Adquisició i repudiació de l'herència

Autor:Francesc Xavier Francino Batlle
Càrrec de l'autor:Notari
Pàgines:417-472
RESUMEN

1. Sistema d’adquisició de l’herència - 2. Exercici de la delació: acceptació i repudiació. Característiques de la declaració de voluntat - 3. Capacitat per acceptar i repudiar l’herència - 3.1 Persones Físiques - 3.1.1. Repudiació - 3.1.2. Acceptació - 3.2. Persones jurídiques - 3.3. Concursats - 4. Termini per a l’acceptació o repudiació - 4.1. Inicial - 4.2. Caducitat - 4.3. Interpel·lació judicial - 5. Formes d’acceptació de l’herència - 5.1. Expressa - 5.2. Tàcita - 5.3. Forçosa - 6. Formes... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 417

1. Sistema d'adquisició de l'herència

El dret català, integrat entre els sistemes europeus continentals de successió hereditària i directe continuador de la tradició del Dret Romà, basa l'adquisició de l'herència en la voluntat de l'hereu manifestada en l'acceptació.

El Llibre IV del Codi Civil de Catalunya, s'ocupa de l'adquisició de l'herència en el títol sisè, i ho explica l'exposició de motius dient que s'ajusta a l'ordre temporal de les fases en què es desenvolupa el fenomen successori.

En el procés que duu l'hereu a la posició de poder acceptar o repudiar l'herència es succeeixen les fases de designació, vocació i delació.

La designació consisteix en la determinació de la persona del destinatari de l'herència o successió hereditària i de l'assignació o atribució al seu favor feta pel testador o per la norma legal concreta, en contemplació de la mort del causant.

La vocació hereditària és l'entrada en vigor o actuació jurídica de la designació d'hereu, feta pel causant en testament eficaç o per la llei en la successió intestada, que té lloc en obrir-se la successió, sempre que el designat existeixi i sigui capaç per a succeir.

I finalment, la delació és la concreta i efectiva atribució al designat del dret a succeir, quan no hi ha obstacles o circumstàncies que impedeixin al cridat en virtut de la vocació, fer seva l'herència en virtut de l'acceptació.

2. Exercici de la delació: acceptació i repudiació Característiques de la declaració de voluntat

L'acceptació i la repudiació de l'herència són aquella declaració de voluntat o actuació que la fa palesa, en virtut de la qual el cridat a una herència exerceix el ius delationis que li és deferit, assumint o rebutjant, respectivament, la condició d'hereu del causant i amb ella l'adquisició de l'herència relicta.

Com a regla general, amb les excepcions de la Generalitat de Catalunya en la seva condició de darrer ordre en la successió intestada (art. 442-12 CCCat) i de la imposició de

Page 418

l'acceptació com a sanció (art. 461-8), l'acceptació és necessària per a heretar, de forma que tant no és hereu el cridat que no ha acceptat com aquell que ha repudiat; encara i així, les posicions jurídiques d'un i altre no són equivalents; el qui no ha acceptat no és hereu però pot ser-ho mitjançant l'acceptació, i d'aquesta expectativa se'n deriven unes facultats i una protecció alhora que manté la pendència de les delacions ulteriors o de l'eventual dret d'acréixer; tot això desapareix a partir de la repudiació, raó per la qual la regula el codi civil, tenint en compte que no es tracta de la renúncia a un dret ja adquirit, sinó la voluntat de no acceptar un oferiment, qualificada també com una renúncia preventiva.

L'acceptació i repudiació de l'herència són actes caracteritzats per les següents circumstàncies:

a) Voluntari i lliure

L'acceptació i la repudiació són negocis jurídics basats en l'autonomia de la voluntat.

En aquest sentit, l'article 461-1, relatiu a l'exercici de la delació, estableix en el seu número primer que el cridat a l'herència la pot acceptar o repudiar lliurement i que si hi ha diver- sos cridats a l'herència, cadascun d'ells la pot acceptar o repudiar amb independència dels altres.

Coherentment amb això, l'article 461-10.1 CCCat trasllada a aquest àmbit el règim general de vicis de la formació i manifestació del consentiment propi de la teoria general del negoci jurídic, existint un clar paral·lelisme entre aquest article i els articles 1263 i següents del Codi Civil Espanyol.

Puntualitza el codi que s'entén que hi ha error si, amb posterioritat a l'acceptació o repudiació, apareixen altres disposicions d'última voluntat que eren desconegudes i alteren substancialment el contingut del títol en base al qual s'havia atorgat l'acceptació o la repudiació. Cal considerar que el mateix règim és aplicable, no sols a una successió de disposicions testamentàries, sinó també quan qualsevol d'elles és la successió intestada, de forma que tant s'entendrà que hi ha error i serà en conseqüència impugnable, si apareix un testament després d'haver-se acceptat l'herència intestada, com si s'accepta l'herència en base a un testament que després és declarat nul.

Tots dos requisits que exigeix l'article, aparició posterior d'un títol desconegut i alteració substancial de la delació, són cumulativament necessaris per a la impugnabilitat de l'exercici del ius delationis.

Pel que fa a la necessitat d'aparició posterior, és a dir, que es tracti d'una disposició desconeguda al temps de l'acceptació o de la repudiació, és necessària per a que es produeixi error; ara bé, això no exclou que, conegudes totes dues disposicions, encara hi pugui haver error si aquest afecta la recíproca relació de vigència i revocació entre les dues disposicions conegudes, és a dir, si coneixent-les les dues, es donava per vàlida o per revocada la que no ho era.

Totes dues circumstàncies, consentiment referit a un títol successori vàlid i eficaç i necessitat de que la nova disposició alteri substancialment el títol en base al qual s'ha fet la manifestació, cal posar-les en relació amb l'article 461-1.1 CCCat, del què resulta que no existeix un exercici d'un ius delationis abstracte, és a dir, a la mort del causant, no es pot acceptar l'herència que eventualment ens pugui ser deferida, sinó que cal tenir un coneixement concret de la delació i que aquest coneixement ha de comprendre a mes les seves circumstàncies essencials, doncs la ignorància d'aquestes impedeix la formació de la voluntat que constitueix el nucli de l'acceptació i repudiació de l'herència.

Page 419

A aquests efectes, són rellevants la identitat del causant, el títol successori, testat o intestat i el contingut essencial de l'atribució al cridat, comprenent les limitacions i condicions que el puguin afectar; però no es poden considerar rellevants en canvi, el contingut econòmic o balanç positiu o negatiu de l'herència.

Per altra banda, l'exigència de que aquesta alteració substancial derivi d'un títol successori diferent d'aquell tingut en compte pel cridat a l'hora de fer l'acceptació o la repudiació, faria irrellevants l'alteració substancial que pugui produir-se sense substitució del títol, per exemple en els casos d'acreixement o incorporació de noves quotes en virtut d'atribucions diferents, com seria per substitució vulgar o compliment de condicions; mes dubte ens provoca, en canvi, en l'herència deferida a favor dels descendents amb facultat del cònjuge o convivent de fer la distribució d'acord amb l'art. 424-1 CCCat, si el ja instituït hereu accepta l'herència abans de que el cònjuge o convivent facin aquella distribució, si finalment la quota assignada pel cònjuge o convivent del testador és diferent d'aquella esperada, o si a la seva assignació se li imposen condicions, limitacions i substitucions. En qualsevol cas, el fet de que l'article 461-10.1 no prevegi aquestes alteracions derivades del mateix títol, no comporta necessàriament que no es pugui apreciar en elles error invalidant, que caldrà examinar en cada supòsit, sense perjudici del criteri restrictiu que ha d'imperar pel fet de no tenir el recolzament legal exprés i per la voluntat legal de donar solidesa a l'acceptació i repudiació de l'herència.

No obstant, l'acceptació i la repudiació de...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA