L'«acreixement» i l´«increment» en el dret patrimonial cátala

Autor:Esteve Bosch Capdevila
Cargo:Professor Titular d'Universitat interí de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili
Páginas:405-414
 
EXTRACTO GRATUITO

Quan es parla d'acreixement o de dret d'acréixer ens ve intuitivament la idea de l'augment que, en una situació de cotitularitat, pot experimentar la porció d'una persona per la falta d'algún deis altres cotitulars -actuáis o potenciáis- del dret; és a dir, apareixen tres elements essencials: la unitat d'objecte, la pluralitat de subjectes, i l'augment del dret individual per la falta d'algún deis subjectes. L'acreixement té el seu mes propi ámbit d'aplicació en la successió per causa de mort; en aquest sentit, els arts. 38 a 42 CS estableixen els requisits i forma d'actuació del «dret d'acréixer» en els títols successoris voluntaris. Pero també pot operar en l'esfera entre vius, tant en negocis ju-rídics dispositius com per exemple la donació (art. 637 Ce), o en cotitularitats de drets com per exemple l'usdefruit (art. 10.1 de la recent Llei 13/2000, de 20 de novembre, de regulado deis drets d'usdefruit, d'ús i d'habitació(1), que parla d'«increment»). Cal es-brinar el concepte d'«acreixement» i d'«increment», i veure l'aplicació que n'ha fet el Legislador cátala(2).

  1. EL PUNT DE PARTIDA: ELS CONCEPTES D'«ACREIXEMENT» I Df«INCREMENT»

    Tot i la imprecisió amb qué s'utilitza de vegades la paraula «acréixer», es pot partir de la base que, en un sentit técnic, només será acreixement el que deriva de la crida si-multánia a un únic objecte feta a favor de váries persones, quan la vacant es produeix abans de l'adquisició (comunitat en formació). Per tant, son trets característics de l'acreixement(3):

    1) Que suposa una crida inicial a la totalitat de l'objecte únic, de tal manera que les parts no es fan sino a conseqüéncia del concurs efectiu de tots els cridats: con-cursu partes fiunt; aquesta crida a la totalitat és el que s'anomena crida solidaria.

    2) Per tant, mes que un augment de la quota propia o una adquisició de la quota aliena, es tracta d'una retenció o un inferior decreixement del propi dret.

    3) Es fonamenta en la voluntat del testador, manifestada de forma implícita mitjan§ant l'anomenada «conjunció» o «institució conjunta», o de manera expressa quan es concedeix el dret d'acréixer. L'art. 39 CS diu -no de manera molt clara- quan s'entén que hi ha crida conjunta, en poques paraules, quan no es fan parts se-parades, o quan tot i fer-se parts, l'assignació es fa en la mateixa cláusula. 4) S'aplica a les comunitats en formado, tenint el seu mes propi camp d'actuació en l'ámbit deis negocis jurídics per causa de mort, així com també en la donació. Peí que fa ais contractes, només en els fets a favor de tercer -en els quals l'accepta-ció del tercer no és un requisit necessari per a la seva perfecció- seria possible l'acreixement4.

    Juntament amb el concepte d'acreixement, el Legislador cátala ha anat utilitzant l'expressió «increment» per designar certs casos d'augment del dret que no encaixen en el concepte d'acreixement abans apuntat. A part de l'anomenat «increment hereditari» -que és una conseqüéncia del principi nemo pro parte testatus pro parte intestatus de-cedere potest i per tant no té un fonament voluntari, sino legal, i en el que falta la idea de crida a la totalitat- que ha assolit substantivitat propia (art. 41 CS), l'expressió «increment» s'ha anat utilitzant per designar aquell augment del dret que té lloc després de l'adquisició, és a dir, quan la comunitat no está en formado sino que ja s'ha format. Així, es parla d'«increment» en l'art. 304.4 CS en relació al llegat d'usdefruit; en l'art. 30.3 LC, respecte al cas de cotitularitat del cens vitalici; i en dues recents liéis que mos-tren que aquest concepte sembla haver arrelat definitivament: l'art. 10.1 LUUH, en la cotitularitat del dret d'usdefruit; i l'art. 13.4 LPP, en relació a la pensió constituida en favor d'una pluralitat de creditors.

    Els trets que caracteritzen aquest «increment» son els següents:

    1) La vacant té lloc una vegada s'ha adquirit el dret, és a dir, quan la comunitat ja ha estat formada.

    2) El dret té, per regla general, carácter vitalici, i per tant no és transmissible ais he-reus. L'excepció seria l'usdefruit constituit a termini final, que d'acord amb l'art. 12.2 LUUH, subsisteix a la mort de l'usufructuari, transmetent-se aleshores ais seus hereus o legataris fins a l'expiració del termini.

    3) La quota ja ha estat concretada a conseqüéncia de la concurrencia inicial deis cri-dats, per la qual cosa no tindrá lloc una «retenció» de la totalitat, sino un augment de la quota.

    4) En alguns casos s'atén al negoci constitutiu del dret, en concret a si hi ha o no una crida conjunta, per determinar la procedencia o no de 1'«increment», que suposa la preferencia deis cotitulars sobre el gravat.

    Aquesta evident diferenciació entre «acreixement» i «increment» no vol dir que totes dues institucions es trobin en un plánol d'igualtat; el Legislador cátala només ha es-tablert una diferenciació conceptual, creant el concepte d'«increment», pero sense do-tar-lo d'una regulado propia, de manera que, en la mesura que la naturalesa de cada supósit ho permeti, caldrá acudir al régim general de l'acreixement, que es conté ais arts.38iss.CS.

    En aquest breu treball ens centrarem en els casos d'«acreixement» i d'«increment» en l'ámbit del dret patrimonial, és a dir, en aquells que podrien teñir cabuda en el llibre dedi-cat al dret patrimonial del futur Codi Civil de Catalunya; per exclusió, serán aquells supó-sits que están fora del Codi de Successions, i els podem classificar de la següent manera:

    - casos d'«acreixement»: la donació entre vius;

    - «increment» en la cotitularitat de drets, siguin personáis (pensió vitalicia) o reals (usdefruit, cens vitalici);

    - «increment» en la quota de copropietat a causa de la renuncia d'algún deis co-propietaris.

  2. L'«ACREIXEMENT» EN LA DONACIÓ

    Tot i que hagi estat una qüestió discutida per la doctrina, és l'opinió mes generalitza-da que en la donació pot haver-hi un «acreixement». Ja Roca Sastre assenyalava que es tractava d'un veritable dret d'acréixer, justificant-ho en «la nota común de liberalidad de la donación y las disposiciones testamentarias»(5). Pero, en qualsevol cas, per poder ad-metre 1'acreixement en la donació cal considerar-la no com un contráete, sino com un ne-goci dispositiu que, una vegada fet peí donant, ja existeix, sense necessitat d'acceptació per part del donatari, de manera que si algún deis donataris renuncia la donació, hi haura una quota vacant. Amb la declaració unilateral del donant n'hi ha prou per a l'existéncia de la donació, i si la donació es fa conjuntament en favor de varíes persones, i un deis donataris renuncia, es produirá una vacant que podrá donar lloc a 1'acreixement.

    Es evident el paraHelisme entre l'acreixement en la donació i en les disposicions testamentáries. En tots dos casos l'acreixement derivará de la voluntat del disponent -el testador o el donant-, manifestat en forma expressa -concedint l'acreixement- o en forma tácita - fent una crida conjunta-. Aleshores, cal establir un régim propi, que determini quan ha d'haver-hi acreixement en la donació, o servirán les mateixes regles que per a les disposicions testamentáries?

    El Codi civil estableix unes regles especiáis per a l'acreixement en les donacions, admetent-lo només -si el donant no diu altra cosa- en les donacions fetes conjuntament ais cónjuges. L'art. 637 Ce diu que «Cuando la donación hubiese...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA