La aplicació del dret internacional públic

Autor:Acosta i Estévez/Montana i Mora/Pinol i Rull
Càrrec de l'autor:Doctor en Dret/-/Catedratic de Dret Internacional Public
Pàgines:5-100
RESUMEN

Introducció. Objectius 1. Les relacions del dret internacional públic amb els drets interns. 1.1. Rellevància del dret intern en l'ordenament internacional.1.2. Recepció del dret internacional públic i la seva jerarquia.1.2.1. Posicions doctrinals.1.2.2. La pràctica estatal. 1.2.3. El cas espanyol.2. Interpretació, aplicació i efectes de les normes internacionals .2.1. La interpretació.2.1.1. Concepte.2.1.2. ... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO
Introducció

L'aplicació del dret internacional públic

El sentit d'aquest mòdul didàctic és entendre la relació que hi ha entre el sistema de creació consensual del dret internacional públic (DIP)* i la seva aplicació voluntària per part dels estats per tal d'incorporar-lo als seus drets interns. Les possibilitats de control previ de coerció centralitzada en cas d'incompliment encara són avui dia molt escasses, encara que el paper que juguen les organitzacions internacionals (OI) referent a això va en augment.

Els estats són, per tant -i en casos de greus infraccions, el Consell de Seguretat (CDS)-, els que asseguren recíprocament l'aplicació del DIP, exigint-ne responsabilitat als infractors mitjançant mesures d'autotutela. Algunes de les claus de qualsevol Estat modern, la interpretació de les seves normes i l'adjudicació definitiva en cas de controvèrsia de manera centralitzada a través d'una jurisdicció obligatòria, no es donen en l'ordenament internacional.

A part del seu interès teòric per comprendre millor l'aplicació real del DIP, aquest mòdul didàctic resulta de gran utilitat per a totes les persones professionals del dret, ja que ensenya que tant les interpretacions com les aplicacions incorrectes del DIP són motiu per recórrer contra un acte administratiu o casar una sentència, atès que el DIP té caràcter supralegal.

El problema rau a arribar a conèixer la norma d'un tractat aplicable a un cas concret, atesa la dispersió i la pèssima sistematització a Espanya dels tractats en vigor (fins i tot, a vegades, ni es publiquen al Boletín Oficial del Estado -BOE-).

En la nostra opinió, la manca d'una actuació concreta respecte a l'aplicació dels tractats per part de l'executiu podria ser motiu de reclamació de danys per negligència de l'Administració quan això comportés que un particular no hagués conegut o no hagués pogut exercir els drets que li podia atorgar un tractat. Page 6

Objectius

Els objectius principals d'aquest mòdul didàctic són els següents:

  1. Comprendre que el DIP és respectat pels estats perquè aquests el transformen en dret intern.

  2. Captar les conseqüències que comporta adoptar una actitud monista o dualista respecte a les possibles violacions del DIP.

  3. Saber distingir la diferència entre integració del DIP a l'Estat espanyol i invocabilitat del DIP davant dels tribunals.

  4. Entendre el concepte de normes directament aplicables.

  5. Poder descriure la lògica de la responsabilitat internacional i els seus elements.

  6. Enumerar les diferències entre control, mesures d'autotutela i procediments institucionalitzats.

  7. Saber explicar l'abast de l'ús de la força i en què consisteixen les excepcions a la seva prohibició.

  8. Distingir les mesures dels capítols VII i VIII de la Carta de l'ONU i les operacions de manteniment de la pau.Page 7

L'aplicació del dret internacional públic

1. Les relacions del dret internacional públic amb els drets interns
1.1. Rellevància del dret intern en l'ordenament internacional

La denominació de dret intern en DIP correspon als ordenaments jurídics de qualsevol Estat. La seva existència és una de les condicions per tal que un grup humà es constitueixi en Estat. La forma d'aquesta organització jurídica de l'Estat és lliure, i el DIP, a excepció de les normes de ius cogens, el reconeix i el protegeix mitjançant la norma consuetudinària del principi de la no-intervenció.

- El DIP i els diferents drets interns mantenen un conjunt de relacions, especialment relacions de remissió. Així, quan el DIP declara la immunitat dels caps d'Estat o de govern, s'ha de remetre als ordenaments interns per determinar qui gaudeix de tal qualitat, i el mateix succeeix amb la protecció diplomàtica dels nacionals. El DIP, amb certes limitacions, deixa llibertat als estats perquè fixin les condicions per considerar nacionals determinades persones físiques o jurídiques. En els casos de remissió, doncs, el dret intern seria el supòsit de fet de les normes internacionals.

Però també els drets interns es remeten en ocasions al DIP. Així, lleis processals estatals es refereixen a representants de nacions estrangeres o a cònsols, categories de persones que són fixades pel DIP.

- Es donen també relacions de complementarietat. Molt sovint, en normes penals internacionals, com ara articles de convenis sobre repressió del tràfic de drogues o prohibició del genocidi, es fa referència al fet que s'han d'imposar penes greus en les legislacions nacionals, però es deixa obert el fet d'especificar amb quina pena concreta se sancionen les conductes prohibides pel DIP.

- A més, com ja s'ha indicat, els actes interns de l'Estat (actes unilaterals -AU- impropis), coincidents amb els d'altres països, quan es compleixen certs requisits, es poden convertir en precedents i constituir l'element material d'un costum. Per una altra banda, el dret intern pot manifestar Yo-pinio iuris respecte a un costum concret.

Aquests casos exemplifiquen el principi de coherència entre l'activitat jurídica exterior de l'Estat i el seu comportament intern. En tots es dóna per fet el postulat de la supremacia del DIP sobre el dret intern.

Hi ha una obligació de tot Estat de modificar la seva legislació per assegurar l'execució dels seus compromisos externs, com va indicar el Tribunal Page 8 Permanent de Justícia Internacional (TPJI) en el cas de l'intercanvi de poblacions grecoturques, i no es poden invocar els drets interns respecte a altres estats ni enfront d'organitzacions internacionals (OI) per sostreure's al compliment de normes del DIR

Una altra qüestió és el valor que ha merescut el dret intern quan ha estat implicat en controvèrsies jutjades per tribunals internacionals. En principi, se l'ha considerat un simple fet que integra la part material d'una controvèrsia, i s'hi ha imposat sempre la supremacia del DIP.

En algunes ocasions el TPJI ha hagut d'examinar el dret intern com a qüestió prèvia per solucionar el problema de DIP sotmès a la consideració del Tribunal. Algun cop, com en el cas de la fàbrica de Chorzów, s'ha pronunciat sobre el caràcter de cosa jutjada (res iudicata) d'una sentència del dret intern, per tal de determinar si havia sorgit responsabilitat internacional o no.

Un cas excepcional

Només excepcionalment, com en el cas dels préstecs brasilers, el TPJI ha aplicat el dret intern:

Havent arribat a la conclusió que procedeix aplicar el dret intern d'un país determinat, sembla que no hi hagi dubtes que el Tribunal ha de tractar d'aplicar-lo tal com seria aplicat en aquell país.

CPJI. Cas dels préstecs brasilers. Sentència núm. 15,1929, sèrie A, núm. 21, pàg. 124.

1.2. Recepció del dret internacional públic i la seva jerarquia

En principi, des de la perspectiva del DIP, es pot igualment afirmar la primacia del tractat internacional sobre les normes previstes en els ordenaments interns d'acord amb les següents consideracions:

- Article 26 de la Convenció de Viena (CV) del 1969: si un tractat obliga les parts des de la seva entrada en vigor, n'implica la indiferència respecte a una exigència posterior eventual establerta en un sistema estatal.

Article 27 de la CV del 1969: en relació estreta amb l'article anterior, entén que una part no pot invocar les seves disposicions internes per a incomplir un tractat (llevat d'allò disposat en l'article 46 de la CV del 1969 i, de forma excepcional, les altres causes previstes a la CV de 1969 referents a la nul·litat).

Article 4 del Projecte d'articles sobre responsabilitat internacional: un fet il·lícit d'un Estat només podrà qualificar-se segons el DIP, amb la qual cosa una qualificació diferent en el dret intern no tindrà rellevància. Si un Estat comet un fet il·lícit, obre la porta de la responsabilitat internacional i consegüentment la via de la reparació.Page 9

1.2.1....

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA