Aspectes jurídico-administratius dels incendis forestals. Especial referència a la comunitat autònoma de catalunya
| Autor | Javier Olivàn del Cacho |
| Cargo | Professor titular de dret administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Lleida |
| Páginas | 225-247 |
-
Text de la conferència impartida el 17 de novembre de 1994 a les Jornades sobre «Gestió dels incendis forestals», organitzades per la Universitat de Lleida i la Fundació Joan Oró.
Page 225
Una de les primeres intervencions públiques del que es pot considerar l'Administració pública moderna -sorgida a Espanya a començament del segle xix imitant l'experiència francesa- fou precisament la de caràcter forestal. Aquesta activitat es va desplegar durant tot el segle Xix per les forests públiques exceptuades dels processos desamortitzadors, i es va fer, com a mínim, un doble ordre d'actuacions: una labor de planejament, a la qual es condicionaven els corresponents aprofitaments, i, en segon terme, la materialització d'operacions d'atermenar les forests públiques amb fins de protecció respecte de la seva usurpació pels confrontants. Sens perjudici d'aquestes intervencions, cal notar que es van assentat ben aviat les bases d'una política de repoblació forestal, o bé amb fins hidrològico-forestals i de conservació dels sòls, o bé amb finalitats productives. El sector forestal era, per tant, un dels més importants de l'Administració espanyola del segle dinou i de començament del segle vint.
El marc normatiu de les actuacions públiques va quedar sistematitzat, ja a mitjan segle xx, amb el que ha estat anomenat el «Codi forestal», format per la Llei de forests, de 8 de juny de 1957, i pel seu Reglament de desenvolupament, de 22 de febrer de 1962. Cal recordar, juntament amb això, que el Patrimoni Forestal de l'Estat va emprendre durant tot el franquisme -i fins a la creació de l'Institut de Conservació de la Natura per Decret llei 17/1971, de 28 d'octubre, que prosseguí les seves tasques- una de les polítiques capdavanteres del Règim, consistent en la repoblació d'una importantíssima quantitat de terrenys, mitjançant la signatura de consorcis de repoblació amb entitats locals propietàries i amb titulars privats, o, fins i tot, a través de l'adquisició pura i simple dels predis forestals, i s'arribà, en algun cas, a la compraPage 226 de termes municipals complets, on es va practicar una repoblació total dels espais esmentats. En aquesta línia, la legislació atorgà drets d'adquisició preferent a l'Administració forestal ja des de la Llei de 10 de març de 1941, del Patrimoni forestal de l'Escat, facultats administratives que, posteriorment, van ser ampliades per a un major nombre de situacions per raó d'allò que disposa la Llei 5/1977, de 4 de gener, de foment de la Producció Forestal.
Tanmateix, les previsions de la legislació de forests vinculades als incendis forestals eren més aviat escasses, la qual cosa suposa una mostra eloqüent que, fins a dates recents, el problema dels incendis forestals devia ser una preocupació menor social i pública. El punt d'inflexió vindrà representat per la Llei 81/1968, de 5 de desembre, d'incendis forestals, sorgida en un moment històric i temporal de grans mutacions socials i econòmiques a Espanya, dels instruments de les quals es pretén donar compte a continuació.
Tenint en compte els precedents normatius, podem afirmar que la Llei 81/1968, de 5 de desembre, d'incendis forestals, i el seu Reglament de desenvolupament, aprovat per Decret 3769/1972, de 23 de desembre, constitueixen autèntiques fites en la regulació de l'assumpte que ens ocupa. D'aquestes normes, dirigides específicament a atendre el fenomen dels incendis forestals -i dins d'un examen necessàriament sintètic-, es poden destacar un conjunt de qüestions que convé d'enumerar: a) la constatació dels canvis socials i demogràfics i la seva incidència en el tema; b) la finalitat de la norma; c) la consideració del problema com una qüestió d'ordre públic; d) les mesures preventives i, especialment, les anomenades declaracions de zones de perill; e) les mesures compensatòries, 179 les actuacions reconstructives.
-
El preàmbul de la Llei encerta, des del meu punt de visca, a expressar molt bé el context social i econòmic en què s'emmarquen aquest tipus de sinistres. D'aquesta manera, l'esmentat preàmbul reflecteix l'important augment d'incendis forescals, i aventura les causes que expliquen aquest incrment del seu nombre i de les seves mateixes fatals conseqüències, entre les quals destaca el «desenvolupamenr econòmic i social assolit al país» -observeu ia utilització del terme «desenvolupament econòmic i sociat» en coherència amb la planificació del mateix nom de tall tecnocràtic regnant en aquelles dates-1 combinat amb l'increment de les masses forestals, producte de la ja esmentada política de repoblació. L'augment del nivell de vida va junt amb la necessitat de contacte amb la natura per amplis contingents de població, per bé que aquests, en paraules del preàmbul, constitueixen sovint «masses ciutadanes no habi-tuades encara al contacte amb la natura» que, a més a més, desconeixen les «atencions i les precaucions més previsibles».
L'exposició de motius també té cura de fer referència als condicionants d'ordre climatològic -i, especialment, als amplis períodes de sequera- i a les mateixes transformacions del món rural, les línies basílars de les quals ja esran en aquell mo-Page 227ment plenament definides, marcades pels fenòmens migratoris i per l'èxode conseqüent, que repercuteix notòriament en tenir cura i en l'aclariment de les masses forestals.
Aquest conjunt de factos va motivar l'aprovació d'aquesta nova legislació, un cop' va quedar clara la insuficiència de la Llei de forests i la normativa concordant molt més bolcada en els aspectes productius i de millora de les masses forestals.
-
La finalitat de la Llei és explicitada en el seu article 1, segons el qual çls objectius de la regulació passen per «la prevenció i extinció dels incendis frestals, |a protecció de les persones i els béns que hi estan implicats i la sanció de les infraccions que es cometin en contra de les seves disposicions».2 Els aspectes preventius de la regulació es complementen amb l'adopció de mesures restauradores de la riquesa forestal afectada, i també amb la declaració, com d'interès públic, de les mesures preventives i la lluita contra els incendis establertes a la norma. Al llavors ministre d'Agricultura se li confereixen, d'altra banda, un important conjunt d'actuacions preventives relacionades quasi totes elles amb l'educació ambiental, el foment d'actir vitats encaminades a ia lluita contra els incendis forestals o amb la regulació i -el condicionament dels treballs en els forests i en les masses forestals.3 El Reglaroent encarrega al Ministeri d'Agricultura -a proposta de l'Institut de Conservació de la' Natura, creat amb posterioritat a la Llei d'incendis forestals- l'adopció de plans generals de defensa forestals enfront d'incendis d'àmbit comarcal, provincial, regional i nacional, l'objecte dels quals comprèn «el conjunt de mesures encaminades a l'eficaç prevenció i extinció dels incendis que amenacin les forests enclavades dins de la zona afectada» (art. 6). La disposició reglamentària és particularment detallada a la regula-, ció de les responsabilitats de caràcter preventiu, encomanades a l'Institut de Conservació de la Natura, relacionades amb la possible autorització de cremes controlades amb motiu de pràctiques agràries i amb les activitats potencialment perilloses en terrenys forestals pel seu risc d'incendi (art. 24 i 25).
-
La conceptuació dels incendis forestals com un problema vinculat a l'ordre públic té, sobretot, com a conseqüència, l'apoderament de competències en aquestes, tasques per les autoritats governatives i la referència realitzada a la col laboració «molt important i sempre decisiva de les Forces Armades» (en expressió de l'esmentat preàmbul). Correspon al governador civil demanar l'ajut de les Forces Armades, les quals han d'actuar, això no obstant, sota la direcció dels seus comandaments naturals, sens perjudici de la coordinació necessària amb les autoritats governatives.
En coherència amb la naturalesa relacionada amb l'ordre públic que atribueix la-Llei estudiada a aquests sinistres, la competència per sancionar les infraccions que preveu la mateixa norma s'atribueix als governadors civils i al Ministeri de Governació (actual Ministeri de Justícia i Interior), per bé que en la tramitació dels recursosPage 228 d'alçada s'ha de donar audiència al Ministeri d'Agricultura. Tot això sens perjudici, és clar, de la supeditació de l'autoritat administrativa a la judicial i als procediments que, per a l'esbrinament i la repressió dels delictes i faltes, aquesta pogués iniciar. Són col·laboradors de l'Administració els anomenats vigilants honoraris jurats -un dels primers exemples de regulació d'allò que avui s'anomenaria «voluntariat» -, que serien nomenats, precisament, pels governadors civils a instàncies dels serveis forestals o amb un informe previ d'aquests. Les declaracions d'aquests vigilants «faran fe pel que fa a les infraccions d'aquesta Llei, tret de prova en contra» (art. 6.2).
En aquest punt, convé dir que els escassos preceptes legals dedicats a la regulació de les infraccions i sancions (art. 30-32) tenen un ampli desenvolupament en el Reglament, on es tipifiquen nombroses conductes antijurídiques mereixedores de repre-sió administrativa, i es preveuen les sancions corresponents, És una norma reglamentària, per tant, la que efectua la delimitació jurídica de les actuacions susceptibles de sanció administrativa -circumstància que, constitucionalment, solament es pot admetre amb normativa preconstitucional, com és el cas -, i aquesta tipificació es realitza amb una gran minuciositat, ja que s'hi fixen deu faltes lleus, disset faltes greus i quatre faltes molt greus.
Fora d'això, les responsabilitats de l'alcalde fixades en aquesta Llei s'inscriuen dins de la seva condició de «delegat del Govern» (en expressió de la derogada Llei de règim local de 1955) que llavors li corresponia. Actuava d'enllaç amb les autoritats governatives i sens perjudici de la possible adopció de les mesures immediates que es considerin necessàries per sufocar els incendis.
Novament, la naturalesa peculiar d'aquests sinistres comporta que la Llei estableixi importants modulacions en l'estatus jurídic dels ciutadans afectats, i es preveu un cas de prestacions personals4 o un supòsit d'entrada en propietats particulars d'ordre excepcional.5
-
Entre les mesures preventives que preveu la Llei -algunes ja al·ludides en recollir les competències de les diferents organitzacions amb responsabilitats en aquesta problemàtica- destaca la possible declaració de les anomenades «zones de perill» en relació amb comarques, «integrades per termes municipals complers, on hi hagi masses forestals que, amenaçades per incendis forestals, requereixin protecció especial» (art. 7.1). La declaració es fa en virtut d'acord del Consell de Ministres i comporta un règim particular d'obligacions i beneficis per als propietaris de les forests inserides a la zona corresponent. Entre els deures dels titulars es pot destacar l'obligació de procedir, pel seu compte, a l'obertura i conservació de tallafocs, i a fer altresPage 229 feines de naturalesa preventiva que siguin indicades per l'autoritat competent. La Llei, davant la passivitat del propietari, i després dels avisos corresponents, faculta l'Administració perquè exerciti el seu privilegi d'autotutela, mitjançant l'execució subsidiària, i a càrrec dels particulars, de les obligacions dels titulars incomplidors. I fins i tot es preveu un supòsit expropiaran molt peculiar, ja que el propietari que hagi de fer obres que superin el valor de la forest en qüestió el pot cedir a l'Administració forestal, amb la indemnització prèvia corresponent, calculada d'acord amb les normes de la legislació d'expropiació forçosa.
Les obligacions també arriben als organismes, empreses o particulars responsables de ferrocarrils, vies de comunicació, línies elèctriques o instal·lacions de qualsevol tipus, els quals hauran d'adoptar les mesures preventives pertinents imposades pel Ministeri d'Agricultura, o, en cas de desacord entre aquest Ministeri i l'autoritat sectorial corresponent, les que siguin fixades pel Consell de Ministres per resoldre aquest conflicte.6
-
Per compensar les víctimes dels incendis -en proporció al valor de les forests assolades i de les despeses originades a conseqüència de l'extinció dels incendis-, la Llei crea el Fons de Compensació d'Incendis Forestals, integrat en el Consorci de Compensació d'Assegurances.
Tanmateix, no sembla que l'eficàcia pràctica d'aquesta última previsió legal hagi estat molt important, ja que el Fons esmentat no desplega la cobertura que li confia la Llei. La falta d'operativitat del Fons ha estat confirmada per la jurisprudència, i, en concret, per la Sentència del Tribunal Suprem de 20 d'abril de 1991 (Ponent: el seyor Juan Ventura Fuentes Lojo. Aranzadi 3073) en un cas de responsabilitat patrimonial de l'Administració, com a conseqüència d'un incendi declarat en una forest repoblada en virtut d'un consorci signat entre la propietat -ara reclamant- i l'Administració forestal el 4 d'abril de 1956.7 Amb independència del cas concret, interessa als nostres efectes donar compte del fonament de dret quart, en el qual es descriu la legislació d'incendis forestals, fent al·lusió expressa a la contestació de l'Institut de Conservació de la Natura a una consulta formulada ad boc, segons la qual no s'havien fixat les indemnitzacions corresponents -que per rescabalar els danys produïts pels incendis havia de pagar el Fons -, raó per la qual va resultar clara la falta de vigència real del sistema de compensacions econòmiques previst en la Llei i el reglament de desplegament.8
Page 230
Fora d'això, en la legislació estatal solament es pot trobar una norma de tipus compensatori-econòmic concretada en el Reial decret 875/1988, de 29 de juliol, pel qual es regula la compensació de despeses derivades de l'extinció d'incendis forestals, que presenta uns objectius molt més modestos que no pas els enunciats per la normativa precitada.9
-
Pel que fa a les mesures reconstructives de les forests sinistrades, la Llei au-' toritia a l'Administració l'exetcici d'unes certes potestats amb relació a les diferents classes de forests. La intervenció pública és més intensa en els monts catalogats, on es ©tòrdehar la repoblació obligatòria, i es pot arribar, en cas d'incompliment, a establir un consorci obligatori. Això no obstant, a tots els terrenys forestals incendiats, l'Administració pot regular els aprofitaments forestals, i prohibir-hi el pasturatge de manera absoluta, i també aplicar, totalment o parcialment, l'import dels productes afectats susceptibles d'aprofitament a la reconstrucció de la zona incendiada.10
Analitzada la legislació preconsritucional relativa als incendis forestals -que manté la seva vigència, almenys, en els seus aspectes bàsics-, és pertinent de pre-güntar-se sobre el règim constitucional i estatutari de distribució de competències en la'matèria'. Durant el procés parlamenrari de tramitació del projecte constitucional hi va hayer ocasió de plantejar-se la possibilitat d'assumir competències exclusives -en el tema forestal - per part de les comunitats autònomes, i així va quedar plasmat en el tenpr del text resultant de l'informe de la ponència. Tanmateix, i en virtut de les esmenes-coeresponents, va quedar fixada una responsabilitat normativa estatal de caràcter bàsic, teninr en compte els efectes interterritorials de la matèria en qüestió. Així, l'article 149.123 de la norma fonamental atribueix a l'Estat la competència per dictar' la legislació bàsica sobre les forests i els aprofitaments forestals. La solució constitucional no sembla mancada de lògica, sobretot en el problema dels incendisPage 231 forestals, on no solamenc concorre la necessitat d'articular amb un mínim d'unitat la regulació dels recursos naturals forestals, sinó també, í com s'està dient, un assumpte d'ordre públic, circumscrivible dins l'àmbit de la protecció civil i de la seguretat ciutadana. Òbviament corresponen, en canvi, a totes les comunitats autònomes, l'establiment de normes complementàries a les bàsicament estatals, i també la generalitat de les competències executives o d'aplicació de les normes forestals (ressenyada abans).11 Això no obstant, en l'àmbit de les responsabilitats de gestió, sorgeixen problemes també amb la divisió de funcions entre les Corporacions locals i l'Administració autonòmica -això és particularment patent en el cas català-, l'últim desenllaç normatiu els quals que convé de subratllar està representat per la Llei del Parlament de Catalunya 27/1991, de 13 de desembre, per la qual la Generalitat assumeix les competències exercides per les diputacions provincials en matèria d'agricultura, ramaderia, forests, fires i mercats agraris, camins veïnals i capacitació i formació professional agrària.12
Els decrets de transferència van ser coherents amb el marc constitucional -i, òbviament, amb els corresponents estatuts d'autonomia- i van traslladar a tes comunitats autònomes la generalitat dels serveis, mitjans i personal de l'Administració de l'Estat en aquest sector, amb una sèrie d'excepcions que es comenten a continuació. Efectivament, el Reial decret 1950/1980, de 31 de juliol, de traspassos de serveis a la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la natura,13 amb un tenor similar al Reial decret corresponent al País Basc, es remet a les funcions que es van encomanar a l'Institut de Conservació de la Natura en la seva norma de creació (Decret llei 17/1971, de 28 d'octubre), i relega als oportuns convenis ínteradministratius la fixació d'uns certs extrems, entre els quals es poden destacar als nostres efectes els següents:
-
la coordinació de la defensa contra els incendis forestals, que inclou la delsPage 232 mitjans de comunicació, recursos aeris, sistematització d'estadístiques, l'ajut i la cooperació entre diferents territoris i altres matèries d'interès general; b) el contingut, la forma i els requisits dels inventaris dels recursos naturals renovables, i també la comunicació que periòdicament ha de trametre la comunitat autònoma sobre les activitats que els seus serveis realitzin en els espais naturals, pel que fa a la recollida d'informació, elaboració d'estadístiques, etcètera, al servei de les funcions i responsabilitats estatals relacionades amb l'ordenació general de l'economia, i c) les normes de funcionament dels cossos de guàrdia forestal.
Arribats en aquest punc, és important d'advertir que l'Estat no ha fet ús de la seva competència per adoptar la regulació bàsica en matèria forestal que li correspon constitucionalment, deixant al marge regulacions l'objecte directe de les quals no són les forests, o també normativa de caràcter menor. Entre les primeres destaca la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, l'article 9 de la qual estableix el principi que ha d'inspirar l'acció forestal a les àrees naturals protegides, segons el qual les actuacions esmentades s'orientaran «a aconseguir la protecció, restauració, millora i aprofitament ordenat de les forests, sigui quina sigui la seva titularitat, i la seva gestió tècnica haurà d'anar d'acord amb les seves característiques legals, ecològiques, forestals i sòcio-econòmiques, prevalent en tot cas l'interès públic sobre el privat». Igulament, dins de la normativa bàsica ambiental es pot destacar la necessitat de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental les primeres repoblacions en cas que comportin riscs de greus transformacions ecològiques negatives, per raó d'allò que disposa el Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental.
Pel que fa a la regulació específicament forestal, només és possible identificar alguna normativa menor de caràcter reglamentari que, en absolut, no satisfà la necessitat de la promulgació d'un marc regulador general. En aquest punt, es pot mencionar el Reial decret 378/1993, de 12 de març, pel qual s'estableix un règim d'ajudes per fomentar inversions forestals en explotacions agràries i accions de desenvolupament i aprofitament dels boscos en zones rurals, que ha donat lloc a tota una normativa complementària autonòmica per tal de perfilar un pla de repoblació forestal a tot el territori espanyol.14
Fora d'això, des de la perspectiva de la protecció civil, i dirigida directament a la prevenció i extinció dels incendis forestals, es pot assenyalar la primerenca Ordre del Ministeri de l'Interior, de 17 de juny de 1982, per la qual es va aprovar el Pla bàsic de lluita contra incendis forestals, que es va denominar Pla INFO-82. Aquesta regulació -que va constituir la norma bàsica per a l'elaboració dels Plans INFO corresponents a l'àmbit territorial de les respectives comunitats autònomes- s'ha vist substituïda per la normació de desenvolupament de la legislació de protecció civil (Llei 2/1985, de 24 d'abril) a través de la Directriu bàsica de planificació de protecció civil d'emergència d'incendis forestals, aprovada per Acord del Consell de Ministres i publicada perPage 233 l'Ordre del Ministeri de l'Interior de 2 d'abril de 1993. La Directriu intenta construir un marc coordinador de les intervencions de les diferents administracions amb relació als incendis forestals, basant-se en la formulació de plans de diferent àmbit territorial (locals, autonòmics i estatal).15 En aquest sentit, la Directriu defineix certs conceptes bàsics -com ara incendi controlat, incendi extingit, terreny forestal, etc.- classifica els sinistres d'aquesta naturalesa segons la seva transcendència (nivells 0, 1, 2 i 3) i, finalment, atribueix la competència -estatal o autonòmica- sobre la coordinació d'efectius en atenció a les característiques de l'incendi, i arriba en els supòsits més greus a fer recaure les màximes responsabilitats sobre et ministre de l'Interior i les autoritats governatives estatals. 16 Això no obstant, el més habitual és que el protago-nisme més important sigui assumit pels responsables autonòmics o bé per òrgans de composició mixta (centres de coordinació operativa).
Fora d'això, l'Institut de Conservació de la Natura, durant el període comprès entre el 1988 i el 1992, ha pogut contribuir al confinaçament de les intervencions preventives autonòmiques a través de l'anomenat Pla d'accions prioritàries, aprovat per Ordre del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de 21 de març de 1988, pel qual se sufraguen certes mesures previstes en els plans comarcals elaborats per les comunitats autònomes. L'Ordre de 18 de febrer de 1992, amb referència expressa al suport derivat de les normes i els fons estructurals europeus, regula el II Pla d'accions contra els incendis forestals, i prossegueix la dotació d'un règim d'ajudes estatals per a les accions autonòmiques en el sector fins al 1995.
Page 234
Les comunitats autònomes, davant l'absència de regulació bàsica estatal en matèria forestal, han hagut d'infetír, de la legislació preconstitucional, els aspectes bàsics de la regulació per procedir a plantejar la seva política legislativa i executiva. Així s'ha esdevingut a la Comunitat Autònoma de Catalunya, que compta amb una de les regulacions generals sobre el tema concretada a la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, a la qual prestarem !a deguda atenció posteriorment. I és que, en aquesta comunitat, des de ben aviat, es va sentir la necessitat d'adoptar algunes mesures tendents a evitar els incendis i a restaurar els seus efectes, com ho demostra l'aprovació del Decret 279/1982, de 5 d'agost, que conté un conjunt de disposicions relatives a les zones afectades pels incendis forestals de Tarragona i Barcelona que no suposen sinó l'estricta aplicació dels instruments previstos en la legislació d'incendis forestals ressenyada, o sigui: aprofitament urgent dels productes forestals de les finques danyades pels incendis, afectació del seu import a la seva regeneració i possible formalització d'un expedient de repoblació obligatòria.
A aquesta norma segueix un bigarrat conjunt de disposicions de foment de la repoblació de terrenys afectats per incendis, prestació d'assistència tècnica o de fixació de mesures obligatòries per a la reconstrucció de forests incendiades. Aquest feix d'intervencions es pot caracteritzar pel seu escàs caràcter innovatiu respecte de les actuacions tradicionals en el sector.17 Entre les mesures preventives es pot assenyalar la regulació de caràcter general, dissenyada per l'Ordre de 27 de juny de 1986, en relació amb les prohibicions -o cauteles que s'han d'adoptar concernents a aquestes activitats- d'encendre focs o de realització d'altres conductes potencialment perilloses, inaugurant una regulació que serà objecte de modificacions constants per tal d'aconseguir unes més altes cotes d'eficàcia. També els aspectes repressius troben unPage 235 desenvolupament normatiu connectat amb la normativa estatal, com ho demostra un reglament estrictament organitzatiu, el Decret 81/1986, de 20 de març, pel qual es determinen els òrgans competents per sancionar infraccions en matèria d'incendis forestals.
De la gravetat del problema i dels mitjans públics que exigeix és una mostra l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 10/1986, de 24 de novembre, de concessió d'un crèdit extraordinari per finançar el Programa Foc Verd (programa de prevenció d'incendis i de reconstrucció de les forests de Catalunya), preparar pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb un ampli espectre de mesures preventives, repobladores i organitzatives.18
Efectivament, en el marc d'aquest programa es regulen -en virrut de l'Ordre de 6 d'octubre de 1986- les anomenades agrupacions de defensa forestal, associacions integrades per ajuntaments i propietaris forestals que han de col·laborar amb l'Administració, especialment, en les tasques preventives, a través de la redacció dels oportuns programes de vigilància i de prevenció, d'actuacions urgents en cas d'incendi i, si s'escau, de reforestació.
El programa Foc Verd serveix d'impuls, al seu torn, per al perfeccionament de les mesures preventives de caràcter normatiu que finalmenr seran objecte de recopilació per una norma pràcticament simultània a l'aprovació de la Llei forestal: el Decret 63/1988, de 28 de març.19
En matèria d'investigació agrària, interessa destacar la constitució, per Decret 300/1987, de 4 d'agost, del Consorci d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals, integrat per la Generalitat per la Generalitat de Catalunya i altres institucions acadèmiques i investigadores, entre les funcions del qual «hi ha la realització d'estudis, informes, anàlisis i propostes per a la planificació, ús i bona gestió del territori i dels seus recursos naturals».20
Pel seu rang i objecte, la normativa més important és constituïda per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Caralunya, que, com s'ha dit, pretén oferir un marc legal general als agents socials afectats i, òbviament, als operadors jurídics, sens perjudici de fer notar, evidentment, la incidència que poden tenir altres normes legals sobre temes connexos, aprovades pel Parlament de Catalunya.21 La Llei forestal ésPage 236 respectuosa amb els grans principis de la legislació forestal estatal, i s'hi recullen les categories de forests d'utilitat pública, forests protectores, o els procediments d'autorització d'ocupacions, llicències d'aprofitaments, etcètera, sense plantejar grans novetats respecte a la regulació estatal precedent. Les innovacions són més aviat de tipus orga-nitzatiu -així, s'hi regula )a Mesa Intersectorial Forestal22 o l'anomenat Centre de la Propietat Forestal -23 o bé vinculades a l'afavoriment de l'explotació econòmica dels recursos forestals, accentuant-se la confiança en la tècnica de planificació, la manifestació més important de la qual es troba en el Pla general de política forestal, que no és altra cosa sinó un dels plans sectorials previstos en la Llei de política territorial, de 21 de novembre de 1983.24 En desenvolupament del Pla general s'han d'aprovar els plans de producció forestal -que determinen les línies generals bàsiques per millorar ta gestió dels boscos i les pastures-. Fora d'això, els projectes d'ordenació i els plans tècnics de gestió i millora forestal constitueixen els instruments que regulen ets aprofitaments en general dels terrenys forestals, el contingut dels quals haurà d'ajustar-se als plans precitats. La importància dels projectes d'ordenació i dels plans tècnics és d'una gran evidència, si es constata, segons el que assenyala l'article 50 de la Llei forestal, la possibilitat de realitzar l'aprofitament de fustes, llenyes i escorces en les forests que comptin amb aquests instruments, sense haver de sol·licitar la pertinent autorització administrativa, en ser suficient la simple comunicació a l'autoritat competent.
Pel que fa a l'objecte d'aquest treball, els incendis forestals, la circumstància de l'aprovació d'aquest text legal s'aprofita per regular amb el màxim rang les agrupacions de defensa forestal, atorgant-los personalitat jurídica per al compliment dels seus fins de col·laboració en la prevenció dels incendis forestals, i donant-los prioritat en la concessió d'ajusts. La Llei crea, igualment, el Fons Forestal de Catalunya, amb la finalitat de contribuir econòmicament a les tasques de reforestació dels terrenys afec-Page 237tats pel foc i a la realització dels treballs necessaris per tal de prevenir incendis fores-tals.25
Des del punt de vista de la distribució de funcions entre els diferents òrgans de l'Administració autonòmica, interessa destacar que la Llei atorga la competència de coordinació de les funcions preventives en matèria d'incendis forestals al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, en coherència, d'altra banda, amb la resta de les responsabilitats que resideixen en aquest òrgan en la gestió i planificació de les forests.26
Tenen una particular importància les declaracions administratives -fetes sempre per Decret del Consell Executiu, a proposta del conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca- que afecten determinades àrees territorials o comarques, mitjançant la declaració de zona d'alt risc d'incendis forestals (art. 39 i 40), o de zona d'actuació urgent (art. 42 i ss.). Per raó de la primera declaració, amb una vigència temporal mínima d'un any, les entitats locals afectades han d'adoptar un Pla de prevenció d'incendis forestals que haurà de ser aprovat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Aquests plans, en atenció a l'article 40.2, contindran «les mesures operatives i administratives a adoptar i els equips i infrastructures a crear per defensar-se dels incendis forestals i disminuir el seu risc». En el marc d'aquests plans, els propietaris de terrenys forestals, les agrupacions de defensa forestal i les entitats locals hauran de realitzar les oportunes tasques de prevenció.
La declaració de zona d'actuació urgent -en relació amb certs terrenys entre els quals hi ha les forests «incendiats per als quals no sigui previsible una recuperació natural»- presenta unes conseqüències mes complexes, perquè imposa als propietaris una sèrie de treballs i de tasques amb caràcter obligatori que, en cas d'incompliment, poden donar lloc a la posada en pràctica de la tècnica d'expropiació-sanció.
Addicionalment es pot fer atenció a les disposicions sancionatòries de la Llei, en els quals es recull una ripificació dels il·lícits no gaire perfilada que, potser, pot comportar problemes de constitucionalitat, ja que l'art. 74.2 considera infracció, d'una manera molt àmplia, i potser poc precisa, «l'incompliment de les disposicions dictades en matèria de prevenció d'incendis forestals».27
Òbviament, un factor importantíssim en l'èxit de la normativa estudiada -que passa per la protecció i millora de les masses forestals- rau en els cossos especialit-Page 238zats, i, en concret, en el cos d'agents rurals, creat per la Llei 9/1986, de 10 de novembre, desenvolupada pel Decret 252/1988, de 12 de setembre, que aprova el Reglament del cos d'agents rurals de la Generalitat de Catalunya. En atenció a aquesta darrera disposició, corresponen als agents rurals «les funcions de policia i guàrdia dels béns forestals, cinegètics i piscícoles, de vies pecuàries i d'espais naturals protegits», que es concreten, pel que fa a l'assumpte objecte d'estudi, en, almenys, tres activitats; o sigui: a) vigilar els béns forestals, l'observança de les lleis i altres disposicions aplicables en la matèria i fer les denúncies de les infraccions comeses contra aquestes normes; b) controlar l'aprofitament correcte dels recursos forestals, i c) realitzar les activitats necessàries per a la prevenció dels incendis forestals, vetllar pel compliment de les lleis i altres disposicions en aquestes matèries, i informar sobre les causes, conseqüències i danys produïts.28 Les competències d'aquest cos -adscrit funcionalment al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca- s'han de cohones-tar amb les dels membres dels serveis de prevenció i extinció d'incendis forestals, integrats pel Cos de Bombers de la Generalitat, els bombers de les entitats locals, bombers voluntaris, etc. Per raó de l'article 11 de la seva recent regulació legal -Llei 9/1994, de 4 de maig-, al cos de bombers, dependent del Departament de Governació, se li assignen les tasques de prevenció i extinció d'incendis i de salvament corresponents a la Generalitat, sens perjudici de la imposició d'un deure de mútua cooperació amb els agents rurals i amb les agrupacions de defensa forestal que han de desenvolupar les actuacions preventives de la seva competència (diposició addicional primera).29
Amb missions d'auxili als agents rurals i altres autoritats, i en actuació del Programa Foc Verd, s'ha de ressenyar la creació, per Ordre de 10 de juny de 1988, de les unitats de voluntaris forestals, en línia novamenr amb els precedents normatius es-Page 239tatals ja abordats.30 A l'Ordre es preveu, per tant, l'estatut d'aquests voluntaris, és a dir, el catàleg de drets i obligacions, la seva organització i les condicions d'ingrés i d'expulsió.
La Llei forestal no ha estar ni mok menys un obstacle que limités la proliferació normativa addicional en la matèria que, en síntesi, es pot sistematitzar en tres grans qüestions: a) les normes preventives, b) la regulació dels aprofitaments forestals (en particular, de les forests privades), i c) la regulació derivada dels greus successos del 1994.
-
Com hem tingut oportunitat de comentar, poc abans de l'aprovació de la Llei forestal es va dictar el Decret 63/1988, de 28 de març, pel qual s'estableíxen mesures de prevenció d'incendis forestals, en el qual, òbviament, no es menciona aquesta norma legal i sí, en canvi, la Llei preconstitucional d'incendis forestals. A l'únic arricle dels seu capítol 1 -.l'art. 1- es preveu l'àmbit d'aplicació, i les disposicions d'aquest Reglament afecten tots els terrenys forestals de Catalunya i la franja de 400 metres que els envolta, sens perjudici que el capítol 3 estableixi unes mesures particulars per a les àrees que hagin merescut la declaració de zones d'alt risc. Efectivament, en els termes municipals enumerats a l'annex -que reben la declaració precitada, i durant el període comprès entre I'l de juliol i el 31 d'agost- es prohibibeixen, llevat d'autorització excepcional, els treballs que generin residus forestals i la realització de foc. Per la seva banda, el capítol 4 fixa les anomenades mesures extraordinàries, regulades per a situacions de la màxima urgència, i correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca indicar, amb l'antelació que sigui possible, els dies i lès zones en què l'índex de perill d'incendi sigui màxim. Les conseqüències són d'una gran transcendència, ja que se suspèn tota autorització d'encendre foc i es prohibeix, a més a més, qualsevol aprofitament forestal i la mateixa circulació de persones i vehicles que no estiguin vinculats a la zona.
Amb un plantejament universal, el capítoi 2 conté unes normes d'aplicació general en el període comprès entre el 15 d'abril i el 15 d'octubre, i inclou una sèrie de prohibicions (encendre foc, llançar coets, globus o altres artefactes que continguin foc, dipositar residus inflamables, etc), un conjunt de deures (tasques de prevenció que afecten propietaris de forests i d'urbanitzacions, i també concessionaris de carreteres i vies públiques o titulars de línies elèctriques) i, finalment, un procediment d'autorització excepcional d'encesa de focs que, a més, s'ha vist alterat per regulacions posteriors. En aquest sentit, el Decret 31/1989, de 24 de febrer, estableix uns tràmits més complexos que asseguren una certa participació als ajuntaments, ja que, un cop rebudes les sol·licituds d'autorització de focs, han de dirigir a l'oficina comarcal del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca una petició conjunta i una proposta de data per fer totes les cremes que siguin necessàries en el terme municipal.31
------------------------
[1] Vegeu, per exemple, la Llei 194/1963, de 28 de desembre, per la qual s'aprovà el Pla de desenvolupament econòmic i social per al període 1964-1967 i es dictaren normes relatives a la seva execució. D'altra banda, el 11 Pla de desenvolupament econòmic i social fou aprovat per la Llei 1/1969, d'11 de febrer.
[2] L'art. 3 del Decret 3769/1972 conté una definició legal dels incendis forestals: «A l'efecte d'aquest Reglament, es consideren incendis forestals aquells que afecten les forests i els,, terrenys compresos en els apartats 2 i 3 de l'article 1 de la Llei de forests, de 8 de juny de 1957, .sigui quin sigui el seu propietari.» L'àmbit d'aquesta regu lació abasta, per tant, tots els terrenys que mereixen la consideració de foteses,. sense que es discrimini, en principi, un règim jurídic diferent atenent a la titularitat del predi o de la. seva naturalesa jurídica.
[3] Vegeu l'art. 3 de la Llei 81/1968.
[4] L'art. 10.1 de la Llei 81/1968 diu: «Qualsevol persona que adverteixi l'existència o l'inici d'un incendi forestal haurà d'intentar extingir-lo amb el màxim d'urgència, si ho permet la distància al foc i la seva intensitat; en el cas contrari, haurà de notificar el fet, pel mitjà més tàpid possible, a l'alcalde o a l'agent de l'autoritat més propet, el qual ho comunicarà immediatament a aquesta primera autoritat local».
[5] Així, es recull en l'art. 14.1 de la Llei 81/1968: «Si calgués, amb motiu dels treballs d'extinció d'incendis forestals, a judici de l'autotitat que els dirigeixi, entraren les finques forestals o agrícoles, com també1 utilitzar els camins existents i realitzar els treballs [...] es podrà fer fins i tot quan, per qualsevol circumstància, no es pugui aconseguir-ne l'autorit-zaciú dels propietaris. En aquests casos, i en el termini de temps més breu possible, es comunicarà a l'autoritat judicial perquè faci els tràmits pertinents.»
[6] Es tracca d'un procediment de característiques similars al que es preveu per a l'ocupació de forests del Catàleg d'utilitat pública per raó d'interès públic, segons que es desprèn de l'arr. 20 de la Llei de forests i dels art. 178 i següents del seu Reglament.
[7] La Sentència va declarar, pel que fa a l'objecte del litigi, l'obligació d'abonar el percentatge del valor dels aprofitaments a què tenen dret els propietaris de les forests concertades -un 40% del muntant total-, tenint en compte l'obligació que assumeix l'Administració forestal de vetllar per la massa forestal i, en especial, per les forests consorciades.
[8] Té interès recollir el seu fonament jurídic quart: Concretando, por tanto, ei tema a la pretensión subsidiària, convienepuntualizar, anletodo, y con independència de lo pactada en el Consorcio ftrmado el 4 de abril de 1956, cuyo contenido, en síntesis, dtstacamos en el apartada a) del razonamiento segundo de esta sentencia: a.) Que la matèria de incendies forestales aparece regulada por la Ley 8111968, de 5 de diciembre, que prevé expresamente la creariín de un Fondo de Compensació» para, en caso de siniestro, garantizar indemnizacioaes pecuniarias a los propietarhs de mantes afectados (art. 18), Fondo que se integra en el Consorcio de Compensaciín de Seguros conto Servicio independiente (art. 19), y puntualiza, ademas, que la contribución a la creoción y mantenimiento del mismo corresponderd obligatoriamente al Patrimonio Forestal del Estada por los mantes a su cargo, propiedad del Estado 0 consorciados la participaciàn que corresponda abonar obligatoriamente al citada Organismo serà cargada en la clienta de gustos del Consorcio (art. 22.3)- Ley esta que ttparececomplementada por el Reglamento aprobado por el Decreto 376911972, de 23 de diciembre, que, adeinàs de ratificar lo dicho en la Ley, destaca una sèrie de obligaciones por parte de los propietàries -y, por sttpuesto, del ICQNA en el caso de autos conto consecitencia de lo pactada en el Consorcio re/erido- encaminadas a evitar o amirtafar li riesgo de los incmdios forestales, la obligarien del Fondo de Compensaciin de indemnhar a la propiedad de los montes los danès producidos por incendios excliiyendo tan solo de la cobertura lot úniestros prodticidos por còüflictas armades y los caitficados por el poder publico conto catàstrofe o calamtdad nacional (art .93), sttjmestos estos en los que no eneaja el de autos, habida atenta la causa del mismo y la regla del art. 95 del mimo Reglamento; b) que dicbo Fondo de Compensarien, sin embargo, según bace constar por ICONA en la contestarien que en 22 de aoviembre de 1983 a consulta del Director Provincial de Agricultura, Pesca y Alimentació'n de Badajoz, que obra en d'expediente administralivo, no ha fijado cuantía de las [irimas a abonar por lo que no esta en vigor el abono de cotnpenjaciones uonímicas, habiéndese establecida solamente por la Orden de la Presidència del Gobierno de 13 de màrzo de 1981, con caràcter provisional, el pago de inaemnizaciones por gastos derivades de la extinció» de incendios fures tàltí ».
[9] Aquesta norma té caràcter provisional fins que «entri en ple funcionament el Fons de Compensació d'Incendis Forestals», rescabalant-se, únicament, el que el Reial decret 875/1988 anomena «despeses derivades de la intervenció extraordinària de personal i mitjans mobilitzats per a l'extinció», i queden excloses d'aquesta compensació «les despeses originades per la intervenció de mitjans humans o matcrials,' adscrits als treballs d'extinció, sigui de caràcter permanent o temporal».
[10] Vegeu l'arr. 85 del Decret 3769/1972.
[11] D'acord amb el ha estat exposat fins ara, i amb el que es disposa en l'art. 9.10 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la STC 71/1983, de 29 de juliol, va considerar, dins de l'àmbit de responsabilitat autonòmica -en aquest cas la Comunitat Autònoma de Catalunya- la gestió del Catàleg de forests d'utilitat pública. No obstant això, la recent STC 52/1994, de 24 de febrer, encara que amb un vot particular discrepant, ha considerat legítima l'explotació econòmica per part de l'Institut de Conservació de la Naturalesa d'una finca situada a Andalusia, ja que «ne nos encontratnos, pues, con una omisiín 0 falla de traspaso de medios materialts y bienes raíca para el ejercicio de mmpetencias de titularidad de la Comunidad Autònoma, sinó de una adscripció» patrimonial, la de las acciones de una Sociedad, para su explotarien econòmica en el revivien juridko-privado a una entidad administrativa, gestién empresarial que, copio todas las actividades privadas, habra de quedar plenamente stijtía al ejercicio de las competencias que corresponden a la Junta de Andalncta». El Tribunal acaba dient: «No consta en las presentes actuaciones, ni tampoco puede derivarse de los términos del Acuerdo sobre el que el conflicte se ha trabado, que ni et propísito ni el resultado dt asuncién por el ICONA, a través de las titularidades de estàs acciones, haya supuesto invasión de funciones públicas en Andalncta que constitueionatmeme corrtspmden a esta Comunidad Autònoma».
[12] De data anterior podem ressenyar algunes transferències en relació amb les funcions de les diputacions provincials relatives a l'extinció d'incendis. Així, per exemple, el Decret 68/1982, d'l d'abril, de transferència del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis de la Diputació de Barcelona a la Generalitat. No obstant això, les transferències competencials també han tingut una perspectiva diferent, com mostra, per al cas específic de la Vall d'Aran, el Decret 170/1994, de 14 de juny, de traspàs de serveis i mitjans de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau en matèria d'incendis forestals.
[13] El Reial decret 1555/1994, de 8 de juliol, l·ia aprovat l'inventari definitiu de les forests de l'Estat a Catalunya i ha ampliat els mitjans adscrits als serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de lo naturalesa.
[14] El regim d'ajudes previst en el Reial decret 378/1993 ve a substituir els auxilis previstos en les ordres del Ministeri d'Agricultura, de 10 de febrer de 1981, sobre ajudes a treballs en forests privades, i de 9 de juliol de 1982, sobre foment de plantacions de pollancres en forests en règim privat. Cal tenir en compte, a més, que ei Reial decret llei 1/1994, de 21 de gener, va autoritzar l'Institut Nacional de Reforma i Desenvolupament Agrari a anticipar els fons necessaris per aplicar el règim d'ajudes previsr en el Reial decret 378/1993.
[15] La Directriu sembla respectuosa amb la distribució constitucional de competències, que, tenint en compte la naturalesa de la matèria, exigeix una actuació concurrent i una planificació coordinada, ja que, com va exposar la STC 133/1990, de 19 de juliol (Llei de protecció civil), «el mantenimienio de una dirttción y coordinarien unitarias ante estos emergencias excepcionals requiere de una coordinarien de los distintes plana lerritoriaies (munkipales, supramunicipales, insularu, provinciales y de eada comunidad autònoms) me-diante la fijación de unos contenides mínimes comunes que permitan suposterior integrarien en «íi conjunta plenamente operativa y susceptible de una rapi Ja aplicació'n».
[16] Tal com es diu, en les situacions més greus s'assisteix a una major inrervenció estatal. Va] la pena reproduir el punt 3.6.1 de l'esmentada Directriu: «Quan, en un incendi amb gravetat potencial de nivell 2, ho sol·liciti la comunitat autònoma, i, en qualsevol cas, quan la situació sigui declarada d'interès nacional, les funcions de direcció i coordinació de l'emergència sernn exercides dins d'un comitè de direcció, per mitjà del centre de coordinació operativa corresponent, que, amb aquest Fi, restarà constituït com a Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI). »EI comitè de direcció estarà format per un representant del Ministeri de l'Interior i un representant de la comunitat autònoma corresponent, i comptant, per a l'exercici de les seves funcions, amb l'assistència d'un comitè assessor i d'un gabinet d'informació. »En el comitè assessor s'integraran representants dels òrgans de les diverses administracions, així com els tècnics i experts que en cada cas consideri necessari el comitè de direcció. «Correspondrà al representant designat per la comunitat autònoma en el comitè de direcció l'exercici de les funcions de direcció que, per fet front a les situacions d'emergència, li són assignades en el Pla de la comunicar autònoma. »EI representant del Ministeri de l'Interior dirigirà les actuacions de! conjunt de les administracions públiques quan la situació d'emergència sigui declarada d'interès nacional, d'acord amb l'establert en l'apartat 9 de la Norma bàsica de protecció civil. Així, caldrà preveure la possibilitat que davant d'aquelles emergències que ho requereixin el comitè de direcció haurà de ser d'àmbit provincial.»
[17] Entre la diversa regulació cal desmear les disposicions següents: a) Decret 75/1983, de 3 de març, pel qual es regula el tractament de la biomassa forestal amb la finalitat, entre d'altres, de reduir el perill d'incendis forestals, per a la qual cosa es permer a l'Administració de forçar la realització de certes pràctiques als titulars forestals d'acord amb la Llei estatal d'incendis forestals. i) Decrer 545/1983, de 15 de desembre, pel qual es preveu amb caràcter general un conveni de repoblació de zones incendiades al qual poden acollir-se els titulars que pateixin aquestes condicions, o s'autoritza l'autoritat competent per a l'adjudicació directa de l'aprofitament dels productes forestals de les forests del Catàleg d'utilitat pública afecrats per incendis. f) Decret 80/1986, de 20 de març, que regula ajudes a la forestació de forests privades, i que va tenir un desenvolupament específicament dirigit si l'estímul de la repoblació de terrenys incendiats realitzat per Ordre de 30 de juliol de 1986. d) Ordre de 7 d'agost de 1986, de reconstrucció de terrenys afectats per incendis forestals, que obliga els propietaris de forests cremades duranr el 1986 a realirzar cerres inversions vinculades a l'aprofitament dels recursos forestals d'aquests terrenys. Decret 145/1986, de 9 de maig, de declaració de diverses comarques catalanes com a zones de perill d'incendis forestals. Decret 218/1986, de 21 de juliol, pel qual s'esrableix una línia d'ajudes per als afectats per incendis forestals i que va ser modificat per Decret 261/1986, de 2 de setembre. Amb finalitats també preventives, encara que una mica posterior, l'Ordre de 17 de març de 1987 regula les àrees forestals recreatives, i Ics dota d'instal·lacions particularment habilitades per evitar incendis.
[18] Té interès ressenyar que, en aplicació de la Llei 10/1986, de 24 de novembre, es va constituir, per acords del Consell Executiu de 19 i 22 de desembre de 1987, la Societat Forestal Catalana SA, com a societat anònima de participació única autonòmica, amb la fi na I i rar de produir i comercialitzar plantes aptes per a la repoblació.
[19] Aquest Reglament té per objectiu, entre d'altres, d'aclarir el marc normatiu existent, com ho prova la disposició derogatòria que afecta les disposicions següents: Decret 72/1987, de 4 de març, de mesures de prevenció d'incendis forestals; Decret 145/1986, de 9 de maig, pel qual es declaren zones de perill d'incendis forestals diverses comarques catalanes; i l'Ordre de 27 de juny de 1986, de mesures de caràcter especial per a la prevenció d'incendis forestals.
[20] Cal destacar que el Decret 32/1992, de 10 de febrer, modifica alguns aspectes del Decret 300/1987, de 4 d'agost.
[21] Cal pensar, per exemple, en la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, l'art. 26.1 de la qual va ser modificat a causa, precisament, de la disposició addicionat primera de la Llei forestal, i se li ha donat la redacció següent: «En els espais narurals de protecció especial, les forests i els terrenys forestals que siguin propietat d'entitats públiques i que no es trobin inclosos en el Catàleg de forests d'utilitat pública s'hi hauran d'incorporar, i la resta, els de propietat privada, tindran la condició de forests protectores, 1 tot això d'acord amb el que és establert en els articles 11, 12, 13, )4 i 15 i concordants de la Llei forestal pel Ple del Parlament de Catalunya.»
[22] Es tracra d'un òrgan típicament participatiu, en el qual estan representats -d'acord amb l'art. 69 de la Llei- «les organitzacions professionals relacionades amb el sector, i, mitjançant les seves associacions, els propietaris forestals públics i privats, les empreses d'explotació forestal, les indústries de rransformació de productes forestals, les indústries que utilitzin, en els seus productes, derivats directes o indirectes de produccions forestals, i les que produeixin béns d'equip per a treballs forestals.»
[23] El Centre de Propietat Forestal, segons l'art. 17 de la Llei forestal, és un òrgan desconcentrat del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, les funcions del qual superen les tasques de mera col·laboració, i adquireixen cert protagonisme en la planificació dels aprofitaments forestals. Aquest òrgan està format, en virtut del que disposa l'art. 18, pels «titulars de terrenys forestals de propietat privada o les agrupacions que aquests tenen i que tinguin aprovat un Projecte d'ordenació o un Pla tècnic de gestió i millora forestal i que l'hagin sol·licitat de manera expressa», sens perjudici de la participació de representants de diversos departaments de la Generalitat.
[24] Com és sabut, la Llei catalana de política territorial participa d'un plantejament de planificació cartesiana, ja que parteix d'un Pla tetritoria! general d'àmbit autonòmic i d'un contingut general que és desenvolupat per plans territorials parcials comarcals o supracomarcals i per plans terrirorials secrorials que ordenen -i valgui la redundància- un sector d'intervenció administrativa en tot el territori català.
[25] Els propietaris forestals -públics o privats- poden beneficiar-se de les compensacions corresponents del Fons en concepte de realització de tasques preventives o restauradores d'acord amb els dictats de la planificació forestal. Aquest Fons sufraga, d'acord amb Part, 41 de la Llei forestal, «amb càrrec a les consignacions pressupostàries que s'estableixin anualment i s'haurà d'incrementar amb les aportacions procedents de les taxes corresponents als aprofitaments forestals i a les sancions en matèria forestal establertes per l'Administració forestal.»
[26] Cal tenir en compte, no obstant això, les autoritats encarregades de la protecció civil d'acord amb el Decret 234/1990, de 17 de setembre, pel qual es regulen les competències de la Generalitat en aquesta matèria, i amb el Decret 246/1992, de 26 d'octubte, pel qual es crea el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya.
[27] Aquest precepte, efectivament, es podria qüestionar des de la perspectiva de l'àmplia tipificació de conductes que realitza i, si escau, des del prisma de la infracció del principi de legalitat en virtut del qual aquesta tipificació s'ha de realitzar per llei. Recordem, en aquest sentit, la famosa STC 341/1993, de 18 de novembre (Llei de seguretat ciutadana), que, en relació amb la darrera qüestió, va considerar que una «remiiión a norvias infralegalespara la configurarien incondicionada de supuestos de infracció» no es [...] Conciliable con lo dispuesto en el art. 25 í de la Constitucions.
[28] L'art. 11 del Reglament -relacionat amb la utilització d'aimes de foc- va ser qüestionat competencialment pel Govern central, de primer, mitjançant la formulació d'un requeriment -que, en part, va ser acceptat pel Govern català- i, posteriorment, en virtut de la interposició de l'üportú recurs d'inconstitucionalitat, que, malgrat tot no va prosperar, ja que la STC 32/1993, d'l de febrer, va declarar que el Cos d'Agents Rurals no constitueix, en la regulació catalana, un cos de policia general o de seguretat, com entenia l'advocat de l'Estac. En aquest sentit, els membres del Cos d'Agents Rurals poden dur armes en l'exercici de les seves funcions d'acort! amb la legislació vigent, normativa en vigor que entra de ple, segons el Tribunal Constitucional, en l'àmbic de la competència estatal: «Ha de tenerse en aienta que la norma autonSinica nada innova al respecto, pues al inciso aiestionado sigut un parra/o que establece que i:en cuanto al armament», el Cuerpo de Agentes Rurales se rige por la normativa vigente en la matèria", normativa vigente que no puede ser otra que la establecida por elpropio Estado, que es la que corresponde en exclusiva la decisión última sobre la teneiicia y el ma de armas (art. 149' 1 .26 CE). El precepte reglamentaria se limita a imponer al agente rural el deber de llevar obligatoriamente "el arma que corresponda " cuands se encuentre en acte de Servicio, imposirión que ha de estimarse entra dentro de la competència pròpia de la Comunidad Autònoma de regular el Cuerpo de Agentes Rurales, sin que, aparte de establecer esta obligació» del funcionaria, dispanga nada sobre què tipo de arma ha de ser uti/izada, cuestión que la norma autonòmica rernile a la normativa vigente, de competència estatal, qm es de la que se deriva qui ests tipo de policia rural 0 forestal porte armas».
[29] La Llei 5/1994, de 4 de maig, en la qual es regula l'estructura i el règim estatutari dels bombers de la Generalitat, presenta algunes característiques dignes d'esment. Així, cal assenyalar la imposició legal de certes situacions jurídiques passives que han de suportar els ciutadans en determinades circumstàncies (prestacions personals, deure de col·laboració amb les autoritats o l'eventualitat de patir una requisa) o la fixació d'una conttibució especial per :l l'establiment, la millora, l'ampliació i el manteniment dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvament, l'objecte passiu del qual és cunstituït per les entitats asseguradores que tinguin contractades pòlisses que cobreixin els riscs d'incendis, de qualsevol modalitat.
[30] L'Administració catalana també exerceix funcions premials o de recompensa, tal com es dedueix de la Resolució de la Direcció General de Política Forestal, de 17 de març de 1989, per la qual es creen guardons per al reconeixement d'actuacions realitzades per voluntaris forestals.
[31] Cal recordar que les circumstàncies climatològiques durant el 1989 van ser especialment greus a Catalunya, la qual cosa va provocar alguna norma conjuntural excepcional, com les ordres de 17 de gener i de 8 de febrer de 1989-
