Aposta decidida per la democràcia
| Autor | Francisco Fernández-Prida |
| Cargo | Notari de Valladolid. Degà del Col·legi de Notaris de Castella-Lleó. Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid. Vicepresident de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Valladolid. Professor de Dret Romà i Civil a la Universitat a distància de Girona |
| Páginas | 7-8 |
Page 7
És més, en totes aquestes entitats, no només per manament constitucional, sinó per la seva pròpia essència, el règim democràtic seria l’únic possible.
El criteri que ha de presidir-ne la regulació és el que com més participin tots i cadascun dels seus membres en la formació de la voluntat col·lectiva, més democràtica serà la forma de governar-se i, per tant, més en consonància amb la Constitució.
Si ens cenyim al camp notarial, se’ns va dir que, amb la reforma del Reglament Notarial duta a terme pel Reial Decret 45/2007, de 19 de gener, es pretenia, entre altres coses: consolidar el principi de legalitat en l’àmbit de l’actuació notarial i, com no podia ser d’altra manera, «democratitzar les estructures notarials». Ara bé, passat un temps prudencial des de l’entrada en vigor de la citada reforma i a la vista dels fets esdevinguts a l’empara d’aquesta, cal preguntar-se si s’ha assolit o no la realització dels objectius pretesos.
Entenc que la resposta ha de ser negativa.
Pel que fa a la reafirmació del principi de legalitat, millor n’hi parlar-ne, ja que, com diu el nostre poeta castellà quan es refereix als mals i les glòries dels romans, tots saben quins van ser. Un desastre. I pel que fa al segon dels esmentats objectius, la democratització dels seus òrgans de govern, crec que la reforma del Reglament Notarial no només no ha aconseguit que les estructures notarials siguin «més democràtiques », sinó que, al meu entendre, s’ha donat un clar pas cap enrere.
Entenc que una de les causes que ha motivat la no-consecució de la democratització de les estructures notarials es troba a la pròpia gestació de la reforma del Reglament Notarial, ja que, durant la seva complexa tramitació, bona part dels membres que exercien càrrecs en, l’aleshores, «Junta de Degans» van considerar que calia aprofitar, per a bé del notariat, per descomptat, l’ocasió que el Ministeri de Justícia veia amb bons ulls les seves propostes. I, en conseqüència, es van llançar com a bojos a aconseguir-ho: evitant i eludint, intencionadament, qualsevol contrast previ d’opinions, qualsevol recerca de consens, amb els ulls posats a impedir que qualsevol endarreriment pogués malmetre la reforma pretesa, assumint el risc de dur-la a terme sense la mesura i la moderació que la importància de la matèria exigia.
En consonància amb això, crec recordar que el «projecte de reforma», que s’havia mantingut en el més gran dels secrets, es va donar a conèixer a les juntes directives...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba