Una aproximació a la història de la Compilació del Dret civil de Catalunya: 1938-1960.

Autor:Miquel Miralles Bellmunt
Cargo:Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques
Páginas:58-81
RESUMEN

El procés que va portar a l’aprovació de la Compilació, s’emmarca històricament en l’elaboració de la codificació civil i el conflicte sobre la coexistència d’una pluralitat de Drets civils al territori espanyol, el qual es va debatre durant tot el segle XIX. Els diferents projectes de Codi Civil espanyol (en endavant CCesp), van fracassar perquè només es volia codificar el Dret castellà, malgrat ... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 58

Veure nota 1

Introducció

El procés que va portar a l’aprovació de la Compilació, s’emmarca històricament en l’elaboració de la codificació civil i el conflicte sobre la coexistència d’una pluralitat de Drets civils al territori espanyol, el qual es va debatre durant tot el segle XIX. Els diferents projectes de Codi Civil espanyol (en endavant CCesp), van fracassar perquè només es volia codificar el Dret castellà, malgrat l’oposició de juristes d’altres territoris (1821, 1836 i 1851).

Per tal d’arribar a una solució, s’acordà, mitjançant el Decret de 2 de febrer de 1880 d’Alvárez Bugallal, la introducció dels Drets territorials propis en el Codi Civil general i únic, com a excepcions indispensables. Per assolir-ho es van nomenar juristes de reconegut prestigi amb l’encàrrec d’elaborar unes memòries i uns textos articulats. Pel que fa a Catalunya, Duran i Bas va redactar la Memòria de 28 de desembre de 1881, que es considera una obra excel·lent, si bé el text articulat no tenia el mateix nivell.

La Llei de bases d’11 de maig de 1888 per a la publicació del CCesp, disposava l’elaboració dels diversos apèndixs, és a dir, d’uns textos afegits amb caràcter ac-

Page 59

cessori o subsidiari, que contindrien les institucions del Dret civil propi de dife-rents territorisque es consideressin dignes de ser conservades.

El CCesp, aprovat pel Reial Decret de 24 de juliol de 1889, permetia la subsistència dels mal anomenats Drets forals, de manera restringida.

Duran i Bas, com a Ministre de Gràcia i Justícia, va reorganitzar la Comissió General de Codificació i va crear comissions especials per a la redacció dels apèndixs al CCesp (decrets de 17 d’abril de 1899 i de 24 d’abril de 1899). A Catalunya, inicialment no se’n va aprovar cap, a causa del recel que es produís una minva del Dret civil català, sens perjudici que es redactessin avantprojectes particulars.

Després d’un període d’estancament, es va elaborar l’Avantprojecte d’apèndix al CCesp de 1930, que es considera una adaptació feta amb pressa de la Memòria de Duran i Bas. A més, no va tenir en compte els canvis socials produïts durant el mig segle que separa l’una de l’altre, ni la pròpia evolució de la doctrina jurídica catalana.

La Constitució de 1931 preveia una estructura plurilegislativa, ja que la distribució de competències es feia per matèries, la qual cosa va fer inviable l’Avantprojecte d’apèndix de 1930. El Parlament de Catalunya va optar per la via de les lleis especials, amb l’objectiu d’elaborar un Codi Civil català.

El procés que va portar a l’aprovació de la Compilació s’emmarca històricament en l’elaboració de la codificació civil i el conflicte sobre la coexistència d’una pluralitat de

Drets civils al territori español

L’objecte d’aquest treball és reflexionar sobre la història de la Compilació durant la darrera fase, que a l’efecte expositiu situem entre 1938 i 1960.

En concret, intentem donar una resposta aproximada a les preguntes de per què el règim de Franco va acceptar l’aprovació de la Compilació 2 i de com es va arribar a aprovar.

El motiu que escollim l’any 1938 com a inici d’aquest estudi és que el règim de Franco hi va du a terme actuacions repressives contra el Dret civil de Catalunya, que serien contradictòries amb les actuacions posteriors que van culminar amb l’aprovació de la Compilació.

En general, els estudis que s’han fet han analitzat des del punt de vista de la història des del Dret, en expressió de Salvador Coderch 3 . Sens perjudici de seguir aquesta línia, formulada i usada per eminents juristes, partim de la base que la Compilació és una llei i, per tant, una actuació de política legislativa, en la qual van intervenir juristes i també polítics.

També ens procurarem endinsar, en la mesura de les nostres possibilitats, dins l’àmbit de "la petita història de la Compilació", en expressió de Roca Sastre 4 .

Així, pel que fa a la metodologia, s’ha parlat d’una metodologia del sentiment, en el sentit de tenir en compte la realitat de la vida, i d’una altra de l’anàlisi 5 6 .

Entenem que ambdues són necessàries, i més quan pretenem apropar-nos a un tema tenaçment lluitat, que no pas donat. En aquest procés, el sentiment d’afecte vers el Dret civil de Catalunya per part de moltes generacions de juristes des del segle XIX, va jugar un paper cabdal perquè la lluita pogués reeixir. Opinem que aquest sentiment d’afecte sovint està per sobre de determinades ideologies polítiques o, com a mínim, no sempre hi està vinculat de manera correlativa.

Amb aquest plantejament, en cap moment pretenem menysprear el paper dels juristes que materialment van elaborar la Compilació, que s’acostuma a centrar en la figura de Roca Sastre 7 . Segurament, junt amb Martí Miralles, van ser els més eminents civilistes entre els que van viure i treballar a Catalunya durant el segle XX.

Un altre eminent compilador, Faus Esteve 8, va manifestar:

No he de hacer la apología de Roca Sastre, cuyos méritos extraordinarios le han merecido, entre otros galardones, la Gran Cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio. Pero sí he de afirmar, y con ello no descubro ningún secreto, que la Compilación es en su 80 por ciento obra de Roca Sastre. No sólo fue Ponente del Derecho sucesorio, que es el nervio y la base de la Compilación, sino que en todas las demás materias, sus atinadas observaciones siempre se tuvieron en cuenta. Ha sido por lo tanto el Ponente del núcleo de la Compilación y el supervisor de toda ella.

Entenem que, malgrat que el paper de Roca Sastre va ser certament molt important, també van concórrer altres persones i unes circumstàncies polítiques molt concretes que no es poden deixar de tenir en compte.

1. Les actuacions repressives contra el Dret Civil Català de l’any 1938

El règim de Franco, a través d’actuacions normatives dutes a terme des de l’ocupació de Lleida, va restablir en tota la seva integritat el Dret existent quan es va promulgar l’Estatut d’autonomia l’any 1932, la qual cosa va provocar que s’hagi dit que el nostre Dret va ésser ferit de mort 9 . Així, la Ley de la Jefatura del Estado de 5 d’abril de 1938 va declarar derogat l’Estatut amb efectes retroactius al 17 de juliol de 1936. A més, l’obra legislativa del Parlament de Catalunya i la jurisprudència del Tribunal de Cassació no es van poder aplicar, en virtut de la Ley de la Jefatura del Estado de 8 de setembre de 1938, que va restablir en tota la seva integritat el Dret existent en promulgar-se l’Estatut 10 .

Alguns juristes catalans van demanar que s’apliqués el principi de la irretroactivitat legislativa i la política dels fets consumats i dels Drets adquirits, per raons de seguretat jurídica. Aquesta iniciativa no va reeixir i es van seguir aplicant les normes anteriors sense cap consideració als problemes que s’originaven 11 . Així, Puig Ferriol i Roca Trias 12 han sostingut que el Dret català es trobava en una situació més precària que la que hi havia

Page 60

abans de la Constitució de 1931, ja que a la inseguretat i dificultat de determinar el Dret aplicable, s’hi afegia una tendència centralitzadora molt més acusada que la que havia resultat del Decret de Nova Planta de 16 de gener de 1716 13 . En ambdós casos es va produir la privació de les fonts de producció del Dret civil català i la prohibició de l’ús del català. D’aquí que s’hagi parlat d’una segona edició del Decret de Nova Planta.

Tot plegat va comportar que el Dret català anés subsistint amb penes i tre-balls, si bé cada vegada era menys cone-gut i s’aplicava menys en els tribunals 14 .

2. Sobre per què el règim de franco va permetre l’aprovació de la compilació

S’ha afirmat que Franco va ser un dels governants amb més poder al llarg de la història d’Espanya 15 . Entre aquests poders, tenia el legislatiu 16, amb la qual cosa, com a mínim teòricament, no li hauria costat gaire modificar el CCesp, que reconeixia la subsistència dels Drets civils propis por ahora 17 . Ara bé, vist des del punt de vista polític, probablement la mesura no era tan fàcil, ja que també hauria afectat Navarra i Biscaia i Àlaba, en general, acèrrimes defensores de llurs furs, i, per tant, la supressió hauria pogut ser contraproduent.

En relació amb el seu pensament polític, de Franco s’ha opinat que era un pragmàtic 18 o que hi va haver diversos Francos 19, en el sentit que se sabia adaptar molt bé a les circumstàncies. No obstant això, creia en una sèrie de principis bàsics 20, entre els quals, i pel que ara fa al cas, interessa remarcar que, a més de ser un nacionalista espanyol 21, era un tradicionalista espanyol 22 i un antiliberal furibund 23 .

També s’ha dit que el Consell de Ministres va ser el veritable instrument de govern 24 i que els ministres tenien un marge d’actuació bastant ampli 25 .

Partint d’aquestes premisses, podem entendre que les compilacions es van permetre perquè es volia elaborar un Codi Civil genuïnament espanyol, del qual formarien part els Drets civils territorials, concebuts com a tradicions jurídiques històriques hispàniques 26 .

Per tal d’assolir-ho, el ministre de Justícia Aunós Pérez 27 va autoritzar, per Ordre de 3 d’agost de 1944, la convocatòria del Congrés Nacional de Dret Civil de Saragossa de 1946 28 . La finalitat era que:

[...] con la previa preparación y estudio del tema, confrontasen y...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA