L'acte d'alienació onerosa: la protecció del crédit en cas de frau i simulació 1. introducció: els actes d'alienació onerosa en frau de creditors i la remissió a l'acció pauliana

AutorGemma Rubio Gimeno

L'Ordenament civil cátala no conté una normativa general pel que fa a la protecció dels creditors enfront els actes d'alienado onerosa fets pel deutor en frau del dret d'aquells. En aquest ámbit s'imposa l'aplicació de la disciplina propia del Codi civil relativa a l'acció rescissória dels negocis en frau de creditors -l'acció Pauliana dels arts. 1.111 i 1291 i ss.-. Així, la suficiencia del nostre Ordenament en materia d'actes gratuíts perjudicials per als creditors no és predicable en materia d'actes d'alienació onerosa(129).

Nogensmenys, l'Ordenament civil cátala facilita el concepte de frau que ha de concorre en l'acte danyós per a que l'eficácia d'aquest resulti atacable pels creditors perjudicáis(130). Ens ocuparem dones, de la construcció d'aquest concepte i de les concretes normes que contemplen l'interés dels creditors enfront actes onerosos simulats, simulació que ens remetrá novament a la disciplina propia dels actes gratuits perjudicials; per contra, tot alió relatiu a la regulació de Tacció de rescissió en el Codi civil que resulta aplicable a Catalunya per la via de la supletorietat, resta fora del nostre ámbit d'estudi. En tot cas, convé assenyalar el diferent régim d'ineficácia al qual es troben sotmesos respectivament els actes dispositius a títol gratuít quan resulten perjudicials i els actes d'alienació a títol onerós quan resulten fraudulents. En el primer cas i tal com hem estudiat en el Capítol anterior, el principi general és el de la simple inoposabilitat dels actes gratuits perjudicials ex art. 340.3r; només en relació a concrets crédits -com el de participado ex art. 60 CF (antic art. 58 CDCC)- podem parlar de rescindibilitat. En el segon cas i en relació als actes d'alienació onerosa que incorporin frau de creditors, la sanció que el Codi civil aplica és en tot cas la de la rescindibilitat si bé la doctrina discuteix sobre l'efecte parcial o total de la mateixa(131).

  1. L'ELEMENT INTENCIONAL EN ELS ACTES ONEROSOS PERJUDICIALS

    L'acte d'alienació onerosa no és mai en sí mateix perjudicial. L'alienació d'un bé del patrimoni responsable de la satisfacció del crédit i la incorporació a ell de la contraprestació lliurada per l'adquirent només suposen una modificado en la composició d'aquell patrimoni pero no una disminució de la seva solvencia ni pot ésser causa per sí sol, de la inexecutabilitat del deute, conceptes aquests que identifiquem amb la noció de perjudici de creditors.

    El frau com a element intencional extern a l'acte dispositiu es predica dels motius que justifiquen l'alienació i que converteixen a aquesta en l'instrument del perjudici dels creditors(132). La intenció de perjudicar que motiva l'acte d'alienació resulta aleshores plenament rellevant i es materialitza en la sostracció de béns a l'execució dels creditors provocant una aparenta d'insuficiéncia patrimonial.

    2.1. La relleváncia del frau en els actes d'alienació onerosa

    Tal com hem indicat, els actes d'alienació onerosa no comporten un perjudici de manera que s'exigeix una dada addicional: la voluntat de defraudar el dret del creditor(133).

    La idea del frau identificada amb la voluntat de restar efectivitat a un dret troba nombroses manifestacions en el nostre Ordenament i sovint apareix lligada a l'onerositat de l'acte perjudicial i contraposada a la irrelleváncia de l'element intencional en els actes de disposició a títol gratuit. Així succeeix en les normes relatives a la protecció del crédit de participació: l'art. 55.c) CF (antic art. 54.3r CDCC) en materia de cómput del patrimoni final es refereix als béns alienáis a títol onerós durant la vigencia del régim per tal de disminuir fraudulentament els guanys... i es contraposa a la regulació dels actes dispositius a títol gratuit establerta per la lletra b) del mateix precepte que remet al perjudici inherent a l'acte: Els béns alienáis a títol gratuit durant la vigencia del régim. L'esquema es reprodueix en materia d'impugnació de les disposicions que impedeixen l'efectivitat del crédit de participació ja determinat; així, l'art. 60.Ir CF (antic art. 58.Ir CDCC) contraposa «les alienacions... a títol gratuit» a les «les fe tes a títol onerós en frau del seu dret».

    En el mateix ordre d'idees, l'art. 79 CS contempla la protecció del dret a heretar(134) de l'hereu instituít contractualment i al costat de la prohibició de disposar a títol gratuit contempla l'acció per a impugnar els actes onerosos fraudulents. L'art. 230 CS introdueix un tret a teñir en compte en la definició del frau com a requisit per a atribuir a un acte el carácter de perjudicial: la distinció entre el simple coneixement de la sostracció i la intenció de perjudicar el titular del dret no és considerat com a pres en forma Vinventan quan, a sabuda del fiduciari, no hi figuren tots els béns i tots els deutes, ni quan ha estat confeccionat en frau dels fideicomissaris-. No és la simple consciéncia del perjudici, sino l'element subjectiu intencional dirigit a provocar aquest perjudici alió que defineix el frau(135); el consilium fraudis del Dret roma.

    L'anterior constatació ens permet identificar respectivament els conceptes de perjudici i frau amb els actes dispositius gratuíts i onerosos quan la norma legitima al titular d'un dret per a demanar la ineficacia dels dits actes a fi de garantir l'efectivitat del seu dret. Així, l'art. 241 CS es refereix sense mes precisions a la impugnacio per ineficaces de tots els actes d'alienado i de gravamen que el fiduciari hagi efectuat en frau o perjudici i l'intérpret ha d'exigir el frau només en la realització dels actes dispositius onerosos i limitarse a la mera disposició quan es tracti d'actes gratuíts(136).

    2.2. La dificultat de constatar el perjudici dels actes dispositius onerosos fraudulents

    Com sabem, la causa onerosa pressuposa una equivalencia económica entre les prestacions de les parts de manera que quan s'altera aquesta equivalencia s'introdueix en el negoci onerós l'element de la gratuítat(137). En tal cas, el perjudici dimana d'aquest element i no de la intenció de perjudicar de l'alienant.

    Per aquesta rao, el perjudici causat per actes dispositius onerosos fets en frau de creditors troba la seva estricta manifestació en l'ocultació de béns (138). L'alienació fraudulenta persegueix la substitució de béns fácilment perseguibles pels creditors pels valors mobiliaris de fácil sostracció a aquella persecució. En conseqüéncia dones, el perjudici no brolla en aquest cas de la insolvencia del patrimoni del deutor, sino de l'aparenc.a d'aquesta insolvencia que ve a desembocar en la idea última i básica de perjudici de creditors consistent en la inexecutabilitat patrimonial del deutor.

    Tanmateix, l'element perjudicial de l'acte dispositiu onerós s'ha d'estendre igualment als casos de manca d'equivaléncia económica(139) quan aquesta equivalencia no ens permeti configurar...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR