiques expressions «predi dominant» i «predi servent», per les de «finca dominant» i «finca servent» per fer referència, respectivament, a la finca beneficiada per la constitució del dret i a la gravada per aquest. Aquesta substitució de termes, que podria semblar massa àmplia(4), es correspon amb el concepte de finca que es dedueix de la legislació civil catalana com a exemple de bé immoble l'element bàsic del qual és el «sòl» com a suport d'edificacions, sembres, plantacions, o obres de rompuda (art. 278 CDCC; art. 27; 39; 41.1 LANISRV; 29 LUrb), i «caracteritzada per la «superfície» (art. 7.2; DT la.2b.la-3aLC) i els límits (art. 39; 41.1LANISRV; 9LSSDA; fonamentalment l'art. 8;9LAO)»(5).
Ara bé, si la renovació terminològica respon, com sembla deduir-se dels comentaris als Treballs preparatoris del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya(6), a les connotacions rústiques del terme predi, no tindria massa justificació, ja que, com ha assenyalat el professor Alonso Pérez, «la expresión "predio " tiene una larguísima tradición en el lenguaje jurídico, y significo tanto finca rústica como urbana (aedificia omnia urbana praedia appelantur: D. 8,1 pr., entre otros)»(7).
Finalment, la LSSDA no innova, sinó que dota d'una regulació pròpia una figura que només s'apuntava en la Llei 13/1990(8): la servitud sobre finca pròpia. De manera que el propietari o qui sigui titular de drets reals limitats amb contingut possessori sobre diverses finques, pot establir entre elles les servituds que consideri convenient i, per tant, gravar-les i beneficiar-les de forma unilateral. La servitud de propietari consisteix «en una relació de servei entre finques, l'exercici de la qual queda inclòs en l'exercici del dret de propietat fet pel propietari únic»(9) (Preàmbul § 17 LSSDA), la qual cosa determina que no s'exerceixi pel seu titular en el concepte inherent a la titularitat del dret real, sinó com a propietari. Aquesta consideració permet qüestionar la figura, atès que, com ha manifestat el professor Alonso Pérez partint del concepte jurídic de servitud(10), «si el propietario único establece servidumbres del tipo que sea sobre su predio en beneficio de otro u otros también suyos, se està limitando a ejercer de una u otra manera las facultades de goce o disposición integrantes de su derecho de propiedad»(11). A més, observa el mateix autor, la servitud en cosa pròpia desvirtua aspectes essencials del dret, entre els quals fa menció expressa a l'exercici de l'acció confessòria, i deixa sense sentit moltes altres disposicions legals, per exemple, les que fan referència a l'exigència de la utilitat exclusiva de la finca dominant i menor incomoditat per a la servent o les referides a la indemnització per ús(12).I, certament, hi han aspectes de la regulació del dret que perden el seu sentit en l'àmbit de la regulació de la servitud de propietari, però això no ens ha de portar a negar la viabilitat de la figura que, d'altra banda, pot resultar molt útil en diferents àmbits com en la parcelació de urbanitzacions privades o en les situacions de propietat horitzontal(13). La idea que subjau en la regulació de la servitud de propietari és la de considerar a la servitud -des d'un punt de vista material- com una qualitat de la finca dominant, per això, en els supòsits de servitud sobre finca pròpia es pot dir que «la servitud és latent, que existeix,...» com a qualitat -valor econòmic(14)- de la finca dominant encara que «com a tal, no s'exerceix» (Preàmbul § 17 LSSDA), atès que, com és lògic, és el propietari únic qui exerceix el seu contingut. En paraules de Mateo Borge, «mientras dura la reunión de predios, la legitimación que otorga el derecho no desaparece, sinó que permanece en suspenso, ya que se le sobrepone el derecho de propiedad que otorga una legitimación mayor. El propietario podrà realizar los actos que quiera en virtud de su dominio, suspendiéndose, però no extinguiéndose, la servidumbre(15)».
II. EL CONCEPTE DE SERVITUD EN LA LLEI 22/2001, DE 31 DE DESEMBRE
La servitud -des d'un punt de vista objectiu- consisteix en una relació de servei que s'estableix entre finques fonamentada en la idea d'utilitat i, partint d'aquesta premissa, es defineix en l'art. 6 LSSDA com a «...dret real limitat que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant,...».
El concepte de servitud es construeix sobre la idea bàsica d'utilitat -benefici-. La servitud és un dret real d'utilització o de percepció d'alguna utilitat d'una finca, que no comporta necessàriament possessió, i que suposa una subordinació del beneficiari personal al beneficiari real, ja que l'autèntic beneficiari de la utilitat és la finca. Es constitueix per a la utilitat exclusiva de la finca dominant (art. 9.1 LSSDA) i és una qualitat positiva de la mateixa ex art. 13.2 de la Llei hipotecària [LH], de la qual és inseparable (art. 9.1 LSSDA). Ara bé, aquest plantejament sembla no casar massa bé amb el que s'estableix a l'art. 6.2 LSSDA en relació amb el concepte de servitud, ja que en aquest precepte es fa referència a la persona titular de drets possessoris -personals o reals- sobre la finca dominant com a possible beneficiari de la servitud, en contra del que es diu en el primer paràgraf del mateix precepte del qual resulta que la titularitat del benefici és sempre real, de la finca dominant. Cal fer notar, però, que, malgrat la seva ubicació sistemàtica, el precepte no es refereix tant al concepte de servitud com al seu contingut i a la seva consideració com a qualitat de la finca dominant i, d'acord amb aquesta idea, té en compte la possibilitat lògica que qualsevol posseïdor -titular d'un dret personal o real- pugui -en virtut del que s'estableix en el títol constitutiu del mateix dret o en la Llei- beneficiar-se de la utilitat que la servitud proporciona a la finca, precisió a priori innecessària i que fa referència a l'àmbit subjectiu(16).
Configurada d'aquesta manera -com a relació de servei entre finques-, la LSSDA exclou del seu àmbit els drets d'aprofitament que s'estableixen a favor d'una persona física sobre una finca aliena(17) amb independència de tota relació entre finques, les anomenades servituds personals (Preàmbul § 13 LSSDA). Segons la disposició addicional LSSDA, aquests drets reals que prescindeixen de tota relació entre finques i s'estableixen a favor d'alguna persona sobre una finca aliena, es regeixen pel que s'estableix en el títol constitutiu, pel costum i, en el seu defecte, sempre que sigui compatible, per la Llei 13/2000, de 20 de novembre, de regulació dels drets d'usdefruit...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba