L'actiu. béns comuns i privatius
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 79-154 |
Page 79
El Codi de família regula l'actiu de la comunitat de béns en els articles 66, 67 i 68 CF, el primer regula el contingut i els altres dos, els béns comuns i els béns privatius, respectivament. El més curiós de l'estudi d'aquests articles és que interpretats cada un d'ells individualment tenen un significat diferent entre si i la interpretació conjunta dels tres articles dóna una altra interpretació distinta de les anteriors. Sembla com si el legislador no tingués clar quin tipus de comunitat conjugal vol configurar o, potser, ha canviat d'opinió durant la redacció de la Llei.
Els dos primers articles (66.1 i 67.1 CF) descriuen els efectes del règim de comunitat i, a primera vista, ho configur en com una comunitat universal, però en cada article trobem sengles excepcions: a) L'article 66,1 CF estableix l'excepció que es pacti altrament. b) L'article 67.1 CF estableix l'excepció d'allò que disposa l'article 68 CF. Finalment, l'article 68 CF, enumera els béns que són privatius per llei, però no estableix si es tracta d'una llista que admet pacte en contrari o es tracta d'una llista imperativa. Seguidament analitzarem aquests articles.
L'article 66.1 CF estableix que "en el règim de comunitat de béns esdevenen comuns dels esposos tots els béns dels cònjuges i els guanys o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol dels cònjuges els són atribuïts per meitats, llevat que es pacti altrament". En aquest precepte es regula, a primera vista, una comunitat universal en què es fan comuns tots els béns dels cònjuges, tant els anteriors a la constitució del règim com els posteriors; per tant, s'apunta la idea d'un únic patrimoni que serà comú dels dos esposos. Page 80
Ara bé, aquest article acaba amb una excepció "llevat que es pacti altrament", fet que permet diferents interpretacions: per una banda, es pot referir a l'atribució per meitats, és a dir, es permet pactar una proporció diferent entre els esposos (60%-40%, 70%-30%, etc.). Per altra banda, es pot referir a la possibilitat d'excloure alguns béns de la comunitat, per tant, serien comuns tots els béns, guanys i beneficis, excepte aquells que els cònjuges hagin pactat que seran privatius. I, finalment, es pot referir a totes dues alhora.
Aquesta excepció es refereix, primerament, a la possibilitat d'excloure béns de la comunitat. En efecte, originàriament, la redacció d'aquest article en el projecte de Llei establia que "en el règim de comunitat de béns, tots els béns dels cònjuges esdevenen comuns, llevat que es pacti altrament"124. Així, l'addició de l'esmena "i els guanys o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol dels cònjuges els són atribuïts per meitats" no va pretendre alterar el significat d'aquesta excepció, sinó aclarir l'abast del règim de comunitat. Per tant, els cònjuges poden acordar que alguns béns, i alguns guanys o beneficis, no esdevinguin comuns, sinó que siguin privatius.
Això no obstant, l'excepció "llevat que es pacti altrament" també fa referència a la possibilitat de variar la participació dels cònjuges i pactar un percentatge diferent. Per fer aquesta afirmació podem donar diferents arguments: a) El principi de l'autonomia de voluntat que regeix aquests articles. b) La redacció d'aquest precepte permet afirmar que es refereix a les dues qüestions, la possibilitat de pactar béns privatius i la de variar el règim de participació. c) I, principalment, l'article 75.1 CF que estableix que els béns comuns es dividiran a parts iguals, "llevat que s'hagi convingut altrament". Aquest article, des de la perspectiva de la dissolució de la comunitat, corrobora que els béns comuns es poden dividir en una proporció diferent a la igualitària i, per tant, confirma la possibilitat que la proporció en què els cònjuges són titulars no sigui idèntica.
Així doncs, l'article 66.1 CF estableix els efectes del règim de comunitat de béns i assenyala, com a principal conseqüència, el fet que tots els béns dels cònjuges esdevenen comuns. Amb aquest efecte, el legislador apunta a una comunitat absoluta o universal de béns on la regla és l'existència d'un patrimoni comú únic. Aquesta regla té una excepció, la possibilitat de pacte en contra. Però aquesta excepció, no altera la qualificació de la comunitat com a universal, ja que la possibilitat de pacte en contrari no és més que una conseqüència del principi de l'autonomia de voluntat que regeix aquest Page 81 capítol i, en general, tots els règims econòmics del matrimoni. Per tant, aquesta excepció no modifica la configuració del precepte, en què el legislador apunta la voluntat de configurar una comunitat absoluta de béns.
L'article 67.1 CF estableix que són comuns, "llevat el que disposa l'article 68, tots els béns i els drets que tinguin els cònjuges en el moment de convenir el règim de comunitat de béns, els que adquireixin per qualsevol títol durant el matrimoni i els guanys o lucres de tota mena que n'obtinguin." En aquest article es repeteixen els efectes de l'article 66.1 CF, però afegint-hi una nova excepció. Així, mentre l'article 66 CF preveu un règim de comunitat amb l'existència de béns privatius per pacte, l'article 67 estableix una nova excepció i preveu l'existència de béns privatius per disposició legal. Amb aquesta excepció, el legislador no confirma la voluntat de configurar una comunitat universal en què el patrimoni comú sigui la norma i els patrimonis privatius l'excepció, sinó que apunta una nova visió del règim.
En aquest article es configura una comunitat que no solament permet, sinó que impulsa i anima els patrimonis privatius. L'existència de patrimonis privatius no solament és possible per voluntat dels cònjuges, sinó que la llei estableix directament uns béns privatius. A més, la relació legal de béns privatius no és excepcional, ans al contrari, amb la redacció de l'article 68 CF sembla impossible trobar un règim de comunitat sense béns privatius, ja que, per exemple, són privatius la roba i els objectes d'ús personal de cada cònjuge que no siguin de valor extraordinari (art. 68.1.f CF).
El canvi de punt de vista entre els dos articles és substancial. L'article 66.1 CF configura una comunitat de béns de caràcter universal o absoluta que pot ser alterada (com quasi tot en aquest capítol) per voluntat dels esposos. En canvi, l'article 67.1 CF configura un règim de comunitat de béns en què existeix un patrimoni comú, però aquest...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba