Antecedents del règim de comunitat de béns

Autor:Adolfo Lucas Esteve
Pàgines:33-45
RESUMEN

1.- L'agermanament o pacte de mig per mig. 1.1.- L'agermanament en el Codi dels Costums de Tortosa. 1.2.- L'agermanament en el Codi de Família. a) L'actiu. b) L'administració i disposició dels béns. c) El passiu. d) Extinció i liquidació de l'agermanament. 2.- L'agermanament i el règim de comunitat de béns. 2.1.- L'agermanament com a precedent del règim de comunitat de béns.

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 33

El règim de separació de béns és el règim legal a Catalunya i, a la pràctica, domina de manera absoluta el panorama català. Malgrat tot, els règims de comunitat no han estat desconeguts en el nostre dret i en podem trobar alguns exemples al llarg de la història31. Ara bé, el cas paradigmàtic d'un règim de comunitat es l'agermanament o pacte de mig per mig. L'agermanament configur a un règim de comunitat universal de béns, la seva aparició es remunta als orígens del dret català, ha tingut una importància destacada i encara avui està regulat en el Codi de família; per tant, és interessant comentar les seves particularitats i conèixer si es tracta d'un precedent de l'actual règim de comunitat de béns.

1. - L'agermanament o pacte de mig per mig

L'agermanament apareix en el Codi de les costums escrites de Tortosa, posteriorment va ser recollit a la Compilació de 1960, que va ser objecte de reforma els anys 1984 i 1993 i finalment ha estat regulat a l'article 64 del Codi de família. Des dels seus orígens, la història de l'agermanament és especialment interessant i val la pena sintetitzar-la.32

1.1. - L'agermanament en el Codi dels Costums de Tortosa

El Codi de les costums escrites de Tortosa oferia quatre possibilitats per regir el sistema econòmic del matrimoni: el règim dotal, el de comunitat universal o agermanament, el d'unió de béns i el de l'esposa indotada. L'agermanament no és un règim legal, sinó que es configura com un sistema voluntari que solament es pot constituir per pacte. Page 34

  1. Actiu.- El principal efecte de l'agermanament és que el marit i la muller adquireixen per meitat tot el que tinguin i tot el que puguin tenir durant el seu matrimoni per qualsevol títol33, amb independència de quin dels dos esposos hagi aportat més béns34. Els béns de l'agermanament configuren un únic patrimoni comú que està integrat per tots els béns i drets que adquireixin els consorts, amb independència de la seva procedència i que també inclou tots els béns adquirits amb anterioritat al matrimoni.

    Els esposos adquireixen tots els béns per meitat "e cafcu pot fer fa volentat de la fua meytat: axi com de cofa fua propria fens contraft e embarc de nuyla perfona35." És a dir, la meitat de cada espòs és pròpia i en pot disposar a la seva voluntat, com si fos una cosa pròpia, sense contrast ni embargament de cap altra persona.

    Al meu entendre, aquesta expressió és clau per determinar la naturalesa jurídica de l'agermanament, ja que indica que els cònjuges poden disposar de la seva meitat de forma independent. La qüestió és determinar si aquesta disponibilitat es refereix al patrimoni comú, als béns concrets o a tots dos. En aquest sentit, sembla impensable la possibilitat de vendre una quota sobre tot el patrimoni comú, perquè aquesta quota és l'essència del règim matrimonial i té un caràcter intuitu personae, és a dir, existeix en funció d'una persona determinada36. Per tant, considero que aquesta expressió fa referència exclusivament a la possibilitat de disposar de la meitat dels béns concrets.

    En els Costums de Tortosa, els cònjuges poden disposar lliurement de la seva participació sobre els béns, no sobre el patrimoni. Per tant, podem afirmar que l'agermanament es configura com a una comunitat romana amb Page 35 relació a cada bé i com a una comunitat germànica amb relació al patrimoni en el seu conjunt, ja que aquest no es pot transmetre unilateralment37.

  2. Passiu.- Pel que fa al passiu, l'agermanament distingeix entre deutes comuns i privatius38. Són deutes de càrrec de la comunitat conjugal: 1) els que contraguin el marit i la muller; 2) els deutes que el marit hagi contret per ell mateix, i 3) els deutes fets per l'esposa per atendre les necessitats de la casa i la família estant absent el marit o si estant present es negués a satisfer-les i també ho són les realitzades com a conseqüència d'un comerç o botiga al qual la muller es dediqui amb consentiment del marit39. Per altra banda, ens trobem amb els deutes que no són de càrrec de la comunitat: 1) les obligacions contretes pel marit amb un altre sense consentiment de l'esposa; 2) les obligacions o préstecs contrets per l'esposa fora dels casos abans indicats, i 3) les donacions realitzades pel marit per dot o per un altre motiu als fills o alguna altra persona40.

    D'aquesta manera, és interessant destacar que en el Codi de Costums de Tortosa, per diferenciar entre deutes comuns i privatius, és tan important la persona que contreu el deute com el tipus d'obligació assumida. A més, és Page 36 possible assumir deutes comuns, actuant els dos esposos conjuntament i també, en determinats casos, actuant individualment, ja que es legitimen diferents actuacions d'un dels esposos.

    La responsabilitat per deutes és diferent si els deutes són comuns o privatius41. Els deutes comuns han de pagar-se abans de liquidar el règim42, els creditors poden exigir el pagament durant el matrimoni i la responsabilitat recau sobre els béns de la comunitat, sense distingir si procedeixen del marit o de la muller. En canvi, els deutes privatius no són a càrrec del patrimoni comú, sinó que han de pagar-se amb càrrec a la meitat que correspon al cònjuge deutor. En aquest cas, es distingeix si es tracta de deutes de l'home o de la dona, amb una responsabilitat diferent. En els deutes i en les donacions realitzades pel marit, la dona té dret a retirar-se la mateixa quantitat del comú dels béns que ambdós tinguin per meitat43. Però si el marit abandona els seus béns als creditors per deutes en què no ha intervingut l'esposa, l'esposa té dret que se li aboni abans que als creditors una part igual a l'import de les obligacions assumides pel marit44. En els deutes que han estat contrets per la dona, els creditors no poden durant el matrimoni exigir d'ella ni del marit el pagament dels deutes. Els creditors hauran d'esperar a la dissolució del matrimoni i exercitar les seves accions sobre els béns que s'hagin adjudicat a l'esposa o als seus hereus45. Amb aquest resum, es pot apreciar que la responsabilitat establerta en el Codi de Costums de Tortosa és decididament peculiar i podem destacar la distinció entre deutes comuns i privatius i l'evidència que dels deutes comuns respon el patrimoni conjugal. Page 37

  3. Extinció.- L'agermanament s'extingeix quan es dissol el matrimoni per mort o per una altra causa, per tant, la mort no és l'única causa que permet la dissolució del matrimoni. La dissolució suposa l'extinció automàtica de l'agermanament i l'acabament de les facultats especials de gestió i responsabilitat existents durant la seva vigència. Al meu entendre, la dissolució del règim no altera la naturalesa de la titularitat sobre els béns comuns, ja que es tracta d'una comunitat romana, tant abans com després de l'extinció del règim, en què cadascun dels cònjuges té la propietat d'una meitat de cada un dels béns i en pot disposar a la seva voluntat. Tanmateix, la dissolució del règim sí produeix efectes sobre tot el patrimoni, ja que es dissol la comunitat germànica existent46. Després de la dissolució cap dels cònjuges no pot usar la part de l'altre, ni per menjar, ni per vestir, ni per pagar-se els vestits negres per al dol. Encara més, després dels nou dies següents a la mort d'un dels esposos, l'altre haurà de viure de la part que li correspongui, sense que pugui utilitzar la part del difunt47.

    La partició dels béns es fa per meitats, amb independència d'allò que cadascun hagi aportat al matrimoni i, un cop feta l'adjudicació, els cònjuges adquireixen els béns que els hi han correspost en pagament de la seva meitat i en poden disposar lliurement48.

1.2. - L'agermanament en el Codi de Família

Els diferents legisladors han intentat, amb més o menys fortuna, recollir els efectes fonamentals de l'agermanament del Codi dels Costums de Tortosa que, després de diversos projectes, es va incloure a la Compilació de 1960 i ha arribat fins al Codi de família. Page 38

En el Codi de família l'agermanament es regula a l'article 64 CF, que estableix un sistema de fonts jeràrquic i, d'entrada, es regeix pels pactes de constitució del règim, després, sorprenentment, no es fa referència a la regulació del Codi de família (sembla que per error o descuit) i es remet al costum del lloc, i finalment, es regeix per les normes generals del règim de comunitat de béns. El legislador vol que l'agermanament sigui regulat supletòriament per l'altre règim de comunitat que introdueix el Codi de família.

La remissió última a les normes del règim de comunitat de béns planteja la possibilitat d'incorporar a l'agermanament algunes figures que no són pròpies d'aquest règim, sinó que ho són del règim de comunitat de béns. Tanmateix, hem de tenir present que les fonts de l'agermanament remeten primer al costum del lloc i després al règim de la comunitat de béns, per tant, donen prioritat a la normativa del Codi dels Costums de Tortosa, tot i que presenta una regulació que en alguns aspectes és anacrònica. Segurament si s'haguessin invertit els termes i la remissió al règim de comunitat fos prèvia als Costums de Tortosa, s'hauria aconseguit eliminar la normativa més antiquada i, certament, poc aplicable en els nostres dies.

La remissió...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA