Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l'hora d'aplicar la llei
| Autor | Julio Bondia Mindan |
| Cargo | Cap de secció del Servei d'Organització i Qualitat de l'Ajuntament de Tarragona |
| Páginas | 68-84 |
AJUNTAMENTS CATALANS VERSUS AJUNTAMENTS ANGLESOS. PUBLICITAT
ACTIVA: LA MIDA IMPORTA A L’HORA D’APLICAR LA LLEI
Julio Bondia Mindan*
Resum
Transcorreguts uns anys des de la posada en marxa de la Llei de transparència, és moment de fer alguna comparativa
amb altres països. Què millor que Anglaterra, país amb una llarga tradició de transparència i retiment de comptes?
Des del primer moment ja és possible detectar una diferència important: a Anglaterra existeix una regulació especíca
per a les entitats locals. Tant en l’àmbit estatal com en el de la Generalitat s’acostuma a legislar sense tenir en compte
els ajuntaments. El legislador, quan redacta i aprova una llei, acostuma a tenir present l’Administració de l’Estat o
l’Administració de la Generalitat; mai no es planteja l’aplicació de les diferents normatives en l’àmbit local. Hem de
ser realistes i tenir en compte que a Catalunya hi ha 947 municipis, dels quals solament 210 superen els 5.000 habitants
i la resta (737) tenen una població inferior a 5.000 habitants. És evident que l’exigència en l’aplicació de la llei no pot
ser la mateixa per a Barcelona que per a Arnes (459 habitants). Malgrat aquesta obvietat, l’articulat de la llei catalana
en cap moment distingeix entre uns ajuntaments o uns altres. Al marge d’aquesta important diferència, les exigències
d’ambdues normatives són bastant semblants i el nivell d’assoliment a casa nostra és molt satisfactori.
Paraules clau: transparència; publicitat activa; ajuntaments; informació pública.
CATALAN COUNCILS VERSUS ENGLISH COUNCILS. ACTIVE PUBLICITY: SIZE
MATTERS WHEN IT COMES TO IMPLEMENTING THE LAW
Abstract
As it has been several years since the enactment of the Catalan Transparency Act, the time has come to make a
comparison with other countries. And what better country than Britain, with its long tradition of transparency and
accountability? A signicant difference stands out immediately: England has specic regulations for local bodies, while
both the Spanish and Catalan Governments tend to legislate without considering local councils. When laws are drafted
and approved, legislators most often take in to account the State or Autonomous Governments while overlooking the
application of regulations at the local level. We must be realistic and bear in mind that Catalonia has 947 municipalities
of which only 210 have more than 5,000 inhabitants, while the rest (737) have populations of under 5,000. Clearly, the
requirement for regulatory implementation cannot be the same for Barcelona as for Arnes, with a population of 459.
Despite this obvious fact, the provisions of the Catalan act do not distinguish between different councils. Apart from
this important difference, the requirements of both bodies of regulations are quite similar and the level of attainment in
Catalonia is highly satisfactory.
Key words: transparency; active publicity; local councils; public information.
* Julio Bondia Mindan, cap de secció del Servei d’Organització i Qualitat de l’Ajuntament de Tarragona. Plaça de la Font, 1, 43003
Tarragona. jbondia@tarragona.cat.
Article rebut el 30.05.2019. Avaluació cega: 02.07.2019 i 06.07.2019. Data d’acceptació de la versió nal: 13.08.2019.
Citació recomanada: Bondia Mindan, Julio. (2019). Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida
importa a l’hora d’aplicar la llei. Revista Catalana de Dret Públic, 59. 68-84. https://doi.org/10.2436/rcdp.i59.2019.3323.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 69
Sumari
1 Introducció
2 Antecedents
2.1 Catalunya
2.2 Anglaterra
2.3 Comparativa
3 Regulació normativa actual
3.1 Catalunya
3.2 Anglaterra
3.3 Comparativa
4 Publicitat activa
4.1 Catalunya
4.2 Anglaterra
4.3 Comparativa
5 Avaluació
5.1 Catalunya
5.2 Anglaterra
5.3 Comparativa
6 Conclusió
Referències bibliogràques
ANNEX
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 70
1 Introducció
L’entrada en vigor de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, i de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, ha suposat un canvi important en la cultura de
transparència de les administracions públiques. Es va passar d’una època en què —malgrat la regulació
vigent en cada moment— les administracions no acabaven de ser transparents, a haver de fer pública la
informació en poder de les administracions amb els límits previstos en ambdues lleis.
A casa nostra es va aprovar la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern. L’obligació d’implementar les prescripcions derivades d’aquesta norma va suposar un
nou repte i una càrrega de feina afegida.
La intenció d’aquest article és fer una comparativa de com es treballa la publicitat activa en els ajuntaments
catalans i en els anglesos a partir de les normes que la regulen.
Del repàs d’ambdues normatives cal destacar un fet distintiu: Anglaterra preveu una normativa especíca per
a les administracions locals, cosa que la nostra regulació no té en compte.
Per portar a terme aquesta tasca s’ha dividit el treball en sis apartats i un annex. El primer és la introducció.
En l’apartat segon es fa un repàs cronològic dels antecedents normatius. En el cas de Catalunya es comença
amb la Constitució espanyola i s’acaba amb la Llei 19/2014, passant pels estatuts i les lleis municipals.
En el cas d’Anglaterra, es fa un recorregut ràpid de les lleis on es parla de transparència ns a arribar a les
vigents en aquest moment. En el tercer s’estableix quina és la regulació normativa actual tant a Anglaterra
com a Catalunya. L’apartat quart repassa la publicitat activa i reecteix els ítems que cal publicar, els criteris
de publicació i la temporalitat. L’avaluació de l’acompliment de la norma s’analitza en l’apartat cinquè i,
nalment, a l’apartat sisè es presenten les principals conclusions.
A manera de resum s’ha inclòs un quadre comparatiu dels ítems més importants i si s’apliquen a Catalunya
i Anglaterra.
La sistemàtica dels capítols consisteix en una explicació diferenciada per a Catalunya i per a Anglaterra, i
una comparativa entre les dues. En aquesta comparativa s’inclou un component d’opinió i crítica personal,
ja que, malgrat el nivell assolit, tot és millorable.
2 Antecedents
L’apartat sobre Catalunya comença amb la Constitució espanyola i, en ordre cronològic,1 es va repassant la
legislació de l’Estat d’aplicació a casa nostra i la nostra pròpia.
L’apartat sobre Anglaterra comença amb una llei de 1958, es repassa l’evolució normativa ns a arribar a la
Freedom of Information Act 2000, al Local Government Transparency Code 2015 i al Transparency Code
for Small Authorities.
2.1 Catalunya
L’article 23.1 de la Constitució espanyola reconeix el dret dels ciutadans a participar directament en els afers
públics.
El 105.b diu que la llei regularà “l’accés dels ciutadans als arxius i registres administratius, excepte en allò
que afecti la seguretat i defensa de l’Estat, l’esbrinament de delictes i la intimitat de les persones”.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya del 79 també recollia en el seu article 8.2 l’obligació dels poders públics
de “facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política [...]”.
1 A de revisar els antecedents de la normativa de transparència, s’ha considerat que el criteri més adient per desenvolupar el tema
era l’ordre cronològic, encara que suposi barrejar la normativa estatal amb la catalana.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 71
La Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local apuntava en l’article 69.1 que “les
corporacions locals facilitaran la informació més àmplia sobre la seva activitat i la participació de tots els
ciutadans en la vida local”.
En l’article 70.3 es reconeix el dret dels ciutadans a “obtenir còpies i certicacions acreditatives dels acords
de les corporacions locals i els seus antecedents, així com a consultar els arxius i registres”.
Entre les modicacions a aquesta llei introduïdes per l’article 13 de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de
mesures per a la modernització del govern local hi ha la introducció de l’article 70 bis, que en l’apartat 3
insta els municipis a “impulsar la utilització interactiva de les tecnologies de la informació i la comunicació
per facilitar la participació i la comunicació amb els veïns [...]”.
Aquesta llei de bases, encara que tímidament, ja comença a plantejar la participació i l’accés de la ciutadania
a la informació en poder de l’Administració.
La Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, recollia en els articles 139-142 del
títol XIV l’obligació de facilitar informació sobre la seva activitat i participació de tots els ciutadans en la
vida local.
La Llei 30/92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú, reconeixia en l’article 35.h el dret dels ciutadans a accedir als registres i arxius de les
administracions públiques d’acord amb la llei. De la mateixa manera, l’article 37 atorgava als ciutadans el
dret d’accés als registres i documents.
Aquests dos articles van ser modicats per la disposició nal 1.1 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern.
El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local
de Catalunya recull l’esperit de la Llei 8/1987 en matèria d’informació i participació ciutadana.
L’article 154.1 dona per bo l’enunciat de l’anterior article 139.1 de la Llei 7/1987:
“Les corporacions locals han de facilitar la informació més àmplia sobre la seva activitat i la participació de
tots els ciutadans en la vida local.”
Els articles 155-157 fan referència, amb matisos, a la publicitat de les actuacions locals i a la participació
ciutadana.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 dedica quatre articles i una disposició addicional a la participació
i/o a la transparència.
L’article 4.2, igual que l’article 8.2 del derogat Estatut del 79, insta els poders públics de Catalunya a facilitar
la participació de totes les persones en la vida política.
L’article 29 reconeix, entre d’altres, el dret a participar en els afers públics, en el procés d’elaboració de les
lleis, i a dirigir peticions i plantejar queixes.
L’article 43 insta els poders públics a promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació
de les polítiques públiques i a facilitar la participació i la representació ciutadanes.
Finalment, l’article 71 dedica el punt 4 a la transparència.
La Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics recull diferents aspectes
sobre la transparència en l’Administració.
L’article 3.4 diu que una de les nalitats és “promoure la proximitat amb el ciutadà i la transparència
administrativa [...]”. L’apartat 6 parla de “simplicar els procediments administratius i proporcionar
oportunitats de participació i major transparència, amb les degudes garanties legals”.
En l’apartat k de l’article 4 es consideren principis de la llei el de “transparència i publicitat del procediment [...]”.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 72
Cal apuntar que entre els criteris de gestió electrònica que estableix, trobem “la previsió de mitjans i
instruments de participació, transparència i informació” (art. 34.b).
Finalment, arribem a les dues lleis especíques de transparència. La Llei 19/2013, de 9 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern.
A més de les lleis a les quals s’ha fet referència en aquest capítol no s’ha d’oblidar que existeix, en temes de
transparència i participació ciutadana, tot un corpus legislatiu sectorial que regula la publicitat en els seus
àmbits: contractes, subvencions, medi ambient, urbanisme, pressupostos, activitats dels alts càrrecs, etc.
2.2 Anglaterra
Comencem per la Public Records Act 1958, que en l’article 5 ja parla de documents als quals hagi tingut accés
el públic; la qual cosa vol dir que en aquella època ja estava permès l’accés del públic a certa documentació
administrativa.
L’any 1972 es publica la Local Government Act 1972. L’article 100 fa esment de l’assistència del públic,
inclosa la premsa, a les reunions dels comitès de les autoritats locals.2 Igualment permet (art. 159.1) que davant
d’un informe d’auditoria qualsevol persona interessada pugui inspeccionar els comptes, llibres, contractes,
factures, etc. i fer-ne còpies. L’apartat 2 d’aquest article permet a “un elector” d’una àrea qüestionar els
comptes de l’àrea a la qual pertany; i el 3 li permet comparèixer davant l’auditor i presentar objeccions.
L’article 228, obliga les autoritats a posar a disposició del públic3 les actes dels procediments perquè puguin
ser revisades, copiades o demanar-ne un extracte, tot de manera gratuïta. Aquesta obligació afecta igualment
la comptabilitat, els pagaments, els informes d’auditoria, etc. En l’apartat 7 es parla de l’obstrucció, establint
una multa de ns a 20 £ a la persona que, estant en possessió de la informació, obstrueixi l’accés a la dita
informació per part de qui tingui el dret d’accedir-hi.
Posteriorment, entra en vigor la Local Government Planning and Land Act 1980 que hi dedica els articles
2-4. L’article 2.2 empodera el secretari d’estat de Comunitats i Governs Locals per publicar un codi sobre
pràctiques recomanables a l’hora de publicar la informació.
L’article 97 de la Local Governement Act 2000 introdueix una modicació de la secció 100D de la Local
Government Act 1972 que permet l’accés del públic als antecedents dels informes i als informes mateixos,
previs a una reunió del consistori.
L’any 2000 es publica la Freedom of Information Act 2000.
El resultat de l’empoderament al secretari d’estat de Comunitats i Governs Locals per a redactar un codi de
pràctiques recomanables a l’hora de publicar la informació el trobem en The Code of Recommended Practice
for Local Authorities on Data Transparency, publicat el 2011. Aquest Codi consta solament de 8 pàgines i fa
un repàs molt breu del que s’hauria de publicar, sense entrar en detalls. És destacable que és especíc per a
governs locals, i que és d’aplicació únicament4 a Anglaterra.
Aquest va ser el primer codi publicat pel secretari d’estat. L’any 2013 i 2014 se’n van publicar d’altres
molt més complets, fruit de les revisions a les quals es van sotmetre cadascun dels codis anteriors. El Codi
de 2015, Local Transparency Code 2015, és l’últim publicat i el que està en vigor en el moment d’escriure
aquest treball.
2.3 Comparativa
És evident que cada país té la seva pròpia evolució legislativa en qualsevol matèria, i més en el cas que ens
ocupa, que és la transparència. Venim de dos contextos històrics diferents. Anglaterra té una llarga tradició
democràtica i de retiment de comptes. Les primeres eleccions democràtiques que es van celebrar a Espanya,
2 Aquest punt se cita més com a curiositat que com a fet signicatiu.
3 La norma parla en tot moment d’electors, però ho podem traduir, també, per públic.
4 La negreta és de l’autor.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 73
després de la dictadura, van ser el 15 de juny de 1977. Anglaterra porta un llarg camí recorregut, nosaltres
no hem fet més que començar.
Malgrat les diferències, hi ha dos aspectes que caldria destacar. L’any 1958, a Anglaterra ja es parlava
de l’accés de la ciutadania a documents públics. Les diferents normatives sobre transparència han anat
evolucionant, arribant als codis on s’explica amb detall què, com i quan publicar.
Un altre aspecte diferencial és el fet que els governs locals tinguin un tractament especial dins de la normativa
de transparència, ns i tot les autoritats més petites tenen un codi diferenciat.
A l’Estat i a Catalunya la transparència és molt més recent. Malgrat el que diu la Constitució, l’Estatut
i les diferents lleis, incloses les sectorials, no ha estat ns al 2013 i al 2014 que hem tingut una llei de
transparència pròpiament dita.
La Llei 19/2014, tot i la seva joventut, és una llei molt completa. En el moment de redactar aquest article,
s’està treballant en l’elaboració d’un reglament d’aplicació de la Llei. Malauradament, d’aquest projecte de
reglament solament és aplicable als ens locals el que determinen el capítol III del títol I i el capítol II del titol
II.5
Cal afegir que s’està desenvolupant una tasca molt important per part de l’Administració Oberta de Catalunya
i del Grup de Treball de Transparència6 que facilita en gran manera l’aplicació de la llei, als governs locals en
general i als més petits en particular.7
Al marge d’aquests organismes que depenen de l’Administració també cal fer esment de dos organismes
independents que ja fa molts anys que treballen per millorar la transparència a tots els nivells, mitjançant
auditories, emetent informes, redactant recomanacions, etc. Aquests dos organismes són Transparency
International España,8 aliada a Transparency International,9 i Infoparticipa,10 que depèn de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
3 Regulació normativa actual
3.1 Catalunya
A Catalunya la norma que regula la transparència és la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern. Consta d’un preàmbul, 95 articles dividits en 9 títols, 9 disposicions
addicionals, 1 disposició transitòria, 1 disposició derogatòria i 4 disposicions nals.
Amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei, la Secretaria de Cooperació i Coordinació de les
Administracions Públiques, dependent del Departament de Governació i Relacions Institucionals va redactar
una guia que té per títol Aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern.
Aquesta guia, la utilitat de la qual de cara a l’aplicació de la llei està fora de qualsevol dubte, dona resposta
a tot un seguit de preguntes però no aprofundeix com ho fan els codis anglesos.
3.2 Anglaterra
La normativa que regeix amb caràcter general el dret a la informació a Anglaterra és la Freedom of Information
Act 2000, que s’estructura en 8 parts i 8 annexos.
5 L’Estat també està redactant un reglament de desplegament de la llei, però no és d’aplicació a les administracions locals.
6 D’aquest grup se’n parla en el capítol 4.
7 En l’adreça web següent es pot trobar una mostra de la feina que estan desenvolupant: https://cutt.ly/ELP60a.
8 https://cutt.ly/vLAS6a.
9 https://cutt.ly/1LAFwO.
10 https://cutt.ly/BLAF3x.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 74
Sobre la base d’aquesta es publiquen, amb posterioritat, els Local Government Transparency Code, que
constitueixen la normativa especíca per als ens locals, sent el que està en vigor el codi de 2015, que consta
de 3 parts i 3 annexos.
A més d’aquestes normes, el desembre de 2014 es va publicar, per part del secretari d’estat de Comunitats i
Govern Local, el Transparency Code for Smaller Authorities, que és d’aplicació, entre d’altres, a autoritats
locals molt petites, que tenen un pressupost no superior a 25.000 £. Està dividit en 3 parts i conté 2 annexos.11
3.3 Comparativa
Les diferències entre les lleis catalana i anglesa no són molt notables, de fet són bastant semblants.
La diferència important és expressada en el mateix títol de la llei. La Llei 19/2014 inclou el bon govern,
mentre que la Freedom of Information Act 2000 no tracta el bon govern.
Un altre aspecte signicatiu que diferencia les dues lleis és el fet que, al contrari que la nostra norma, la llei
anglesa no preveu cap apartat de sancions. La nostra llei de transparència dedica els articles 76 a 90 al règim
sancionador i els diferents tipus de prescripció. Regula el procediment sancionador i, en l’article 80, xa els
subjectes responsables de les infraccions.
El sistema que presenta la Freedom of Information Act 2000 és diferent, no preveu sancions, però sí que
articula un sistema que permet al ciutadà defensar-se davant els incompliments de l’Administració.
L’article 18.2 canvia el nom al ja existent Data Protection Tribunal pel d’Information Tribunal. En el
cas d’incompliment de l’obligació de subministrar la informació requerida, el ciutadà pot recórrer a la
Comissionada per a la Informació.12 Aquesta adreça a l’autoritat que no facilita la informació una enforcement
notice en la qual li requereix que subministri la informació i xa el termini per donar compliment a l’avís
(art. 52). En el cas d’incompliment, la Comissionada pot redactar un certicat de no compliment (art. 54) que
adreça al Tribunal, el qual actua en conseqüència.
Aquest sistema de la Comissionada i del Tribunal no està massa lluny del que succeeix amb la Comissió
de Garantia del Dret d’Accés. Un particular, en no rebre la informació sol·licitada o en no rebre-la tota, pot
adreçar-se a la Comissió, que emet una resolució. Aquestes resolucions són actes administratives que posen
a la via administrativa i, per tant, estan sotmeses a possibilitat de recurs contenciós administratiu.
En lloc de despatxar el tema de la Comissió en una disposició addicional, la sisena, s’hauria pogut substituir
els articles referents al règim sancionador per una estructura semblant a la que reecteix la norma britànica
i que la Comissió fes les tasques de la Comissionada i adrecés els incompliments directament als tribunals.
Cal destacar una diferència important. L’article 46.4 de la Freedom of Information Act 2000 implica que la
Llei no s’aplicarà de la mateixa manera a totes les administracions. La prova és que el secretari d’estat per a
Comunitats i Governs Locals ha publicat codis especícs per a governs locals i per a autoritats més petites.
És habitual que el legislador no tingui en compte les administracions més petites en l’elaboració de les lleis.
En el cas que ens ocupa, la Llei de transparència no pot ser aplicada de la mateixa manera a la Generalitat
que als ajuntaments més grans o que als ajuntaments amb població inferior als 1.000 habitants, per exemple.
A Catalunya hi ha 737 municipis que tenen una població inferior a 5.000 habitants, i uns quants no arriben a
1.000. És evident que s’hauria d’haver articulat alguna solució per als ajuntaments més petits.
11 L’annex A consisteix en un resum del Codi i el B és un calendari d’implantació del Codi.
12 En el moment de redactar el treball la Comissionada per a la Informació és la Sra. Elisabeth Denham.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 75
4 Publicitat activa
Per desenvolupar el contingut ens atindrem al que dictin les respectives normatives.
4.1 Catalunya
A Catalunya la publicitat activa està regulada en el títol II, concretament en els articles 5-15 de la Llei
Comença establint l’obligació de publicar la informació en les seus electròniques i els llocs web, de manera
clara, estructurada i reutilitzable (art. 5.1). L’accés ha de ser fàcil i gratuït (art. 5.3). La publicació es farà en
el Portal de la Transparència (art. 5.4), que “és organitzat i gestionat per la Generalitat” (art. 5.5). Continua
l’article dient que malgrat això, les administracions locals poden crear el seu portal de transparència.
L’apartat 1 de l’article 6 estableix que la informació ha de ser veraç i objectiva; s’ha d’actualitzar
permanentment; s’ha d’ordenar temàticament; de consulta àgil i ràpida i interoperable i reutilitzable.
L’apartat 2 del mateix article estableix que les obligacions que es deriven de la llei són “mínimes i generals”.
Els límits (art. 7) són els relatius a la protecció de dades de caràcter personal, seguretat, etc.
A continuació, la llei detalla la informació a publicar (art. 8):
- L’organització institucional i l’estructura administrativa (art. 9)
- Gestió econòmica i patrimonial (art. 11)
- Les decisions i les actuacions amb una rellevància jurídica especial (art. 10)
- Plantilla, RLT i sous (art. 8.d)
- Procediments administratius (art. 8.e)
- Contractes i convenis (art. 13 i 14)
- Subvencions (art. 15)
- Informes i estudis (art. 8.h)
- Plans, programes i memòries generals (art. 8.i)
- Informació estadística (art. 8.j)
- Informació geogràca (art. 8.k)
- La informació que sigui demanada amb més freqüència per via del dret d’accés (art. 8.m)
4.2 Anglaterra
El Local Governement Transparency Code 2015 estableix la informació que s’ha de publicar, la que es
recomana publicar i la temporalitat.
En la introducció es dibuixen els eixos que regeixen el Codi. Fixa els tres principis (art. 5) que han guiat
la redacció del Codi, com són el fet d’estar inspirat en la demanada de la societat; la informació ha de ser
oberta, útil i accessible a la ciutadania; i ha de ser puntual, en el sentit que la informació s’ha de publicar tan
aviat com sigui possible.
En l’article 6 s’estableixen els aspectes a cobrir per la informació que es facilita. Aquests són:
- Com es gasten els diners
- Quin ús es fa dels recursos
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 76
- Com es prenen les decisions
- Temes importants per a la gent
M’agradaria recollir la frase que introdueix l’article 8 del Codi, en considerar-la signicativa:
“El frau pot prosperar quan les decisions no són obertes a examen i els detalls de les despeses, els contractes
i la prestació del servei estan ocults de la vista.”
L’àmbit subjectiu són les autoritats locals (art. 12) i solament és d’aplicació a Anglaterra (art. 13).
Es fa esment de la necessitat que la publicació de dades doni compliment a les prescripcions de la Llei
de protecció de dades de 199813 (art. 15), però també especica que aquesta norma no ha de suposar una
restricció a l’hora de publicar informació referent als regidors, als alts càrrecs i als proveïdors amb els quals
l’Administració té contractes signats. S’hauran d’anonimitzar els datasets en funció del tipus d’informació
(art. 20) i quan es publiqui informació relacionada amb l’habitatge social s’hauran de fer servir els codis
postals (art. 21), i no adreces concretes.
Quant a la condencialitat comercial (art. 20) en temes de contractació solament es tindrà en compte la
condencialitat quan hi hagi clàusules especíques en els contractes; aconsella incloure en els nous contractes
clàusules que permetin la divulgació de dades d’acord amb la norma.
Insta les autoritats locals a no abusar de les exempcions a l’hora de publicar la informació (art. 22), i aplicar-
les només en casos absolutament necessaris, i a publicar les dades amb la màxima precisió possible i sense
cap mena de retard (art. 23).
La part II del Codi entra en matèria i relaciona la informació que s’ha de publicar, per apartats i el nivell de
detall.
D’acord amb l’apartat 2.1 de la norma, la informació a publicar14 cada tres mesos (art. 27) i no més tard del
mes següent al trimestre en què es genera és la següent:
- Despesa per sobre de 500 £ (art. 28-29)
- Transaccions mitjançant la government procuremet card15 (art. 30)
- Informació sobre la contractació (art. 31-32)
S’han de publicar els detalls de cada licitació per a contractes de béns i/o serveis per valor superior a 5.000 £.
L’apartat 2.2 detalla la informació que s’ha de publicar anualment. Indica que la publicació d’aquestes
dades s’ha de fer no més tard d’un mes després de l’any en què la data s’ha d’haver publicat (art. 34). La
informació a publicar és la següent:
- Patrimoni immobiliari de l’autoritat local (art. 35)
Es publiquen els detalls relatius als terrenys i als immobles de titularitat pública.
- Valor de l’habitatge social (art. 38)
El parc d’habitatge municipal dels governs locals anglesos és habitatge social.
- Subvencions al voluntariat, comunitàries i a les organitzacions d’iniciativa social (art. 42-43)
- Organigrama (art. 44)
13 Es refereix a la Data Protection Act 1998.
14 No s’entra en detall del que s’ha de publicar. Solament es fa referència als trets més importants i signicatius.
15 La government procuremet card és un sistema de pagament introduït en el Regne Unit l’any 1997 per fer compres d’import petit.
El seu ús està molt estès entre les administracions. És una mena de targeta de crèdit amb una disponibilitat de diners determinada.
El pagament als proveïdors és immediat i l’Administració reposa la despesa amb caràcter mensual. Els pagaments fets amb aquest
sistema estan sotmesos a controls molt estrictes, ja que existeix un risc molt elevat de frau.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 77
L’organigrama ha de cobrir el personal dels tres nivells més alts de l’organització.
- Alliberats sindicals16 (art. 42)
- Aparcament concertat (art. 47) / Espais d’aparcament (art. 48-49)
És un tema propi dels governs locals anglesos. Sí que faig constar com a curiositat el fet que s’hagi
d’informar sobre els espais d’aparcament, si són públics o privats, etc.
- Sous dels alts càrrecs (art. 48-49)
- Constitució17 (art. 50)
o Normes de funcionament18
o Codi de conducta
o Informació que pugui adreçar el secretari d’estat
o Qualsevol altra informació que l’autoritat consideri adient
- Pay multiple19 (art. 51-52)
S’ha de publicar la ràtio entre el salari més alt de l’any i el salari mitjà de tots els treballadors de
l’autoritat local.
- Frau (art. 53)
o Nombre total d’empleats, la tasca dels quals és investigar i perseguir el frau.
o Nombre total d’especialistes acreditats en la lluita contra el frau
o Import total que destina l’autoritat local a la lluita contra el frau
o Nombre total de casos de frau investigats
L’apartat 2.3 ens parla de la informació que s’ha de publicar una sola vegada. Curiosament consta d’un sol
ítem:
- Contractes de gestió de residus (art. 54)
L’apartat 2.4 que porta per títol Mètode de publicació, conté un sol article, el 55, el qual obliga a publicar en
un format i sota una llicència que permeti la reutilització de les dades.
L’apartat 3 del Codi es refereix a la publicació que es recomana publicar; i fa la recomanació amb les
paraules següents (art. 56):
“[...] s’haurien de publicar totes les dades en poder de les autoritats locals excepte que existeixi una sensitivitat
especial per no fer-ho.”
El Codi nalitza amb la part 3.2 dedicada al mètode de publicació (art. 69-70).
L’article 69 explica que el Govern subscriu un itinerari en cinc passos cap a un format de publicació
completament obert.
16 L’enunciat literal és Trade union facilty time. Com que fa referència a les hores dels alliberats sindicals, he fet una traducció lliure.
17 La secció 9P de la Local Government Act 2000 obliga els governs locals a elaborar el que s’anomena Constitution, que consta dels
documents que es relacionen en l’apartat Constitució.
18 Podríem interpretar que aquestes normes serien el nostre ROM.
19 S’entén per pay multiple la dispersió salarial.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 78
- Una estrella: disponible al web (en qualsevol format) amb llicència oberta.
- Dues estrelles: igual que 1 estrella més la disponibilitat de dades amb estructura llegible per màquina.
- Tres estrelles: igual que l’anterior i a més fer servir format no propietari (XML/CSV).
- Quatre estrelles: igual que l’anterior afegint estàndards del Consorci World Wide Web (per exemple
RDF i SPARLQL21).
- Cinc estrelles: tot l’anterior més enllaços amb altres proveïdors per proporcionar context.
En l’article 70 el Govern recomana que les autoritats locals publiquin les dades en format tres estrelles.
El Codi acaba amb tres annexos. L’A és una taula comparativa entre el que s’ha de publicar i el que es
recomana publicar. En el B s’explica com detectar i prevenir el frau; i el C consisteix en una graella sobre els
actius d’habitatge social a publicar.
El Transparency Code for Smaller Authorities és d’aplicació, entre d’altres, a autoritats locals molt petites20
que tenen un pressupost no superior a 25.000 £.
La part primera, introducció, és pràcticament igual que la del Codi “general”.
La part segona descriu la informació a publicar, que es pot reduir a set ítems:
- Totes les dades de despesa per sobre de 100 £ (art. 13-15)
- Comptes anuals (art. 16-17)
- Declaració de governança anual21 (art. 18-19)
- Informe d’auditoria interna (art. 20-22)
- Llista de les responsabilitats dels regidors (art. 23)
- Detall dels terrenys públics i patrimoni immobiliari (art. 24-27)
- Actes, agendes i documentació de les reunions formals (art. 29-30)
L’apartat tercer dedicat al mètode de publicació diu que les dades han de ser tan acurades com sigui possible
(art. 31), i que s’han de fer públiques mitjançant un web d’accés públic i gratuït (art. 32).
4.3 Comparativa
Les exigències de la Llei 19/2014, de la Freedom of Infomation Act 2000 i del Local Government Transparency
Code 2015 a Anglaterra són bastant semblants. Amb diferents característiques i matisos la informació que cal
publicar és bastant semblant. Hi ha, però, algunes observacions que caldria apuntar.
Sembla que a casa nostra el legislador no s’acaba de creure l’autonomia local, com si volgués controlar que
els governs locals fan els deures. L’article 5.5 diu que el “Portal de la Transparència és gestionat i organitzat
per la Generalitat i també integra la informació de les administracions locals”. En el mateix article, com
si fos un acte de condescendència els permet crear els seus portals de transparència, però, això sí, “l’accés
al contingut dels quals s’ha de facilitar des del Portal de la Transparència de la Generalitat, d’una manera
interconnectada i que faciliti la integració”.
Més endavant, en l’article 13.3 ens tornem a trobar en una situació semblant, que no idèntica. En la seva
literalitat aquest article diu:
20 En anglès s’anomenen parish councils.
21 La declaració de governança anual és un document legal que explica els processos i procediments establerts per tal que el Consell
pugui exercir les seves funcions de manera efectiva.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 79
“Les obligacions de publicitat establertes per aquest article s’han de fer efectives per mitjà del Registre de
convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat, que s’ha d’integrar en el Portal de la Transparència.”
En aquest cas, ja no hi ha opció de ser autònoms, és obligatori que hi guri el Registre de Convenis de la
Generalitat.
Aquesta “voluntat de control” per part de la Generalitat passaria desapercebuda si no féssim la comparativa
amb Anglaterra. Allí no apareix cap referència al Govern central ni a cap altra autoritat. Solament s’esmenta
la Comissionada per a la Informació a l’hora d’avaluar la informació que es publica.
Un altre aspecte a tenir en compte és el fet que el secretari d’estat de Comunitats i Governs Locals publiqui
un codi exclusiu per a governs locals, i un altre per a entitats més petites.
Des de sempre, el legislador estatal quan elabora les lleis solament pensa en l’Estat; la mateixa circumstància
es dona a Catalunya, el Parlament pensa en la Generalitat. Aquest fet suposa que molta de la legislació
aprovada sigui de difícil aplicació per part dels municipis. Ja s’ha explicat quin és el panorama municipal a
Catalunya. Solament 210 municipis dels 947 existents superen els 5.000 habitants; i la resta (737) tenen una
població inferior a 5.000 habitants. És evident que l’exigència en l’aplicació de la llei no pot ser la mateixa
per a Barcelona que per a Arnes (459 habitants).
Considero que aprovar un codi especíc per a governs locals és un gran encert.
Lligant amb l’anterior, cal destacar que la Llei 19/2014, malgrat tot s’està aplicant de manera satisfactòria, tal
com ho demostren els informes d’auditoria que anualment redacten, respectivament, el Síndic de Greuges,
Transparència Internacional i Infoparticipa.
Són d’agrair les guies que han publicat l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de
Catalunya.
Ara bé, qui està portant la iniciativa en el tema de publicitat activa és l’Administració Oberta de Catalunya.
D’una banda, facilita, manteniment inclòs i amb caràcter gratuït, el seu Portal de la Transparència, el qual fan
servir la major part dels ajuntaments de Catalunya. Aquest portal conté 130 ítems que recullen les obligacions
que es deriven de la llei. Una part dels ítems s’actualitzen de manera automàtica, a partir de la informació que
els ajuntaments han de subministrar obligatòriament a diferents conselleries, ministeris, etc. L’altra part dels
ítems s’ha d’actualitzar manualment, però el sistema és bastant senzill d’operar.
De l’altra, es va constituir el Grup de Treball de Transparència, com a resultat del Conveni Marc signat el
2 de març de 2015. En formen part el Departament de Governació i Relacions Institucionals, el Consorci
Administració Oberta de Catalunya (AOC), l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, les quatre
diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)
i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), així com tècnics del Col·legi de Secretaris, Interventors i
Tresorers d’Administració Local de Catalunya i de la Secretaria de Transparència i Govern Obert.
La feina d’aquest grup de treball és realment lloable, ja que, amb molt d’esforç, ha elaborat una txa per
a cada un dels 130 ítems que formen la seva proposta de Portal de Transparència, on es detallen tota una
sèrie de dades com l’article de la llei que obliga a publicar la informació, la informació a publicar, els ítems
relacionats, el tipus d’ítems, etc.
Un altre aspecte que gura en la nostra normativa, i no en la d’Anglaterra, és la publicitat sobre els processos
participatius. Tenim l’obligació d’informar sobre els canals de participació i els processos participatius en
marxa.
Finalment, i també com a diferència, els governs locals anglesos tenen l’obligació d’informar sobre els
aparcaments i el parc d’habitatge social. El tema dels aparcaments no deixa de ser una cosa curiosa; el
parc d’habitatge social sí que té la seva importància. Des de sempre a Anglaterra (i a tot el Regne Unit),
els ajuntaments han tingut un paper molt important en el tema de l’habitatge social,22 no solament com a
promotors sinó també com a administradors.
22 Aquest tipus d’habitatge es coneix popularment com a council houses.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 80
5 Avaluació
És evident que el compliment d’aquesta normativa ha d’estar sotmès a avaluació. Com i qui s’avalua és el
que s’explica a continuació.
5.1 Catalunya
A Catalunya l’avaluació està regulada en el títol VIII, art. 91-93, de la Llei 19/2014, de 29 de desembre.
L’article 91 xa quins són els títols que seran objecte de revisió.
L’article 92 determina qui té la competència per a avaluar. El punt 1 estableix clarament que “la competència
per a avaluar el compliment d’aquesta llei, d’acord amb el que determina l’article 91, correspon al Síndic de
Greuges”.
Per tal de desenvolupar la tasca avaluadora, el punt 2 d’aquest mateix article obliga “l’organisme avaluador
a establir indicadors objectius que han de servir com a referència”.
El Síndic de Greuges ha d’elaborar anualment un informe amb els resultats de l’avaluació (art 93.1). Aquest
informe s’ha de presentar al Parlament, el qual pot “xar les directrius o el pla de treball” per a la seva
elaboració (art. 93.4).
Per tal de facilitar-ne l’elaboració, el punt 2 de l’article 93 obliga les autoritats i el personal al servei de les
administracions a col·laborar amb el Síndic.
5.2 Anglaterra
La norma que recull l’avaluació de l’acompliment de la transparència és la Freedom of Information Act 2000,
en concret la part III, articles 45-49.
Encara que no fa referència directament a l’avaluació, cal esmentar el secretari d’estat. L’article 45.1
introdueix la possibilitat que aquest òrgan mantingui el codi actualitzat quan diu textualment “pot revisar-lo
de tant en tant”.
L’article 47 introdueix la gura de la Comissionada per a la Informació. El 47.1 estableix les seves funcions
que són, entre d’altres, promoure les bones pràctiques i l’observança per part de les autoritats públiques dels
requeriments als quals els obliga aquesta norma i les disposicions dels codis.23
El 47.3 atorga a la Comissionada una altra potestat consistent a avaluar el seguiment de les bones pràctiques
per part de qualsevol autoritat, però amb el seu consentiment.24
Quan, amb motiu d’aquesta avaluació, la Comissionada considera (art. 48.1) que l’autoritat pública avaluada
no compleix amb el Codi, pot fer-li una recomanació explicant els passos que, en la seva opinió, s’haurien
de seguir per promoure aquesta conformitat. Aquesta recomanació l’ha de fer per escrit i fer referència als
incompliments del Codi (art. 48.2).
Finalment, la Comissionada ha de retre comptes al Parlament, amb caràcter anual, sobre l’exercici de les
seves funcions (art. 49.1) i, de tant en tant, presentar davant cadascuna de les cambres del Parlament els
informes que consideri oportuns sobre les seves funcions (art. 49.2).
5.3 Comparativa
És evident que tant a Catalunya com a Anglaterra el compliment de la norma s’avalua; no seria lògic que fos
d’una altra manera. Ara bé, hi ha certes similituds, però també certes diferències.
23 Com ja s’ha comentat anteriorment, malgrat que, per exemple, en l’article 45.1 es parla del Codi com a pràctica recomanable,
és cert que han acabat sent de compliment obligatori com ho demostra el fet que la Comissionada vetlla pel compliment de les
disposicions del Codi.
24 La negreta és de l’autor. El text literal diu: “The Commissioner may, with the consent of any públic authority, assess whether
the autority is following good practice”.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 81
Ambdues normatives xen responsables de l’avaluació. A Catalunya és el Síndic de Greuges qui té
encomanada la tasca d’avaluar el compliment de la Llei 19/2014. A Anglaterra trobem dos responsables
diferents.
Per una banda, hi ha el secretari d’estat, que té la potestat de publicar i revisar els codis de bones pràctiques.
Aquesta gura no està prevista en el nostre marc regulador com a tal.
Per l’altra, la gura de la Comissionada per a la Informació, que és l’òrgan que realment avalua. Seria, a
l’efecte d’avaluació, com el nostre Síndic de Greuges.
També tenen en comú que ambdós elaboren un informe anual i el presenten al Parlament. De tota manera
hi trobem una diferència semàntica que pot arribar a ser signicativa: el Síndic “ha d’elaborar anualment
i presentar un informe general de l’avaluació de l’aplicació d’aquesta Llei”.25 La Comissionada per a la
Informació “presenta cada any davant de cada cambra del Parlament un informe general sobre l’exercici de
les seves funcions26 en virtut d’aquesta Llei”.
Veiem, doncs, que el Síndic informa sobre l’aplicació de la Llei, mentre que la Comissionada ho fa sobre
l’exercici de les seves funcions.
Els informes de la Comissionada27 tenen quatre parts. La primera part consisteix en una explicació de les
tasques portades a terme durant l’any; la segona és un informe de responsabilitat que inclou un apartat de
govern corporatiu amb el detall dels sous dels treballadors de l’òrgan; una tercera que és un informe de
retiment de comptes i auditoria parlamentària, i la quarta, els estats nancers. Té poc a veure amb l’informe
que emet el Síndic.
A l’hora d’exercir la seva responsabilitat com a avaluador el Síndic actua d’oci, sense haver d’informar
prèviament ni demanar cap mena de permís. La Comissionada requereix el permís del subjecte que s’avalua
abans de sotmetre’l a escrutini. Aquest fet és, si més no, sorprenent.
Un altre aspecte diferent que preveu la norma anglesa, però que no apareix en la catalana, és la possibilitat
que la Comissionada presenti de tant en tant els informes que consideri oportuns al Parlament sobre el
desenvolupament de la seva tasca. Malgrat no estar previst en la Llei de transparència, tot fa pensar que
el Síndic està facultat per presentar davant del Parlament els informes que consideri oportuns. Per tant,
la diferència rau únicament en el fet que la facultat de presentar altres informes, a més de l’anual, apareix
explícitament en la norma.
Una última diferència, aquesta sí que és signicativa, està en el fet que, a casa nostra, el Parlament pot dictar
el pla de treball o xar les directrius dels informes anuals del Síndic, fet que no està recollit en la Freedom
of Informantion Act 2000. De tota manera, considero que les directrius que pugui dictar el nostre Parlament
no suposen una restricció en la tasca que porta a terme el Síndic en aquest tema.
6 Conclusió
Com a conclusió del treball voldria aportar unes idees i opinions.
La normativa que regeix la transparència a Anglaterra és molt més antiga —ja hem vist que el 1958 ja es
parlava d’accés a documentació pública— que la de casa nostra. Aquest fet és evident i justicable. Anglaterra
ha gaudit d’un sistema de llarga tradició democràtica; nosaltres venim d’una dictadura que va acabar el 1975.
La nostra regulació de la transparència és aplicable a qualsevol administració, independentment de la mida i
de les competències. A Anglaterra els governs locals gaudeixen d’una normativa pròpia i distingeixen entre
governs locals i autoritats més petites.
En algun moment, la Generalitat o el Síndic s’haurien de plantejar la possibilitat de fer una regulació
especíca aplicable als governs locals. La realitat municipal catalana és la que és. La majoria dels municipis
25 La negreta és de l’autor.
26 La negreta és de l’autor.
27 En aquest enllaç es pot descarregar l’informe 2017-2018 https://bit.ly/2O3LpBO.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 82
són petits, sense recursos i, malgrat que les diputacions tenen encomanades les tasques de suport en el tema
de la transparència, l’exigència no pot ser la mateixa per a una gran ciutat que per a un municipi de 400
habitants.
En el tema de la transparència, l’autonomia local és molt més respectada a Anglaterra que a Catalunya. La
Llei 19/2014 diu que “el Portal de la Transparència és organitzat i gestionat per la Generalitat”, encara que
permet que les administracions locals creïn el seu propi portal, però “l’accés al contingut s’ha de facilitar
des del Portal de la Transparència de la Generalitat”. Sobta una mica aquest afany controlador, com de
desconança, més quan en la regulació anglesa en cap moment apareix l’acció del Govern, solament en la
redacció del Codi.
Aquesta situació es veu més clara en el moment de l’avaluació dels portals. El Síndic avalua i redacta un
informe que presenta al Parlament. La Comissionada demana permís al govern local per tal d’avaluar la
seva situació respecte al Codi. Estem davant dels dos extrems. Potser no cal demanar permís però tampoc
la “llibertat” del Síndic, malgrat que la llei diu que el Parlament dissenyarà el pla de treball. En aquest
sentit també és signicatiu que la nostra llei, al contrari que la regulació anglesa, preveu sancions per
incompliment. Fins i tot els informes que presenten tots dos davant el Parlament són diferents. El del Síndic
és del compliment de la llei, el de la Comissionada sobre la seva tasca en aquesta matèria.
En general no s’aprecien diferències importants quant a la publicitat activa. Els ítems que cal publicar són, no
solament semblants sinó, gairebé els mateixos i els continguts també. Totes dues normatives estableixen les
limitacions pròpies de la regulació de protecció de dades i de les excepcions que recullen les lleis en temes
de defensa, seguretat, etc.
Considero que hi ha un ítem que s’hauria de plantejar introduir en una futura reforma o en un desenvolupament
de la llei: el frau i les irregularitats. Seria molt interessant poder saber quants casos s’han investigat, el
resultat de les investigacions, els imports i, molt important, els recursos que es destinen a la prevenció i la
investigació de les irregularitats i del frau. Aquest últim aspecte dels recursos ens donaria una idea de la
voluntat de lluitar contra la corrupció.
Un dels encerts de la llei ha estat recollir en un mateix text la transparència (publicitat activa), el dret d’accés,
el bon govern i la participació ciutadana en l’elaboració de disposicions generals.
Les associacions municipalistes (ACM i FMC) estan fent tasques similars a la Local Government Association
en relació amb aquest tema. Cal destacar la publicació de guies d’aplicació de la llei i la formació.
No seria just no parlar de la gran feina que està portant a terme l’AOC en aquest àmbit. La seva solució per
al portal de transparència està activa en uns 900 municipis de Catalunya.
Les txes de cada ítem que s’elaboren en l’àmbit del Conveni Marc per col·laborar en matèria de transparència,
accés a la informació pública i bon govern són referent obligat per a qualsevol administració.
Malgrat que s’hauria de considerar la possibilitat de tenir en compte les especicitats municipals via
desenvolupament reglamentari, la nostra normativa i el seu nivell d’aplicació estan al mateix nivell que a
Anglaterra.
Referències bibliogràques
Anglaterra. Local Government Act 1972.
Anglaterra. Local Government, Planning and Land Act 1980.
Anglaterra. Freedom of Information Act 2000.
Anglaterra. Local Government Act 2000. Section 9P.
Anglaterra. Code of Recommended Practice for Local Authorities and Data Transparency 2011.
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 83
Anglaterra. Localism Act 2011. Section 38/40.
Anglaterra. Code of Recommended Practice for Local Authorities and Data Transparency 2013.
Anglaterra. Local Government Transparency Code 2014.
Anglaterra. Section 25/26 Local Audit and Accountability Act 2014.
Anglaterra. Accounts and Audit Regulation 2015.
Anglaterra. Local Government Transparency Code 2015.
Anglaterra. Re-use of Public Sector Information Regulations 2005.
Espanya. Constitució espanyola.
Catalunya. Estatut d’autonomia de Catalunya 1979.
Espanya. Llei 7/1982, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. (BOE núm. 80, 3/4/1985, pàg.
8945-8964).
Catalunya. Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya. (DOGC núm. 832, 27/4/1987,
pàg. 1563-1593).
Espanya. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú. (BOE núm. 285, 27/11/1992, pàg. 40300-40319).
Catalunya. Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de
règim local de Catalunya. (DOGC núm. 3883, 20/5/2003, pàg. 10237-10269).
Espanya. Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local. (BOE núm.
301, 17/12/2003, pàg. 44771-44791).
Catalunya. Estatut d’autonomia de Catalunya 2006.
Espanya. Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. (BOE núm. 150,
23/6/2007, pàg. 27150-27166).
Espanya. Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. (BOE
núm. 295, 10/12/2013, pàg. 97922-97952).
Catalunya. Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
(DOGC núm. 9780, 31/12/2014, pàg. 1-38).
Government of the United Kingdom [pàgina web]. Consultat des de https://www.gov.uk
Local Government Lawyer [pàgina web]. Consultat des de http://localgovernmentlawyer.co.uk
Information Commissioner Ofcer [pàgina web]. Consultat des de https://ico.org.uk
Local Government Association [pàgina web]. Consultat des de https://www.local.gov.uk
Chartered Institute for Public Finance and Accountancy Service [pàgina web]. Consultat des de https://
www.cipfa.org
Consorci Administració Oberta de Catalunya [pàgina web]. Consultat des de https://www.aoc.cat/portal-
suport/transparencia/idservei/transparencia
Transparencia Internacional España [pàgina web]. Consultat des de https://transparencia.org.es
Infoparticipa [pàgina web]. Consultat des de https://mapainfoparticipa.com/index/home/2
Julio Bondia Mindan
Ajuntaments catalans versus ajuntaments anglesos. Publicitat activa: la mida importa a l’hora d’aplicar la llei
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 59, 2019 84
ANNEX
Quadre comparatiu dels ítems més destacats
Ítem Catalunya Anglaterra
Gestió pressupostària Sí Sí
Contractació (licitacions) Sí Sí
Contractes menors SÍ Sí
Patrimoni immobiliari Sí Sí
Valor de l’habitatge social No Sí
Subvencions Sí Sí
Organigrama Sí Sí
Alliberats sindicals Sí Sí
Aparcament concertat / Espais d’aparcament No Sí
Sou dels alts càrrecs Sí Sí
Salaris dels treballadors municipals Sí Sí
Pay multiple (ràtio entre el salari més alt i el salari
mitjà dels treballadors) No Sí
Constitució (normes de funcionament, codi de
conducta, etc.) Sí Sí
Frau (nombre d’empleats destinats a perseguir el frau,
import que es destina a perseguir el frau, nombre de
casos investigats)
No Sí
